Finalitzen els Ultra Trails, pels primers classificats

Ahir el vespre, mentre 22 esportistes professionals amb sous astronòmics, corrien darrera una pilota en camp de gespa, contemplats per més de 4 milions d’espectadors, més de 3000 esportistes, el 99% d’ells amateurs, corrien darrera de cap pilota, simplement per plaer d’aconseguir un objectiu, bé esportiu o bé personal, per les muntanyes o bé dels Alps o bé dels Pirineus. Els primers amb preparadors físics, psicòlegs, massatgistes, fisioterapeutes, entrenant dues o tres hores al dia i a descansar. Els altres els segons, en la seva majoria, llevant-se a primera hora del matí per anar a treballar 8 hores i després si tenen temps a entrenar una estoneta, doncs també s’ha d’estar per la família, a vegades esgarrapant hores de dormir i descansar.

Malauradament, s’acompleix un cop més que el diner crida al diner, com més professionals , més mitjans de comunicació, com més amateurs, com a molt pots aspirar que algun mitja de comunicació es faci ressò de les teves activitats o que algun amic tingui un web o bloc i recollir els teus “èxits” esportius. La vida i el món són així d’ingrats. Avui aquesta nit, molts d’aquets 3000 esportistes, passaran la seva segona nit per les muntanyes, tot seguint el seu camí en busca d’aconseguir el seu objectiu particular. Ningú es recordarà d’ells, tant sol seran un número que engreixarà la llista de corredors arribats o en el pitjor dels casos d’abandonaments. Però ells només ells, són els veritables esportistes, felicitats als que heu aconseguit el vostre objectiu i als que no, l’any que ve, tindreu una altra oportunitat.

Començaré pel Ultra que no es tant mediàtic, el del Grand Raid des Pyrénées, que es va iniciar divendres a les 5 del matí. Domini francès en nois i noies, però bona actuació catalana, especialment de Maria Reyes Valero, finalment segona classificada amb un temps de 33:46:29 i amb l’honor de ser, no només la primera catalana, si no que superant als nois catalans i tot gràcies a uns extraordinaris darrers quilòmetres, que l’han fet remuntar un bon grapat de posicions. Reyes, ha estat molta part de la cursa acompanyada per la seva companya de la UEC de Tortosa, Montserrat Sisteré, que finalment ha tingut que abandonar, és d’aquelles que tindrà que esperar l’any vinent per aconseguir el seu objectiu. Segurament, l’èxit de Reyes Valero, passarà desapercebut pel gran públic (a hores d’ara tothom parla del UTMB i de l’èxit d’en Kilian Jornet), la vida és així d’injusta, però de ben segur que la Reyes, malgrat el seu patiment, ha gaudit de la cursa, segur que ha fet un bon grapat de coneguts, que es trobarà qualsevol dia corrent per les muntanyes, aquesta és la seva gran recompensa.

Pel que fa a la resta de catalans, la majoria han finalitzat la cursa, tots han anat de menys a més a mesura que avançava la cursa, finalment aquests han estat els seus resultats: Josep Benavent (33:46:47) en el lloc 74, Enric Seve (34:23:12) en el lloc 88, Joan Perales (34:23:54) en el lloc 90, Francesc Estorach (34:23:57) en el lloc 91, Salvador Reig (35:10:31) en el lloc 112 i Eric Amar (40:01:06) en el lloc 211.

Podeu veure tots els resultat a http://chrono.geofp.com/grp2009/

Pel que fa al Ultra Trail del Mont-Blanc, també gran actuació catalana, amb triomf d’en Kilian Jornet (21:33:18) amb una hora de diferència sobre el segon classificat. Kilian ha dominat la cursa de principi a fi, demostrant que ara per ara no té rivals. Bona actuació també d’en Jordi Martínez (25:31:43), que ha aconseguit una brillant 14a. posició i de l’Arnau Julià (27:53:52)en el lloc 36. Ara per ara no ha creuat l’arribada cap altre corredor català.

En noies, extraordinari resultat de Mónica Aguilera, finalment tercera classificada, que si bé encara no ha creuat la línia d’arribada, ho farà properament, doncs ja es troba en els darrers 7 quilòmetres, el seu temps, estarà al voltant de les 29 hores.

Per a mi, la gran estrella d’aquest trail, no ha estat en Kilian, que sens dubte s’emportarà tots elogis, merescuts sense cap mena de dubte. Però si alguna estrella ha brillat, ha estat la guanyadora en categoria de dones, la nord-americana Kristin Moehl (24:56:01), que no només ha aconseguit la victòria en la seva categoria, si no que ha estat 11a. en la classificació general, algo enormement excepcional.

Classificacions: http://utmb.livetrail.net/classentete.php?course=utmb
Videos del UTMB: http://chamonix-meteo.com/

Seguiment Ultra Trail du Mont-Blanc: Mónica Aguilera es col·loca tercera

19:00

Mónica Aguilera es col·loca en tercer lloc de la classificació general. A 27 quilòmetres de l’arribada, Mónica Aguilera ha avançat a la corredora francesa Karine Herry, obtenint provisionalment el tercer lloc del podi. Mónica, ha passat ja pel punt quilomètric 143 de cursa, el podi és més a prop.

