dimarts, 22 de juny de 2010

La ISF no canvia.

Fa uns dies vaig comentar el desastre viscut a Andorra en la Travessa d’Estiu de Canillo, Trial puntuable per les World Series, on a part de l’escassa participació, es va desqualificar als 10 primers corredors que van arribar a la meta, entre ells, els membres de la Selecció Catalana,

Mogut per la curiositat, he anat parlant amb uns i altres, tot anant esbrinant el que va passar. I el que va passar va ser que l’ improvisació de l’organització davant les adverses condicions atmosfèriques i la manca de recursos humans, van fer que allò fos un caos, tot en el beneplàcit de la ISF, representada en aquella ocasió pel inefable Jordi Marimon.

El problema va ser que es va tenir que improvisar un circuit alternatiu, gens preparat i que no es va senyalitzar correctament i que en els diversos brieffings que es van realitzar no es va clarificar gens ni el recorregut, ni la senyalització ni els avituallaments.

La manca de senyalització i la manca de controls en els llocs conflictius, van portar als corredors capdavanters de la cursa, a seguir els camins evidents i si no es van perdre més corredors és per que la immensa majoria de corredors, eren d’Andorra i es coneixien el recorregut i el van seguir, no pas per la senyalització, si no per coneixements del territori.

Malgrat que des de l’organització es va reconèixer, en un principi, les deficiències del marcatge, alhora de reunir-se per dictaminar el que havia passat, es van tirar enrere, entre d’altres coses per que és molt dur reconèixer els errors propis, el jurat de la cursa, el van formar el director de cursa, el representant de la federació andorrana (tots dos molt centrats en no reconèixer els errors propis) i l’esmenta’t Jordi Marimon, que val a dir que sempre està en possessió de la veritat. Cap representant dels corredors, curiós no?.

La FEEC, a través del seu seleccionador, va presentar una reclamació en regla. Evidentment, no ha servit de res, entre d’altres coses, per que qui talla el bacallà en aquests temes, és el mateix Jordi Marimon i el seu íntim Marino Giacometti. SEMPRE!!!, en majúscules, que algú no italià ha presentat alguna reclamació, no ha servit de res. Sempre ha estat rebutjada, en canvi quan qui a reclamat ha estat algun corredor italià, sempre s’ha suavitzat el tema, i és que el Sr. Marimon no es discutirà amb la ma que li dona de menjar. Cal recordar el cas d’en Jean Pellisser a la Maratón Alpino Madrileño, on es va equivocar ell solet de recorregut i va ser desqualificat per l’organització i la FSA (com es deia abans la ISF) només el va sancionar amb uns minuts, tot deixant en ridícul als organitzadors i de res va servir les protestes de la FEEC per la decisió feta. O també la lluita aferrissada FEEC-FSA, per la decisió de desqualificar a Agustí Roc a la Pikes Peak Marathon, on en un principi la FSA va donar la raó al corredor català, però les protestes dels italians, van acabar per perjudicar-lo.

Algú relacionat amb la ISF, va donat l’oportunitat de llegir la resposta de la ISF a la reclamació de la FEEC. Simplement lamentable, en poques paraules venen a dir, que les decisions preses pel jurat de la cursa i especialment pel representant de la ISF, van a missa, siguis catòlic, budista o musulmà.

En resum, de res serveix reclamar, la imparcialitat no és doctrina de la ISF, les seves decisions són paraula de divines.

divendres, 18 de juny de 2010

Estaven tots?

El passat 10 de juny, el Consell Català de l’Esport va fer lliurament dels Premis Arc 2009, per aquells esportistes i entrenadors catalans que van assolir una medalla en els Campionats del Món i d’Europa absoluts celebrats durant el 2009.

L’endemà la FEEC va publicar la noticia d’aquells esdeveniment (http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5451&seccio=0), tot publicant la llista d’esportistes de la FEEC premiats, però hi eren tots? Segur que no en falta cap?.

La resposta molt senzilla, no, no hi són tots, hi falten esportistes, concretament els de raquetes de neu, cal recordar que aquests han aconseguit durant l’any 2009, el segon i tercer lloc en homes i el primer i tercer lloc en dones, en el Campionat d’Europa (http://www.feec.org/Activitats/raqueta/2010/Class_Tavascan_CopaCampionatEuropa.pdf) i idèntica classificació en la Copa d’Europa (http://www.feec.org/Activitats/raqueta/Copa%20Europa_2010.pdf).

Que ha passat per que aquests esportistes no siguin premiats? La pèrdua econòmica per a ells, podria rondar entre 4 i 5 mil euros.

Després d’uns dies d’intentar esbrinar que ha passat, s’ha arribat a la conclusió que la FEEC, la Direcció Tècnica, no va fer els deures, és dir que la documentació per sol•licitar les beques no van arribar al seu destí, o bé per que no es van tramitar o es van tramitar malament.

També val a dir que la Copa i Campionat d’Europa d’aquesta especialitat, que en teoria organitza un federació internacional, de la qual es desconeix el nom, que no té web i ni tant sols publica els resultats oficials de les seves competicions, el qual provoca que el Consell Català de l’Esport tampoc pugui verificar les propostes de la FEEC, si és que haguessin arribat.

Tot plegat, de ben segur han donat una cop moral als corredors de la Selecció de Raquetes, que vist el que s’ha vist, potser l’any vinent es pensaran molt en formar part de l’equip i dedicar el seu esforç esportiu, que els aporti més satisfaccions.

dijous, 17 de juny de 2010

Presentada l’Olla de Núria 2010

Ahir al migdia es va presentar als mitjans de comunicació l’edició 2010 de l’Olla de Núria, tercera cursa puntuable per la Mountain Running International Cup.

