dimarts, 29 de setembre del 2009

Cavalls del Vent: la cursa del cap de setmana

Aquest proper cap de setmana es disputarà, per primer cop, la travessa Cavalls del Vent en competició. El recorregut de 80 quilòmetres i 11.600 metres de desnivells acumulats, té com a punt de sortida i arribada la localitat de Bagà i com es sabut, transcórrer pel Parc Natural del Cadí-Moixerò.

La sortida està prevista per les 11 del matí del dissabte i el primer corredor podria arribar unes 10 hores després , és dir a les 9 de la nit. El record actual, com no, el té en Kilian Jornet des del 2004, amb 9:48 hores. Si bé en Kilian no hi serà, si estaran els 3 corredors que tenen el segon millor temps amb 10:11 hores i que formen part del grup de favorits, com són En Jessed Hernández, en Toti Bes i en Xavi Cadena. A aquests cal afegir al grup de favorits en Pere Castillo, Miguel Angel Heras, Jesus Mari Romón, en Dani Leon, en Aurelio Antonio Olivar i el qui també té les seves opcions, en Esteban Ramirez.

En noies, els grup de favorites és més reduït, les grans aspirants a la victòria són la Mónica Aguilera i la Nerea Martínez.


Pels que no vulguin o no puguin desplaçar-se fins el Berguedà, o bé dissabte vagin al Berguedà i diumenge encara els hi quedi “mono” de curses, el diumenge es disputa la Marató i la Mitja Marató de Collserola, la ja tradicional cursa de baixa muntanya, que es disputa al pulmó de Barcelona.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Finalitza la Copa de las Españas

El corredor de la Selecció Catalana, Tòfol Castanyer i i la valenciana Esther Gil, han estat els guanyadors de la darrera cursa de la Copa de las Españas de Carreras por el Monte.


El corredor català, s’ha imposat per 33, segos a Didier Zago, en un final de cursa força emocionant. Per la seva part la corredora valenciana ha dominat absolutament la cursa i s’ha imposat per més de 2 minuts, a la corredora francesa Stephani Jimenez.

Am els resultats d’avui, Tòfol Castanyer i Just Sociats (sisè avui), passen, conjuntament amb Toti Be, a formar part del Top Ten de la Copa del Món, és dir entre els 10 millors hi ha 5 catalans (cal afegir a Kilian Jornet i Agustí Roc) i quants espanyols?=”zero patatero”.

Tornat a la Copa de las Españas, a falta de la classificació oficial, els guanyadors han estat el segovià David López Castan i l’andalusa Blanca Maria Serrano. El primer català ha estat Kiko Martí en cinquena posició i Anna Comet en quarta posició. Cal destacar el bon resultat de Lola Brusau, guanyadora de la categoria de veteranes i cinquena de la general.

Sense treure-lis mèrits als guanyadors, als quals felicito, no puc per menys, que destacar l’injust del sistema de puntuació, ja fa temps que ho dic, el sistema de “coeficients”, és una m.... i per suposat injust i si més no la copa està descompensada en puntuació entre les curses que la configuren. Així el guanyador en nois, en David Garcia, no ha guanyat cap cursa de la Copa, si bé ha estat molt regular, però és que el fins ara líder, Miguel Caballero, ha aconseguit dues victòries de quatre possibles, és dir el 50% de les curses i no està entre els 5 primers classificats, superat per molts corredors que no han fet cap podi a la Copa.

En noies, sense cap mena de dubte, la guanyadora moral i la millor de la Copa, l’Esther gil, amb dos primers llocs i un segon, s’ha tingut que conformar amb la quarta posició final, és dir sense podi. Algú creu que això és just, a part del Sr. Marimon?.

Classificació Puyada Oturia: http://www.puyadaoturia.org/

dimecres, 23 de setembre del 2009

La FEEC fa aigües.

Algú ha vist el canvi tant anunciat a les eleccions de la FEEC?, si hi ha hagut algun canvi ha estat a pitjor. Està passant com en aquell acudit: “Capità, Capità, el vaixell té un forat per a on entre aigua.” “No et preocupis mariner, fem un altre forat per que surti”.