Per la seva part, el corredor català Jordi Martínez, es troba a menys de 7 quilòmetres de l’arribada, ocupant el 14è. lloc de la classificació.

---------------------------------------------------

16:03

Kilian Jornet guanya el seu segon UTMB, amb un temps de 21:33:18. Ha guanyat amb tota autoritat, ja que des del primer moment ha anat al capdavant de la cursa. No ha aconseguit rebaixar el seu temps de l’any passat, però és que no sempre es poden aconseguir els objectius, no obstant ha estat un gran éxit. Els segon classificat, sigui qui sigui dels seus perseguidors, arribarà d’aquí una bona estona (aprox. 1 hora). Felicitats Kilian!

Mónica Aguilera, ara per ara segueix quarta, haurà d’apretar el ritme per intentar estar al podi.

-------------------------------------------------

15:00

Kilian Jornet es troba a 10 quilòmetres de guanyar per segon cop el UTMB, l’avantatge de 1 hora sobre els seus perseguidors, no fa perillar el seu triomf. Molt mala sort o una lesió només impedirien que guanyés. La lluita pel segon lloc serà molt disputada, ja que Sebastien Chaigneau (França), Tsuyoshi Kaburaki (Japó) i Uli Calmbach (Alemanya), estan separats només per 7 minuts.
Kristin Moehl, encapçala la classificació de dones i va augmentant paulatinament la seva avantatge, sobre la corredora anglesa Elisabeth Hawker, dominadora de la primera part de la cursa. Mónica Aguilera, segueix en el quart lloc, retallant diferències sobre la tercera classificada, la francesa Karine Herry

-------------------------------------------------

12:00

Kilian Jornet, ja es troba a Trient, malgrat que porta una hora d’endarreriment sobre el seu temps de l’any passat, porta un ritme constant que fan que mantingui la distància de 1 hora amb els seus perseguidors, el francès Sebastian Chigneau i el japonès Tsuyoshi Kaburaki.

Jordi Martínez ocupa el 23è. lloc.

En dones, s’està produint la sorpresa, la fins ara líder Elisabeth Hawker, ha estat atrapada per l’americana Kristin Moehl i marxen pràcticament juntes en els llocs 17 i 18 de la general. Per la seva part, Mónica Aguilera, conserva el quart lloc.

--------------------------------------------------

10:00

Segueix el domini d’en Kilian Jornet, que ja es troba en terres suïsses, el seu darrer pas ha estat per La Fouly, al quilòmetre 108 de cursa, en un temps de 13:35:03, amb 50 minuts d’endarreriment sobre el temps de l’any passat. Els perseguidors del corredor català són els francesos Sebastien Chaigneau i Julien Chorier, que han passat pel mateix punt que en Kilian amb un temps de 14:18:40 i 14:20:18,respectivament, és dir a 50 minuts.

El primer corredor català, és en aquests moments Jordi Martínez, en el lloc 24, al pas pel Grand Col Ferret, perdent 12 posicions en respecte al seu pas per Courmayeur. Per la seva banda Adolfo Aguiló, que havia arribat estar a la 14a. posició, també ha perdut pistonada pujant al refugi Bonnati on ha arribat en el lloc 122.

En noies també segueix el domini de la britànica Elisabeth Hawker, que al igual que en Kilian Jornet, domina la cursa des d’un inici, sorprenentment la corredora anglesa està en el lloc 16 de la classificació general, amb un temps de 15:35:43, al pas per La Fouly. La segueix la francesa Kristin Moehl, a més d’una hora de distància. La corredora catalana Mónica Aguilera es manté en quarta posició, quan està a punt de passar pel Grand Col Ferret.

----------------------------------------------------
0:15

Kilian Jornet comença a dominar el UTMB. La pujada al Refuge de la Croix du Bonhomme (Km. 44,4), la pujada més llarga i de desnivell de la cursa, ha servit per que en Kilian marxés en solitari i s’hagi presentat a Les Chapieux amb un temps de 5:09:42, 13 minuts per sobre del temps de l’any passat. El segon corredor a passar per aquest punt de la cursa ha estat el francès Vincent Delabarre (5:26:52), a més de 17 minuts del corredor català.

Jordi Martínez ha passat en els lloc 13, amb un temps de 5:47:13, mentre que Adolfo Aguiló, ha passat en el lloc 20, amb un temps de 6:00:01

En noies,en aquesta hora, només dues havien passat pel Refuge de la Croix du Bonhomme, es tracta de l’anglesa Elisabeth Hawker (5:25:45), que segueix líder, seguida de la nord-americana Kristin Moehl (5:38:27), a 13 minuts de la corredora britànica. Per la seva part, Mónica Aguilera, que encara no ha arribat a aquest punt de la cursa, ha passat en quart lloc per La Balme, a ½ hora de la líder anglesa.