L’acte ha comptat amb la participació del president de l’Unió Excursionista de Vic, entitat organitzadora, el Sr. Eduard Comerma, els directors de cursa els Srs. Pep Bisquert i Jordi Godayol, la relacions públiques i premsa de la Vall de Núria, la Sra. Ruth Bober, el Gerent de l’Institut Municipal d’Esports de l’Ajuntament de Vic, el Sr. Miquel Duran, el Sr. Sergi Blazquez, vicepresident de la Plataforma Pro seleccions Esportives Catalanes, el Sr. Jesús Auré en representació del Consell Català de l’Esport, el president de la Mountain Running International Cup, el Sr. Lluís Aloy i l’actual Campió de Catalunya de Curses d’Alta Muntanya, el Sr. Just Sociats.

Va obrir l’acte, el president de l’Unió Excursionista de Vic, Eduard Comerma, que va ressaltar l’evolució de la cursa en 4 anys, que no només s’està convertint en un referent en l’àmbit esportiu, si no també en l’àmbit festiu, l’Olla no només és una cursa, si no una festa esportiva i reivindicativa. També va fer palesa la decepció que l’Unió té envers l’actitud de la FEEC, que no recolze la cursa més internacional que hi ha a casa nostra, no incloent-la en la Copa Catalana ni en el calendari oficial de la federació. No obstant espera que en el temps això es solucioni.

El sr. Lluís Aloy, va destacar el paper de l’Olla de Núria, com mare de la Mountain Running International Cup, doncs la seva filosofia, és la que ha adaptat el nou circuit internacional. També va destacar la pressió que han sofert tant els organitzadors de curses, com els equips, especialment els italians, per part de la federació internacional ISF i el canvi de data de la segona cursa de la Copa de las Españas, per “decretazo “de la FEDME, sense cap motiu aparent, que ha motivat que alguns corredors que volien assistir a l’Olla de Núria, no ho puguin fer, com per exempla alguns corredors de la Selecció Catalana.

També destacar les intervencions dels Srs. Sergi Blazques i Jesús Auré, animant a tirar endavant aquests tipus d’iniciatives i a resistir a les pressions que fan les federacions intolerants i restrictives

En l’aspecte esportiu, es va destacar que els corredors que participaran a la cursa, representaran a 14 nacions, entre les quals hi han representants de sud-americà i centreamèrica. Ja han confirmat la seva presència a la cursa, corredors de la talla de Kilian Jornet (Catalunya), Ricardo Mejia (Mèxic), Miguel Caballero (Espanya), Jessed Hernández(Catalunya), Agustí Roc (Catalunya), Michael Rabat (Catalunya Nord), Ionut Zinca (Euskadi), Claudio Cassi (Itàlia),Custodio Antonio (Portugal), Jacky Boisset (França), Simon Bailey (Anglaterra), Just Sociats(Catalunya) o Toti Bes(Catalunya). En noies, el nivell és similar, així estaran presents a la cursa el dia 18, Emanuela Brizio (Itàlia), Cecilia Mora (Itàlia), Corinne Favre (França), Myriam Guillot (França), Carmen Pires (Portugal), Laia Andreu (Catalunya) i Ester Hernández (Catalunya).

S’ha anunciat, que al igual que l’any passat, s’organitzaran sortides guiades a diversos punts de la cursa, per tal d’animar als corredors en el seu esforç.

La cita és el 18 de juliol a la Vall de Núria

diumenge, 6 de juny de 2010

Fracàs estrepitós dels Trials de la ISF

Quan es diu que el sistema de calendari de la ISF no rutlla, no és en va. El afegir curses al calendari sense cap mena de criteri, no té cap mena de sentit i perjudica greument a corredors, organitzadors i a l’esport en general.

L’exemple més clar ha estat avui a Andorra, on s’ha disputat la XXIII TRAVESSA D'ESTIU - CANILLO- 2010, que enguany era un d’aquests trials inventats per la ISF. El fracàs ha estat rotund. Ja de per sí les curses d’Andorra que han format part del calendari ISF, no han tingut massa èxit, a no ser per la participació massiva de corredors catalans. Fins l’any passat la cursa més destacable que es disputava al país veí era l’Andorra Skyrace, que mica en mica s’anava fent un lloc al calendari internacional, però la crisis econòmica ha pogut amb ella i la federació andorrana conjuntament amb la ISF van decidir introduir la travessa de Canillo com substituta de l’Andorra Skyrace, és dir donar el salt d’una cursa molt local a nivell internacional sense seguir cap criteri esportiu. El fracàs ha estat d’escàndol. I sap greu per les expectatives creades pels organitzadors.

La cursa, a la que no acompanyat el temps, només a comptat amb 45 participants, segons les classificacions oficials, on sorprèn la desqualificació de corredors de la talla de Toti Bes, Oscar Roig, Just Sociats o l’italià Luca Miori. Els motius els ignoro, però tot és molt estrany, Coneixent aquests corredors com els coneix-ho, tot em resulta molt, però molt estrany.

Resumint, la ISF, dirigida per “l’amic” Giacometti amb el suport incondicional de la FEDME (amb Garrigos, Marimón i Colomer al capdavant) sembla haver perdut el nord i fer un calendari molt ample, per aconseguir més ingressos, sembla ser el seu objectiu.