De tots és sabut que el president actual, no pinta gaire, per no dir que gens. La batuta la porten altres des de Barcelona, com són el vice-president-president, el vice-president-elegant, el comptable amb “manguitos”, etc. L’ improvisació està a l’ordre del dia i el personal laboral van a “salto de mata”.

No parlem de la política informativa, les entitats saben realment el que fa la Junta de la FEEC?, per exemple saben el que ja vaig dir en el seu dia, de que la FEEC, entrava a formar part de la ISF, en qualitat de pagar i callar?, (això era el mes de juliol) saben les entitats, que ara passats dos mesos, la Junta s’està plantejant o bé ja s’ha plantejat donar-se de baixa de la ISF, per que només s’ha entrat com a paganos, quan tothom els hi dèiem que era un error?. Serà això l’excusa perfecte per reduir el pressupost de la Selecció Catalana i limitar-la només a les competicions de la FEDME?

Saben les entitats, que fa pocs dies el vice-president-president i l’advocada de la FEEC, es van presentar al despatx del director tècnic de la FEEC i el van convidar a recollir les seves coses i el van acomiadar, amb el pretexta de que necessiten una persona amb un perfil diferent? A qui volen “enxufar”?

Saben les entitats que el vice-president-president ja va dient arreu, quins càrrecs tècnics seguiran col•laborant amb la FEEC i quins no ho faran?. Tot això també ho sap el president o segueix envoltat de l’aureola presidencial que no el deixa veure més enllà del nas?

Això s’enfonsa i hi ha qui hi posa pedres per que l’enfonsament sigui més ràpid.

dimarts, 22 de setembre del 2009

Campionat de Catalunya per equips i final de la Copa de las Españas

Alcanar acollirà el Campionat de Catalunya per equips: Diumenge es disputa la tercera edidicó de la Pujada al Montsià Memorial Francesc Bort, que enguany serà el Campionat de Catalunya i puntuable pel Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre. Si bé el resultat del Campionat és incert, sí es pot dir que l’equip que parteix com a favorit és l’Associació Esportiva Diedre, que presenta un equip de luxe, amb en Jessed Hernández, en Pere Aurell, Laura Aymerich, Jordi Martín, etc. Els altres candidats destacats al títol, seran la UEC Tortosa, A.Exc. Alcanar i l’Unió Atl. Terrassa.


D’altra banda una mica més enllà de les nostres fronteres, es disputarà la Puyada a Oturia, darrera cursa de la Copa de las Españas. Com és la darrera cursa i només poden participar federats FEDME, la participació ha disminuït notablement (i és que la FEDME pensa molt amb els organitzadors), així per salvar la papereta, es farà paral•lelament una mitja marató. En aquesta cursa hi participarà la Selecció Catalana, a veure si poden aconseguir un bon resultat i els nostres corredors poden pujar llocs a la classificació general, però serà difícil, ja que el sistema de puntuació per “coeficientes”, premia tot, menys als millors corredors. Aquest prova també serà un Trial de la ISF, és dir que han pagat diners a aquesta federació, per que al final no vingui cap corredor internacional a participar-hi i és que com ja he dit reiteradament, la ISF és un escurabutxaques .

diumenge, 20 de setembre del 2009

JESSED HERNANDEZ GUANYA EL TROFEO SCACCABAROZZI

Aquesta prestigiosa prova italiana, que enguany era la darrera del campionat itàlia, es caracteritza per la seva duresa, no només per la seva distància de 42 q1uilòmetres, si no pels passos tècnics, equipats en cadenes i cordes, de la Grigne i la Grignetta.

La cursa no ha començat massa bé pel corredor català, que ha patit problemes estomacals al inici de la cursa, que han fet perillar la continuïtat de Jessed a la cursa, però poc a poc s’ha anat recuperant i en el darrer tram de la cursa ha aconseguit col•locar-se líder de la cursa i guanyar per tant sols 28 segons al corredor italià Matteo Piller, que en bona part de la cursa ha estat al capdavant de la prova. El tercer ha estat Fulvio Dapit.