----------------------------------------------------
22:26

Quna fa 4 hores que s’ha donat la sortida a Chamonix , el català Kilian Jornet i l’italià Silvano Fedel, han passat junts pel control de Les Contamines, al punt quilomètric 30,9. El temps marcats pels corredors han estat de 2:52:33 i 2:52:38, és dir 10 minuts per sobre del temps de l’any passat.

De moment bona actuació dels catalans Jordi Martínez (3:03:26), en el lloc 13 i d’Adolfo Aguiló (3:08:43), en el lloc 21.

En dones, encapçala la cursa la corredora anglesa Elisabeth Hawker (3:01:51)amb més de 23 minuts d’avantatge sobre la corredora francesa Maud Giraud (3:24:38). Per la seva part, Mónica Aguilera (3:36:05) està en quarta posició a 35 minuts de la corredora anglesa.

La cursa acaba de començar, tot pot passar, la nit serà llarga.

Seguiment Grand Raid des Pyrénées:Reyes Valero, finalment segona.

14:52

Maria Reyes Valero (UEC Tortosa), ja ha finalitzat el Ultra Gran Raid des Pyrénées, en una extraordinària segona posició, amb un temps de 33:46:29, a més d’acabar en el lloc 73 de la classificació final. MOLTES FELICITATS REYES. Sens dubte ha estat un treball de sacrifici, estar tantes hores corrents no està a l’abast de tothom. Pel camí s’ha quedat la seva amiga i companya Montserrat Sistere, el que ha fet que les hores de la nit fossin força durs. A més a més Reyes ha estat el primer/a catalana en creuar la meta. Ara a gaudir-ho.

Just darrere de Reyes Valero ha creuat la meta el corredor del Trote-Extrem, Josep Benavente (33:46:47), en el lloc 74 de la classificació. D’aquí a poca estona, també creuarant l’arribada la resta de corredors catalans, Eric Seve (Ass. Exc. Montmell) Francesc Estorach(UEC Tortosa) i Joan Perales (UEC Tortosa). Mentre que el corredor de S. Quirze del Vallès, Salvador Reig, trigarà una mica més, però segur que també arribarà ja que ha passat pel darrer control de pas.

12:00

Maria Reyes Valero, segueix segona al pas pel Lac de l’Oule, lloc pel que ha passat a ¾ de dotze. L’enllaç del web de la cursa en aquest punt no funciona, però Reyes ha passat ja per aquest punt i s’encamina a la darrera pujada de la cursa, el Col de Portet i després baixa fins la meta. Es troba doncs a 16 quilòmetres de l’arribada. El podi cada cop més a prop.
Dins de d’incertesa del pas pel Lac d’Oule, també han passat per aquest punt Josep Benavent i Enric Seve. Ho deuen estar a punt de fer Francesc Estorach i Joan Perales . Salvador Reig deu anar una mica més enrere i Eric Amar, es troba encara camí del CP10

---------------------------------------------------

9:15

Aquesta sens dubte ha estat una nit molt llarga, pels corredors que segueixen en cursa.

Més curta ha estat pels vencedors, els francesos Régis Coumenges i Nicolas Darmaillacq, grans dominadors de la cursa que han arribat junts a la línia d’arribada amb un temps de 22:30:55, el que rebaixa gairebé una hora i mitja en referència a l’any passat. Fins ara han arribat a la meta 16 corredors, cap d’ells català. El que sí ha arribat és el corredor basc Luis Maria Ugarte.

Pel que fa als catalans, Maria Reyes Valero, s’ha situat en segona posició, després de l’abandonament de la francesa Sylvie Bernad en el Col de Riou. La corredora catalana ho té molt difícil per guanyar, ja que la corredora francesa, dominadora absoluta de la cursa, Cécile Nissen, li porta més de 5 hores d’avantatge. Per darrera Reyes Valero, va la corredora, també francesa, Nathalie Wurry, a més d’una hora de la corredora catalana. Reyes ha passat ja el CP10, és dir que està pujant el Col de Bereges, que es troba al quilòmetre 131,3 i és el penúltim coll del recorregut.

L’altra corredora catalana, Montserrat Sistere, que tota la curdsa a anat de la ma de Reyes Valero, s’ha vist obligada a abandonar pujant el Col de Riou, al quilòmetre 100 de la cursa.

Els nois catalans, ara per ara, segueixen pujant posicions i a hores d’ara es troben o bé pujant el Col de Bereges o bé baixant cap el llac d’Oulé. Tots ells van pujant posicions i en el darrer punt de pas CP10, al quilòmetre 123, les seves posicions eren: Josep Benavent (77), Eric Seve (85), Francesc Estorach (105), Joan Perales (106) i Salvador Reig (125). Salvador ha perdut contacte amb els seus companys de cursa Francesc i Joan. Pel que fa a Eric Amar, el seu darrer pas ha estat en el CP9 (quilòmetre 111) i ocupava el lloc 210

----------------------------------------------------

0:45

Régis Coumenges i Nicolas Darmaillacq, es troben ja a menys de 25 quilòmetres de l’arribada, si bé encara els queden dos colls per passar, que aquestes hores de la nit i amb el cansament acumulat, no serà gens fàcil superar-los. Encara i així, porten més d’una hora i mitja d’avançament sobre l’horari de l’any passat.

