dimecres, 22 de desembre del 2010

S’ha perdut un president… algú l’ha vist?

No, no va de conya, la FEEC ha perdut el seu president i pel que sembla ningú o molts pocs s’han donat compte.

On és el Sr. Planas? Per que no apareix en pràcticament cap acte institucional de la FEEC?, Per que apareix tan poc per la seu de la federació?,Per que no està present en els lliuraments de premis oficials de la FEEC?, Per que no signa ell les felicitacions de Nadal? I molts més “per qués”.

Serà veritat que el Sr. Planas, només és una titella en mans dels seus vicepresidents?

Serà veritat que el president només era una “pantalla”, que amagava al darrere els veritables dirigents de la FEEC?

Qui està prenent aquest protagonisme, que només correspon al màxim dirigent de la federació?

La resposta és molt clara, els veritables dirigents de la FEEC, són els vicepresidents Merino i Peixó. El primer pren tot el protagonisme en els actes oficials i en les representacions institucionals, només cal donar ullades a les noticies del web de la FEEC. El segon, fa com sempre, treballa en l’obscuritat, com un corcó, anant burxant sense soroll, però fent les famoses “peixonades”, que més d’un mal de cap han donat a la FEEC i que més d’un enfrontament han obert en el si de la FEEC.

Tota aquesta manca de lideratge, està portant a la decadència de la federació i a una españolització de la federació, molt en concordança amb les decisions del tribunal constitucional i suprem, que s’estan carregant tot el que és nostre. Si us fixeu, els que hagueu rebut la felicitació de Nadal de la FEEC, per correu electrònic, al final de tot, on surt el telèfon de la FEEC, al costat hi ha la bandera española


 

Si ara diem em perdut un president, aviat direm em perdut una federació.

dimecres, 15 de desembre del 2010

Confirmat, la FEEC censura

Ja ho vaig anunciar el passat més de març, la FEEC està vetant i censurant als federats. Ara són altres els que opinen el mateix que jo.

Tot passejant-me pel web de la FEEC, que cada cop està més desfasat a nivell de disseny i més españolitzat a nivell de noticies, vaig entrar al fòrum i ves per on em vaig trobar un article anomenat “La censura ha arribat a la FEEC” de l’expresident de la federació Anton Fontdevila, que ha vist com la seva carta de replica a l’escrit publicat al Vèrtex, per un altre expresident, en Francesc Sanahüja, no ha estat publicada a la revista federativa, al igual com no ho va ser, en el seu dia, la carta escrita per l’Anna Serra i jo mateix.

No entraré a valorar el contingut de les cartes dels dos expresidents, ja que aquest tema ja es va debatre a fons i va ser aclarit en les marotianes assemblees de la federació, ja fa uns quants anys.

Aquest fet de no publicar una carta d’un federat, sigui o no sigui expresident, és una falta de respecte vers els federats, que al cap i a la fi són qui sustenten la federació i les entitats.

Que la federació permeti que una carta es publiqui i una altre no, quan parlen d’un mateix tema, vist des de dos angles diferents, només té un nom “partidisme”, el motiu? qui ho sap, potser com diuen els españols “favores con favores se pagan”.

És curiós, que no pas sorprenent, doncs a aquestes alçades ja res sorprèn, que persones que actualment estan a la Junta de la federació i al mateix temps al consell de redacció de Vèrtex, no fa masses anys posaven a “parir” al Sr. Sanahüja i alabaven al Sr. Fontdevila, ara per obscurs motius, facin tot el contrari i és que per mantenir la cadira, quan no es tenen principis, tot si val.

La pregunta és fins quan federats i entitats permetran aquesta caiguda al buit de la federació? Fins quan permetran que la FEEC perdi la seva identitat? Fins quan permetran que se’ls enganyi?, etc, etc.

Només un apunt, mireu totes les promeses fetes per l’actual Junta i quantes d’elles s’han fet realitat.

ENTITATS I FEDERATS NO DEIXEU QUE US PRENGUIN MÉS EL PEL.

diumenge, 7 de novembre del 2010

ISF, l’historia es repeteix

Recordeu el que passava a la FSA?.... per qui no ho recordi, passava que els qui ostentaven el poder si quedaven per sempre, saltant-se totes les regles democràtiques.

Això en principi s’acabava amb la refundació de la FSA amb la ISF, on l’assemblea era qui decidia i escollia els càrrecs. Però això tot era teoria, doncs a la practica segueixen manant els mateixos amb els mateixos “principis democràtics”.

El que ha passat aquest mes d’octubre és de jutjat de guàrdia i si no obre els ulls a aquells qui mantenen a aquesta colla de dropos (entre ells la FEEC i els organitzadors de curses), potser que s’ho facin mirar.

Resulta que aquest 2010 hi havia la primera renovació del Executive Board (junta directiva), després de la seva refundació. L’òrgan que escull aquests càrrecs, l’assemblea, no ha estat convocada i si ho ha estat, a sigut a MALÀISIA!!. Sigui un cas o l’altre, resulta que a Malàisia, només hi havia 3 membres de l’Executive Board sortint i 1 membre de l’assemblea (que era l’anfitrió). Tot i això es va procedir a l’elecció, evidentment va ser reelegit president el Sr. Giacometti, que de fet sempre ha estat president tant de la FSA com de la ISF i a més l’únic, ningú més ho ha estat, entre d’altres coses per que sempre “s’ho monta” per ser reelegit. La vicepresidenta, com no, no podia ser una altra que la seva esposa, la Sra. Laquri Van Houten i el tercer membre que va anar a Malàisia, el Sr.Nicolao Lanfranchi va ser elegit tresorer. Cal tenir clar que tots ells van anar a Malàisia pagats per la ISF, és dir per les federacions i organitzacions de curses, que si tenim en compte que només en avió, ja costa 2000€ el desplaçament, trobem que aquesta renovació ha tingut un cost mínim de 6000€, mentre que si s’hagués fet a Europa, el cost ha hagués sigut més baix i la participació més gran.

Amb tota aquesta “renovació”, una gran novetat, la desaparició de l’antic Secretari General, el que tos sabem, i que va ser un dels instigadors que Catalunya no pogués participar en campionats oficials. No sabem que ha estat d’ell, el cas és que el càrrec ha quedat vacant. Potser amb el temps té remordiments de consciència o potser ha obert els ulls i ha vist que la ISF és un “chollo” d’uns senyors amb els quals ja no si entén.

Sigui com sigui, una de blanc i una de negre, segueixen manant els mateixos, però amb una absència, que més d’un la celebrarà.


diumenge, 24 d’octubre del 2010

Felicitats Tófol – Increible Núria

Sens dubte s’ho mereixia, no només des del punt de vista esportiu, si no també des del punt de vista humà. Tófol ja és el guanyador de les World Series i afegeix el seu nom a corredors tant il•lustres com Agustí Roc, Rob Jebb, Ricardo Mejia o Kilian Jormet.

Per fi rep la recompensa a tants anys d’esforç, que fins la temporada passada el va portar a l’exili esportiu a casa nostra, Catalunya, quan poca gent creia en ell.

Tófol és l’exemple del sacrifici de l’esportista no professional, que dia a dia es prepara per anar més amunt, en silenci i amb humilitat. És un tipus d’aquells que cau bé a tothom, que és difícil que tingui enemics i que després de molts anys, veu recompensat els seus esforços. Just quan ell sap, que es troba en un moment que preparar-se per l’alta competició li suposa un sacrifici molt més gran que en anys anteriors, doncs les seves prioritats són la família i en especial els seus “nins” i la seva feina que passa per un negoci familiar. Sens dubte, n’estic segur, que el primer que l’hi ha vingut al cap, un cop a sabut que era el nou campió de les World Series, ha estat la seva família, per tot el que s’ha sacrificat per ell i que tant suport li ha donat.

Recordo una conversa amb en Tófol, a primers de temporada on em deia que aquest any no volia viatjar lluny, que no volia estar masses dies fora de casa, lluny de la família, però les circumstàncies de la competició l’han fet viatjar a Estats Units i finalment a Malàisia. Coneixent-lo com el coneix-ho, segur que li ha dolgut allunyar-se dels seus durant tants dies, però de ben segur, per que també els coneix-ho, els seus li han donat tot el suport i a hores d’ara es deuen sentir orgullosos de l’esportista de la família. Tófol FELICITATS i també, de pas, a en Xavi Espiña, un quart lloc al Kinabalu, és un resultat extraordinari.

L’altra gran protagonista és Núria Picas, la gran revelació de la temporada i que avui en dia només pot ser superada per la seva gran amiga Mireia Miró, sens dubte són les dues millors corredores de curses de muntanya que existeixen avui dia. La seva victòria al Kinabalu, juntament amb la del Toubkal i la segona posició a la Grigne, la col•loquen com la millor corredora en aquest final de temporada. La seva major virtut: l’agilitat en les baixades, és impressionant, si les seves rivals no s’espavilen a treure-li diferències a les pujades, ja han begut oli, a les baixades no hi ha qui la guany, si no que li preguntin a Cecilia Mora (Toubkal) i a Ana Frost (Kinabalu).

Si ella vol, la propera temporada pot ser intractable i ojala puguem assistir a grans enfrontaments esportius amb la Mireia Miró, seria un gran espectacle esportiu.

Per cert, algunes webs ja parlen dels èxits de “los corredores españoles”, que no es portin a enganys, de “españoles”, res de res, catalans, malgrat se’ls hi remoguin els budells .

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Toubkal Marathon: Una experiència per viure-la

Un continent diferent, una muntanya diferent, un paisatge diferent, una experiència diferent.


Tot tant diferent, que es fa difícil preveure si l’any vinent hi haurà una nova edició, ganes no en falten, però allà tots es diferent. Transportar tota la logística d’Europa a Àfrica és car i si li afegim que allà el voluntariat no existeix, encara ho fa més car. Tot costa diners, res és gratuït malgrat les promeses del governador. Això fa que les inscripcions siguin cares, però..... val la pena.

D’entrada arribada a Marrakech, on val la pena aturar-s’hi al menys un dia abans de marxar cap a la muntanya. La ciutat sorprèn pel seu desgavell circulatori amb motocicletes, bicicletes, carros i taxis i com no visita a la popular plaça Jamaa el Fna i els zocos que l’envolten.