En noies el triomf ha estat per Emmanuela Brizio, que ha dominat la cursa en tot moment i ha demostrat que actualment és una de les millors corredores de muntanya.

Més informació a:

http://www.sportdimontagna.com/site/index.php?option=com_content&view=article&id=1142:9d-trofeo-scaccabarozzi-&catid=40:skyrunning&Itemid=67


http://www.valsassinanews.com/index.php?page=articolo&id=1203


dilluns, 14 de setembre del 2009

Ni un euro més a España

Davant de la convocatòria de la FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada) per presentar sol•licituds per la Copa i Campeonato de España de Carreras de Montaña, els clubs i entitats catalanes, haurien de dir “NO” a aquestes competicions.
Si de tots és sabut que la FEDME, s’embutxaca cada any més de 45.000 euros dels federats catalans, i uns milers més dels clubs que segueixen paguen diners per tal que els seus socis dupliquin la llicència esportiva, la catalana i la española.
Tornant a la convocatòria de la FEDME, entrar en els seus calendaris és un “valor seguro”. La pregunta és, per que les curses més prestigioses, tant de Catalunya (Berga, Olla de Núria, etc), com d’España (Alpino Madrileño, Zagama, etc), no en volen saber res del calendari?. També es diu a la convocatòria que des de la creació de la ISF (International Skyrunning Federation), la federació que no ens deixa competir com a Catalunya (gràcies a la FEDME), ha augmentar la participació a la Copa d’España; que s’ho facin mirar, ara per ara en el darrer any, la participació de corredors a disminuït en més d’un centenar.
Una cursa, que encara i així, vulgui participar a aquesta “prestigiosa” competició, haurà de d’abonar entre 1500 i 2000 euros, més IVA, que segons la FEDME serveix per pagar els honoraris i desplaçaments dels àrbitres i dotar econòmicament els premis finals de la Copa i el Campeonato, és dir que a la FEDME, la competició no li costa un euro, ho paguen tot els clubs. Per cert, els que tingueu la convocatòria, podreu veure la contradicció dels punt s 1 i 2 de les condicions econòmiques.
A més, el suposat club que vulgui formar part en aquest “xollo” esportiu, també haurà de pagar, la manutenció i allotjament dels tres àrbitres i de tres personatges (delegats) més que designi la FEDME. A més de dotar la cursa en premis en metàl•lic, 3000 euros si es tracta del campeonato.
Per si els motius econòmics no són suficients, caldrà afegir-hi els inconvenients organitzatius. Si una cursa té com espònsors, que no siguin Salomon o PowerBar, que es vagi oblidan del tema, doncs aquestes marques tenen l’exclusiva del “calendario”. Cal recordar que el responsable de “las carreras por montaña de la FEDME”, és assalariat de PowerBar (tràfic d’influències?).
A més tota aquella cursa, que amb el temps ha aconseguit un equip organitzatiu, que s’encarrega de tota la logística de la competició (cronometratge, megafonia, etc), malgrat que tingui un merescut reconeixement, no serveix de res, la FEDME imposa la seva pròpia empresa, amb tot el que això suposa, això sí, tal i com diu la convocatòria, el speker o lucotor, el pot posar l’organització de la cursa i “le facilitaran el micrófono conectado a la megafonia general”; Ostia quin detall, no quedarà desganyitat cridant com un “poseso”.
A més la FEDME considera prioritari que a les seves curses només participin federats a la federació estatal, és dir que queden exclosos els federats FEEC, a no ser que hagin pagat el peatge de l’habilitació.
Per tot això i per tot el que estem vivint avui en dia com a País, hauríem de dir “NO” a les competicions de la FEDME. Tenim a casa nostra, suficients curses, de tant o més nivell que les que es fan a España i no hi ha cap necessitat d’anar més enllà del nostre territori per aconseguir curses de reconegut prestigi.

