dijous, 30 de juliol del 2009

Arriba el Championat du Canigou

Aquest proper diumenge es celebra l’edició d’enguany d’aquesta veterana cursa. La cursa del Canigó, com la coneixem a casa nostra va ser el bressol de grans corredors que després han triomfat a casa nostre.

Quan a Catalunya i per suposat al “estado español” no s’organitzaven curses d’alta muntanya, els futurs corredors de muntanya tenien que desplaçar-se més enllà dels Pirineus per descobrir aquest apassionant esport. Així ho varem fer corredors de la talla d’en Kiku Soler, Joan Cardona, Esteve Canal, etc., ara ja veterans, però aleshores xavals, que els hi havia arribat veus que a l’altre costat dels Pirineus hi havia qui pujava i baixava muntanyes corrent.

En aquesta cursa i en d’altres similars, es van formar els primers grans corredors catalans i de retruc van néixer les primeres curses a casa nostre i de retruc al nostre país veí, España.
La cursa del Canigó, surt de Vernet les Bains, puja al Canigó i baixa, és dir, manté l’esperit del que són les curses de muntanya, sense quilòmetres innecessaris, per tal d’arribar a una distància o a un desnivell determinat. Es puja pel camí lògic i es baixa pel més evident.
Després de tants anys, la cursa a esdevingut un veritable esdeveniment per tota la comarca, així el públic omple gran part del recorregut i al final de la cursa, hi ha una gran festa popular.

Crec, que cap corredor de casa nostre, no es pot considerar com a tal, si no ha participat, com a mínim en una ocasió, a la cursa del Canigó, per dir-ho d’una altra forma, és homenatjar al bressol que ens ha portat a ser la primera potència mundial de les curses d’alta muntanya.

D’altra banda, aquest cap de setmana també es disputarà el Ultra Trail de l’Aneto i la Marató de l’Aneto, de només un any de vida i que portarà a molts corredors catalans a participar-hi i que ni organitzadors ni participants es pararan a pensar que coincideixen en data a la seva veritable mare. No es culpa de ningú, hi ha gent per participar a tot arreu. Sort a tots i que la climatologia acompanyi.

Per últim recordar que també diumenge es portarà a terme un altre Trial de la ISF, aquest invent que no té ni cap ni peus, cursa que puntua però no puntua, cursa que està al calendari però no està... en resum cursa que serveix per mantenir al staff de la ISF i poc més. Es tracta del Chaberton Marathon, a França, i amb presencia del corredor català Just Sociats

diumenge, 26 de juliol del 2009

Giir di Mont: Els catalans demostren el seu poder.


Exhibició catalana a la quarta prova de la Copa del Món. Kilian Jornet demostra el seu poder, això sí, amb lluita amb el veterà campió Ricardo Mejia.

Kilian ha guanyat la cursa tot batent el record de la prova amb més de 5 minuts. Al triomf d’en Kilian Jornet, cal aportar el tercer lloc d’en Jessed Hernández, que conjuntament amb Agustí Roc, han estat els únics que en part de la cursa han plantat cara als dos triomfadors de la cursa, però que finalment no han pogut aguantar les envestides de Mejia i Kilian. Si Jessed ha pogut aguantar la tercera posició, l’Agustí ha perdut bastante pistonada entrant finalment en el lloc 14è.

També cal destacar la boníssima actuació d’en Tòfol Castanyer i en Toti Bes, dos valors assegurats a cada cursa que participen i que finalment han quedat 5è i 6è respectivament, per davant de corredors de la talla de Paolo Larger, Helmut Schiessl, Paolo Gotti, etc.

Amb aquest resultats en Kilian Jornet passa al tercer lloc de la general, retallant substancialment les diferències amb el segon classificat. Toti Bes passa a ocupar la cinquena posició, Agustí Roc aguanta a la sisena plaça i Xavier Espiña, passa a ocupar el setè lloc de la classificació.