Després del primer contacte amb el país, ens desplacem cap Imlil, a 1.700 metres d’alçada i punt de sortida de la cursa, el camí, ple de corbes per una carretera estreta i mal asfaltada. A Imlil, ens serà fàcil troba allotjament, doncs totes les cases o són petites cases d’hostes o són botigues, la gent hospitalària i amable, però això sí, com et descuidis ja te’n venut una polsera o una alfombra.

La tarda abans de la cursa, recollida de dorsals i briefing, amb tota mena d’explicacions.

Dia de la cursa, esmorzar a les 4 del matí, doncs a les 6 es dona la sortida. 5,45, tots a la sortida, comprovació de dorsals, encara és negre nit, però en pocs minuts començarà a clarejar. Puntualment es dona la sortida, el primer quilòmetre es corre neutralitzat, com en ciclisme, doncs encara és de nit. Es creua Imlil i es segueix per una pista, es va fent de dia, amb la primera claror, arribem al quilòmetre 1 i es dona la sortida real, tot coincidint amb un corriol, que comença a pujar sense pietat fins el primer coll de la cursa, el Tizi Mzik, de 2.479 metres d’alçada, tot just al quilòmetre 5, és dir 700 metres de desnivell positius des de la sortida. El terreny no té massa vegetació, més aviat escassa, menys mal que encara no toca el sol i es corre (o camina) molt a gust. Comença una petita baixada, que serveix per recuperar forces fins el refugi Tamsoult Hut, al quilòmetre 10 i mig. El lloc és encantador, una petita vall en mig de muntanyes, amb arbres i un petit poblat de pastors, el lloc es mereix unes fotos.

Sortint del refugi comença un corriol ple de pedres que va sortegen diversos rius, que en alguna ocasió t’obliguen a mullar-te els peus, el lloc de “pel•lícula”, amb cascada inclosa, quan sembla que arribes al cim, el camí fa un flanqueig a la muntanya i quan acaba, tot just girar la muntanya, la paret imponent del Tizi n’Aguelzin, amb un camí serpenteixant que supera un desnivell de 600 metres amb una alçada de 3.557 metres. Aquí les cames ja comencen a fer “figa”, el camí és de pedra desfeta, que en alguna ocasió et fa lliscar enrere, és fàcil creuar-se amb mules i els seus amos, que traslladen equipatges de turistes que fan el treking del Toubkal. Per fi s’arriba al cim, estem al quilòmetre 19. El vent bufa amb molta força que en alguna ocasió et fa fer alguna “tarantina”. Comença el descens cap el refugi del Toubkal (3.160 metres), el camí perillós per les pedres, cal anar en compte, lleugera pujada al refugi, ens queden 1000 metres de desnivell fins el cim del Toubkal i després tot baixada. El camí s’enfila de forma inflexible, amb pedres, moltes pedres. A partir dels 3.500 metres, es comença a notar l’alçada, lleugers mals de cap, respiració més continuada i símptomes de fatiga, per fi a la llunyania, es veu la piràmide del cim, el vent i el fred de cada cop més intens, per fi al cim, 4.163 metres d’alçada i cal baixar fins els 1.700, la baixada fins el refugi, molt complicada per les pedres, a partir del refugi el camí permet corre fàcilment, abans d’arribar a Imlil, el camí passa per diversos poblats on els nens t’acompanyen pels carrers, després diversos camps amb sistema de rec molt propi dels països àrabs, per fi un carrer asfaltat, estem entrant a Imlil, al fons del poble l’arribada, els veïns t’animen com un heroi.

L’endemà per la tarda, després de descansar, lliurament de premis, amb música popular i eufòria generalitzada.

Experiència única, de difícil continuïtat, però tot és possible, tant de bo hi hagi una nova edició del Toubkal Marathon













dimarts, 14 de setembre del 2010

Toubkal Marathon: Final de la Mountain Running International Cup

Passa el temps i ja farà sis mesos del debut d’aquest circuit a Arratzu. Tots aquells retractors de la Mountain Running International Cup, deuen està desolats de la bona acollida que ha tingut.


Ni els rumors que algú es va encarregar a escampar, que la darrera cursa no es faria, els han donat la raó

La Mountain Running International Cup (Grand Prix of the Nations) , prepara la darrera cursa amb l’emoció que decidirà els guanyadors d’aquesta primera edició del circuit. Una cursa de 42 kilòmetres i 3.313 metros de desnivell positiu que puja al cim del Toubkal de 4.163 metres d’alçada, partint de la població de Imlil.

Allà estaran Jessed Hernández, Michel Rabat, Ionut Zinca, Corinne Favre, Núria Picas, Pere Aurell, Mohamed Ait El Malem, entre molts altres.

Si vols compartir aquesta impressionant experiència, encara ests a temps d’inscriure’t.

Per si t’animes, pots trobar vols a bon preu, per exemple:

Barcelona-Marrakech (anada i tornada) por només 95€ amb Vueling (directe)

Girona-Marraquech (anada i tornada) por només 79,48€ amb Ryanair (directe)

Madrid-Marraquech (anada i tornada) por només 20,29€ amb Ryanair (directe)

Madrid-Marraquech (anada i tornada) por només 56,98€ amb Easyjet (directe)

Bilbao-Marrakech (anada i tornada) por només 105,12€ amb Iberia (1 escala)

dilluns, 30 d’agost del 2010

Había de pasar

Algun dia tenia que passar, no sempre tot són flors i violes, l’esperada edició 2010 del UTMB (Ultra Trail del Mont Blanch), s’ha estavellat estrepitosament, per manca de rigor, manca de previsió i excés de zel .

Les inclemències dels temps, eren adverses, però ni molt menys insalvables per corredors acostumats a curses de muntanya, que combinen l’atletisme amb la muntanya. El problema, és que no hi ha ni una federació internacional, ni en el seus defecte una regulació de que són, de com han de ser i quins requisits han d’acomplir, tant els organitzadors com els participants en aquest tipus de competició. Ningú s’explica com és que no estava previst un recorregut alternatiu, en cas que realment hagués estat necessari, fet que ara per ara i per les informacions que ens arriben, està per veure.

Sigui com sigui, el que sí és cert que el UTMB, està regit per un reglament de la federació d’atletisme francesa, cosa que explica sobradament el per què de la suspensió. Atletisme no és igual a muntanya. El corredor d’atletisme està acostumat a l’asfalt i al poc que les condicions climàtiques siguin adverses es deixa de competir. El corredor de muntanya, està acostumat a condicions atmosfèriques adverses, tant sigui per excés de calor com de fred, és igual que plogui o nevi, l’únic impediment són les pluges torrencials, les fortes nevades o les tempestes amb les seves descàrregues elèctriques. Cap d’aquests fets es donava el dissabte al vespre als voltants del Mont Blach. Es deia que hi havia perill d’esllavissades, l’organització mai les va anomenar, només va parlar de condicions adverses i de desaparició de part del marcatge de la cursa.

Entenc perfectament que en Kilian Jornet, reclamés que els corredors són gent de muntanya i estan acostumats a aquestes condicions, però tal com li vaig dir, realment tots els participants, són gent de muntanya?, sincerament crec que una bona part dels participants no ho són, o al menys no ho són d’alta muntanya.

Els trails i els ultratrails estan deixats de la ma, cadascun té el seu propi reglament i segons el país on es porti a terme, segons regulats per una federació o per una altra i molts cops, com en aquest cas, per federacions que no són de muntanya. Algú hauria de posar ordre en tot això (però si us plau que no sigui la ISF).

També s’hauria de revisar les probes que donen els punts per poder-te inscriure al UTMB, moltes d’elles poc tenen a veure amb un Trail o Ultratrail, només cal veure quines són. No tot és quilòmetres i desnivell, cal assabentar-se de moltes altres coses, com per exemple tipus de terreny, alçada, climatologia, etc. Moltes d’aquestes probes classificatòries, no tenen res a veure amb una competició de muntanya, és més moltes d’elles s’anomenen “marxes”, “trekings”, etc. És dir res semblant a una competició de veritable muntanya i per tant aquells que han aconseguit els punts suficients per participar al UTMB, d’aquesta manera difícilment podran enfrontar-se a competicions amb temperatures sota zero, amb vent i pluja o neu.

Malament també l’alternativa de l’endemà de convertir el UTMB, amb una cursa que era la repetició del CCC, del dia anterior i amb límit de corredors. Una solució que ha ha semblat que servis per rentar la cara a la competició i no tenir que donar més explicacions i retornar els diners als corredors.

dilluns, 23 d’agost del 2010

Mountain Running International Cup: Els corredors africans avisen.

Ja fa temps que ho dic, el dia que els corredors africans es prenguin en serio les curses de muntanya, tremolem tots.


Fa uns anys al Kinabalu Climbathon, ja varen participar 3 keniates, no van fer una gran cursa, més aviat només va acabar un. Però en anys posteriors han tornat i han anat millorant resultats, ja veurem que passa en el futur.

L’any passat a l’Olla de Núria, la sorpresa la va donar el corredor marroquí ABDERRAHIM AIT BEN CHATOUI, que es va situar en quarta posició per darrera nomes, d’en Kilian, L’Agustí i en Mejia. Era la seva primera cursa d’alta muntanya, no havia pujat mai més amunt de 1000 metres. I al Toubkal Marathon, el guanyador també va ser un corredor marroquí per davant de corredors europeus, com per exemple en Marco Olmo.

També l’any 2009 el guanyador del Circuit de les Terres de l’Ebre va ser el corredor d’origen africà Ahmed Elqayet i aquest any segueix pel mateix camí.

Aquest cap de setmana, hem viscut un pas més, els corredors GERVAIS HAKIZIMANA (Ruanda) i EMMANUEL NDUWAYO (Burundi) , sorprenentment han posat en veritables problemes en el Michel Rabat i a l’Ionut Zinca, de fet aquest últim no va poder superar-los. El seu ritme va ser infernal en els trams que eren “corribles” i quan tothom donava per fet la seva punxada als trams tècnics, ells van aguantar el tipus. Al final de la cursa van manifestar que era la seva primera cursa de muntanya, que només havien estat una setmana entrenant pel Pirineu, per tal d’adaptar-se a l’alçada.