Pel que fa als catalans, segueixen prosperen en la classificació general, al pas pel CP7, última referència, la seva posició era la següent: Enric Seve (95), Josep Benavente (108), Francesc Estorach (132), Joan Perales (133) i Salvador Reig (134). Eric Amar, encara no ha passat per aquest punt i en l’anterior anava en el lloc 232.

En noies, les catalanes Maria Reyes Valero i Montserrat Sistere, s’estan refermant en el tercer i quart lloc i de seguir així, s’hauran de disputar el tercer calaix del podí entre elles. La cursa, en dones, segueix dominada per la francesa Cécile Nissen, que a més va classificada en el lloc 21 de la general

--------------------------------------------------

21:45

L’esforç comença a passar factura als corredors catalans. Carlos Macias, fins ara millor corredor català, s’ha vist obligat a abandonar al CP6 (Turon de Bène, quilòmetre 75). En aquest mateix punt també a plegat Xavier Rodríguez. Així dons dues baixes pels representants catalans, just quan comença la part més dura psicològicament: la nit.

Pel que fa al capdavant de la cursa segueix el ma a ma entre Nicolas Darmaillacq i Régis Coumenges, que ja són al CP9 (Col de Riou, quilòmetre 99,7) i amb més de 12.000 metres de desnivells acumulats. Els seus temps de pas han estat 15:41:37 i 15:43:55, per tant una diferència de algo més de 2 minuts, la màxima que hi ha hagut entre els dos corredors.

Pel que fa als catalans supervivents, tots ja han passat pel CP6 i ara el millor situat és en Enric Seve, en el lloc 98 a 3:41:48 dels líders de la cursa. La resta segueix escalant posicions a mesura que avança la cursa, Salvador Reig, Joan Perales i Francesc Estorach, van tots tres junts en els llocs 138, 139 i 140 respectivament. Més endarrerit estar Eric Amar, en el lloc 232.

Mentre tant Maria Reyes Valero i Montserrat Sistere, segueixen juntes en el tercer i quart lloc de la classificació de dones, que segueix dominada per la gran favorita Cécile Nissen

---------------------------------------------------

16:30

Segueix el ma a ma entre els corredors francesos Régis Coumenges (10:48:10) i Nicolas Darmaillacq (10:48:32), només separats per 22”, al pas pel CP6, al Tucon de Bene, al quilòmetre 75,4 i quan porten ja 8.906 metres de desnivells acumulats i quan passen per la meitat de cursa. Molt poc a poc van augmentant la diferència amb els seus perseguidors. Encara tot és possible. El ritme de cursa segueix sent superior a la de l’any passat, en gairebé una hora i mitja de diferència.

Montserrat Sisteré(10:50:56) i Maria Reyes Valero (10:50:57), ja són tercera i quarta al pas pel CP4, al quilòmetre 54,8 de la cursa, a més de una hora mitja de la líder, la francesa Cécile Nissen (9:18:22) , que està dominant la cursa amb comoditat
Els corredors bascos Beñat Zubillaga Murguiondo i Unai Bengoa segueixen tenint una bona actuació i estan en els llocs novè i dotzè respectivament.

Pel que fa als corredors catalans, tots van pujant posicions a la cursa , a excepció del més ben situat, en Carlos Macias, que ha perdut 10 posicions

---------------------------------------------------

13:15

Els corredors catalans han pasta gairebé tots pel CP3 (quilòmetre 37,3), que és l’ultima referència que ha facilitat l’organització.

En noies, Maria Reyes Valero (7:25:10) i Montserrat Sistere (7:25:15), segueixen juntes i pujant posicions i ja són quarta i cinquena respectivament, a una hora de la francesa Cécile Nissen, que per aquest punt ha passat en primera posició. Si bé és cert que han perdut temps respecte a les tres primeres classificades, també és cert que van augmentant les diferències amb les seves perseguidores.

En nois, Carlos Macias (6:24:07) segueix sent el millor classificat, el corredor de Granollers, es troba al lloc 56, a gairebé una hora del primer classificat, tot i que ha recuperat 7 posicions respecte al CP2.

Enric Seve (7:12:55), es troba al lloc 161 i sembla recuperar-se, dels llocs perduts al pas pel CP2.

Els corredors que segueixen recuperant llocs espectacularment són Joan Perales (lloc 221), Francesc Estorach (232) i Xavier Rodriguez (244), que han millorat en més de 30 posicions, respecte al CP2.

Salvador Reig, que semblava, al pas pel CP2, patir algún tipus de problemes, també ha recuperat forces posicions i ara està al lloc 263.

El que sembla que no ho està passant massa bé és en Eric Amar (301), que està perdent posicions paulatinament i que en referència al CP2, n’ha perdut 53. Esperem que es recuperi d’aquest “baixon”.