Convocatòria FEDME: http://www.fedme.es/?action=noticia.noticia¬icia=1472

dimecres, 9 de setembre del 2009

Gore- Tex Transalpine-Run 5a. etapa

Avui l’etapa curta, una cronoescalada, que ha donat la sorpresa, ja que per primer cop no han guanyat l’equip britànic format per Andrew Symonds i Tom Owens, que han estat segons a només 11 segons dels guanyadors Roland Osele i Michael Fischer.


Pel que fa als catalans, els germans Crosas han estat 10ens en la categoria d’homes , l’equip Diedre 14ens. i Jordi Pamias i Ramon Barcelo 20ens, com a millors equips en aquesta categoria. En la classificació general Manel amor i Marc Caros, ja es trobem en el top-ten, mentre que els germans Crosas estan a la 12a. posició i Pamies i Barcelo a la 21è. lloc de la classificació.

Molt bon resultat del català Oscar Pérez, que conjuntament amb el seu company Eladio Lantada, han quedat en 4a. posició de l’etapa en la categoria masters, però segueixen ocupant el segon lloc a la classificació general d’aquesta categoria.

Pel que fa a la categoria mixta, avui els catalans han tingut un resultat discret, així Barbara Sagi i Alex Claraso han quedat en el lloc 23 de la seva categoria i ara són 16ens. a la classificació general mixta.

Demà comença la recta final de la Transalpine- Run, especialment l’etapa de divendres, que si només té 34,5 quilòmetres de longitud, el desnivells acumulats seran de 4.343 metres. Però primer hauran de superar l’etapa de demà, de 37 quilòmetres i 2806 metres de desnivells acumulats.


dimarts, 8 de setembre del 2009

Gore-Tex Transalpine Run – 4a. etapa

Notable actuació de la parella mixta formada per Olga Gasset i Juan Martin Cabo, que han finalitzat l’etapa en 13è. lloc de la seva categoria, que els ha enfilat fins la 17a. posició a la classificació general, a 6 hores de la parella líder els escocesos Angela Mudge i Ben Bardsley i just per darrera de la parella catalana Bàrbara Sagi i Alex Claraso.
En categoria master, extraordinària actuació de la parella formada pel català Oscar Pérez i el palentí Eledio Lantada, aconseguint la segona posició de la seva categoria en l’etapa d’avui. Amb aquest resultat es col•loquen també segons a la general de la seva categoria a només 1:18:12 dels líders, els alemanys Anton Philip i Thomas Misksch.
En homes segueix el domini absolut i intractable dels corredors britànics Andrew Symonds i Tom Owens, que han guanyat una etapa més i es perfilen, si el cos els hi aguanta, com els futurs guanyadors de la prova. Notable actuació dels equips catalans Diedre (Marc Caros i Manel Amor) desens a l’etapa i de l’equip Team HEMIV dels germans Crosas (11es a l’etapa). Ara en els lolocs 10è i 13è. respectivament. Per la seva part l’equip del Mas Virgili, Jordi Pamies i Ramon Barcelo, han estat 20ens. En l’etapa i ara ocupen el lloc 21 en la classificació de la seva categoria.
Demà l’etapa és més curta, tot un descans pels supervivents de la Transalpine, una etapa cronometrada en pujada, 6,19 quilòmetres i 936 metres de desnivell positiu. Sort per els catalans.


dilluns, 7 de setembre del 2009

Gore-Tex Transalpine-Run, 3a. etapa

Quan es porten 3 dies de competició, i més de 91 quilòmetres recorreguts i més de 13.200 metres de desnivells acumulats, la Transalpine inicia el seu tram central, on les posicions es van clarificant poc a poc.


En categoria de dones, on no hi ha cap equip català, el domini és per la parella italiana, formada per Irene Senfter i Petra Theiner, amb una avantatge de tant sols 10 minuts sobre la parella també italiana formada per Martina Pfeifhoter i Elisabeth Egarter.