Crec, més tard o més aviat, entraran al món de la muntanya, sens dubte serà un bon al•licient i revolucionaran les curses on hi haurà més d’una sorpresa

Pikes Pike, bona collita catalana

Aquest diumenge es va córrer una nova cursa de les World Series, e aquest cas a USA, on com és normal, només van poder assistir corredors europeus que tinguin un bon suport econòmic. Entre aquests els corredors de la Selecció Catalana i els del Salomon-Santiveri.


La victòria, un any més, va ser pel corredor local Marc Carpenter, no se que farant quan aquest home es mori. Entre els destacats de la cursa el sempre segur Toti Bes, impressionant baixada la seva, que el va portar al tercer lloc de la cursa, sempre ho he dit, en Toti és un valor segur, mai fallarà. En Jessed Hernández, que opta al triomf final va ser quart, en Just Sociats 11è. I en noies la Laia Andreu va ser quarta, tot lluitant pel tercer lloc del podi.

Menció a part mereix en Tofol Castanyer, líder de les World Series, que ahir només va poder ser sisè per culpa de problemes intestinals. Encara i així manté el liderat.

Cal destacar el detall que va tenir en Tofol a la darrera cursa de les World Series, celebrada a França, el Chaberton Marathon, on després de guanyar, els organitzadors de la cursa, a l’hora de fer el podi li van dir que no tenien l’himne de les Balears, que si volia l’himne español. En Tofol no va dubtar ni un moment, volia l’himne català, Els Segadors, en senyal d’agraïment a la Selecció Catalana, que fins l’nya passat el va acollir, ja que la federació balear i el govern insular, no li donaven cap ajuda, malgrat obtenir extraordinaris resultats. Tofol, des d’aquí gràcies pel detall.

dijous, 5 d’agost del 2010

Cada dia en som més

Hi ha gent que sempre estan en poder de la veritat i tots aquells que no opinen com ells, passen a ser uns essers incultes, desinformats, mentiders convulsius, etc. Això no ho dic per dir, ho dic per que en aquests darrers dies hem viscut un nou capítol de supèrbia d’un esser d’aquests sobrenaturals que està per sobre del bé i del mal.


Resulta que un pobre ingenu va escriure en el seu blog, que no entenia com la ISF ha denominat al Trofeu Kima Campionat del Món de Ultra-Skymarathon, just el mateix dia que es celebra el UTMB, la proba reina de les curses de muntanya de llarga distància. En el blog s’han fet moltes aportacions, a favor i en contra i totes respectables, a excepció de les que ha fet un totpoderós, que com a tal està a tot arreu remenant les cireres.

Com a degenerat mental i mentider convulsiu que soc (així em defineix el sr. Totpoderós en el blog que faig referència), no puc estar-me d’analitzar els seus comentaris, en el blog original també he contestat, però de forma més esquemàtica per no posar en cap compromís al propietari del blog.

Hi ha dues manifestacions, una el dia 4 i una altra a l’endemà, dia 5. Sembla ser que no va poder dormir de l’excitació que tenia i així només llevar-se es va tornar a posar a escriure com un “poseso”, doncs es va repetir bastant del que ja havia dit el dia anterior.

Anem a l’anàlisis:

....“con esto de internet cada vez es más habitual la invención de noticias falsas para mayor gloria del escritor, y también que gente que no tiene ni idea de algo hable por los codos” ....” antes de mentir de forma premeditada e interesada tal vez deberías haber consultado con la almohada”....

Així defineix a tots aquells que han participat en el debat Kima-UTMB i en especial en el Sergio, propietari del blog.

... “entre ellos están USA, UK y Francia que según tu no conocen este deporte, pues mira por donde son de los más activos”...

En referència als països que formen part de la ISF, la pregunta és, quantes de les activitats que es fan en aquests països formen part dels calendaris o estan tutelats per la ISF? Dos, tres?, la resta han anat i aniran al marge de la ISF i probablement no en vulguin saber res.

...”Hay otros 15 países que están en vías de formalizar su ingreso, lo que representará un salto muy importante para este deporte. Además de decenas de carreras que quieren entrar a formar parte del circuito mundial por el prestigio que ello representa.”...

Uff, hi ha una cua que no se l’acaben, hauran de fer hores extres per acabar amb les cues d’espera, com a la sanitat. Clar que pel que m’ha arribat i de molt bona tinta, el president de la ISF, ha fet més d’una oferta a algun país dient-lis que no han de pagar cap quota (que passa, només paguen o pagaran les actuals federacions integrants de la ISF?) i a més la ISF pagaria el trasllat dels corredors d’aquest país, a les curses de les World Series (sense comentaris).

En quant a les curses que fan cua, tres quarts del mateix, però quan els hi diuen que han de pagar, mínim 4.000€, més tota uns sèrie de “extres”, es tiren enrere, si no, per qué gairebé són les mateixes curses les que formen part del calendari?

...”En otro punto del texto dices: “Porque la que se lió con el paso de la FSA a la ISF fue parda”, ¿que se lio? ¿A qué te refieres?, te lo digo alto y claro NO TIENES NI IDEA, aquí lo has demostrado. A ver si puedes explicarnos a todos que es lo que se lio, tal vez nos sacas de dudas, o tal vez formas parte del engaño que se produjo y en el que algunos “caísteis de cuatro patas”. Un engaño promovido desde Catalunya de forma muy interesada, por un personaje de triste memoria para todos, que en su día fue “EXPULSADO” de la Federación Catalana por las múltiples e incontables irregularidades de cometió, incluidas la de tipo “Económico” por decirlo finamente.”...

Aquesta és de campionat. Resulta que a Canazei, el juliol del 2008, no va passar res de res, va ser una assemblea, plàcida com una basa d’oli, OSTI TU! QUINA AMNÈSIA.

Resulta que Euskadi i Catalunya, tenen el mateix estatus que tenien abans de la transformació de la federació, que poden seguir competint com ho feien abans, que la FEDME, no va fer absolutament res, que va ser un suïcidi de bascos i catalans. A qui pretén enganyar? AIXÒ NO COLA tothom sap el que va passar.

En quant a que jo vaig ser expulsat (suposo que es referix a mi)per tots els motius que diu, només puc dir que si és veritat QUE HO DEMOSTRI, que el convidaré a passar un cap de setmana, a la mansió que tinc a les Illes Caiman, que em vaig comprar amb tot els desfalc econòmic que vaig fer a la FEEC.

...”El problema surge cuando no se trata de opinión, y si de falsedades descritas como si fuesen verdades, no solo en este blog, en otros similares”...

Això ja ho diu l’endemà, després d’haver tingut un orgasme celestial, pensant amb el que havia escrit el dia anterior. Orgasme que li va crear amnèsia, doncs més o menys és que havia dit el dia anterior, referint-se al propietari del blog.

...”“Porque la que se lió con el paso de la FSA a la ISF fue parda”, y mi pregunta es, ¿que se lió? No ocurrió nada en absoluto, excepto que un degenerado mental se inventó una historia buscando únicamente su propio beneficio, y lo consiguió gracias a unos pocos, como Sergio, que no contrastaron si era verdad o no y se lo creyeron, de hecho por lo que parece Sergio todavía se lo cree. Eso también va por ti Iker”...

Altra repetició, potser havia sopat amb all i oli?

...”“la creación de un campeonato paralelo”, si a la Mountanin Running Cup le llama campeonato paralelo es que tiene poco criterio a la hora de determinar que es una competición de alto nivel y la que no lo es”...

Si es refereix a la de “alto nivel” a les curses d’Andorra i l’Orobie Skyraid, on va haver errades organitzatives descomunals, prefereixo, les de “bajo nivel” i amb els ulls tancats. Per cert amb les errades que van haver en aquestes curses on eren els flamants àrbitres de l’ISF?

...”“La Copa del Mundo de Skyrunning que no acaba de despegar”. No acaba de despegar????? es la competición de carreras de alta montaña más prestigiosa del mundo, con repercusión mundial como nunca lo tuvo este deporte, decenas de páginas web hablan de ella, revistas de todo el mundo se han hecho repercusión del tema, el calendario está compuesto por algunas de las mejores carreras del mundo en cada continente, y otras tantas que se han descartado porque no se puede hacer un calendario más amplio, cada año más equipos comerciales se unen al circuito, etc”...

Ja, Ja, Ja, diu que el calendari no es pot ampliar?, si cada any l’estan reduint més, per que els organitzadors no estan disposats a pagar els 4.000€, per que uns vividors visquin del “cuento”. En quant als equips que es llencen a cegues a disputar les World Series, només cal mirar les classificacions d’enguany, NOMÉS 9 EQUIPS HAN PARTICIPAT FINS ARA, dels quals 5 espanyols, més catalans i bascos, un equip anglès i un d’italià, buff quin a”gobio” d’equips.

...”En Catalunya ya nadie se cree todo ese rollo de FSA y la ISF, ya se descubrió la verdad hace tiempo y ya nadie “con dos dedos de frente” habla de ello, pero parece ser que hay gente que no se enteró de ello”...

Cert, hi ha gent com l’actual junta de la FEEC, que no es van assabentar o millor dit, no es van voler assabentar del que va passar, ja que estan sotmesos a la voluntat de la FEDME. Si mirem altre cop les classificacions, veurem que a part dels corredors de la selecció catalana,n o hi ha més corredors catalans, per que serà?

...”A parte de eso, dices que Quico Soler en sus editoriales habla claro, si tú crees que mentir impunemente de forma sistemática, es hablar claro creo que deberías plantearte la vida, el problema lo tienen ahora los de la revista que no saben cómo sacárselo de encima”...

I per finalitzar la “cirereta”, ara se les carrega el pobre Kiku, el qual dono la benvinguda al club dels mentiders convulsius

Crec que no calen més comentaris, per aquells que encara creuen que els déus no existeixen, aquesta és la proba final de que van errats, els déus existeixen, el que passa és que amb aquesta forma d’actuar, fer i dir, cada dia serem més els agnòstics.

dilluns, 2 d’agost del 2010

Cap de setmana d’èxits dels coneguts.