-----------------------------------------------------------------------

10:35

Els Dos primers corredors passen ja pel CP3. Els corredors francesos Régis Coumenges i Nicolas Darmaillacq, passen pràcticament junts pel CP3, el Col de Sencours de 2.378 metres d’alçada i situat al quilòmetre 37,3 de cursa. La diferència entre els dos corredors és de 5” a favor del primer.

En aquets moments porten ja 4.417 metres de desnivells acumulats a les seves cames i segueixen amb més de mitja hora d’avançament sobre l’horari previst.

Pel CP2 (quilòmetre 29,6), Carlos Macias (4:39:59), seguia sent el millor català en el lloc 63, a més de 42 minuts del líder de la cursa. En aquest punt la francesa Cécile Nissen, seguia sent la primera noia en passar amb un temps de 4:41:20. a hores d’ara no es tenen noticies de les corredores catalanes.

------------------------------------------------------

CP1, quilòmetre 11,7

A les 5 en punt del matí s’ha donat la sortida a l’Ultra Trail Grand Raid des Pyrénées. En aquests primers quilòmetres s’està imprimint un ritme molt més fort del previst, així al pas pel primer control de pas, al quilòmetre 11,7, els corredors han passat amb ½ hora d’avançament sobre l’horari de l’any passat. Els darrers corredors a passar per aquest control també han notat aquest fort ritme, ja que el darrer en passar ho ha fet amb 1 hora d’avançament, respecte a l’any passat.

El primer corredor en passar pel control ha estat el francès Daniel Levy (1:40:16), seguit a tant sols 50segons, pel corredor basc car Pérez De Nanclares (1:41:06). El primer català és Carlos Macias ( 2:00:03) al lloc 61, a algo més de 19 minuts del líder de la prova.

En noies la primera corredora en passar ha estat la francesa Cécile Nissen amb un temps de 2:06:46, seguida a tant sols 41 segons, de la gran favorita, la també francesa Sylvie Bernat (2:07:27). Per la seva part les catalanes Maria Reyes Valero (2:16:58) i Montserrat Sisteré (2:17:01), marxen juntes en les posicions 7 i 8 respectivament, a algo més de 10 minuts de les corredores franceses

Cap de setmana de Ultra Trails.

Aquest proper cap de setmana, entre divendres, dissabte i diumenge, es disputaran 3 proves de llarga distància i forces desnivells.

A França a Chamonix tindrà lloc el més mediàtic de tots, el UTMB (Ultra Trail du Mont-Blanc), de 166 quilòmetres de distància i 18.808 metres de desnivells acumulats. El recorregut donar la volta al massís del Mont-Blanc, tot passant per França, Itàlia i Suïssa. Temps límit per realitzar el recorregut, 48 hores.

Entre els favorits, 2 catalans, Kilian Jornet, guanyador l’any passat i que té el record de la cursa (20:56:59) i Mónica Aguilera, segona l’any 2007 (27:18:17).

En Kilian no ho tindrà fàcil, doncs estaran presents els darrers 6 guanyadors del trail: Dawa Sherpa (guanyador de la 1ª edició 2003), Vincent Delebarre (guanyador 2004), Christophe Jaquerod (guanyador 2005), Marco Olmo (guanyador 2006 i 2007). I la Mónica tampoc, doncs tindrà entre d'altras rivals a: Elizabeth Hawker (guanyadora en 2005 i 2008), Karine Herry (guanyadora 2006) i Christine Moehl (guanyadora 2003) .

Cal destacar també la participació d’Adolfo Aguiló, el corredor d’Alcanar, que debuta a la prova, de ben segur que farà un bon paper. També hi prendran part un bon grapat de catalans

La cursa es podrà seguir en directe, o bé via SMS o a través del web.

No hi ha dubte que aquest és el Trail més famós i que més seguiment té, les inscripcions s’esgoten cada any, a les poques hores d’obrir-se i és necessària que prèviament s’hagi fet algun altre trail, dels que tenen al seu web, per sumar punts i poder realitzar la inscripció.

També a França (en això dels trails, els francesos són els reis), però als Pirineus i lluny de tant “boom” mediàtic, tindrà lloc un altre trail de similars característiques, 153 quilòmetres i 17,742 metres de desnivells acumulats, es tracta del Ultra Grand Raid des Pyrénées, a la localitat de Vielle Aure, a la regió del Midi Pyrénées. El trail recorre el massís de Neouvielle, dona la volta al Pic du Midi de Bigorre, passa a prop del port del Tourmalet i passa per Cauterets i Luz-Ardiden.

Entre els participants, diversos corredors catalans, la majoria d’ells de l’equip de la UEC Tortosa, un dels equips punters de Catalunya i que diversos corredors i corredores experts en llargues distàncies com Maria Reyes Valero i Montserrat Sisteré.

