dijous, 29 d’octubre de 2009

La sospita es confirma.

Fa unes setmanes vaig anunciar que el campionat de las españas estava concedit des de feia mesos, pel que podríem anomenar favoritismes o tràfic d’influències.


Fa pocs dies la FEDME ha fet públic el calendari 2010 de “carreras por montaña” i efectivament, s’ha confirmat el que m’havien avançat. Si bé amb algunes matitzacions o lleugers canvis.

No ha estat el campionat individual, si no el d’equips el que ha estat concedit a “dit”, des del mes de maig. En el decurs del Campionat d’Euskadi , la marató de Vitòria-Gasteiz, quan persones vinculades al “area de Carreras por Montaña de la FEDME”, en conversa amb els organitzadors de la cursa (principalment l’empresa Ascentium), es van comprometre a adjudicar a aquesta cursa el campeonato de España.

Finalment ha estat el campeonato per equips, però si ens fixem bé han tingut que fer un “arreglillo” per que això fos possible. Han creat una nova cursa, ja que la marató que la mateixa organització porta a terme la deixen a les dates habituals, al mes d’octubre i més curta.

Recordem que aquesta nova cursa, serà la seva primera edició, fins ara mai una cursa en la seva primera edició, ha format part del “calendario”, per què aquesta sí?. Queda clar que hi ha un compromís per que sigui així. Un nou capítol d’amiguismes i corrupteles.

Pel que fa a la resta del “calendario” és més del mateix. És curiós que una cursa com la de Sóller, amb un recorregut dur i autèntic de muntanya (no d’alta muntanya) sigui la cursa que té els famosos “coeficientes” més baixos de tota la copa, inclòs per sota dela cursa de Fons de Tardor.

Per primer cop en molts anys, i jo me n’alegro, no hi ha cap cursa catalana al “calendario”, senyal del poc interès que desperta la “copa del imperio” i de que per fi les nostres entitats, s’han cansat de pagar tributs a la FEDME

Campions, malgrat tot

Article publica e el diari 9 Esportiu, que reflecteix la veritat sobre la Selecci´Catalana

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Els pentacampions ja són a casa


La Secretaria General de l’Esport, la Sra. Anna Pruna, ha rebut a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, que per cinquè any consecutiu s’ha proclamat Campiona del Món.


Els corredors, malgrat el cansament del llarg viatge, estaven molt contents per la fita aconseguida i en Tòfol Castanyer i la Mireia Miró, per partida doble, doncs els seus subcampionats són extraordinaris. Mireia, en el seu any de debut ha assolit aquest resultat per darrera de l’experta italiana Emanuela Brizio, que en més d’una cursa ha quedat par darrera la nostra corredora, pel que tot fa preveure, que Mireia, el proper any pot ser a dalt de tot.

Tòfol, molt content, no esperava estar allà dalt de tot, li va sortir una cursa rodona i va poder escalar fins la segona posició de la general, que tenint en compte que al davant només tenien a l’invencible Kilian, el segon lloc, te gust a victòria. Aquest ha estat el millor resultat a la Copa del Món d’en Tòfol, que ja va ser tercer l’any 2007.

Els expedicionaris també han comentat el lamentable paper de la ISF, en el intent de desqualificació de Mireia Miró, on per manca de desconeixement del reglament per part del seu president, el Sr. Giocometti, va estar a punt de costar-li a la nostra corredora el segon lloc de la cursa i de la Copa del Món. Sort d’una trucada afortunada d’en Tòfol Castanyer. Després de tot l’afer, el Sr. Giacometti, anava de salvador de la Selecció i va llençar un missatge cap a la meva persona, tot dient que em diguessin que ell no actua en contra de la nostra Selecció (ves per on va ser un dels que més va vetar la presència de Catalunya a la ISF, conjuntament amb la FEDME). Cal tenir en compte, que la desqualificació de la Mireia, afavoria rotundament a l’equip italià del Valetudo Skyrunning (recordem que Giacometti és italià), que passaria a encapçala la Copa del Món a falta de la cursa dels homes.