Molt bona actuació de la recent Campiona de Catalunya Mireia Miró, única participant catalana, que ha finalitzat la cursa en tercera posició, només superada per Stephanie Jimenez i Emanuela Brizio. Sens dubte la corredora catalana és una valor emergent i amb la seva joventud (20 anys) arribarà força lluny i més si tenim en compte que aquest és el seu primer any en l’alta competició de curses d’alta muntanya. Mireia Miró segueix ocupant el quart lloc de la classificació general però a tant sols a 34 punts de la portuguesa Rosa Madureira. De seguir així de ben segur que la Mireia estarà al podi final de la Copa del Món

Per cert, on són els espanyols de la “roja”? , per què després digui la FEDME, que no vol aprofitar-se dels èxits de Catalunya.... em guardo el qualificatiu.

Crònica oficial de la cursa i classificacions a: http://www.aspremana.it/asp/content/blogcategory/34/79/lang,en/


dimecres, 22 de juliol del 2009

ISF: La FEEC admesa al grup de “sant paganini”

Paral·lelament al Campionat d’Europa, es va celebrar l’assemblea anual de la International Skyrunning Federation. En l’ordre del dia estava entre d’altres temes, l’acceptació de la FEEC com Associate Member, és dir, pagar, callar i no tenir dret a participar amb l’equip propi (Article 5.3 dels Estatuts de la ISF).

Cal dir que cap membre de la FEEC va estar present per defensar el dret a ser membre de ple dret de la ISF, pel que el sr. Jordi Colomer, responsable de les relacions internacionals de la FEDME, va poder esplaiar-se al seu gust i prendre el protagonisme de l’assemblea.
Amb aquest panorama, m’agradarà saber com la Junta de la FEEC, justificarà davant l’assemblea d’Entitats, el ser afiliats a una federació que només reporta despeses, que surten de les butxaques dels federats, i que no ens reporta res de positiu. Això sí, el sr. Jordi Marimon estarà content, doncs ara cobrarà doblement dels federats de la FEEC: per ser secretari general de la ISF i per ser responsable de “carreras por montaña” de la FEDME. Serà l’únic federat beneficiat amb aquesta operació.

Algú dirà, de fet ja ho ha dit, que ens trobem en el mateix estatus que estàvem a l’antiga FSA. Doncs bé, no és cert. El nom és el mateix però el contingut és diferent.
És cert que a l’antiga FSA, la FEEC no tenia dret a vot, però és que cap federació en tenia, totes estàvem en les mateixes condicions, allà els únics que votàvem eren els srs. Giacometti, Marimon i companyia, és dir els mateixos que ara dirigeixen la ISF, sense que ningú els hagi escollit i votat.

A l’antiga FSA, totes les federacions podien participar amb els seus equips, i a totes les competicions, ara no, només poden participar la “selección nacional del estado”, no reconeixent-se cap altre federació que no sigui la “del estado debidamente reconocida por la ONU y el COI”. Tot això gràcies a les males arts dels Srs. Garrigós, Colomer, Marimon i cia.

A tot això la FEEC, segueix fent oïdes sordes, davant la demanda de federats, entitats i institucions, que li demanen que faci quelcom per retornar a la FEEC i a la Selecció Catalana a les competicions oficials.
No valen ni serveixen les excuses covardes de que “mentre estigui la FEDME no hi ha res a fer”, “les coses són així”, “això ho han de arreglar els politics”, etc. Frases tant escoltades en boca dels membres de l’actual Junta de la FEEC.

Per penúltim cop, només cal dir-los a la Junta de la FEEC, que si ells fossin capaços de fer el primer pas i liderar la lluita per tornar a ser el que érem, tindrien el suport d’institucions, federats i entitats. D’ells depèn, o complir amb el país o fer el xitxarel·lo i escalfar cadires durant 4 anys. Qui dies passa anys empeny.

diumenge, 19 de juliol del 2009

OLLA DE NÚRIA – GRAN PREMI INTERNACIONAL DE LES NACIONS – CAMPIONAT DE CATALUNYA: Un èxit, una llavor, un futur.