Aquí els favorits són: Arnaud Gueguen, guanyador del 2008, Nicolas Darmaillac, cinquè al Grand Raid de la Réunion, Patrick Bruni, guanyador del Trail des Citadelles i Claude Escots, segon a l'Euskal Trail. En noies, les favorites són: Sylvie Bernard Villain, guanyadora de la cursa de 75 quilòmetres de l'any passat.

Aquesta cursa també es podrà seguir en directe a través de SMS o del seu web.

Els dos trails, compten amb una cursa paral·lela , d’aproximadament la meitat de recorregut.

Al final d’aquest article trobàreu dos gràfics comparatius dels dos trails.

Per arrodonir el cap de setmana de llargues distàncies, també es disputa el Sky Runner dels Carros de Foc, la popular travessa dels refugis del Parc Nacional d’Aigües Tortes i Sant Maurici, amb 55 quilòmetres i 9.200 metres de desnivells acumulats.

Canón do Sil, que va passar?

Poca cosa es pot explicar de la tercera cursa de la copa de “las españas”, la III Carreira por Montaña Canón do Sil, doncs ara per ara córrer molt poca informació sobre la mateixa, només que va fer molta calor i que van guanyar els andalusos Ivan Ortiz i Blanca Maria Serrano (aquesta última amb força comoditat).

En quan als catalans, paper força discret, Anna Comet va ser sisena, Lola Brusau vuitena, Josep Barrufet desè, Dani Cazalla dotzè i Kiko Martí catorzè.

La calor o circumstàncies que ignorem van fer abandonar la cursa a dues grans corredores i d’aquelles que mai tiren la tovallola, com són Teresa Forn i Lucia Caballero.

El que si va quedar de manifest, és que la copa de “las españas”, està perdent pistonada. Algo falla, des de que es va iniciar la copa, el número de participants a la mateixa està caient estrepitosament. A la primera cursa, a Segovia, van participar o al menys es van finalitzar la cursa, 243 corredors (212 homes i 31 dones), a la segona, al Taga, el número ja va ser substancialment inferior, 162 (135 homes i 27 dones) i ara la tercera el descens ja és alarmant, només 100 corredors (79 homes i 21 dones). Que passarà a la quarta i última?, probablement el número augmenti, al ser la darrera i a més formar part dels Trails de la Copa del Món. Encara que comptarà amb un handicap important, només podran participar corredors amb llicència FEDME, així que tots aquells corredors que tinguin qualsevol altre llicència federativa o no en tinguin, hauran de córrer a la cursa alternativa. Així és la FEDME.

Tornant a l’aspecte esportiu, caldria que algú clarifiques d’una vegada per totes els famós tema dels coeficients, doncs “tela” amb el tema. Com pot ser que entre les curses que formen la copa hi hagi tanta diferència? Les dues primeres no arribaven ni els 200 punts i les dues darreres sobrepassen els 300, el que està portant a desvirtuar la copa. En nois, potser el desvirtuament no és tant significatiu, però en dones és d’escàndol, així tenim que la líder fins ahir l’Esther Gil,, primera i segona a les dues primeres curses i que ahir no va córrer, ha passat a ocupar el lloc catorzè a més de 300 punts de la nova líder, la basca Oihana Kortazar, i amb poques possibilitats de proclamar-se campiona de la copa, malgrat els seus extraordinaris resultats. L'han superat a la classificació general inclòs corredores que en les dues curses que han participat no en quedat mai entre les 10 primeres, AL·LUCINANT!, el mateix passa amb la nostres corredores catalanes Laia Andreu i Teresa Forn, que han baixat totes dues 12 posicions.

Tots sabem que és difícil cercar el sistema més just de puntuació, però d’això a buscar el més injust hi ha molta diferència o potser molt mala llet.

Dissabte: Challenge des 3000m ariégeois.

Si fa unes setmanes, es disputava el Championat du Canigou, aquest cap de setmana toca l’anomenada “cursa de la Pica”. Cursa que al igual que la del Canigó, és tota una institució a l’altre costat dels Pirineus i també va ser de les primeres en que hi van córrer esportistes catalans.

Enguany es celebren ja 20 edicions, i per celebrar-ho, els organitzadors han allargat la cursa en 4 quilòmetres (de 42 a 46), per tal d’ascendir a un tercer pic de més de 3000 metres, per tant seran 3 els cims de més de 3000 metres pels que passarà la cursa: el Montcalm (3077) la Pica d’Estats (3143) i el Sulho (3072), amb uns desnivells acumulats de 7.802 metres.

Paral·lelament es disputaran dues curses més, la Marathon del Montcalm, de 42 quilòmetres i de recorregut semblant a l’anterior cursa però sense passar pel cim del Sulho. Per acabar també es disputarà el Trail des Villages, de 16 quilòmetres. Per tant serà un dissabte de gran festa de curses de muntanya.

Els màxims favorits són l’italià Fulvio Dapit i l’andorrana Stephani Jiménez, però caldrà tenir en compte els catalans Toti Bes (guanyador de l’any passat) i Alfons Gaston, en homes i Tina Bes en dones.