A la rebuda de la nostra Selecció, no ha assistit, no exercint les seves obligacions com a President de la FEEC (un cop més i en van uns quants), el Sr. Dani Planas. Sí estaven presents els tres vicepresidents, la Sra. Anna Faja i el “duo dinàmico”, Merino-Peixò. Curiós el cas d’aquest últim, que va voler eliminar fulminant ment la Selecció a principis de temporada, tot aturant la comanda de material per l’equip i posant en perill la participació de Catalunya en les competicions internacionals i nacionals, només la intervenció del Sr. Planas a petició de l’equip tècnic i l la decisió del president de retirar al vicepresident com a contacte entre els tècnics i la FEEC, va salvar la continuïtaiat de la Selecció.

També cal tenir present que en Sr. Peixò ha declarat reiteradament durant la temporada, tant en manifestacions internes de la FEEC, com externes, que la Selecció de Curses de Muntanya ha de deixar de competir. També ha esta el responsable que l’equip no viatgés a la cursa dels EEUU, el que ha estat a punt de costar el títol als catalans, si arriba a prosperar la desqualificació de la Mireia Miró.

Avui tot eren elogis i promeses de continuïtat. Veurem que ens depara el futur


La FEDME obvià l’èxit català i la ISF l’atribueix a España.

La FEDME, en la seva noticia de l’èxit de Catalunya, obvia el títol aconseguit per Catalunya (http://www.fedme.es/?action=noticia.noticia¬icia=1524) i és que per ells, això que una de les anomenades “federación autonòmica”, aconsegueixi un títol mundial, els regira els budells.

En quan a la ISF, considera aquest títol propi d’España (http://www.skyrunning.com/index.php?option=com_content&task=view&id=119&Itemid=59) al considerar que la Selecció Catalana no representa un país, si no que és un equip “comercial” d’España.

Amb tots aquests contratemps, l’equip català ha superat i amb nota, la temporada. Veurem que ens depara el futur, on las decisions de la FEEC i la compra de corredors per part de cases comercials, seran determinants. Però sigui el que sigui, de ben segur que Catalunya, amb FEEC o sense FEEC, seguirà recollint èxits

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Catalunya i Kilian Jornet, campions del món, Tòfol Castanyer subcampió i confirmació oficial que Mireia Miró, també subcampiona.


La Selecció Catalana de Curses d’Alta Muntanya, s’ha proclamat campiona del món per cinquè any consecutiu. El quart lloc d’en Tòfol Castanyer, el sisè d’en Toti Bes i el dissetè d’en Just Sociats (avui no ha estat tant afortunat) més el segon lloc aconseguit ahir per la Mireia Miró, a la cursa del Mount Kinabalu, han estat més que suficients per aconseguir els punts necessaris per proclamar-se, un cop més Campions del Món, amb una renta de 64 punts, sobre el totpoderós i favorit Salomon-Santiveri.


A més a aquest extraordinari podi, cal afegir els subcampionats del món de la Mireia Miró i en Tòfol Castanyer, mentre que a falta de la classificació final, en Toti Bes i en Just Sociats, segur que en escalat posicions en el top-ten mundial.

Moltes felicitats a tots ells i els que no han pogut viatjar a Malàisia, per que ha estat un triomf treballat i lluitant contra no només els rivals esportius, si no també contra alguns elements de la pròpia federació (FEEC), que han volgut i volen la desaparició de l’equip penta-Campió del Món. Que any darrera any va sumant títols mundials, malgrat que els equips privats-comercials els van robant les grans figures. ENHORABONA.


Pel que fa a la cursa i al Campionat individual s’ha l’emporta’t el també català Kilian Jornet (2::40:41) que per segon any córrer amb Salomon-Santiveri, renunciant a formar part de la Selecció Catalana. Kilian aconsegueix el seu tercer títol mundial, igualant el record del també català Agustí Roc, que avui només ha pogut finalitzar en setena posició. el segon lloc a la cursa ha esat pel japonés Toru Miyahara (2:45:57), que ya va ser segon l'any passat, mentre que el tercer lloc del podi ha estat pel corredor local Mius Balanting (2:53:20).

Cinc catalans entre els 10 millors del món, per qué després la “federación española” (FEDME), s’apropiï dels excel•lents corredors catalans i vulgui fer-se seus els resultats que obtenen.

Per la seva part, l’intent de voler desqualificar a la Mireia Miró, han acabat en un no res, doncs no va infringir en cap moment el reglament. Els responsables de la ISF, abans de comunicar possibles sancions o desqualificacions, haurien de mirar-se el reglament.