Tres curses de renom s’han disputat aquest passat cap de setmana: Championat du Canigou (la de més solera), el Trail Aneto (el de creació més recent) i el Chaberton Marathon (la segona de les World Series). I a totes tres corriengent coneguda, que malgrat ser craks d’aquest esport, sempre han estat eclipsats per d’altres corredors, de vegades considerats no terranals.

Michel Rabat, el corredor de la Catalunya Nord, d’aspecte fràgil, prim i d’estatura més aviat baixa, això sí sempre amb el somriure al rostre, estigui o no estigui corrent. Sens dubte és el successor del mític Frederic Frezoul, que tants enfrontaments va tenir amb en Kiku Soler i l’Esteve Canal, amb una gran diferència, en Michel, ha fet el pas de creuar els Pirineus i competir a casa nostra i ara, a través de la Mountain Running International Cup, també ha començat a competir a la resta d’Europa. En Michel es va imposar de forma clara i contundent al Championat du Canigou, una cursa que cap català ha de deixar de participar-hi encara que només sigui un cop.

Trail Aneto, un dels trails més importants que es celebren a l’estat español, va ser guanyat per en Juan Antonio Ruiz, per molts un desconegut, per d’altres no tant. Es tracta d’un corredor modest, d’aquells que probablement no serà mai una figura, però d’aquells corredors constants, amb voluntat de superació. Vaig compartir amb ell estada al Japó i des del primer moment vaig veure que qualsevol dia tindria la seva oportunitat, la victòria d’ahir ha estat un primer pas.

En Tòfol es va imposar a la Chaberton Marathon, batent tots els records de la cursa. Aquest pot ser el seu any, ja porta uns anys quedant-se a les portes de guanyar les World Series, per això haurà de lluitar contra en Jessed Hernández i probablement contra en Aritz Kortabarria. M’alegro pel Tòfol, després de uns anys adoptat per la Selecció Catalana, per fi sembla que el govern balear li reconeix els seus èxits i pot ser reconegut pels seus. En Tòfol és tot sacrifici, entrenar, desplaçar-se per competir, quants es tenen dues criatures de poca edat és molt difícil, tant de bo aquest any sí. Encara que també m’alegraria que triomfés en Jessed, l’home que quan es proposa entrenar al 100%, és l’únic corredor de fer ombra en el Kilian. Jessed ahir va ser segon, però en cap moment va posar en perill el triomf d’en Tòfol.

En aquesta darrera cursa m’agradaria destacar l’actuació d’en Toti Bes i en Just Sociats, altres dos corredors terrenals, que sempre estan entre els primers, valors segurs per la Selecció Catalana, que de seguir així, tornarà a revalidar el títol de campions del món, malgrat que sobre d’ells pesa l’ombra de “la roja”.

En noies només a la Chaberton Marathon, van tenir bons resultats, el quart lloc de Núria Picas, fa que sigui la revelació de l’any, ja ho va demostrar a l’Olla de Núria, sens dubte serà la figura catalana dels propers anys, amb permís de la Laura Orgue. Per la seva part la Laia Andreu, no acaba de despuntar, però sempre està allà, ahir sisena, segur que també arribarà la seva oportunitat.

dimarts, 20 de juliol del 2010

Algú va veure la federació?

Diumenge 18 de juliol, lloc Vall de Núria, organitza Unió Excursionista de Vic, activitat Cursa de Muntanya Clàssica Olla de Núria, participants 500 esportistes, nacions 15, voluntaris més de 50, públic molt, potser l’activitat que organitza una entitat de la FEEC amb més públic.


Envoltant tot, pancartes, banderoles, carpes, etc. Algú va veure la de la FEEC?

Autoritats al lliurament de premis, representant al Consell Català de l’Esport, a Vall de Núria, a Ferrocarrils de la Generalitat, ajuntament de Queralbs, MNRIC, etc. Algú va veure algú que representés a la FEEC?

Invitacions a l’esdeveniment? Moltes, tots van venir o van contestar. Algú ha vist resposta de la FEEC?

L’Olla de Núria és sens dubte la proba esportiva de muntanya més internacional que es fa avui dia a casa nostre i amés amb una gran càrrega catalanista. Tots els que hi han participat diuen que és una de les millors curses de muntanya del panorama internacional i amb una organització que es mereix un 10. Malgrat això, la federació a la qual pertany la U. Exc. Vic, ignora per complert aquest esdeveniment, no només no publica la seva celebració al calendari federatiu, si no que tampoc se’n fa ressò al seu web, simplement per la FEEC, l’Olla de Núria no existeix. M’agradaria haver vist les cares dels senyors Planas, Merino, Peixò i companyia quan van veure el telenotícies del diumenge al vespre, clar que potser no el van veure, doncs ells veuen el telediario.

Sigui com sigui, una federació que ignora les activitats dels seus afiliats, es mereix la dimissió en ple de la seva junta directiva y si a més només es fan reso de les activitats que organitza la federació espanyola, el delicte és molt més gros.

L’Olla seguirà endavant amb o sense federació, per que els centenars o potser milers de persones que vàrem estar allí, ens vàrem fixar en l’absència de la federació, però en cap cas els varem enyorar.

diumenge, 18 de juliol del 2010

L’Olla de Núria escriu una altra pàgina de revindicació de l’esport català

Kilian Jornet i Laura Orgue donant color català a la quarta edició de l’Olla de Núria amb un nivell internacional digne de Campionat del Món. El triplet català en els podis d’homes i dones, només l’han evitat l’italiana Emmanuela Brizioi el mexicà Ricardo Mejia.


L’edició 2010 de l’Olla forma part de la Mountain Running International Cup (Grand Prix of the Nations) i ha comptat amb la participació de corredors de 15 nacions i 507 inscrits.

En homes de seguida s’han marcat posicions, Kilian Jornet i Agustí Roc en marxat en la dura pujada al Puigmal, mentre darrera es formava una lluita entre el mexicà Ricardo Mejia, el català Jessed Hernández, l’actual lider del circuit, el català del Capcir Michel Rabat, el francès Didier Zago i més enrereToti Bes i Ionut Zinca, aquestes lluites han estat aferrissades fins el final i han estat animades en tot moment pel públic assistent en tot el recorregut, amb el punt de més animació al cim del Puigmal.

En noies, la catalana olímpica Laura Orgue, ha sortit disposada a marcar diferències en la pujada al Puigmal, conscient que després en les baixades perdria temps en referència a les seves rivals. I vaja si ho ha aconseguit, només ha vist perillar la seva victòria en els darrers metres de la cursa, on l’italiana Emmanuela Brizio l’anava retallant distàncies de forma accelerada, al final només 36 segons les han separat. La tercera en discòrdia ha estat Gemma Arró, que després de ser segona en molta part del recorregut, s’ha vist superada per la corredora catalana.

La festa ha estat complerta, un dia radiant, calor al Santuari i aire a dalt els cims i carenes per refrescar als corredors. Exhibició dels Minyons de Terrassa, Bastoners de Terrassa i l’Esbart Dansaire Eudald Comas de Ribes.

Classificació homes:

1 KILIAN JORNET CAT 2:17:57


2 AGUSTÍ ROC CAT 2:21:09


3 RICARDO MEJÍA MEX 2:22:15


4 JESSED HERNÁNDEZ CAT 2:24:05


5 MICHEL RABAT CATN 2:25:04


6 DIDIER ZAGO FRA 2:26:07


7 TOTI BES CAT 2:26:23


8 IONUT ALIN ZINCA EUS 2:27:16


9 VICTOR CORTES MEX 2:29:50


10 MAURIZIO FENAROLI ITA 2:32:41


11 JUST SOCIATS CAT 2:34:10


12 SIMON BAILEY ANG 2:35:00

Clasificació dones:

1 LAURA ORGUÉ CAT 2:51:38


2 EMANUELA BRIZIO ITA 2:52:14


3 GEMMA ARRÓ I RIBOT CAT 2:53:53


4 MYRIAM GUILLOT FRA 2:56:58


5 NÚRIA PICAS CAT 3:03:53


6 CECILIA MORA ITA 3:07:13


7 ESTER HERNANDEZ CAT 3:10:14


8 ISABEL EIZMENDI CAT 3:19:27


9 MONTSE MARTINEZ CAT 3:26:09


10 TERESA NIMES ESP 3:29:27


11 KIRSTIN BAILEY ANG 3:30:38

Més informació a: http://www.olladenuria.cat/http://www.olladenuria.cat/



dimecres, 14 de juliol del 2010

L’Olla ja bull

Diumenge al matí, Núria i les muntanyes que l’envolten, tornaran a ser una festa de les curses d’alta muntanya, la Clàssica Olla de Núria, torna per quart any consecutiu i segon en caràcter internacional. L’any passat com a Gran Premi de les Nacions i enguany com tercera proba puntuable per la Mountain Running International Cup – Grand Prix of the Nations.


El recorregut el de sempre, volta a tot l’Olla amb el Puigmal com a punt culminant.

L’organització ha previst dues sortides guiades per anar a animar els corredors en dos trams de la cursa, el Puigmal (pujant des de Font d’Alba) i al Pic d’Àguila (des de Núria). L’animació també està garantida, tant al lloc de sortida i arribada, com al cim del Puigmal, on els Minyons de Terrassa i la Coordinadora de Bastoners de Catalunya, oferiran diverses actuacions, a més d’un magnífic “village” amb carpes dels sponsors de la competició.

En el terreny esportiu, cartell de luxe per segon any consecutiu. 500 i pocs inscrits, representant 15 nacions (Andorra, Anglaterra, Argentina, Austria, Catalunya, Catalogne Nord, Croàcia, España, Euskal Herria, Galicia, França, Holanda, Itàlia, Mèxic i Portugal).

Entre els favorits, l’estrella del moment, en Kilian Jornet, que es veurà les cares amb en Jessed Hernández, Michel Rabat (actual líder del circuit), Ricardo Mejia, Ionut Zinca, Maurizio Fenaroli, Agustí Roc, Jacky Boisset, Custodio antonio, Just Sociats, Toti Bes, Didier Zago i un llarg etc.

En dones, el nivell també molt alt, Emanuela Brizio, guanyadora l’any passat, haurà d’esforçar-se per repetir triomf, doncs Cecilia Mora, Delphine Olive (actual líder), Myriam Guillot, Carmen Pires i les catalanes Laura Orgue i Ester Hernández, entre moltes altres, voldran impedir-ho.