7,30 del matí, fa vent i fred al cim del Puigmal, però lloés un cel esplèndid, visibilitat magnífica, al nord La Catalunya ocupada per França, al sud l’anexionada per España. Al poc temps, catalans pujant cap al cim amb senyeres, estelades i carregats d’indignació per que no ens deixen ser qui som, però alhora amb un bon grapat d’esperança.

A mesura que avancen cap el cim l’ambient es torna menys fred i el vent es va calmant, és el inici d’un gran dia. Catalunya s’ha mobilitzat on se’n barrejat l’esport, el nacionalisme i l’esperança. Es fa molt difícil comptar quants catalans s’han mobilitzat, l’immensitat de la muntanya fa difícil donar xifres, però entre els escampats al llarg del recorregut, per aquestes muntanyes nostres i els que s’han anat aplegant a l’esplanada de Núria, eren molta, molta gent. Hi ha que s’ha aventurat a donar la xifra de 1.500 persones, altres 2000 i altres 2.500. No se quants érem, no ve d’un, érem molts, el cop que més gent s’ha concentrat en una cursa de muntanya a casa nostra, però era molt més que una cursa. Tothom a coincidit: ja era hora! Això ha de ser el punt de partida!... tant de bo, a les nostres mans està el nostre futur!.

Abans de donar-se la sortida, un gest i una revindicació dels corredors, darrera d’una pancarta amb el lema “Una Nació, Una Selecció”, s’ha llegit per part de la corredora Ex campiona del món Anna Serra, un manifest on es demanava el retorn de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya a poder competit com a tal en les competicions internacionals i resposta per part de la FEEC, al manifest lliurat fa més de dos mesos i mig. No cal dir que s’ha fet un silenci absolut quant l’Anna llegia aquesta revindicació compartida per tothom, inclosos els corredors de fora de Catalunya.

En el terreny esportiu, simplement magnífic, extraordinari. Els corredors s’han sentit encoratges pel públic i els han respost amb una extraordinària cursa. En homes, els tres favorits ens han ofert un gran espectable. Des d’un inici Agustí Roc ha marcat el ritme de pujada al Puigmal, seguit d’en Kilian Jornet i d’en Ricardo Mejia. Amb aquest ordre han passat pel cim del Puigmal i han obert forat, sobre els que han estat la sorpresa de la jornada, els marroquins Hammou Ourrous i Abderrahim Ait Ben Chatoui, darrera d’ell l’anglès Gavy Devine, el veneçola-basc Walter Bezerra i el català Toti Bes. Pel coll de finestrelles, en Kilian Jornet i en Ricardo Mejia, havien superat en Agustí Roc i han mantingut un gran frec a frec que ha durat fins la pujada al darrer cim, el d’Aliga, on en Kilian ha deixat enrere al corredor mexicà. Quart ha estat el corredor marroquí Abderrahim Ait Ben Chatoui (que debutava en una cursa d’alta muntanya), cinquè Toti Bes i sisè tancant l’apartat de premis, l’anglès Gavy Devine.

En noies, des d’un principi el domini ha estat per l’italiana, actual líder de la Copa del Món, Emanuela Brizio, seguida per la corredora del País Valencià i líder de la Copa d’España, i per la catalana Mireia Mirò. Aquest ha estat l’ordre pel que han passat pel cim del Puigmal i el mateix ordre en que s’han presentat a l’arribada. El quart lloc s’ha l’han disputat Neus Parcerisas i Roser Español, guanyant finalment la primera, en un espectacular darrer descens que l’ha fet arribar a Núria totalment extenuada. El sisè lloc s’ha l’apuntat la corredora andorrana Imma Mascort.

Els nous campions de Catalunya són Kilian Jornet i Mireia Miró.