Recordem que la Mireia Miró, en la cursa d’ahir i dins d’un control, li va demanar al tècnic català, Kiku Soler, que li semblava que tenia febre i en Kiku, li va agafar el braç i tocar el front per comprovar-ho. Aquest gest va estar qualificat en primer lloc com ajuda externa a la corredora catalana, doncs van interpretar que el tècnic havia empentat a la corredora catalana. Increïble, però cert.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

Mireia Miró subcampiona de la Copa del Món


Mireia Mirò s’ha proclamat aquesta matinada, hora de Catalunya, subcampiona del Món de curses de muntanya, al finalitzar en segona posició la 23è. Mount Kinabalu International Climbathon.


Mireia ha portat a terme un frec a frec amb l’andorrana Stephani Jiménez, durant tota la cursa, conscient que quedar per davant d’ella li suposava obtenir el subcampionat, com hagi finalment ha estat, encara que amb un resultat molt ajustat. La cursa la guanyat i per tant és la nova campiona de la Copa del Món, l’italiana Emanuela Brizio (per fi els italians tenen una guanyadora de la Copa del Món), que ha dominat la cursa amb total autoritat.

Mireia, amb aquest subcampionat en l’any del seu debut, apunta molt alt en aquests tipus de competició, sens dubte és un premi merescut, per aquesta joveníssima corredora, que al igual que en Kilian Jornet, ha sortit del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya i té la seva vida sacrificada en el món de l’esport i també comparteix amb en Kilian, els espais del centre d’alt rendiment de Font Romeu.

Moltes felicitats Mireia!

Amb aquest resultat, la Mireia, contribueix amb 20 punts més per la Selecció Catalana que intenta revalidar, un any més el títol per equips, ara la classificació provisional per equips queda de la següent forma:

Selecció Catalana: 1.100 punts
Valetudo Skyrunning: 1.090 punts
Salomon-Santiveri: 1.072 punts
En quan disposi de més dades de la cursa ja les publicaré, de moment vagi per endavant aquesta extraordinària noticia, que a més d’un li donarà mal de panxa.

dijous, 22 d’octubre de 2009

La Selecció Catalana ja està al Park Kinabalu

Els components de la Selecció Catalana, Toti Bes, Tòfol Castanyer, Mireia Miró i Just Sociats, ja són a Malàisia preparant la darrera cursa de la Copa del Món, en el mateix escenari de la cursa, el Park del Mount Kinabalu, on Mireia Miró i Toti Bes hi són per primer cop i per tant tindran més desavantatge respecte al seus companys d’equip, que ja hi van ser l’any passat.


Aquest tres dies d’aclimatació són molt importants, no tant per l’alçada, si no pel clima i l’alimentació, que més d’un ensurt ha donat en els nostres corredors en anteriors edicions.

En el nostre equip, per que es nostre, malgrat que alguns dirigents de la FEEC el vulgui eliminar, és força optimista de cara la cursa i ple de moral per intentar revalidar el títol de campions del món, això es desprèn de les paraules de Toti Bes, un cop aterrats a Kota KInabalu. “El nostre equip està per davant de tots els altres equips, així que esperem posar fi a la Copa del Món amb el títol",

Els catalans es troben a la part superior de la taula de líders amb 924 punts, seguit pels corredors espanyols del Salomon Santiveri Outdoor Team amb 916 punts, mentre que l’equip italià del Valetudo Skyrunning Itàlia estan en tercer lloc amb 890 punts.

Pel que fa a la resta de corredors internacionals, el gran absent, serà l’actual líder de la Copa del Món, el mexicà Ricardo Mejia, que una inoportuna lesió l’impedirà estar ala cita malaia i per tant redueix en molt les seves possibilitats d’aconseguir el títol. Títol que està més a l’abast de l’italià Paolo Larger, que a la seva arribada a Kota Kinabalu, ha manifestat que està decidit a guanyar el títol, clar que per això ha de quedar en aquesta cursa, per davant dels corredors catalans. Amb Paolo Larger, han arribat a Kota Kinabalu, els també italians Fulvio Dapit i l’actual líder de la categoria femenina, Emanuela Brizio, que està disposada a guanyar la corona mundial i per això creu que la seva experiència en aquesta cursa, ja va participar en anteriors edicions, serà decisiva en vers el debut de la nostre corredora, Mireia Miró i la poca de la francesa Stephani Jiménez.