Previsió del temps magnífica, així doncs no us perdeu aquesta gran festa de l’esport de muntanya sense fronteres polítiques.

Tota l'informació a: http://www.olladenuria.cat/

Demà, “mega” KV Campionat del Món

Curiós que en un esport no professional, es faci ot un campionat del món de KV en divendres!!!, això només se’ls pot acudir a la ISF. Resultat, serà un KV descafeïnat, doncs dels 160 inscrits, només poden optar a ser campions del món 9 noies i 11 nois, doncs la resta segons la normativa de la ISF, encara que guanyin la cursa, no poden ser campions per que no formen part d’una selecció nacional. Lamentable però cert.

Amb aquestes espectetives, la Real Selección Española té moltes possibilitats d’aconseguir un bon botí, doncs de les 9 noies que poden ser campiones, més del 50%, és dir 5 són “nacionales” i d’elles 3 catalanes, Mónica Ardid, Mireia Miró i Laia Andreu.

En homes passa ¾ del mateix, dels 11 possibles campions, també 5 són espanyols i d’ells 2 catalans, Jessed Hernandez i Agustí Roc, campions d’España i d’Europa respectivament.

Curiós que en la llista de candidats al títol no estigui Itàlia, quan la majoria de coredors que participaran a la cursa són italians. Curiós, però molt curiós, que la corredora Angela Mudge, figura inscrita com escocesa, és dir una nacionalitat no reconeguda pel Comitè Olímpic ni evidentment per la ISF, la pregunta és doncs, per què els catalans, que figuren entre els favorits, han de participar en nom de la “madre patria” i no ho poden fer per Catalunya?.

Seguint amb les curiositats, com és que entre les aspirants figura la Neo Zelandesa Anna Frost, quan la federació d’aquest país no forma part de la ISF? I el mateix passa amb els eslovens i amb els grecs. En resum irregularitats totes les que es vulguin, com sempre, fins que algu pari els peus a la pantomima de la ISF, recolzada per la FEDME.

dijous, 8 de juliol del 2010

Jo hi seré




Sí, dissabte estaré a la manifestació “Som una Nació, nosaltres decidim!” http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/quisom.html, per a reclamar el nostre dret a decidir a ser el que som, una NACIÓ. El retall de l’Estatut, ha de ser l’última que ens fa el “estado español”, com en l’any 32.

Encara que considero que l’Estatut és molt curt i insuficient i cal anar cap a l’ independència, el que no es pot consentir és que 4 galifardeus, anomenats jutges del Tribunal Constitucional, tots ells educats en la formació franquista, decideixin que la voluntat d’un poble expressada en les urnes en una consulta totalment legal, sota l’aval del Parlament Català i “las cortes españolas”, no té cap valor i tot gràcies al PP, hereus del franquisme i a un defensor del poble que es deia ser socialista.

No, la voluntat d’un poble que a més és una nació, agradi o no agradi, no pot ser revocada per un estat veí, que a més exerceix d’invasor.

No tinc cap mena de dubte, que la manifestació serà multitudinària, malgrat els esforços de la “prensa nacional” per ocultar-ho i emplenar els titulars dels diaris i les noticies de ràdio i televisió, amb els èxits de “la roja”, que serveixen a part de tapar les revindicacions dels catalans, tapar les vergonyes d’un estat completament enfonsat econòmicament per la malversació de fons públics per part de polítics i entitats financeres. Igual que en l’època del dictador, tapen els problemes amb futbol i aviat amb “la fiesta nacional”.

Malgrat la manifestació sigui un èxit, caldran moltes més accions i voluntats, només serà un nou punt de partida i aquí s’ha d’involucrar tothom, des de polítics (que potser necessitem un relleu generacional), entitats, sindicats i sobretot de la gent catalana. I en aquest aspecte és on tots hem de fer força, tenim un llengua i una cultura que hem de fer-les valer, hem d’estar tots molt més compromesos, incloent tot aquest grapat d’esportistes que per aconseguir èxits i reconeixements internacionals, es veuen obligats a participar amb “la roja” corresponent al seu esport. Cal seguir l’exemple d’Oleguer Preses, NO A LA ROJA. Que pot passar, simplement res. A algú s’ha li ha passat pel cap que si els jugadors catalans del Barça renunciessin a la “roja”, serien menys bons? Seria Catalunya la que jugaria contra Holanda la final del Campionat del Món?

Molt probablement, sent independents, el “decretazo” de Zapatero reduint els salaris de funcionaris i empreses concertades no s’hagués produït, a hores d’ara estaríem sortint de la crisis, les nostres infraestructures estarien finalitzades i quan sortíssim a viatjar per España no ens sentiríem en un país hostil. Igual com les persones no poden ser retingudes contra la seva voluntat, les nacions tampoc .

Dissabte hem de ser tots als carrers de Barcelona.


dimarts, 22 de juny del 2010

La ISF no canvia.

Fa uns dies vaig comentar el desastre viscut a Andorra en la Travessa d’Estiu de Canillo, Trial puntuable per les World Series, on a part de l’escassa participació, es va desqualificar als 10 primers corredors que van arribar a la meta, entre ells, els membres de la Selecció Catalana,

Mogut per la curiositat, he anat parlant amb uns i altres, tot anant esbrinant el que va passar. I el que va passar va ser que l’ improvisació de l’organització davant les adverses condicions atmosfèriques i la manca de recursos humans, van fer que allò fos un caos, tot en el beneplàcit de la ISF, representada en aquella ocasió pel inefable Jordi Marimon.

El problema va ser que es va tenir que improvisar un circuit alternatiu, gens preparat i que no es va senyalitzar correctament i que en els diversos brieffings que es van realitzar no es va clarificar gens ni el recorregut, ni la senyalització ni els avituallaments.

La manca de senyalització i la manca de controls en els llocs conflictius, van portar als corredors capdavanters de la cursa, a seguir els camins evidents i si no es van perdre més corredors és per que la immensa majoria de corredors, eren d’Andorra i es coneixien el recorregut i el van seguir, no pas per la senyalització, si no per coneixements del territori.

Malgrat que des de l’organització es va reconèixer, en un principi, les deficiències del marcatge, alhora de reunir-se per dictaminar el que havia passat, es van tirar enrere, entre d’altres coses per que és molt dur reconèixer els errors propis, el jurat de la cursa, el van formar el director de cursa, el representant de la federació andorrana (tots dos molt centrats en no reconèixer els errors propis) i l’esmenta’t Jordi Marimon, que val a dir que sempre està en possessió de la veritat. Cap representant dels corredors, curiós no?.

La FEEC, a través del seu seleccionador, va presentar una reclamació en regla. Evidentment, no ha servit de res, entre d’altres coses, per que qui talla el bacallà en aquests temes, és el mateix Jordi Marimon i el seu íntim Marino Giacometti. SEMPRE!!!, en majúscules, que algú no italià ha presentat alguna reclamació, no ha servit de res. Sempre ha estat rebutjada, en canvi quan qui a reclamat ha estat algun corredor italià, sempre s’ha suavitzat el tema, i és que el Sr. Marimon no es discutirà amb la ma que li dona de menjar. Cal recordar el cas d’en Jean Pellisser a la Maratón Alpino Madrileño, on es va equivocar ell solet de recorregut i va ser desqualificat per l’organització i la FSA (com es deia abans la ISF) només el va sancionar amb uns minuts, tot deixant en ridícul als organitzadors i de res va servir les protestes de la FEEC per la decisió feta. O també la lluita aferrissada FEEC-FSA, per la decisió de desqualificar a Agustí Roc a la Pikes Peak Marathon, on en un principi la FSA va donar la raó al corredor català, però les protestes dels italians, van acabar per perjudicar-lo.

Algú relacionat amb la ISF, va donat l’oportunitat de llegir la resposta de la ISF a la reclamació de la FEEC. Simplement lamentable, en poques paraules venen a dir, que les decisions preses pel jurat de la cursa i especialment pel representant de la ISF, van a missa, siguis catòlic, budista o musulmà.

En resum, de res serveix reclamar, la imparcialitat no és doctrina de la ISF, les seves decisions són paraula de divines.

divendres, 18 de juny del 2010

Estaven tots?

El passat 10 de juny, el Consell Català de l’Esport va fer lliurament dels Premis Arc 2009, per aquells esportistes i entrenadors catalans que van assolir una medalla en els Campionats del Món i d’Europa absoluts celebrats durant el 2009.

L’endemà la FEEC va publicar la noticia d’aquells esdeveniment (http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5451&seccio=0), tot publicant la llista d’esportistes de la FEEC premiats, però hi eren tots? Segur que no en falta cap?.

La resposta molt senzilla, no, no hi són tots, hi falten esportistes, concretament els de raquetes de neu, cal recordar que aquests han aconseguit durant l’any 2009, el segon i tercer lloc en homes i el primer i tercer lloc en dones, en el Campionat d’Europa (http://www.feec.org/Activitats/raqueta/2010/Class_Tavascan_CopaCampionatEuropa.pdf) i idèntica classificació en la Copa d’Europa (http://www.feec.org/Activitats/raqueta/Copa%20Europa_2010.pdf).

Que ha passat per que aquests esportistes no siguin premiats? La pèrdua econòmica per a ells, podria rondar entre 4 i 5 mil euros.

Després d’uns dies d’intentar esbrinar que ha passat, s’ha arribat a la conclusió que la FEEC, la Direcció Tècnica, no va fer els deures, és dir que la documentació per sol•licitar les beques no van arribar al seu destí, o bé per que no es van tramitar o es van tramitar malament.

També val a dir que la Copa i Campionat d’Europa d’aquesta especialitat, que en teoria organitza un federació internacional, de la qual es desconeix el nom, que no té web i ni tant sols publica els resultats oficials de les seves competicions, el qual provoca que el Consell Català de l’Esport tampoc pugui verificar les propostes de la FEEC, si és que haguessin arribat.

Tot plegat, de ben segur han donat una cop moral als corredors de la Selecció de Raquetes, que vist el que s’ha vist, potser l’any vinent es pensaran molt en formar part de l’equip i dedicar el seu esforç esportiu, que els aporti més satisfaccions.

dijous, 17 de juny del 2010

Presentada l’Olla de Núria 2010

Ahir al migdia es va presentar als mitjans de comunicació l’edició 2010 de l’Olla de Núria, tercera cursa puntuable per la Mountain Running International Cup.