Torna la Copa de las Españas

D’altra banda, diumenge es disputarà la tercera cursa puntuable de “las carreras por montaña”, que tindrà lloc a la localitat galega de Parada de Sil, en l’anomenada Carreira por Montaña Canón do Sil, de 32,6 quilòmetres i 4.240 metres de desnivells acumulats. Cota màxima 1.316 metres.Esperem que en aquesta cursa, els corredors/es catalans tinguin més sort. En noies Laia Andreu, seguirà lluitant per les primeres posicions, ara és tercera de la general a 4 punts del segon lloc i a 11 del primer lloc. En nois el millor classificat és Kiko Martí en vuitena posició.

Course des Perics: bona actuació catalana

Laia Andreu primera, Montse Bergadà tercera i Anna Comet quarta, en categoria de dones i Toti Bes segon, Josep Barrufet tercer i Ferran Sarri quart, en categoria d'homes, han estat els excel·lents resultats dels corredors catalans a la Course des Perics, una altra de les grans curses que es disputen a la Catalunya Nord i que forma part de la festa major de Les Angles.

La cursa de 42 quilòmetres i 2.500 metres de desnivell positiu, ha estat dominada en dones per Laia Andreu, que s’ha presentat a l’arribada amb més de 8 minuts d’avantatge sobre la corredora francesa Laetitia Delcoigne i més de 16 sobre Montse Bergadà. Precisament la corredora francesa ha privat de que l podi fos totalment català, ja que el quart lloc ha estat per Anna Comet, que sembla que poc a poc es va recuperant dels problemes que l’han afectat aquesta temporada.

En nois en canvi, el duel ha estat entre el català Toti Bes i el francès François Soulie, decantant-se finalment la victòria per aquest segon, per tant sols 30 segons. Més enrere ja ha quedat Josep Barrufet, el Jove corredor català està demostrant dia a dia que pot arribar a ser un gran corredor de curses de muntanya. El quart lloc ha estat pel sorprenent Ferran Sarri, que si bé no es prodiga molt en curses de muntanya, quan ho fa, sempre obté molt bons resultats.

Classificacions de la cursa: http://club.quomodo.com/coursedesperics/accueil-bienvenue

Els números no enganyen

La realitat dels números no enganya, ni es dona a interpretacions, és la que és i no té volta de full.

Amb aquesta premissa, es pot arribar a la conclusió que la ISF, és un bon negoci. Bon negoci per alguns, no pas per els clubs o associacions que participen en els seus calendaris.

D’entrada, tota federació que pertany de ple dret a la ISF, paga una quota de 1.000€. Les federacions que pertanyen a la ISF, amb dret a res, paguen 500€ (curiós que en aquest grup només hi han 3 federacions i totes sotmeses a la FEDME, la basca, la catalana i la valenciana).
Amb quotes la ISF, ja té uns guanys de 12.000€., pràcticament nets, doncs poca cosa reben a canvi les federacions.

Però aquesta no és ni de bon tros la fons més important d’ingressos, el gruix dels guanys es treu dels organitzadors de curses: 5.000€ per formar part de les world series o 7000€ si es vol ser la darrera cursa. Si es vol ser Campionat d’Europa també són 5.000€, 10.000€ si es vol ser Campionat del Món i 12.000€ si es vol organitzar els skygames. Contraprestacions que reben els organitzadors?, pràcticament nul·les. No només no reben contraprestacions, si no que han d’afegir els premis en metàl·lic per les curses i mantindre a “pan y cuchillo”, al menys durant un dia sencer als membres de la ISF que assisteixin a la cursa. Aquest any la quantitat aportada en premis en metàl·lic, pels organitzadors de curses supera els 87.500€

També és una bona font d’ingressos els anomenats “Trials”, que són un seguit de curses que són un suplement a les world series i que cadascuna d’elles aporta una quantitat en concepte de quota de 2.000€.

Tot plegat fa que aquest any 2009, els organitzadors de curses, han ingressat a les arques de la ISF un total de 60.000€, que sumats als aportats per les federacions, fan un total de 72.500€ nets per la ISF. Això sí, la ISF posa els premis finals de la Copa del Món, amb un import de 10.000€, una quantitat ridícula si es compara amb els ingressos obtinguts. Cal fer l’observació que algunes curses, tant del circuit com de fora, superen en escreix l’import dels premis de la ISF.

A part dels més de 147.000€ que aporten els organitzadors de les competicions, caldria afegir totes les despeses pròpies d’una organització de curses, que tirant baix podria ser uns 6.000€ per cursa, o el que és el mateix, uns 100.000 euros més.

Segons la ISF, el formar part del circuit ha de fer que les grans estrelles del món del skyrunning, es desplacin a les curses per participar-hi. Però la realitat és molt diferent, en moltes ocasions els “craks” només si desplacen si són convidats pels organitzadors o bé els premis en metàl·lic són substanciosos. També és cert que algunes curses amb caràcter propi, tenen un prestigi reconegut i aleshores no calen els dos condicionants anteriors.