Sigui com sigui, tants uns com els altres tindran que tenir en compte, altres corredors participants a la cursa com són el guanyador del Monte Fuji Toru Miyahara o el també japonès Yokoyama Tadao, o l’actual recorman de la cursa l’italià Marco de Gaspari. Sense oblidar els corredors locals, que ja han donat més d’un ensurt, Safery Sumping i Mius Balinting, en homes, mentre que en dones cal tenir en compte la també malaia Dann.y Kuilin

Esperem que els nostres corredors tinguin una molt bona cursa.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Catalans al món.

Corredors d’elit catalans estan i estaran competint arreu del món en els propers dies. El web “oficial” de la federació, la FEEC, segueix ignorant als corredors de la Selecció Catalana i segueix immersa en convertir-se en una sucursal de la FEDME.


Des de la setmana el corredor català, Jessed Hernández, està disputant a l’Himàlaia, el SoluKhumbu Trail 2009, una cursa per etapes que recorre 300 quilòmetres i més de 20.000 metres de desnivell positius. Passant pr diversos colls de més de 4.000 i 5.000 metres, sent el sostre el Kala Pathar (5.545 m.). La cursa també passa pels camps base de l’Everest, Cho-Oyou i el del Island Peak. Trobareu tota la informació de la cursa a: http://solukhumbutrail.com/ i podeu seguir les incidències d’en Jessed a la cursa al seu bloc: http://jessedhernandez.blogspot.com/

D’altra banda, demà dimarts, parteixen cap a Malàisia els membres de la Selecció Catalana, Toti Bes, Just Sociats, Tófol Castanyer i Mireia Miró, acompanyats pel tècnic Kiku Soler, per tal de disputar la darrerea cursa de la Copa del Món, el Mount Kinabalu International Climbathon 2009 (http://climbathon.sabahtourism.com/2009/ ), que com cada any, el dissabte 24 correran les dones i el diumenge els homes.

La cursa de 20 quilòmetres ascendeix el cim del Kinabalu de 4.095 metres i un desnivell positiu de 2.228,8 metres i negatius de 2.531,4. La característica principal de la cursa, a part de la gran humitat i el clima tropical, són els més de 4 quilòmetres d’escales, que han de pujar i després baixar, amb graons completament irregulars i de diferent alçada.

Mireia Miró, que obrirà el foc el dissabte, parteix de la tercera posició de la classificació general, a 70 punts de la líder, l’italiana Emanuela Brizio i té moltíssimes possibilitats de fer podi final de la Copa del Món en el seu primer any en les curses de muntanya.

Diumenge toca el torn als homes, el millor classificat és en Tòfol Castanyer, en el 8è lloc, el segueix a la classificació general en Just Sociats i just darrera d’ells en Toti Bes. Tots tres encara en possibilitats de podi, encara que més remotes que les de la Mireia.

Si tenim en compte, que a part dels tres membres de la Selecció Catalana, també estan en els 10 primers llocs de la general, en Kilian Jornet i l’Agustí Roc, trobem 5 catalans en els llocs d’honor de la classificació. completen el quadre d’honor 2 italians, un anglès, un mexicà i un basc. On són els espanyols de la FEDME?

Per equips Catalunya encapçala la classificació general, amb tant sols 8 punts d’avantatge sobre el totpoderós Salomon-Santiveri (format per en Kilian, l’Agustí i la Stephani Jimenez). Tant de bo tornin a Catalunya amb el cinquè títol mundial per equips, s’ho mereixen després de totes les traves que la mateixa federació els ha posat. SORT CAMPIONS!!

dimarts, 13 d’octubre de 2009

Dissabte: Campeonato de las Españas por clubes

Aquest dissabte, finalitza el “calendario estatal de carreras por montaña”, amb la disputa del Trail de la Calderona. Ep!, que ningú es confongui, no és un trail, és una cursa de 25,5 quilòmetres i 3.450 metres de desnivells acumulats i una laçada màxima que no arriba als 800 metres, que té com a punt de partida i arribada, la localitat valenciana de Serra, (altre cop un campeonato es porta a terme a una localitat de llevant). El recorregut és un tant recargolat i amb dos passades per meta.