El Gran Premi de les Nacions ha estat per Catalunya, seguida d’España i País Valencià.
La jornada ha estat amenitzada per castellers, gegants i grallers. Al final de la jornada tots satisfets, corredors, organitzadors i institucions i amb una bona impressió: quelcom a començat. Encara que hi ha qui encara mira cap un altre costat.


Classificació Homes:

1. Kilian Jornet (Cat): 2:14:56
2. Ricardo Mejia (Mex): 2:16:52
3. Agustí Roc (Cat): 2:22:32
4. Abderrahim Ait Ben Chatoui (Marr): 2:25:18
5. Toti Bes (Cat): 2:26:31
6. Gavy Devine(Ang): 2:31:36

Classificació Dones:

1. Emanuel Brizio (Ita): 2:52:44
2. Esther Gil (P. Val): 2:57:02
3. Mireia Miró (Cat): 3:04:51
4. Neus Parcerisas (Cat): 3:16:14
5. Roser Español (Cat): 3:16:47
6. Imma Mascort (And):3:31:54




MANIFEST DELS CORREDORS, llegit abans de la cursa:



Fa dos mesos i mig, els corredors de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, conjuntament amb d’altres corredors i tècnics catalans, varem lliurar al president de la FEEC, el Sr. Daniel Planas, un manifest amb 72 signatures, demanant que la Junta de la federació fes tot el possible per que la nostra Selecció podés tornar a competir en tots els esdeveniments internacionals.

Avui mateix es celebra a la localitat italiana de Canazei el Campionat d’Europa de Skyrunning, el primer campionat en l’història on no pot participar la Selecció de Catalunya, tot gràcies a una maniobra orquestrada des de la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada, FEDME, l'entitat que va promoure la creació d'aquesta falsa nova federació internacional. Falsa perquè no aplega a molts dels corredors de les nacions avui aquí presents.
I és que les xifres parlen soles. A Canezei, els corredors inscrits i que poden optar oficialment al nou campionat d'Europa són només un 4% dels 650 inscrits en representació de només 5 països oficials, quan aquí a Núria, en aquest 1er Gran Premi de les Nacions, som més de 400 en representació de fins a 13 nacions que els propis corredors, lliurement, han decidit representar.

A hores d’ara, malgrat el temps passat, la FEEC no ha donat resposta al nostre manifest ni ens ha fet saber quines són les seves intencions en relació al nostre reconeixement internacional.

Als dirigents de la FEEC, un cop més, us demanem que defenseu amb fermesa i contundència, els interessos de la nostra Selecció i del nostre país, perquè volem competir arreu del món amb el nom i els colors de Catalunya. Perquè hi tenim dret i perquè hem demostrat llargament que tenim nivell i qualitat. Però ens cal que com a representants nostres, féu els passos que cal fer.

Una Nació Una Selecció!

En nom de tots els corredors i aficionats a les curses d'alta muntanya































divendres, 17 de juliol del 2009

Agustí Roc, Campió d’Europa de Vertical Kilometre i Jessed Hernández tercer. I una altra de la ISF

Agustí Roc s’ha proclamat Campió d’Europa d’aquesta disciplina de curses de muntanya, demostrant un cop més que és un veritable expert quan les muntanyes tirant amunt. No obstant, no deixa de ser una victòria agra-dolça, doncs Agustí Roc no ha estat el guanyador de la prova. El guanyador ha estat el corredor italià Zemmer Urban, però no ha pogut ser proclamat Campió d’Europa, per que no forma part de la selecció itàliana. És dir que ha passat el que es veia a venir, és dir que un corredor europeu de reconegut prestigi, s’ha quedat sense títol per les estúpides limitacions de la ISF.

El gran beneficiat ha estat un altre català, Jessed Hernandez, 4t. a la cursa i 3r. al podi europeu.
En noies, la guanyadora ha estat la gran favorita, l’italiana Antonella Confortola, que també ha estat la campiona d’Europa. La catalana Mónica Ardid ha estat tercera.

