dimarts, 28 d’octubre del 2008

Ultra trails o curses de gran fons: les criatures orfes.

Aquest tipus de curses, de gran recorregut, estan avui en dia orfes de qualsevol paraigües, que no només les reguli i coordini, si no que vetlli per la seguretat de les mateixes i la dels seus participants.

Cada cop més són més els esportistes que s’interessen per aquestes curses i els qui hi participen, no només als circuits que podríem anomenar estables com Carros de Foc o Cavalls del Vent, si no a només curses emergents com l’Ultra-Trail de l’Aneto o la Tramuntana. L’interès dels corredors catalans per aquestes curses, els ha portar a participar a grans curses més enllà del nostre territori, com ara a França, un país on són molt habituals aquestes curses i on destaca per sobre de totes l’Ultra-Trail del Tour del Mont-Blanc, la reina, avui en dia d’aquestes curses.

Menció a part mereix la Transalpine-Run, la gran cursa per etapes que van des dels 25 als 45 quilòmetres, durant 7 dies. No és ben bé un Ultra-Trail, però també posa a prova la resistència dels seus participants.

Parlant de resistència, val a dir que en aquest tipus de curses, si bé és molt important tenir un molt bo estat físic, és tant o més important estar preparat psíquicament per tal de superar les hores de soledat, la foscor de la nit o els símptomes d’esgotament.

Val a dir que a nivell de l’estat espanyol, ni “flowers” d’aquestes competicions i ja no diguem a nivell de la FSA (ara ISF), que ignoren per complert aquestes curses.

Tornant a casa nostra, podríem dir que ja existeix la versió no competitiva d’aquestes curses, que podrien ser les caminades de resistència de la FEEC, que de cada cop tenen més participants i cada cop són més els que fan el seu recorregut corrent.
Seria bo, que no es trigui massa en donar aquest paraigua federatiu ales curses d’ultra fons, pel bé dels seus participants i de les pròpies curses.

dijous, 23 d’octubre del 2008

LA SELECCIÓ CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA EN PERILL

O la mala fe de la “federación española” (FEDME)

Com ja sabeu, el passat mes de juliol a Canazei es va crear la International Skyrunning Federation (ISF), que de fet no ès altre cosa que el traspàs de l’antiga FSA (Federation for Sport at Altitude) a una nova federació internacional, que pretén ser reconeguda pel COI.
Fins aquí tot correcte, el primer problema és quan els antics dirigents de la FSA (que sempre s’escollien entre ells mateixos, ja que en els precaris estatuts, no estava contemplat que l’assemblea de membres escollissin la Direcció de la FSA), entre els quals es troba un personatge de tots coneguts, que a més a més, és el responsable de “las carreras por montaña” de la FEDME, van decidir que la FEEC i la Federació Basca no tinguessin vot a la nova ISF i en canvi si tingués vot la FEDME, que fins ara no havia format mai de la FSA, ni n’havia volgut saber res i no havia participat mai en cap de les seves competicions, és dir tot el contrari que havien fet la FEEC i els bascos. Per donar fals arguments a les seves pretensions, van incloure en els estatuts de la ISF, que només podia tenir vot la federació que representés el skyrunning en el seu país i la FEDME es va autoproclamar representant de skyrunning en el “Estado Nacional”, quan les curses de les seves competicions, no acompleixen en la seva majoria, el mínim per denominar-se així.

Per acabar-ho de adobar, en l’assemblea de Canazei, la ISF va portar com assessor el vice-president de la UIAA, que OH casualitat!, també és membre de la Junta Directiva de la FEDME.
Amb aquest panorama, va iniciar-se l’Assemblea constituent de la ISF, on es tenien que aprovar com temes principals els estatuts i el calendari provisional per la temporada 2009.
Catalans i bascos van presentar les seves protestes i al·legacions, per la seva limitació com a membres del ISF, que van desarmar per complert els arguments de la ISF i FEDME (que ves per on, semblava més representada pel vice-president de la UIAA, que no pas pel propi president de la FEDME). En tot aquest “cacau”, no es va arribar a votar quines federacions formarien part de la ISF amb dret a vot i quines no, deixant aquest tema per a una propera assemblea. L’únic que es va aprovar a l’assemblea van ser els estatuts i les comissions tècniques.
Fa pocs dies, la ISF, va fer arribar un calendari provisional de competicions pel 2009, entre les quals hi ha el Campionat d’Europa, on s’han “inventat” un reglament, que impedeix la participació de catalans i bascos (o qualsevol altre equip autònom), sent l’únic possible el de la FEDME, que val a dir que ja s’ha afanyat per fer-ne propaganda i formar l’organigrama de la seva selecció. Per postres, la ISF, diu que la FEEC no pot reclamar res, per que no és membre de la nova federació, sinó candidata i que fins que no es celebri l’assemblea de l’any 2009, no te dret a res.