La cursa, més que pel seu recorregut, ha tingut una gran acollida al tractar-se de competició per clubs, on el prestigi de cadascun dels sponsors estarà en joc.

Estaran presents prop de 40 equips, entre els que destaquen: Club Ataletismo Cuenca CCM amb els germans Llorens Zafra al capdavant, C. M. Running Team- Grifone, amb el català José Manuel Granadero , Emili Selles i Esther Gil, S.A.D Tierra Tragame, amb Aurelio Antonio Olivar, Juanma Agejas, Nera Martínez i la catalana Mónica Aguilera. L Granja- Valsaín amb Raul Garcia i David López.

També hi hauran els equips catalans de la A. E. Diedre (actual campió de Catalunya) amb Pere Aurell, Jordi Martín i Laura Aymerich, entre d’altres. A.E. Alcanar amb l’Adolfo Aguiló i Arturo Sanz. La UEC Anoia amb l’Albert Ferrer i la Lola Brusau. La U. E. Vic amb Ferran Sarri, Josep Barrufet, Laia Andreu i Anna Comet. I la U.A. Terrassa amb Esteban Ramires, Pere Castillo i Mónica Ardid. Per cert, algú ha vist al web de la FEEC alguna menció a aquesta imortant participació de clubs al Campeonato? És aquest el suport que la FEEC dona a les seves entitats?

Per tant serà una cursa amb un molt bon cartell.

Tota la informació a: http://cxm.k25.net/

dimecres, 7 d’octubre de 2009

Incorreccions a la classificació de la Copa de “las Españas”?

La classificació no és correcte, la interpretació del reglament que fa la “area de carreras por montaña” és completament errònia.

Deixant a part que el sistema de coeficients és incomestible, irracional i injusta, anem al que diu el reglament vigent, concretament en el tercer paràgraf de l’article:

2.1.9.- Para participar en la Copa de España de Carreras por Montaña será necesario puntuar en el siguiente número de pruebas:
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 3 pruebas, se valorarán los resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 4 pruebas, se valorarán los 3 mejores resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 5 ó 6 pruebas, se valorarán los 4 mejores resultados obtenidos en todas ellas.

La interpretació d’aquest article per part del “área”, no és correcte, ja que en lloc de desestimar el pitjor resultat en els corredors que han disputat 4 curses, ha desestimat la puntuació més baixa.

La puntuació NO ÉS UN RESULTAT, si no una conseqüència d’aquest. Un corredor/a en una cursa no queda en 300, 200 o 150 punts, si no que el resultat és primer, segon, tercer, etc. Fent un símil amb el futbol, el resultat d’un partit, no és tres punts, un punt o cap, el resultat és 1-0, 2-2, 1-2 o el que sigui, els tres, un o cap punt és una conseqüència del resultat. I això és així aquí i a la Xina.

Aplicant el reglament correctament, els canvis no són gaire espectaculars per culpa dels “coeficientes”, però sí són petits canvis, que de cara als espònsors de cadascun dels corredors/es té la seva importància.

En categoria d’homes, no canvia el podi final, però sí en els llocs d’honor quart, cinquè i sisè, que passen a mans de Santiago Garcia, Kiko Martí i Josep Barrufet. Mentre que el quart classificat “oficial” passaria a ocupar la vuitena posició.

En dones, sí varia el podi final, concretament en la tercera posició, que reglament en mà correspon a Anna Comet, mentre que Nerea Martínez passaria a ocupar la 15a posició. També canviaria la classificació final de veteranes dones, on la guanyadora seria Maria Elena Ferreres i Lola Brusau, seria la segona classificada.

També hem de ser realistes, qualsevol reclamació que es faci, serà completament inútil, “el área de carreras por montaña”, sempre té la raó. Per tant no perdeu el temps en reclamacions. És trist, però és així. Us ho dic per experiència i si no pregunteu-li a la Roser Español, que li van negar un títol de guanyadora de la Copa d’Espanya, que segons reglament en ma li corresponia i es va tenir que conformar en compartir el títol amb la corredora madrilenya Yolanda Santiuste, por que el “área” i la direcció tècnica de la FEDME, van optar per una decisió “salomònica”.