Trobareu crònica i classificació a: http://www.dolomiteskyrace.com/stampa/090717.asp

Amb aquests resultats, en el cas que Catalunya no hagués estat vetada per la FEDME, tindria 3 medalles, per desgracia ara aquestes medalles són per la “roja”... el que sempre he dit, la maniobra de la FEDME tenia i té com objectiu apropiar-se dels èxits dels demés.
El temps posarà a cadascú al seu lloc, ja ho veureu.

Canviant de tema, sabeu la penúltima de la ISF?, doncs que per l’assemblea de demà dissabte, no ha convocat ni a la federació catalana ni a la basca. Diumenge passat aprofitant la disputa de la cursa del Taga, puntuable per “las españas”, el secretari general, el tal JM, va dir de paraula a aquestes federacions que si volien podien anar a l’assemblea. Evidentment i pel que ser, han declinat aquesta invitació oficiosa, per les formes en que s’ha fet.

Malgrat que tant catalans com bascos figuren com membres aspirants, no han estat convocats, motiu?, sens dubte el més important és que la ISF no vol la presència d’aquestes federacions que reclamen els seus drets històrics i al dret a ser presents de ple dret en una federació internacional. De pas la ISF dona un cop de ma als seus amics de la FEDME, per que no es tinguin que sentir, que l’española no representa el skyrunning, al menys a Catalunya i a Euskadi.

dimecres, 15 de juliol del 2009

III Clàssica Olla de Núria – I Gran Premi Internacional de les Nacions – Campionat de Catalunya de Curses d’Alta Muntanya, ja és a punt.

El proper diumenge 19, a Núria, es disputarà aquesta cursa de muntanya, que enguany ha fet un gran salt molt qualitatiu, no només per passar a ser un gran premi internacional i campionat de Catalunya, si no també per la seva luxosa participació. 7 dels 8 campions del món hi estaran presents, a part de un bon grapat de corredors d’élite. Així estaran a la sortida en Kilian Jornet, l’Agustí Roc, en Ricardo Mejia, en Rob Jebb, en Javier Olabarria, el Walter Bezerra, en Toti Bes, Just Sociats, el recentment guanyador de la Copa Catalana en Josep Cuadrat, etc. En noies prendran la sortida, la Emanuela Brizio, la Corinne Favre, l’Anna Serra, l’Esther Gil actual lider de la Copa d’España,la Neus Parcerisas guanyadora del SkyBike dels Skygames 2008, la Mireia Miró, la Laura Aymerich campiona de la Copa Catalana 2009, etc. Un cartell de veritable luxe i digna de ser vist.

Hi hauran representants de 13 nacions: Catalunya, França, Anglaterra, Itàlia, Euskadi, Andorra, España, Portugal, País Valencià, Marroc, Finlàndia, Àustria i Mèxic. Que lluitaran per aquest I Gran Premi Internacional de les Nacions, sense cap mena de restriccions.

L’espectacle esportiu està assegurat, només en excepcionals ocasions es produeixen esdeveniments d’aquesta envergadura. Per aquells que decideixin anar a Núria, a part de que les previsions meteorològiques són bones, podran participar en sortides guiades per fer el seguiment de la cursa. Les sortides tenen tres nivells, Puigmal, Coll de Finestrelles i Pic d’Àliga, en qualsevol d’aquests punts es podrà percebre l’esforç dels 420 corredors inscrits.

Per acabar-ho d’arrodonir, hi hauran gegantons, castellers i grallers, que animaran la diada.
A hores d’ara, intentar buscar allotjament a la mateixa Núria, Queralbs o Ribes de Freser, és pràcticament missió impossible.
El dia 19, a Núria ha de ser el punt de partida per el inici d’un nou tipus de competició obert a tothom qui hi vulgui participar, sense limitacions per raons polítiques ni frontereres. L’esport és una activitat d’agrupament de persones, cultures, races, etc, integradora i de relacions humanes. En cap cas ha de ser discriminatòria. Per això diumenge, serà tqambé una diada reivindicativa en favor de la Selecció Catalana i de totes aquelles seleccions i equips que han estat discriminats per la ISF.

