dimarts, 20 de juliol del 2010

Algú va veure la federació?

Diumenge 18 de juliol, lloc Vall de Núria, organitza Unió Excursionista de Vic, activitat Cursa de Muntanya Clàssica Olla de Núria, participants 500 esportistes, nacions 15, voluntaris més de 50, públic molt, potser l’activitat que organitza una entitat de la FEEC amb més públic.


Envoltant tot, pancartes, banderoles, carpes, etc. Algú va veure la de la FEEC?

Autoritats al lliurament de premis, representant al Consell Català de l’Esport, a Vall de Núria, a Ferrocarrils de la Generalitat, ajuntament de Queralbs, MNRIC, etc. Algú va veure algú que representés a la FEEC?

Invitacions a l’esdeveniment? Moltes, tots van venir o van contestar. Algú ha vist resposta de la FEEC?

L’Olla de Núria és sens dubte la proba esportiva de muntanya més internacional que es fa avui dia a casa nostre i amés amb una gran càrrega catalanista. Tots els que hi han participat diuen que és una de les millors curses de muntanya del panorama internacional i amb una organització que es mereix un 10. Malgrat això, la federació a la qual pertany la U. Exc. Vic, ignora per complert aquest esdeveniment, no només no publica la seva celebració al calendari federatiu, si no que tampoc se’n fa ressò al seu web, simplement per la FEEC, l’Olla de Núria no existeix. M’agradaria haver vist les cares dels senyors Planas, Merino, Peixò i companyia quan van veure el telenotícies del diumenge al vespre, clar que potser no el van veure, doncs ells veuen el telediario.

Sigui com sigui, una federació que ignora les activitats dels seus afiliats, es mereix la dimissió en ple de la seva junta directiva y si a més només es fan reso de les activitats que organitza la federació espanyola, el delicte és molt més gros.

L’Olla seguirà endavant amb o sense federació, per que els centenars o potser milers de persones que vàrem estar allí, ens vàrem fixar en l’absència de la federació, però en cap cas els varem enyorar.

diumenge, 18 de juliol del 2010

L’Olla de Núria escriu una altra pàgina de revindicació de l’esport català

Kilian Jornet i Laura Orgue donant color català a la quarta edició de l’Olla de Núria amb un nivell internacional digne de Campionat del Món. El triplet català en els podis d’homes i dones, només l’han evitat l’italiana Emmanuela Brizioi el mexicà Ricardo Mejia.


L’edició 2010 de l’Olla forma part de la Mountain Running International Cup (Grand Prix of the Nations) i ha comptat amb la participació de corredors de 15 nacions i 507 inscrits.

En homes de seguida s’han marcat posicions, Kilian Jornet i Agustí Roc en marxat en la dura pujada al Puigmal, mentre darrera es formava una lluita entre el mexicà Ricardo Mejia, el català Jessed Hernández, l’actual lider del circuit, el català del Capcir Michel Rabat, el francès Didier Zago i més enrereToti Bes i Ionut Zinca, aquestes lluites han estat aferrissades fins el final i han estat animades en tot moment pel públic assistent en tot el recorregut, amb el punt de més animació al cim del Puigmal.

En noies, la catalana olímpica Laura Orgue, ha sortit disposada a marcar diferències en la pujada al Puigmal, conscient que després en les baixades perdria temps en referència a les seves rivals. I vaja si ho ha aconseguit, només ha vist perillar la seva victòria en els darrers metres de la cursa, on l’italiana Emmanuela Brizio l’anava retallant distàncies de forma accelerada, al final només 36 segons les han separat. La tercera en discòrdia ha estat Gemma Arró, que després de ser segona en molta part del recorregut, s’ha vist superada per la corredora catalana.

La festa ha estat complerta, un dia radiant, calor al Santuari i aire a dalt els cims i carenes per refrescar als corredors. Exhibició dels Minyons de Terrassa, Bastoners de Terrassa i l’Esbart Dansaire Eudald Comas de Ribes.