Us adjunto les classificacions, on podeu comparar els resultats oficials amb els resultats correctes segons el reglament.

Ah, l’escàndol podria anar més lluny i afectant la temporada 2010. Fa pocs dies ha finalitzat el termini de presentar candidatures per formar part dels calendaris FEDME 2009, doncs bé, el Campeonato de España de Carreras por Montaña, podria estar decidit des del passat mes de maig, segons fonts ben informades. Evidentment haurem d’esperar la publicació final del “calendario”, però sembla ser que allò de: “si quereis ser campeonato de España. Lo sereis, pedirlo...” podria funcionar. Si això finalment és així, serà hora de dir noms i cognoms. Esperarem esdeveniments.




dilluns, 5 d’octubre de 2009

El Toubkal, escenari d’un Trail i una marató

Aquest proper dijous es disputarà a l’Atlas marroquí , l’edició 2009 del Toubkail Trail i el Toubkal Marathon. El punt de sortida, la localitat de Imlil (1718 metres).


El Trail constarà de 125 quilòmetres i 9.000 metres de desnivell positius, passant pel cim del Jabel Toubkal de 4,163 metres, que és el més alt del Maroc i de Nord Africa. La cursa a més a més passa per 6 cims de més de 3.000 metres i 4 més, que superen els 2.000 metres. Un veritable Trail d’alta muntanya. Entre els inscrits el català Josep Artigas, al qual li desitjem molta sort.

Paral•lelament es disputarà la Tobkal Marathon de 42 quilòmetres i 3.313 metres de desnivells positius, que també passarà pel cim del Jabel Toubkal, i amb sortida i arribada també a Imlil.

diumenge, 4 d’octubre de 2009

Jessed Hernández, número 1 bis.

Jessed Hernández ha guanyat amb autoritat Els Cavalls del Vent, batent el record del recorregut, que tenia en Kilian Jornet des de l’any 2004 i deixant-lo en 9 hores 31 minuts i 35 segons.


Des del inici de la cursa, en Jessed Hernández ha anat al capdavant, compartint aquesta posició amb Miguel Ángel Heras, Toti Bes i Txus Romon. En primer d’aquests en quedar despenjat, ha estat el corredor basc, que perdia algo més de mig minut al pas pel refugi del Serrat i més de 10 minuts per el de Cortals. Ha estat a la pujada al refugi de Prat d’Aguilò, on Jessed (passava a tocar de casa seva) ha deixat enrere als seus dos acompanyants, que han mantingut un duel apassionant fins gairebé l’arribada, que s’ha decantat pel corredor madrileny.

En dones, el domini també ha estat total de Corinne Favre, que ha marxat pràcticament en solitari tota la cursa, mentre que Nerea Martínez ha mantingut el segon lloc, malgrat els atacs de Mónica Aguilera.

La cursa ha marcat una nova derrota del totpoderós equip Salomon –Santiveri, que havia disposat a tots els seus efectius especialistes en llargues distàncies, a excepció d’en Kilian Jornet, per arrasar en la cursa, però no comptaven amb el número 1 bis i un a Cirinne recuperada del seu accident al Nepal.

Possiblement, en Kilian Jornet sigui el número 1 en curses de muntanya, però des del meu punt de vista amb el permís d’en Jessed Hernández, que quan es troba al 100% de la seva forma física, pocs el poden fer ombra, ja ho va demostrar l’any passat a la Grigne, on va arribar a la meta de la ma d’en Kilian. És cert que en Kilian compte les seves curses amb victòries, però en Jessed també. Diferències? En Kilian és molt més rigurós i exigent en els seus entrenaments, en Jessed és totalment anàrquic (que li preguntin en el Kiku i en el César). En Kilian es programa la temporada, en Jessed va més sobre la marxa. En Kilian té un espònsor que el fa mediàtic, en Jessed no.

Malauradament, finalitzarà la temporada sense veure un duel entre els dos colossos catalans, ja que en Kilian estarà al Kinabalu i en Jessed a l’Himàlaia, on en tota probabilitat guanyaran tots dos. Haurem d’esperar a la propera temporada per veure un duel entre tots dos, mentre això no succeeixi , per a mi hi ha dos números 1, i tots dos són catalans.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Censura i usurpació a la FEEC

Definitivament això ja no hi ha qui ho salvi. Si fa uns dies deia que la FEEC feia aigües, ara ja puc dir que té una via d’aigua irreparable.