A Núria i falta gent, t’hi esperem en nom de l’esport i del nostre país.

Més irregularitats a la ISF i els números de l’europeu.

Com tots sabeu, aquest proper cap de setmana es portarà a terme el primer Campionat d’Europa excloent de la ISF. Doncs bé, si ja va ser totalment irregular i il·legal la creació d’aquesta federació internacional, ara ens trobem davant d’una nova irregularitat.

Segons els estatuts i reglaments de la ISF, en els europeus només poden participar equips oficials de cadascun dels països que formen la federació, és dir: Itàlia, Suïssa, Andorra, España i Rússia.
Feta aquesta observació, la sorpresa és que veure com aspirants a aconseguir el títol europeu, corredors de la Gran Bretanya, quan la federació d’aquest país no forma part de la ISF(ni tant sols apareix com aspirant) per tant és il·legal la seva participació a l’europeu. Per què?

Jo no vull ser mal pensat, però és curiós com la Vicepresidenta de la ISF (que a ja ho era de la FSA i és la dona del president de la ISF), és d’origen de la Gran Bretanya... que cadascú pensi el que vulgui... segur que encertareu.

Tot i comptant aquesta il·legalitat, participaran a l’europeu 5 nacions, Rússia no hi serà. A Europa existeixen 47 països reconeguts per l’ONU i unes quantes nacions més com Catalunya que estem sota l’ocupació d’un altre país.
Analitzem més números de l’europeu:

El divendres es disputa el kilòmetre vertical, amb un total de 124 inscrits (21 noies i 103 nois)
De les 21 noies, només poden aspirar al títol 8 (un 38% de les inscrites), de les quals 5 són de la “roja”. És dir que difícilment se’ls escaparà alguna medalla.

Dels 103 nois, només 17 (16,5% dels inscrits)poden aspirar al títol, dels quals 6 són de la “roja”, ho tindran una mica més complicat que les noies, però vaja, ho tenen facilet.

El diumenge es disputa el skyrace, amb un total de 631 inscrits (46 noies i 585 nois)

De les 46 noies, només poden aspirar al títol 11(un 24% de les inscrites), de les quals 5 són de la “roja”, és dir gairebé la meitat, també serà difícil que se’ls escapi una medalla.

Dels 585 nois, només poden aspirar al títol 23 (un 4% dels inscrits), dels quals 6 són de la “roja”.

Els números canten. Mentre hi hagin restriccions de participació, aquests títols no deixaran de ser una pantomima, d’una federació de pa sucat amb oli, del que se’n lucren 5 personatges.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Ja tenim aquí l’europeu sectari .

Aquest proper cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) es diputarà el primer Campionat d’Europa on no podrà estar present Catalunya, degut a les males formes de la “federación española” FEDME i de la ISF, que no deixa de ser una titella en mans de 5 personatges, també dirigits per la FEDME.

A tot això la posició de la nostra federació, la FEEC, segueix sent molt lamentable des de que hi ha la nova Junta. No sabem quina posició prendran a l’assemblea de l’ISF del proper dissabte, si de reclamar contundentment l’acceptació de Catalunya com membre de ple dret, si acceptaran ser només membres adherits, és dir, pagar i callar sense dret a participar o donada la situació actual i si no som acceptats de ple dret, no entrar a formar part de l’ISF?