Classificació homes:

1 KILIAN JORNET CAT 2:17:57


2 AGUSTÍ ROC CAT 2:21:09


3 RICARDO MEJÍA MEX 2:22:15


4 JESSED HERNÁNDEZ CAT 2:24:05


5 MICHEL RABAT CATN 2:25:04


6 DIDIER ZAGO FRA 2:26:07


7 TOTI BES CAT 2:26:23


8 IONUT ALIN ZINCA EUS 2:27:16


9 VICTOR CORTES MEX 2:29:50


10 MAURIZIO FENAROLI ITA 2:32:41


11 JUST SOCIATS CAT 2:34:10


12 SIMON BAILEY ANG 2:35:00

Clasificació dones:

1 LAURA ORGUÉ CAT 2:51:38


2 EMANUELA BRIZIO ITA 2:52:14


3 GEMMA ARRÓ I RIBOT CAT 2:53:53


4 MYRIAM GUILLOT FRA 2:56:58


5 NÚRIA PICAS CAT 3:03:53


6 CECILIA MORA ITA 3:07:13


7 ESTER HERNANDEZ CAT 3:10:14


8 ISABEL EIZMENDI CAT 3:19:27


9 MONTSE MARTINEZ CAT 3:26:09


10 TERESA NIMES ESP 3:29:27


11 KIRSTIN BAILEY ANG 3:30:38

Més informació a: http://www.olladenuria.cat/http://www.olladenuria.cat/



dimecres, 14 de juliol del 2010

L’Olla ja bull

Diumenge al matí, Núria i les muntanyes que l’envolten, tornaran a ser una festa de les curses d’alta muntanya, la Clàssica Olla de Núria, torna per quart any consecutiu i segon en caràcter internacional. L’any passat com a Gran Premi de les Nacions i enguany com tercera proba puntuable per la Mountain Running International Cup – Grand Prix of the Nations.


El recorregut el de sempre, volta a tot l’Olla amb el Puigmal com a punt culminant.

L’organització ha previst dues sortides guiades per anar a animar els corredors en dos trams de la cursa, el Puigmal (pujant des de Font d’Alba) i al Pic d’Àguila (des de Núria). L’animació també està garantida, tant al lloc de sortida i arribada, com al cim del Puigmal, on els Minyons de Terrassa i la Coordinadora de Bastoners de Catalunya, oferiran diverses actuacions, a més d’un magnífic “village” amb carpes dels sponsors de la competició.

En el terreny esportiu, cartell de luxe per segon any consecutiu. 500 i pocs inscrits, representant 15 nacions (Andorra, Anglaterra, Argentina, Austria, Catalunya, Catalogne Nord, Croàcia, España, Euskal Herria, Galicia, França, Holanda, Itàlia, Mèxic i Portugal).

Entre els favorits, l’estrella del moment, en Kilian Jornet, que es veurà les cares amb en Jessed Hernández, Michel Rabat (actual líder del circuit), Ricardo Mejia, Ionut Zinca, Maurizio Fenaroli, Agustí Roc, Jacky Boisset, Custodio antonio, Just Sociats, Toti Bes, Didier Zago i un llarg etc.

En dones, el nivell també molt alt, Emanuela Brizio, guanyadora l’any passat, haurà d’esforçar-se per repetir triomf, doncs Cecilia Mora, Delphine Olive (actual líder), Myriam Guillot, Carmen Pires i les catalanes Laura Orgue i Ester Hernández, entre moltes altres, voldran impedir-ho.

Previsió del temps magnífica, així doncs no us perdeu aquesta gran festa de l’esport de muntanya sense fronteres polítiques.

Tota l'informació a: http://www.olladenuria.cat/

Demà, “mega” KV Campionat del Món

Curiós que en un esport no professional, es faci ot un campionat del món de KV en divendres!!!, això només se’ls pot acudir a la ISF. Resultat, serà un KV descafeïnat, doncs dels 160 inscrits, només poden optar a ser campions del món 9 noies i 11 nois, doncs la resta segons la normativa de la ISF, encara que guanyin la cursa, no poden ser campions per que no formen part d’una selecció nacional. Lamentable però cert.