El passat diumenge es va disputar la darrera cursa de la Copa de las Españas de carreras por montaña, en la qual va participar la Selecció Catalana de Curses de Muntanya. Com cada cop que la nostra Selecció participa en una competició, el tècnic que acompanya l’equip, fa una crònica de la cursa, que fins ara sempre s’havia publicat tal qual, tot respectant la crònica com a tal, com els comentaris i opinions que expressaven els tècnics.

Això amb l’actual Junta de la FEEC, ja no és així, algú ha donat l’ordre o fa de filtre censurador d’aquestes i d’altres cròniques, sobretot si la crítica es fa és sobre la federación española (FEDME)

El tècnic que es va desplaçar en aquesta ocasió, té la ma trencada en escriure cròniques i articles, ja que col•labora amb una revista especialitzada en curses. Al final d’aquest article podeu llegir l’article original enviat pel Kiku (en verd els paràgrafs censurats)  i el podeu comparar amb el publicat al web de la FEEC: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4996

Per si això fossi poc la crònica “oficial” de la FEEC, la signa “Informació elaborada per l'Àrea de Comunicació de la FEEC”, quan es veu clarament, que no ha estat aquesta àrea els qui han redactat la noticia, si no els que l’han censurat i modificat, amb el que podria incorre en un delicte.

I ara que parlem del web de la FEEC, us heu fixat que la majoria de noticies publicades diu “informació facilitada per la FEDME”?. És dir el web de la FEEC, s’està convertint paulatinament amb una sucursal de noticies de la Federación Española.

També constantment, es publiquen noticies com a gran novetat d’activitats de la nova Junta, quan en realitat aquestes activitats ja es realitzaven amb anterioritat, com per exemple les jornades de Ciències i Muntanya, les activitats del programa “Dona i Esport”, les jornades d’estiu de Descens de Barrancs i un gran etc. On són les novedoses activitats de la nova Junta?

. Està clar que la Junta de la FEEC, vol justificar l’injustificable, és dir que no “rutlla”, que allò és un guirigall sense cap ni peus i desorientador pels federats, clar que això els importa ben poc, doncs a ells només els preocupa d’imatge davant de les Entitats i Clubs, oblidant que aquestes el formen els federats.

CRÒNICA ORIGINAL PUYADA OTURIA:

Tòfol Castañer guanya la V Puyada a Oturia, darrera prova de la Copa d’Espanya i Lola Brusau s’endú el campionat en veteranes



Sabinyànigo, 27de setembre de 2009

Aquest diumenge s’ha celebrat la cuarta i última prova de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya a Sabinyànigo, al prepirineu aragonès. La cursa també forma part dels Trials puntuables per la Copa del Món a nivell individual (la Copa del Món consta de 7 curses que puntúen per equips –a hores d’ara la Selecció Catalana es troba en primera posición a falta de la cursa de Malaisia- més un altre que puntua individualment i que els atletes poden triar entre 9 curses més d’arreu del Món).


Tòfol Castañer, Just Sociats i Laia Andreu han estat els components de la Selecció Catalana que estant disputant la Copa del Món que han triat aquesta prova per millorar puntuació. Així, amb el triomf del Tòfol, aquest dóna un gran salt a la classificació de la Copa del Món i es col.loca 8è, però encara amb una cursa menys que els que l’encapçalen, cosa que li manté intactes les possibilitats de podi a falta de la darrera cursa a Malaisia.


Aquesta darrera cursa ha estat decisiva per proclamar els campions de la Copa d’Espanya tant en homes com en dones, en primer lloc per que no hi havia cap clar favorit i en segon terme pel “curiós”, per dir-ho d’alguna manera, coeficient de puntuació que aplica la FEDME per aquest Campionat (puntua més el qui queda el 27è lloc a la darrera cursa que qui guanya la primera... ???).