Si tenim en compte l’actitud de l’actual vicepresident tercer de la FEEC, cal suposar que tot seran facilitats per la “federación española”, ja que aquest personatge, ha estat el que va aturar el subministrament de material per la Selecció, el que volia retallar-li el pressupost, el que va ordenar que els nostres corredors no portessin el logotip de les seleccions catalanes i el que ordenat que els nostres corredors no portin el nom del nostre país, Catalunya, a les samarretes. Per tant si aquest senyor està matant poc a poc la nostra selecció, és d’esperar que res de bo en sortirà de Canazei .

I a tot això que diu l’actual president? Doncs silenci, les seves promeses electorals de que defensarien les seleccions catalanes, es donen de bufetades amb l’actitud dels seus vicepresidents. Sr. Planas, on està la seva autoritat de fer fora de la Junta a tots aquells que no segueixin la seves directrius? O es que potser les segueixen? Les nostres seleccions se’n van a la mer... i vostè no només no fa res, si no que deixa que els seus companys de Junta i col·laborin. Gràcies sr. President.

Amb tot aquest panorama, ens trobarem a corredors catalans, que fins fa un any corrien per Catalunya, compromesos amb el que això significa, que ara hauran, si volem creixa esportivament, córrer amb una samarreta que no és la seva amb el que això significa, que per aquells que no ho sàpiguen, córrer amb la “roja” significar defensar els interessos de:

El Sr. Garrigós (president de la FEDME), el Sr. Colomer (relacions internacionals de la FEDME, del Sr Marimón (responsable de carreras por montaña de la FEDME i secretari general de la ISF), del consejo superior de deportes i el comité olímpico español, dels interessos del sr. Zapatero, Rajoi i Rouco Varela. Defensar la España de la “peineta” i el “cine de barrio”, de “los toros”, del tricornio, de la “casa cuartel” i del “todo por la patria”. Defensar la “patria” de la COPE i de la resta de mitjans de comunicació que estan en lluita constant contra Catalunya (us puc ben assegurar que això és així, fa poc he vingut de l’España profunda i un al·lucina “pepinillos”), és dir la “España una, grande y libre”. De l’España que no ens vol, però no ens deixa anar. Significa acceptar l’història d’un estat imperialista (donde nunca se ponia el sol), que a través dels seus “conqueridors”, va fer possible l’aniquilació de totes les cultures americanes. Significa l’acceptació dels reis catòlics, de la inquisició i dels borbons
Defensar la samarreta española significa tot això i molt més. Em faig creus de que corredors que han passejat el nom de Catalunya per tot el món, que han portat al més alt la senyera i l’estelada, ara es vegin obligats, a que si volen aconseguir títols internacionals, ho hagin de fer, per decret, amb una samarreta i una bandera que no és la seva.

Sortosament, aquell mateix dia, que serà enterrada per sempre la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, es portarà a terme el I Gran Premi Internacional de les Nacions, on tindran cabuda totes les nacions, amb estat o sense, que hi vulguin participar. Ha de ser el punt de partida per la lluita dels nostres drets. Si ara ens maten la Selecció i encara que no soc ni catòlic, ni apostòlic i molt menys romà, esperem que amb aquesta iniciativa, al tercer dia resuciti i tornem a tenir, el nostre equip i els nostres corredors defensant el seu veritable país i les 4 barres tornin a pujar al més alt dels podis i tothom torni a parlar i admirar els catalans i Catalunya.

Però per aconseguir-ho, cal el compromís de tothom i saber renunciar a objectius personals, pels col·lectius. Cal fer força i aconseguir que tots aquells que realment no estimen el país o simplement no s’hi comprometin, fotin el camp, siguin federatius, politics, esportistes o ciutadans. Les colonitzacions han quedat molt enrere, és l’hora de posicionar-se i comprometre’s . El primer pas, anar a Núria el proper 19 de juliol. Us esperem a tots

Bona actuació catalana al Monte Rosa

Destacable actuació dels corredors de la Selecció Catalana al Trial de la Copa del Món, la Monte Rosa Skyrace.