Els números de participació a la Copa del Món parlen per sí sols. Segons la ISF, hi participen més de 6000 corredors que representen a 31 països. Francament, res més lluny de la realitat. No tothom qui participa a una cursa del calendari, participa a la Copa del Món. S’ha d’entendre que participa a la Copa del Món aquell corredors que com a mínim participa a més de dues curses. Tenint en compte aquest principi essencial per determinar qui participa a la Copa, enguany es podria dir que participaran a la Copa del Món al voltant de 19 corredors (13 homes i 6 dones), representant a 9 països. Números que no difereixen massa dels de les altres edicions de la competició, el record de participació va ser els anys 2005 i 2006 amb 31 participants, representant a 6 i 7 països respectivament. La participació per equips, tampoc ha millorat en les 4 edicions que hi ha aquesta classificació, doncs s’ha estancat en 8 equips, número només superat en la primera edició d’aquesta classificació, l’any 2006 amb 9 equips.

Amb els números a la ma, no hi ha cap dubte que l’actual fórmula de la Copa del Món està més que caduca i que cal una reforma en profunditat. Però aquesta reforma difícilment arribarà, ja que econòmicament és molt rentable per la ISF i no voldran perdre aquests privilegis .

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però n’estic ben segur que molts en pensem el mateix: “la Copa va decaient any darrera any, però per alguns, el negoci és el negoci”.

Kilian imparable, guanya la Sierre-Zinal

Bona actuació dels corredors catalans a Sierre-Zinal, una de les curses amb més renom de les que es disputen a Suïssa. A part de la victòria de Kilian Jornet, cal destacar el 7è. lloc d’en Tòfol Castanyer i el 10è d’Agustí Roc.

La cursa ha estat dominada en primera instància pel corredor etíop Degaga Zewdu Jiru, que ha estat el més ràpid en els trams de pujada més forts, però que després ha pagat l’esforç que ha realitzat. A prop de dos minuts darrera d’ell, es trobaven el corredor txec Robert Krupricka i Kilian Jornet, que quan la pujada s’ha suavitzat ha imprès un fort ritme que no ha pogut seguir el corredor txec i que l’ha portat ha superar el corredor etíop.

A poc menys de 10 quilòmetres per l’arribada, Kilian ja anava en solitari, disparat cap la línia d’arribada. Mentrestant en Tòfol i l’Agustí, ja es col·locaven entre els deu primers de la cursa.
Finalment en Kilian a tret prop de dos minuts sobre el segon classificat Tarcis Ancay i algo més de dos minuts sobre el tercer classificat, el suïs Florent Troillet.

En dones, la cursa, ha estat dominada en tot moment per la corredora txeca Anna Pichrtova, mentre que la segona plaça sempre ha estat per la corredora Laurence Yerli-Cattin . el tercer lloc ha estat per la corredora escocesa Angela Mudge, que ha tingut més feina per aconseguir aquesta posició final.

Amb aquest excel·lents resultats dels corredors catalans, es posa un cop més, de manifest que els corredors catalans estan al capdamunt de les curses d’alta muntanya, malgrat que els de sempre, ens vulguin apropiar de quelcom que ens pertany.

Classificacions de la cursa.

MónicaAguilera i Adolfo Aguiló, els millors catalans al Trail de l'Aneto

Mónica Aguilera ha aconseguit la victòria a la segona edició del Trail de l'Aneto. el dia ha sigut ideal per córrer, encara que ha estat present la possibilitat de tempesta, tant típica als Pirineus en aquesta època de l’any.

El domini de la corredora catalana ha estat absolut, ja que quan ho ha cregut oportú ha marxat de les seves adversàries i ha guanyat amb tota comoditat, un nou triomf per la millor corredora de fons que tenim a casa nostra. El podi l’han completat dues catalanes més, Judit Casas i Olga Gasset.

En homes, gran part de la cursa ha estat dominada pel corredor andalús Miguel Torres, però que finalment el triomf ha estat pel corredor portuguès Alcino Serras, que un cop ha finalitzat el terreny més tècnic ha liderat la prova fins el final.

El tercer lloc ha estat pel corredor d’Alcanar Adolfo Aguiló, que ha completat una altra bona cursa i ha demostrat que cada cop es troba més còmode en aquest tipus de curses. Adolfo només s’ha quedat a 8 minuts de la segona posició final. El triplet que ha fet podi, han estat els grans dominadors de la cursa, ja que han tret més de mitja hora al quart classificat.

Paral·lelament al trail, es va disputar ahir a la tarda la maraton de l’Aneto (que res té a veure amb el mític marató de l’Aneto). No obstant és una bona cursa i que s’ha convertit en un ma a ma entre els corredors catalans Arturo Sanz i Roberto Sancho, al final s'ha decantat la victòria pel corredor canareu, per tant sols 51 segons.

En noies, al igual que al trail, el domini ha estat absolut per la corredora d’Osca Isabel Sanjuan, mentre que la primera corredora catalana ha estat Yolanda Asensio, a més de mitja hora de la corredora guanyadora.

Classificació Trail Aneto

Classificació marató Aneto