En equips mixtes, la parella anglesa formada per la coneguda Angela Mudge i Ben Bardsley, dominen amb claredat, més de 45 minuts d’avantatge sobre els segons classificats, la parella austrio-suïssa formada per Seppi Neuhauser i Gaby Steigmeier. El primer equip català és el format per Barbara Sagi i Alex Claraso, en el lloc 16, a més de 4 hores dels líders de la categoria.

En equips masters, els líders són l’equip alemany format per Anton Philipp i Thomas Miksch, però seguits a menys d’una hora pel català Oscar Pérez i el Palencià Eladio Guillermo Lantada (que avui han estat segons en l’etapa, en la seva categoria). En el lloc 16è, trobem el primer equip totalment català (Jaume Garrosset i Jaume Barriach) a més de 4 hores i mitja dels primers classificats.

En homes el domini també és anglès, l’equip format per Andrew Symonds (unaltre corredor habitual a les curses de la Copa del Món) i Tom Owens, dominen gairebé amb una hora de diferència sobre els italians Roland Osele i Michael Fisher. El primer equip català el trobem a la 8a. posició, Marc Caros i Manel Amor cedeixen 2:45 respecte a l’equip anglès (vuitens a l’etapa d’avui). En el lloc 12è, estan els germans Crosas (Armando i Gabriel), a 3:12 dels primers. El tercer equip català el trobem al lloc 19è (Ramon Barcelo i Jordi Pamies) a gairebé 4 hores dels líders.

Demà la cursa entra en territori suïs, Galtür – Scuol, de 39,92 quilòmetres i 5073 metres de desnivells acumulats i una estimació de 6 hores pels primers corredors.


Mireia Miró guanya a Escòcia, Tòfol Castanyer 3er. I Catalunya lidera la classificació per equips.

Jornada gairebé rodona pels interessos dels corredors catalans a la Copa del Món. He llegit en alguns foros que Mireia dona la sorpresa i guanya. SORPRESA?, res de sorpresa, els que la coneixem i em seguit la seva evolució aquesta temporada, podem dir que de sorpresa res. Ha estat una victòria que es veia venir, trigaria més o menys, però per fi ha arribat.
Al llarg de la temporada ja ha demostrat que està com a mínim a l’alçada d’Emanuela Brizio, Stephani Gimenez, etc. És la corredora actual amb més futur, aquest any ha sortit de l’ou, igual com ho va fer, fa un parell d’anys en Kilian Jornet. Ara si les lesions la respecten té un futur ple d’èxits. Sorpresa no, realitat i de la bona. Laia Andreu, va ser vuitena.

La Ben Nevis Race, es va desenvolupar en un clima purament escocès, és dir amb boira, fred i humitat. Des d’un inici ja es va veure que la Mireia tindria la seva oportunitat i no la va desaprofitar. La seva victòria ha estat indiscutible.

En nois el domini ha estat de l’anglès Rob Jebb, que en la pujada va estar acompanyat de l’Agustí Roc, però el corredor català, un cop més, va perdre posicions i temps a la baixada, mentre que el corredor de la Selecció Catalana, feia tot el contrari i va poder arribar tercer a l’arribada. Just Sociats va ser sisè, setè l’Agustí Roc i l’Oscar Roig, que no va tenir una actuació afortunada va ser 40è.

Amb aquests resultats Catalunya es posa al capdavant de la classificació per equips, amb 924 punts i només 8 d’avantatge sobre el tot-poderòs Salomon-Santiveri, a Malàisia, si la FEEC envia les millors peces, es pot viure una gran lluita per aquest títol mundial, que seria el quart per Catalunya.
En nois, Ricardo Mejia segueix líder , però tot està a l’aire, dependrà dels resultats de la darrera cursa. Els corredors de la Selecció Catalana amb opcions matemàtiques són en Toti Bes i en Xavi Espiña. Mentre que en Just Sociats i en Tòfol Castanyer, dependrà del seu resultat al Trial d’Oturia, si aconsegueixen un bon resultat, encara entraran a la lluita matemàtica pel títol mundial.