L’acte ha comptat amb la participació del president de l’Unió Excursionista de Vic, entitat organitzadora, el Sr. Eduard Comerma, els directors de cursa els Srs. Pep Bisquert i Jordi Godayol, la relacions públiques i premsa de la Vall de Núria, la Sra. Ruth Bober, el Gerent de l’Institut Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Vic, el Sr. Miquel Duran, el Sr. Sergi Blazquez, vicepresident de la Plataforma Pro seleccions Esportives Catalanes, el Sr. Jesús Auré en representació del Consell Català de l’Esport, el president de la Mountain Running International Cup, el Sr. Lluís Aloy i l’actual Campió de Catalunya de Curses d’Alta Muntanya, el Sr. Just Sociats.

Va obrir l’acte, el president de l’Unió Excursionista de Vic, Eduard Comerma, que va ressaltar l’evolució de la cursa en 4 anys, que no només s’està convertint en un referent en l’àmbit esportiu, si no també en l’àmbit festiu, l’Olla no només és una cursa, si no una festa esportiva i reivindicativa. També va fer palesa la decepció que l’Unió té envers l’actitud de la FEEC, que no recolze la cursa més internacional que hi ha a casa nostra, no incloent-la en la Copa Catalana ni en el calendari oficial de la federació. No obstant espera que en el temps això es solucioni.

El sr. Lluís Aloy, va destacar el paper de l’Olla de Núria, com mare de la Mountain Running International Cup, doncs la seva filosofia, és la que ha adaptat el nou circuit internacional. També va destacar la pressió que han sofert tant els organitzadors de curses, com els equips, especialment els italians, per part de la federació internacional ISF i el canvi de data de la segona cursa de la Copa de las Españas, per “decretazo “de la FEDME, sense cap motiu aparent, que ha motivat que alguns corredors que volien assistir a l’Olla de Núria, no ho puguin fer, com per exempla alguns corredors de la Selecció Catalana.

També destacar les intervencions dels Srs. Sergi Blazques i Jesús Auré, animant a tirar endavant aquests tipus d’iniciatives i a resistir a les pressions que fan les federacions intolerants i restrictives

En l’aspecte esportiu, es va destacar que els corredors que participaran a la cursa, representaran a 14 nacions, entre les quals hi han representants de sud-americà i centreamèrica. Ja han confirmat la seva presència a la cursa, corredors de la talla de Kilian Jornet (Catalunya), Ricardo Mejia (Mèxic), Miguel Caballero (Espanya), Jessed Hernández(Catalunya), Agustí Roc (Catalunya), Michael Rabat (Catalunya Nord), Ionut Zinca (Euskadi), Claudio Cassi (Itàlia),Custodio Antonio (Portugal), Jacky Boisset (França), Simon Bailey (Anglaterra), Just Sociats(Catalunya) o Toti Bes(Catalunya). En noies, el nivell és similar, així estaran presents a la cursa el dia 18, Emanuela Brizio (Itàlia), Cecilia Mora (Itàlia), Corinne Favre (França), Myriam Guillot (França), Carmen Pires (Portugal), Laia Andreu (Catalunya) i Ester Hernández (Catalunya).

S’ha anunciat, que al igual que l’any passat, s’organitzaran sortides guiades a diversos punts de la cursa, per tal d’animar als corredors en el seu esforç.

La cita és el 18 de juliol a la Vall de Núria

diumenge, 6 de juny del 2010

Fracàs estrepitós dels Trials de la ISF

Quan es diu que el sistema de calendari de la ISF no rutlla, no és en va. El afegir curses al calendari sense cap mena de criteri, no té cap mena de sentit i perjudica greument a corredors, organitzadors i a l’esport en general.

L’exemple més clar ha estat avui a Andorra, on s’ha disputat la XXIII TRAVESSA D'ESTIU - CANILLO- 2010, que enguany era un d’aquests trials inventats per la ISF. El fracàs ha estat rotund. Ja de per sí les curses d’Andorra que han format part del calendari ISF, no han tingut massa èxit, a no ser per la participació massiva de corredors catalans. Fins l’any passat la cursa més destacable que es disputava al país veí era l’Andorra Skyrace, que mica en mica s’anava fent un lloc al calendari internacional, però la crisis econòmica ha pogut amb ella i la federació andorrana conjuntament amb la ISF van decidir introduir la travessa de Canillo com substituta de l’Andorra Skyrace, és dir donar el salt d’una cursa molt local a nivell internacional sense seguir cap criteri esportiu. El fracàs ha estat d’escàndol. I sap greu per les expectatives creades pels organitzadors.

La cursa, a la que no acompanyat el temps, només a comptat amb 45 participants, segons les classificacions oficials, on sorprèn la desqualificació de corredors de la talla de Toti Bes, Oscar Roig, Just Sociats o l’italià Luca Miori. Els motius els ignoro, però tot és molt estrany, Coneixent aquests corredors com els coneix-ho, tot em resulta molt, però molt estrany.

Resumint, la ISF, dirigida per “l’amic” Giacometti amb el suport incondicional de la FEDME (amb Garrigos, Marimón i Colomer al capdavant) sembla haver perdut el nord i fer un calendari molt ample, per aconseguir més ingressos, sembla ser el seu objectiu.

diumenge, 30 de maig del 2010

Les noies catalanes conquestan las Españas

Les noies de la Selecció Catalana, s’han proclamat campiones d’Espanya de “carreras por el monte” de la FEDME, que s’ha disputat avui a Oturia. La cursa amb noies ha estat guanyada per la corredora andalusa Blanca Maria Serrano (que ja va ser la guanyadora del campeonato en el 2009), aconseguin una meritòria segona posició la corredora osonenca Laia Andreu. Aquest bon resultat de la Laia conjuntament amb el 4art. Lloc de la Mireis Miró, el 6è. D’ester Hernandez i el 8è de Silvia Leal, han donat el primer lloc a l’equip femení que s’ha imposat a la selecció andalusa, classificada en segona posició.


En nois, malgrat aconseguir un tercer lloc final, decepció, les opcions eren grans, però el millor català ha estat Jessed Hernandez, que mica en mica va agafant la forma que tants èxits ha donat a les curses catalanes, mentre que Agustí roc només ha pogut ser 13è i Just Sociats 14è. El guanyador de la cursa i per tant del campeonato, ha estat el de sempre, Raúl Garcia, que córrer poques curses però amb un èxit absolut. Els guanyadors per seleciions a estat Euskadi, que com he dit en més d’una ocasió, té un equip potentíssim i que aquest any es podría apuntar les World Series.

Tota l'informació, classificacions i fotos a: http://www.puyadaoturia.org/

dimecres, 26 de maig del 2010

Campionat de las Españas

Aquest proper cap de setmana es disputarà a Sabiñanigo, la prova que diuen fons oficials, és la prova més important del calendari de Carreras por el Monte de la FEDME i que aquest any l’espanyolitzada FEEC, també ho considera així per davant d’altres curses que es celebren a casa nostre de molta més importància esportiva, però clar, quan el patró crida a files, anem-hi tots.

La cursa, Puyada a Oturia, és molt atractiva esportivament, de bon recorregut i de molta duresa, però malgrat això, no reuneix els requisits mínims per a ser Campeonato de Skyrunning i s’ha de conformar en ser-ho de carreras por el monte.

Enguany la FEEC, no ha escatimat esforços i així ha reforçat extraordinàriament la Selecció Catalana, recuperant per aquesta cursa corredors/es com Agustí Roc, Mónica Ardid, Mireia Miró, Ester Hernández, etc descartant corredors que formen part de la Selecció que disputen la Copa d’España o la Copa del Món. La pregunta és: per que la FEEC no aboca els mateixos esforços quan la Selecció participa a nivell internacional com la Mountain Running International Cup o les World Series? La Selecció ha de tenir com objectiu principal El “Capeonato”? No hem de ser més ambiciosos?

Els esportistes, de ben segur que en són de més ambiciosos i els seus objectius van més enllà del Campeonato i si molts d’ells estaran allí, és per fidelitat als tècnics que no pas a la FEEC i no càpiga la menor dubte que si deixaran la pell. Davant d’ells seleccions tant potents com la basca, l’andalusa, la madrilenya i equips com el de la Granja o Salomon Santiveri.

Sort als corredors i tècnics.

dilluns, 17 de maig del 2010

Kilian i Brizio dominen a Zegama

Amb molt mal temps, pluja, vent, neu, boira, es va disputar una nova edició de la marató de Zegama. A la sortida moltes absències comparat amb les darreres edicions, senyal que les World Series perden pistonada i interès pels corredors d’élite. Encara i així a la sortida, Kilian Jornet, Raul Garcia, Fulvio Dapid Stephania Jimenez i Emanuela Brizio.


El domini absolut pels actuals campions de la competició, ni Kilian ni Emanuela, van veure, en cap moment, veure perillar la seva victòria, a falta de l’emoció esportiva, les inclemències del temps són les que van posar emoció, provocant abandonaments il•lustres, com la de Raul Garcia o Walter Becerra.

Destacar el brillant paper d’Aitor Osa, que ja va demostrar fa 15 dies el seu poder al finalitzar segon a l’Arratzu Urdaibai i que a Zegama va demostrar el seu bon moment de forma, també quedant segon, per darrere d’en Kilian.

La Selecció Catalana, va tenir un debut molt discret, potser massa discret, el millor va ser Xavier Espiña, en el lloc 23 i Josep Barrufet en el 26, molt lluny dels llocs capdavanters que en altres ocasions han aconseguit els corredors de la selecció. En noies, tampoc hi va haver massa sort, Laia Andreu va finalitzar en una discreta 8ª. posició. No obstant només és la primera cursa, caldrà esperar els resultats de les properes curses.

Tota l’ informació : http://www.zegama-aizkorri.com/

dijous, 13 de maig del 2010

Cap de setmana amb dues clàssiques

Aquest proper cap de setmana es disputarà la Cursa d’Alta Muntanya de Berga i la Zegama-Aizkorri, dues curses que ja han esdevingut clàssiques del calendari.