No cal dir que el IFS Board (per entendre’s la junta directiva del ISF), no està actuant d’acord amb els estatuts aprovats el passat més de juliol, ni el que en aquella assemblea es va parlar:

1- La ISF, encara no ha fet publica l’acta de l’assemblea constituent. També s'ignora si ja s'ha registrat legalment.
2- A l’assemblea de Canazei es va acordar que la ISF, faria arribar als seus membres de l’assemblea un formulari amb les comissions que cadascun dels membres volés formar part. Evidentment a la FEEC, no s'ha fet arribar aquest formulari, per que no la consideren membre.
3- L’Assemblea va acordar convocar una nova assemblea per tornar a debatre quines federacions formarien el Unit Members(dret a vot) i quines serien Associate Members (sense vot). Aquesta assemblea no ha estat convocada.
4- El calendari de competicions per l’any 2009, no ha passat per la comissió tècnica que per tal efecte es va aprovar a l’assemblea de Canazei, tampoc l’assemblea va autoritzar a cap membre del ISF Board ni cap altre membre del ISF per que fes aquesta tasca, tal com està previst en l’article 14 de l’estatut del ISF, apartat “e”.
5- Al European Skyrunning Championship i al Asian Skyrunning Championship, només poden participar els equips nacionals oficials, quan aquest tema era una proposta del “senyor membre del ISF Board” (també responsable de les “carreras por montaña” de la FEDME), que ni es va debatre ni votar a l’assemblea de Canazei, per tant si no s’ha aprovat en assemblea, no es pot portar a terme, ja que no s’acompleix l’apartat “e” de l'article 14 dels estatuts. D’altra banda aquesta decisió presa unilateralment pel ISF Board, sense autorització de l’assemblea, perjudica greument els interessos de la FEEC i bascos (recordem que l’equip de la FEEC ha estat 4 cops campiona del món de Skyrunning, campiona dels Skygames del 2006 i Sub-campiona del skygames 2008). Per tant la Selecció Catalana es trobaria privada de participar en els campionats d’Europa, del món i Skygames, en favor de la federació a la qual pertany el “senyor mencionat”, que mai ha participat en cap d’aquests esdeveniments, ni en cap organitzat per l’antiga FSA. Això suposa un clar favoritisme del ISF Board en favor d’un dels seus membres.
6- Tampoc es va aprovar per l’assemblea, per que ni es va proposar i per tant ni es va discutir ni votar, la creació del Skyrunning World Championship i la acceptació dels Skygames organitzats per l’antiga FSA. Activitats que han d’estar aprovades per l’assemblea del ISF, segons l’article 14, apart “c” dels estatuts de la ISF.
7- El ISF Board ara diu que la FEEC, encara no és membre del ISF, quan va presentar en el seu dia la documentació i va ser convocada a l'assemblea de Canazei. Quan la potestat d’admetre membres i de quin tipus és única i exclusivament l’Assemblea del ISF (article 14, apartat “b” i no del ISF Board).
8- A la mateixa assemblea, tampoc es va elegir el Comitè Directiu del ISF, per tant els actuals ISF Boards, no han estat escollits per l’assemblea tal com recull l’estatut en els seu article 14, apartat “a”, saltant-se qualsevol principi fonamental democràtic

És lamentable la falta de rigorossitat dels directius de la nova ISF, que amb la seva actitud portaran a mal port aquesta nova federació.

Crec sense cap mena de dubte, que l’actual ISF Board, està actuant com l’antiga FSA (en poques paraules, fan el que els hi dona la gana) i no s’han adaptat a la nova federació internacional on l’òrgan de poder màxim i les línies a seguir, les té i les marca l’assemblea de membres.
Veurem com acaba tot això, però sembla, pel que es veu, que no acabarà massa bé pels interessos de la Selecció Catalana, tot dependrà de les decisions que prengui la FEEC i les institucions esportives del nostre País, per que vulguin o no vulguin els senyors de la FEDME i del ISF, el nostre, és un país i no una "región española", sotmesa a les decisions centralistes del "gobierno estatal". El més lamentable de tot això, és que molts dels dirigents de la FEDME són catalans i alguns d'ells havien estat dirigents de la FEEC. Trist, molt trist.

Felicitats Campions

Un any més ( i van 4) la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, s’ha proclamat Campiona del Món de l’especialitat, al dominar clarament les Buff Skyrunner World Series (Copa del Món) i Campiona d’Espanya de "Carreras por Montaña" de la FEDME.
Sens dubte aquest any no ha estat fàcil per tota una sèrie de circumstàncies, que ara no mencionaré. Però en Kiku, que aquest any feia de seleccionador, s’ha n’ha sortit amb un sobresalient alt. Els objectius esportius s’han complert amb escreix.

A part de l’èxit com equip, cal afegir els èxits individuals, en Jessed Hernández subcampió individual de la Copa del Món, la Corinne Favre que enguany corria amb la nostra selecció per estar federada a Catalunya, s’ha proclamat Campiona del Món, en Tòfol, malgrat els problemes físics, s’ha classificat en quart lloc i en Toti Bes setè. L’Ester Hernández cinquena. La Mònica Ardid, Campiona d’Espanya, la Laia Andreu i en Just Sociats segons a la Copa d’Espanya, l’Anna Comet quarta i en Pere Aurell cinquè.

Però els èxits per equips no només són aquestes individualitats, sinó que cal afegir l’esforç de la resta de membres de l’equip: Jordi Sánchez, Xavier Espiña, Adolfo Aguiló, Dani Ballesteros i la Montse Bergadà.

També mereix un meritori èxit, l’equip que va aconseguir el segon lloc als Skygames de Canazei, on es van assolir 4 medalles de bronze a càrrec de la Gemma Arrò (Vertical Kilometre, Skybike, Skyspeed i combinada), 1 d’or de Just Sociats (Skyspeed) 1 or de Neus Parcerisas (Skybike), 1 plata de Tòfol Castañer (Skyrace) i 1 plata de Corinne Favre (Skybike).

Per l’últim cal afegir l’èxit obtingut pel Jordi Martín i l’Esteve Canal, a la Transalpine-Run, on van ser subcampions a la seva categoria (Master) i quarts a la general