En noies, la Mireia Mirò es troba ja a només 18n punts del segon lloc i a 70 del liderat, una altra bona actuació a Malàisia, que segur que la tindrà, li pot donar el títol mundial. Per la seva part la Laia Andreu, pràcticament ha quedat descartada pel títol, però una bona actuació seva a Oturia i Malàisia, la pot posar, altre cop, entre el top-ten de la Copa del Món

Informació Ben Nevis Race: http://www.bennevisrace.co.uk/
Classificació Copa del Món: http://www.skyrunning.com/index.php

dimarts, 1 de setembre del 2009

Setembre, inici al 100%

Si agost va finalitzar amb els ultra trails del Mont-blanc , el dels Pirineus i Carros de Foc, setembre s’inicia amb competicions per tots els gustos, competicions de curta i llarga distància:

Dissabte dia 5 i fins el dissabte dia 12, es portarà a terme aquesta cursa per etapes, a trevés d’Alemanya, Àustria, Suïssa i Itàlia. La cursa es realitza per equips de dos corredors, siguin del mateix sexe o mixtes.

Les etapes van des de gairebé 40 quilòmetres, fins a un quilòmetre vertical. En total seran 238,09 quilòmetres, 15.422 metres de desnivells positiu i 14.659 metres de desnivell negatiu.
És una cursa on cal estar ben preparat psicològicament, a part d’estar molt ben compenetrat amb el company/a d’equip.

Entre els favorits, un equip español, el BUFF, format per Chemari Bustillo i Juanjo Alonso. I entre els participants, 17 equips amb participació catalana. I entre els components dels equips, noms ben habituals a les curses de casa nostra, com Jordi Pamies, Ramon Barcelo, els germans Crosas, Manel Amor,Jordi Xaus, etc.

A través del web de la cursa, podeu seguir dia a dia els resultats de cada jornada i l’evolució de les classificacions.

A Rússia es disputa aquesta singular cursa. Singular per dos motius: l’alçada de la cursa 5.642 metres, sobre el nivell del mar i per l’equipament que porten els corredors, que ha de contemplar força roba d’abric.

No cal dir que per participar en aquesta cursa, cal una bona aclimatació, no només per l’alçada, si no també pel terreny, gairebé tot el recorregut és sobre neu i glaç.

La competició té dues categories, la Cassics, que té com punt de partida Garabashi, Bochki huts, a 3708 m d’alçada i l’Extrem, que parteix d’Azau clearing, a 2400 m d’alçada.

A la llista d’inscrits no figura cap corredor català

La Copa de món torna a Europa, després del periple fora del continent europeu (Veneçuela, USA i Japó), que ha passat amb més pena que glòria, doncs la participació de corredors que disputen la Copa ha estat mínima, per no dir que nul·la.

Aquí si estaran al menys tots els europeus que aspiren al títol mundial i entre ells els catalans, estaran presents entre d’altres, Agustí Roc, Tofol Castanyer, Jessed Hernández, Mireia Miró, Laia Andreu, etc.

Serà pràcticament la darrera oportunitat que tindrà Catalunya, per apropar-se al liderat de la classificació per equips, el que no aconsegueix-hi aquí, difícilment ho podrà fer a la darrera cursa a Malàisia.

Un ultra trail que recórrer l’lla de Madeira, de 105 quilòmetres i 4000 metres de desnivell positiu. Entre els participants el català Felip Xavier del Club Excurs. Indep. Catalunya.

Un any més arriba la cursa nocturna de Vilassar de Mar, amb sortida al centre del poble i arribada a ram de mar, entre mig de torxes i si el temps i l’aigua ho permeten un bon bany. De fet només falten les havaneres i el rom cremat.

El circuit és de 17 quilòmetres i és una de les poques curses que han de tancar inscripcions per que ja omplen el número de participants que l’organització pot assumir. És una bona cursa per gaudir-la corrent o de públic.