La cursa basca, un any més serà la que dona la sortida ales devaluades World Series de la ISF, encara i així aquesta cursa que s’ha fet un no al calendari internacional, comptarà amb grans figures mundials, com ara Kilian Jornet (gran favorit)i que probablement serà en l’única cursa de les world sseries que el veurem córrer, o Emanuela Brizio, actual campiona de la Copa del Món. Per contra estaran absents el guanyador de l’any passat, Ricky Lightfoot o el mexicà Ricardo Mejia.

La cursa també estarà l’escenari del debut 2010 de la Selecció Catalana a nivell internacional, allà estaran Toti Bes, Jessed Hernández, Xavier Espiña, Laia Andreu i companyia, amb ganes de revalidar un any més el títol de guanyadors per equips.

A casa nostra, la cursa de Berga, serà la segona puntuable per la Copa Catalana, amb els seus 30 quilòmetres i més de 4.200 metres de desnivells acumulats, sens dubte una de les més dures del calendari català. Allà estaran tots els corredors que aspiren a guanyar la Copa i sense un clar favorit. En noies en canvi, sí hi ha una clara favorita, Ester Hernández, que mica en mica va agafant la forma després del seu parèntesi esportiu, i que a les darreres curses s’ha mostrat intractable.

Comunicat de Premsa de Mountain Wilderness International (MWI)

Finaut (Suissa), 8 de maig de 2010


El cap de setmana, 8 i 9 de maig de 2010 se celebrà l'Assemblea General Ordinària de Mountain Wilderness International (MWI) a la vila alpina de Finaut, Suïssa. L'entitat, que va actualizar els seus estatuts després de vint anys des de la seva redacció inicial, va acordar, entre d'altres temes, el de reformalitzar els seus càrrecs representatius, substituïnt la figura del coordinador general, per la d'un president i el dos vice-presidents. Fins a la present assemblea i durant els darrers quatre anys, el càrrec de coordinador general l'ocupà el veterà alpinista francès Patrick Gabarrou.

L'elecció del president recaigué en la persona de Jordi Quera, reconegut alpinista barceloní i actual president de la secció catalana de MW, es converteix així, en el primer president que formalment nomena l'entitat. Els dos vice-presidents elegits foren els suïssos de MWCH, Bernhard Bachelet i Andrea Bianchi.

Els tres responsables de l'executiva de MWI compartiran les seves responsabilitats juntament amb la també reelegida tresorera Elhsbet X i els delegats de les altres seccions nacionals de l'entitat internacional.

L'AGO de MWI va comptar amb la presència de delegacions nacionals d'Alemanya, Catalunya, Confederació Helvètica, Eslovènia, Espanya, França, Itàlia i Pakistan.

MW de Catalunya, en tant que entitat catalana, és la secció nacional de MWI i n'és membre fundadora. Compta amb veu i vot al costat de les altres delegacions internacionals i al nostre país també forma part de la FOCIR (Federació d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes).

dimecres, 12 de maig del 2010

La FEEC perd una de les seves disciplines

Fons ben informades han comentat que la FEEC, perdrà la disciplina esportiva dels raids. Cal recordar que des de fa anys (abans de l’actual junta) la FEEC va estar lluitant per que els raids fos reconeguts com disciplina esportiva de la FEEC. Al ser un tema complex que abrasaven diverses disciplines esportives, la Secretaria General de l’Esport va determinar que els raids fos una disciplina esportiva compartida per diverses federacions (FEEC, Orientació, Rem, Ciclisme, etc). La FEEC, va iniciar l’organització de la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya, amb la col•laboració de les federacions afectades i de l’UFEC.

Vist l’èxit de les primeres edicions d’aquestes competicions, la federació d’orientació va voler adjudicar-se en exclusiva aquesta disciplina esportiva, ja que a l’estat español, és aquesta federació qui té adjudicada aquesta disciplina. Però tal i com se’ls va dir a la seu de l’UFEC, “el que es faci a l’estat español ens ha d’importar ben poc, estem a Catalunya”.

Amb el canvi de junta de la FEEC i el desinterès mostrat per aquesta, la federació d’orientació, a seguit burxant fins aconseguir que els raids li fossin reconeguts com a disciplina pròpia, per tant a partir del proper any, qui té la potestat d’organitzar la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya, será la federació d’Orientació, al igual que tindrà la potestat de la seva regulació.

D’això es dedueix que si la FEEC intenta seguir organitzant la Copa Catalana i el Campionat de Catalunya, es veurà en veritables problemes amb la federació d’orientació.

De ben segur que algun membre de la junta de la FEEC es felicitarà per aquesta pèrdua, però que diran les entitats afectades? Callaran? Es mobilitzaran per la propera assemblea?

Sigui com sigui, serà molt difícil que la Secretaria General de l’Esport es faci enrere de la seva decisió. Aquesta és la FEEC que volíem?

dimarts, 4 de maig del 2010

Iniciades les competicions amb més expectatives pels corredors catalans

Mountain Running International Cup: Sota un dia gris amb una quantitat de fang impressionant , es va disputar la Ternua Arratzu Urdaibai amb domini absolut basc, ja que la cursa la van dominar Ionut Zinca i Nerea Amilibia de principi a fí. Per equips també es va imposar la Selecció d’Euskal Herria i per nacions la mateixa Euskal Herria. Els corredors catalans en categoria d’homes no van estar gaire afortunats, Jessed Hernández un dels favorits, es va perdre per la boira i per la seva presa per posar-se al capdavant de la cursa. El primer català va ser Pere Aurell en 14ª posició.

Millor va ser l’actuació en noies, doncs Montse Martínez es va classificar en 5ª posició.

L’equip català Diedre-Petzl, ocupa la segona posició de la classificació per equips, darrera de la selecció basca i Catalunya és tercera per nacions, darrera d’Euskal Herria i España.

Copa de las Españas: Aquí el temps preveia pluja (sort que va arribar dilluns), però va fer un bon sol. Els català Agustí Roc i el balear Tófol Castanyer van dominar la cursa des d’un principi, la primera part pel corredor català, la segona pel mallorquí que es va imposar per pocs segons d’avantatge sobre el seu company d’equip. El primer corredor de la Selecció Catalana va ser Kiko Martí, que després d’una bona cursa, els problemes físics el van trair i va finalitzar en 13ª posició. En noies el domini va ser per l’andalusa Blanca Serrano, mentre que la veterana i sempre valor segur, Lola Brusau, va ser la primer catalana en el lloc 6è.

Copa Catalana: Poques sorpreses a la cursa dels “mossos”, Xavier Espiña va imposar la seva llei i es va endur la victòria, mentre que en noies la victòria va ser per Ester Hernández, que està pletòrica de forces, doncs des del seu retorn, dues curses, dues victòries.

dijous, 29 d’abril del 2010

Diumenge d’inici de competicions

Amb l’arribada del bon temps s’inicien els circuits de curses de muntanya, si bé és cert que hi ha alguns que ja varen iniciar-se fa algunes setmanes, com el Català de Muntanya, la Lliga Catalana i el de les Terres de l’Ebre. Però ara s’inicien tres dels quatre de més expectació, la Mountain Running International Cup, la Copa Catalana i la de “las Españas”, quedarà pendent per d’aquí un parell de setmanes les World Series.

La Mountain Running International Cup (Grand Prix of the Nations) http://www.mnric.com/ , s’inicia amb molta expectació per veure el seu desenvolupament, ja que és la gran novetat de la temporada. La primera cursa, la Ternua Arratzu Urdaibai http://www.arratzu-urdaibai.com/ ha complert el primer objectiu, més de 400 inscrits, de com a mínim 6 nacions, entre els favorits, el català Jessed Hernández, l’aragonès Miguel Caballero i el francès Michael Rabat, sense oblidar el català Toti Bes o el veneçolà Walter Becerra. Estaran presents també la majoria de corredors de la selecció basca, el centre de tecnificació de la FEEC i l’equip campió de Catalunya, la A.E. Diedre. Una cursa força interessant que es desenvoluparà per la reserva de la biosfera d’Urdaibai, amb un recorregut de 30 Km i 4.000 metres de desnivells acumulats, en un autèntic trencacames.

A casa nostra, s’inicia la Copa Catalana, amb la ja clàssica “Cursa dels Mossos” de Ripoll www.clubexcursionistaripoll.com/principal/curses/cursa2010/presentacio.htm , amb la pujada a Sant Amand, de poc més de 22 Km. i 2.740 metres de desnivells acumulats. Un favorit clar, Xavier Espiña, el corredor de la Selecció Catalana està ultimant la seva preparació de cara a la temporada que s’inicia. La resta del podi i el podi de noies, molt obert, no hi ha favorits clars.

En el país veí, comença la Copa de las Españas de Carreras por el monte i ho fa amb una cursa digna de formar part d’un altre calendari més important que l’actual, la Cursa de Muntanya de la Vall de Sóller http://www.cursademuntanyasoller.net/. La cursa és molt tècnica, dura i espectacular, l’escenari la Serra de Tramuntana, en el cartell de participants, destaquen Agustí Roc i Mónica Ardid i evidentment, l’ànima de la cursa, el corredor local, Tofol Castanyer. També significarà el debut de la Selecció Catalana en competicions 2010.

Una cursa molt digna, maltractada per la FEDME, per culpa dels pèssims coeficients, que releguen a aquesta cursa a ser la pitjor valorada del calendari español, si això li sumem que la despesa per traslladar-se a la cursa és més elevat al tractar-se d’una illa, ha fet que alguns corredors importants que disputen aquest calendari, hagin decidit descartar-la, una llàstima, doncs sense els “coeficientes”, de ben segur que la cursa tindria un cartell molt més important. Sort, molta sort als meus amics de Sóller.

dilluns, 19 d’abril del 2010

FEEC: resultat 2009

El proper dissabte es celebrarà l’Assemblea anual ordinària de la FEEC, on es presentaran els resultats econòmics del 2009. Resultats amb beneficis per la FEEC. Però malgrat això, caldria que alguna entitat o entitats, demanés a la Junta actual explicacions sobre algunes partides i en especial a les que detallo a continuació:

Pèrdua de subvencions rebudes per organismes oficials


Entitat                                          2008                   2009                  Diferència

Consell Català de l’Esport        339.528,15        326.694,06             - 12.834,09

Departament de Governació        3.000,00                     0,00              - 3.000,00

Depart. de Vicepresidència       10.100,00              4.200,00               - 5.900,00

Consells Comarcals                   5.000,00                      0,00            - 5.000,00

Per contra s’han buscat recursos privats com La Caixa (6.000€) i Tresorerie Cerdagne (2.000€). Però el balanç finals ha estat negatiu per la FEEC, en 17.508,05€

En el capítol d’ingressos, és molt significatiu el descens de la publicitat al Vèrtex, en gairebé 25.000€ i els ingressos per cursos de l’ECAM, en gairebé 20.000€ menys que l’any 2008.