Així tant en Toti Bes com la Mireia Miró, van obtenir un meritori i merescut segon lloc, al que cal afegir el cinquè lloc d’en Oscar Roig. Sens dubte ha estat una de les jornades millors del nostre equip en aquesta temporada .

Tant en Toti com la Mireia, només els ha separat del triomf un grapadet de minuts i han cedit el seu triomf, davant de corrdors de la talla de Fulvio Dapit i de Manuela Brizio, dos corredors que estan a dalt de tot de les competicions europees
.
Sens dubte aquests resultats seran una injecció de moral per tot l’equip.

Ara la Mireia Miró passa a ocupar el quart lloc de la classificació general, per davant de la seva companya Laia Andreu.

Per la seva part, Toti Bes passa ocupar la setena posició de la classificació general

Continuen els èxits d’en Jessed Hernández

A l’ombra dels mediàtics corredors catalans, en Kilian Jornet i l’Agustí Roc, està aquest noi resident a Estana (la Cerdanya), que després d’aconseguir el subcampionat de la Copa del Món de l’any passat, està passant per un dels seus millor moments, si bé a principis de temporada va tenir una deballada preocupant.

Després del paper destacat en la Red Fox Elbrus Race 2009 i passar sense pena ni glòria per Zegama, Jessed ha guanyat per segon any consecutiu la Olympus Marathon de Grècia i Sentiero 4 de Luglio a Itàlia, dues curses molt dures i llargues, on en Jessed ha demostrat que en curses llargues es troba molt més còmode que en curtes.

Sens dubte, ens trobem davant d’un gran crak de les curses de muntanya i que té un bon futur, la llàstima és que es bastant irregular en seguir els plans d’entrenament (si no que li preguntin a en Kiku Soler i en Cesar Thovar). Us imagineu on podria arribar si es prengués els entrenaments seriosament?, si ara ja tant en Kilian, com l’Agustí, ja li tenen respecte, probablement aleshores li tindrien por.

Ànim Jessed, ja t’ho vaig dir en el seu dia, quan entrenes els resultats surten, posa-li més ganes.

Finalitzada la copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya: Lourdes Aymerich i Josep Cuadrat, guanyadors.

Ahir es va disputar la darrera prova de la Copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya (Skyrunning, mal els hi pesi als españolitos), amb la disputa de la cursa Taga 2040 EVO, que aquest any ha canviat de data per poder seguir a la voluntat de la FEDME, per poder puntuar a la Copa de las Españas.

En categoria de dones, la diferència de punts que portava Laura Aymerich sobre les seves perseguidores a la classificació general, li va permetre no prendre part en aquesta darrera cursa, llàstima, hagués estat una bona forma de saber el seu nivell en vers les corredores que disputen la copa de més enllà de l’Ebre. La victòria i el domini de la cursa va ser per la corredora basca Oihana Kortazar i la primera catalana va ser Laia Andreu a la quarta posició a més de 9 minuts de la guanyadora.

En homes, el títol no estava decidit, si bé Josep Cuadrat tenia més opcions que ningú, tant Dani Ballesteros, com Gabriel Crosas, li podien amargar el triomf final. Finalment en una molt bona cursa, 9è classificat, li ha permès guanyar el títol. Si bé en Gabriel Crosas, 7è classificat i segon català, ha estat a punt de donar-li un ensurt. Aquest resultat d’en Gabriel fa que quedi subcampió de la Copa, per davant d’en Dani Ballesteros, que s’ha ha tingut que conformar amb el tercer lloc. El millor català de la cursa ha estat en Kiko Martí, en una meritòria sisena plaça.
Finalitzada la Copa i abans de reprendre les competicions del Circuit Català, queda la disputa del Campionat de Catalunya, el proper diumenge 19 amb la celebració de la III Olla de Núria, que enguany també és el I Gran Premi Internacional de les Nacions, amb una nodrida participació d’estrelles mundials. Un espectacle que caldrà no perdre’s.