Així, la cursa va ser trepidant amb tres lluites clarament diferenciades:


1ra.- Tòfol Castañer / Didier Zago. El ritme que va imprimir el mallorquí de la Selecció Catalana, inabastable pels atletes espanyols, nomès va poder seguir-lo el corredor francès, excel.lent atleta del vessant nord dels Pirineus que es defensa de maravella a les pujades i al pla. Tòfol, coneixedor de les característiques del francès, va fer unacursa molt intel.ligent, deixant-lo en la darrera baixada a menys de dos kms. de l’arribada i treient-li més de mig minut en el darrer tram de pla.


2na.- Esther Gil / Estephaie Jiménez. El triomf en noies també va ser cosa de dues. Estephanie, la lluitadora i constant corredora de la Selecció Andorrana va marxar en solitari, però la cursa de Sabinyànigo és traidora i no s’acaba als 1921 metres del pic del Oturia. Encara resten cuasi vint kms. amb una llarga baixada i, sobre tot, els darrers i agònics 7 kms. amb constans tobogans amb una darrera pujada i baixada de 150 m. de desnivell a nomès 2 kms. de l’arribada. En aquest darrer tram la Esthefania es va veure superada per la atleta de la Selecció Valenciana Esther Gil, especialista en curses d’orientació que ha donat una magnífica impressió en totes les curses en que ha participat de la Copa d’Espanya, títol que no s’endú al no pendra part en la penúltima cursa celebrada a Galícia.


3er.- La lluita per la Copa d’Espanya. El nivell altísim dels atletes, la revelació dels andalussos, la consolidació dels valencians i la faltade un clar dominador e les dues categories, potzer només exceptuant a la valenciana Esther Gil, un punt per sobre les seves rivals, han estat el tret característc d’aquesta Copa. La darrera prova ha seguit la tònica i s’ha gaudit d’una cursa emocionant on la segona part del recorregut i, sobre tot, els darrers set quilòmetres, han constatat l’excel.lent final de temporada del corredor de Terol Mario Llorens, 3er. al final retallant minuts dels dos clars dominadors de la cursa, i també 3er. a la Copa; la constància i el bon fer de l’andalús Ivan Ortiz i del segovià David Lopez, 4art i 5è, que els van servir per proclamer-se 2on i 1er respectivament a la Copa; la consolidació entre els millors del corredor d’Amposta Kiko Martí, desè a la cursa però amb cinc atletes per davant que venien a esgatrrapar punts per la Cpoa del Món, fet que, juntament amb el “curiós” coeficient de la FEDME l’ha perjudicat escalar més llocs a la classificació final; l’esfondrament de gent que contava als pronostics com l’aragonès i líder de la Copa fins aleshores Miguel Caballero, 13è, o els valencians Remigio Queralt i Ramón Recatalà, 14è i 15è respectivament.


Al mig de tot això Just Sociats i Laia Andreu. Ell tercer fins al darrer tram del descens, se li han fet llarcs els darrers 7 kms. però ha aconseguit aguantar el tipus per entrar 6è a nomès 5’ 45’’ del Tòfol i ella, també 6ena, ha patit un calvari en forma de “pàjara”, calvari que ha superat gràcies a una gran fortalesa mental, sisè lloc que serveig per tal que tots dos sumin uns bons punts a la seva classificació a la Copa del Món.


Anna Comet, 9ena classificada, ha fet un final de temporada progressiu, deixant-li un bon gust de boca després d’una llarga lesió al començament que li va impedir de disputar les primeres curses de la Copa.


Esment a part per la Lola Brussau, 11ena a la cursa però primera classificada a la categoria de veterans, proclamant-se campiona d’aquesta categoria per davat de la seva rival en tota la Copa, la també catalana Elena Ferreres, de la UEC de Tortosa. Enhorabona a les dues!!!


El Josep Barrufet, 18è, i el Dani Cazalla, 22è, han mantingut un simpàtic i particular “duel” durant tot el campionat, rivalitat en el millor dels sentits que ens ha fet gaudir als que hem estat al seu costat en la Selecció. Inexplicablement un error burocratic respaldat per un reglament recargolat de la FEDME no permet comptavilitzar els punts aconseguits pel Dani a la prova del Taga, posant de manifest el gran contrast que hi ha hagut en aquesta Copa entre la qualitat esportiva dels participants la dels responsables de la mateixa.


Crònica de Kiku Soler, tècnic de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.