El que sembla un capítol esgotat, és el de la “Promoció de bastons”, de 15.000€ pressupostats, només s’han ingressat 6.448,45€. El que fa reflexionar en que algú hi feia negoci o bé ara s’han regalat per retornar favors o potser han deixat d’interessar els bastons?

Balança també negativa, com no, amb la FEDME, 173.368,20€ de despesa per habilitar-li les llicències, més de 7.000€ sobre el pressupostat. I en canvi per contra, només s’han rebut 9.979.61€ de subvenció de “la española”, és dir uns 300€ menys que l’any 2008, és dir la balança encara s’ha desequilibrat més. I seguiran tossuts en no trencar amb les sangoneres.

Seguint analitzant les despeses, sorprèn l’augment en més de 6000€, en despeses de representació de la Junta Directiva (32.033,58€), que ha produït aquest augment de gairebé el 25% sobre el pressupostat? Tant representats estem? Pel que és dedueix de les noticies que arriben a les entitats i als federats, no s’ha fet res especial que no es fes anteriorment.

Extraordinari també l’augment de despeses per les assemblees, de 850,70€ pressupostats a 4.348,79€, algú ho pot explicar?

Seguint amb les despeses, s’ha produït un estalvi en els sous de l’Àrea Tècnica, la major part de l’estalvi gràcies a l’acomiadament injustificat del Director Tècnic.

Alarmant el capítol de Senders, al voltant de 4.500€ d’estalvi en el manteniment de senders, és dir no s’han cuidat, de la mateixa forma que tampoc s’ha fet formació pels cuidadors de senders, ja que la despesa ha estat 0. La mateixa quantitat que s’ha destinat de subvenció a les entitats per homologació de senders. Crec recordar que el lema d’aquesta junta era “ENTITATS i País”.

El manteniment de refugis també ha caigut pel terra, concretament més de 15.000€ d’estalvi, serà que no necessiten mantenir-se els nostres refugis, cada cop més precaris?

Escandalós també el tema de curses de muntanya, mentre les despeses de “coordinació” han augmentat en més de 2.500€, les destinades a la Copa i Circuit han disminuït en algo més de 1.000€.

Seguint en curses de muntanya, la Selecció que disposava de 42.000€, va poder disposar només de 33.363,07€, gràcies a la retallada “imposada” pel senyor que s’esgarrifa quan sent parlar de curses de muntanya, potser aquesta retallada era per poder -se pagar les seves despeses de representació.

Per acabar el tema de despeses, caldrà que algú expliqui les següents partides no pressupostades:

Més 15.000€ en l’organització de proves d’escalada i més de 13.000€ en el Psicobloc

19.877,35€ en “Altres despeses financeres”???

Algú també Haurà de donar explicacions dels més de 12.000€ gastats en serveis jurídics, potser són honoraris dels procés electoral?

dijous, 8 d’abril del 2010

Presentat la Mountain Running International Cup

Aquest matí, a la seu de la Plataforma Proseleccions Catalanes, ha estat presentada la primera edició de la Mountain Running international Cup (Grand Prix of the Nations)

L’acte ha comptat amb la presència, del vicepresident de la Plataforma Proseleccions Catalanes en Sergi Blàzquiz, el director del circuit en Lluís Aloy, representants de les curses de l’Olla de Núria (Pep Bisquert), Course des Perics (Llian Olive) i de l’Arratzu Urdaiba (Jessed Hernández), aquest últim també com a corredor d’elit. I amb el mega crak de les curses de muntanya en Kilian Jornet.

En l’acte s’ha posat de manifest l’intenció que aquest circuit cobreixi el forat que la ISF no cobreix. Un circuit que pretén ser el màxim assequible possible per organitzadors i corredors. Amb més il•lusió que recursos, s’està convençuts que l’èxit és possible.

El fet de la lliure elecció per la nació que un corredor vulgui representar, sense limitacion d’estat o no estat, ja és un bon atractiu.

Kilian Jornet afirma ''em sento català i és important crear aquest circuit internacional tan fort que no exclou cap nació''

Kilian Jornet que representarà Catalunya a la prova de l'Olla de Núria del proper 18 de juliol ha valorat la Mountain Running Internacional Cup que neix després de l'expulsió de Catalunya i Euskadi ara fa dos anys de la Internacional Skyrunnig Federation (ISF): ''és una idea molt positiva, el circuit de l'ISF ha perdut molt perquè s'han fet massa curses i d'un nivell més baix. És important un circuit fort per trobar els millors d'aquest esport. L'Olla de Núria és molt mítica i s'ha de valorar el fet que s'instauri dins aquest circuit internacional. Hi competiré amb Catalunya: és una cosa de sentiment i em sento català''.

dimarts, 6 d’abril del 2010

Les coaccions del Sr. Giacometti

Des de que es va fer públic la creació de la Mountain Running International Cup (MnRIC), el sr. Giacometti està nerviós i actua d’una forma que el delata com una persona, que es creu està al melic del món.


Als pocs dies de coneixes la creació d’aquest nou circuit, el sr. Giacometti, va enviar aquest correu a organitzadors de curses a Itàlia i França.

Segnaliamo questo fatto ai membri ISF, federazioni e associazioni nazionali e agli organizzatori citati unicamente per evitare confusioni e adesioni in buona fede.


Questo circuito virtuale non ha il riconoscimento della ISF ed è l’ennesimo tentativo di una sola persona - Mr Lluis Aloy, espulso dalla FEEC e non riconosciuto dalla FEDME neanche in Spagna.


Siccome siamo in democrazia, nessuno vi impedisce di aderire (ammesso che la vostra adesione sia vera ?!).


Potrebbe però avere qualche obiezione la FISKY nell’includere la vostra gara e relativa assicurazione nel calendario FSA/CSEN.


– la stessa verifica sarà fatta in Spagna e Francia mentre Marocco e Grecia non sono rappresentati nella ISF.


Probabilmente nessun atleta d’elite parteciperà a questo circuito di serie C tranne a qualche singola gara se ha buoni premi, quindi associandoci si rischia anche di declassare la propria gara.


Cordiali saluti,


Marino Giacometti


PS: PERSONALMENTE non sono affatto preoccupato di queste “schegge immotivate” però mi da estremamente fastidio che un borioso pancione deriso da mezza Spagna si metta di traverso senza alcuna motivazione vera, ma solo per la sua vanagloria personale che lo ha fatto cacciare anche dalla federazione catalana.

Com es pot veure és un correu ple de falsedats i mentides, que coaccionen a les curses, sota l’amenaça de quedar escloses del calendari de la FSA/ISF. Deixant a part els atacs personals, utilitzant mentides i enganyant als que no coneixen la veritat, el Sr. Giacometti, té el valor de titllar a les curses que formen la MnRiC, de curses de categoria “C”, el que demostra un desconeixement de curses com la Olympus Marathon, Toubkal Marathon, Olla de Núria, Becca di Nona, etc.

La postdata tampoc té desperdici, la seva imaginació no té límits .

Per sort, la seva missiva, no va tenir els efectes que ell desitjava, si no tot el contrari, les mostres de suport al nou circuit i a la meva persona, es van multiplicar.

Vist el seu fracàs, unes setmanes després, el Sr. Giacometti, va tornar a enviar un nou correu electrònic, en aquest cas, dirigit a corredors i equips italians. Aquest correu deia:

Vi giriamo una nota della segreteria della International Skyrunning Federation tradotta in italiano pervenutaci assieme alla news del circuito mondiale.

Sappiamo infatti che alcuni organizzatori e team anche italiani hanno ricevuto in questi giorni una comunicazione da parte di un signore della Spagna riguardo ad una Mountain Cup che avevano già paventato nel 2009.


La FEDME in Spagna non riconosce la gara che fa parte di questo circuito e la FEEC ha espulso i due promotori di questa azione.


Vogliamo pensare che in Italia saremo più liberali anche perché il potere della FISKY è limitato a inserirle o meno nel Campionato italiano e sulla nazionale atleti.


Vi invitiamo però a prenderne visione e collaborare come sempre all’unità nazionale e internazionale della tribù skyrunner e degli sport di montagna.


Grazie


Federazione Italiana Skyrunning


Segreteria FSA

Com es pot veure, les falsedats, segueixen estan a primer ordre de la seva nota.

Quedi clar, que cap membre de l’organització de la MnRIC, inclòs jo, mai hem estat expulsats de la FEEC, ni de cap altre federació.

Tampoc en cap moment, s’ha buscat el recolzament de cap federació i molt menys el de la FEDME, faltaria més!!!.

La MnRIC, l’únic que pretén es cobrir unes necessitats de corredors i organitzadors, que la ISF es veu incapaç de cobrir i l’únic reconeixement que espera tenir, és precisament el de corredors i organitzadors, si després venen els reconeixements federatius o institucionals, benvinguts seran, però no són la prioritat.

Actituds com la del Sr. Giacometti, deixen al descobert, les seves veritables intencions, és dir. viure de les esquenes del demés.

No es pot pretendre tenir el monopoli dels circuits internacionals, ningú en té les exclusives, tothom és molt lliure d’organitzar-se i tirar endavant nous projectes. Els corredors tenen tot el dret del món, de triar on volen córrer i els organitzadors amb qui es volen associar.

Sr. Giacometti, visqui i deixi viure, les confrontacions no condueixen a res, en un món global com vivim, tots hi tenim cabuda. No es tracta de competència, es tracta de cobrir un espai que la ISF no cobreix, entre d’altres coses per uns “oficialismes” inventats, doncs al cap i a la fi, no deixa de ser una federació privada, al igual que qualsevol altre que es pugui crear.