Amb aquestes espectetives, la Real Selección Española té moltes possibilitats d’aconseguir un bon botí, doncs de les 9 noies que poden ser campiones, més del 50%, és dir 5 són “nacionales” i d’elles 3 catalanes, Mónica Ardid, Mireia Miró i Laia Andreu.

En homes passa ¾ del mateix, dels 11 possibles campions, també 5 són espanyols i d’ells 2 catalans, Jessed Hernandez i Agustí Roc, campions d’España i d’Europa respectivament.

Curiós que en la llista de candidats al títol no estigui Itàlia, quan la majoria de coredors que participaran a la cursa són italians. Curiós, però molt curiós, que la corredora Angela Mudge, figura inscrita com escocesa, és dir una nacionalitat no reconeguda pel Comitè Olímpic ni evidentment per la ISF, la pregunta és doncs, per què els catalans, que figuren entre els favorits, han de participar en nom de la “madre patria” i no ho poden fer per Catalunya?.

Seguint amb les curiositats, com és que entre les aspirants figura la Neo Zelandesa Anna Frost, quan la federació d’aquest país no forma part de la ISF? I el mateix passa amb els eslovens i amb els grecs. En resum irregularitats totes les que es vulguin, com sempre, fins que algu pari els peus a la pantomima de la ISF, recolzada per la FEDME.

dijous, 8 de juliol del 2010

Jo hi seré




Sí, dissabte estaré a la manifestació “Som una Nació, nosaltres decidim!” http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/quisom.html, per a reclamar el nostre dret a decidir a ser el que som, una NACIÓ. El retall de l’Estatut, ha de ser l’última que ens fa el “estado español”, com en l’any 32.

Encara que considero que l’Estatut és molt curt i insuficient i cal anar cap a l’ independència, el que no es pot consentir és que 4 galifardeus, anomenats jutges del Tribunal Constitucional, tots ells educats en la formació franquista, decideixin que la voluntat d’un poble expressada en les urnes en una consulta totalment legal, sota l’aval del Parlament Català i “las cortes españolas”, no té cap valor i tot gràcies al PP, hereus del franquisme i a un defensor del poble que es deia ser socialista.

No, la voluntat d’un poble que a més és una nació, agradi o no agradi, no pot ser revocada per un estat veí, que a més exerceix d’invasor.

No tinc cap mena de dubte, que la manifestació serà multitudinària, malgrat els esforços de la “prensa nacional” per ocultar-ho i emplenar els titulars dels diaris i les noticies de ràdio i televisió, amb els èxits de “la roja”, que serveixen a part de tapar les revindicacions dels catalans, tapar les vergonyes d’un estat completament enfonsat econòmicament per la malversació de fons públics per part de polítics i entitats financeres. Igual que en l’època del dictador, tapen els problemes amb futbol i aviat amb “la fiesta nacional”.

Malgrat la manifestació sigui un èxit, caldran moltes més accions i voluntats, només serà un nou punt de partida i aquí s’ha d’involucrar tothom, des de polítics (que potser necessitem un relleu generacional), entitats, sindicats i sobretot de la gent catalana. I en aquest aspecte és on tots hem de fer força, tenim un llengua i una cultura que hem de fer-les valer, hem d’estar tots molt més compromesos, incloent tot aquest grapat d’esportistes que per aconseguir èxits i reconeixements internacionals, es veuen obligats a participar amb “la roja” corresponent al seu esport. Cal seguir l’exemple d’Oleguer Preses, NO A LA ROJA. Que pot passar, simplement res. A algú s’ha li ha passat pel cap que si els jugadors catalans del Barça renunciessin a la “roja”, serien menys bons? Seria Catalunya la que jugaria contra Holanda la final del Campionat del Món?

Molt probablement, sent independents, el “decretazo” de Zapatero reduint els salaris de funcionaris i empreses concertades no s’hagués produït, a hores d’ara estaríem sortint de la crisis, les nostres infraestructures estarien finalitzades i quan sortíssim a viatjar per España no ens sentiríem en un país hostil. Igual com les persones no poden ser retingudes contra la seva voluntat, les nacions tampoc .

Dissabte hem de ser tots als carrers de Barcelona.