dimecres, 17 de juny del 2009

La III Clàssica Olla de Núria-Primer Gran Premi Internacional de les Nacions-Campionat de Catalunya, es presenta en societat.

Aquest migdia ha tingut lloc a la seu de la Unió Excursionista Vic, la presentació oficial i davant dels mitjans de comunicació, la presentació de la edició 2009 de la Clàssica Olla de Núria, que enguany esdevé al mateix temps, Primer Gran Premi Internacional de les Nacions i Campionat de Catalunya de Curses d’Alta Muntanya.

L’acta ha comptat amb la presència, per part de la Secretaria General de l’Esport, dels senyor Jesús Auré, per part de la Plataforma Pro seleccions Catalanes el senyor Francesc Serra, per part del Patronat de Núria, el senyor Enric Pérez, per part de la U.Exc. Vic, els senyors Eduard Comerma, Pep Bisquert i Jordi Godanyol, i en representació dels corredors que recolzen la prova, Agustí Roc i Anna Serra.

Després de la presentació de la prova pròpiament dita, per part del club organitzador i del representant de Núria, que han destacat com a novetats, les sortides populars guiades per fer seguiment de la cursa, al Puigmal, Coll de Finestrelles i Pic d’Àliga, ha intervingut Agustí Roc, per destacar l’ importància que aquesta prova pot tenir per les curses de muntanya a casa nostra i que a Catalunya feia falta una cursa amb les característiques de l’Olla de Núria.

En Francesc Serra, coordinador de la Plataforma, ha destacat l’importància d’organitzar un Gran Premi de les Nacions, obert a la participació de tothom, sense cap mena d’exclusió i on cada corredor pot escollir per la nació que vol puntuar, tingui o no estat reconegut, al contrari d’altres proves que es portaran a terme el mateix dia 19 de juliol, on la participació està limitada i per tant és excloent, en clara referència al campionat d’Europa que organitza la ISF.

Per la seva banda, el senyor Jesús Auré, ha destacat el desig de Catalunya de competir com a nació, però cal més esforç patriòtic per part de les institucions i sobretot més voluntat de la classe política catalana.

A hores d’ara, ja són mes de 200 els inscrits a la cursa i el límit d’inscripcions és de 400. Entre els inscrits ja han confirmat la seva presència 7 dels 8 campions del món de curses de muntanya: Kilian Jornet, Agustí Roc, Rob Jebb, Ricardo Mejia, Corinne Favre, Anna Serra i Teresa Forn. I s’està parlant amb la vuitena campiona, Angela Mudge.

Per nacions, fins ara estaran presents representants de Catalunya, España, Euskadi, Andorra, Mèxic, França, Anglaterra i Portugal. Amb el temps que resta des d’avui fins el dia de la cursa, és molt probable que augmenti el número de nacions participants.

Cal dir que no només serà una jornada esportiva, si no també festiva, amb presència, de grallers, castellers i gegants, alhora que també activitats pels més menuts.

Si vols participar com corredor, encara ets a temps, més endavant potser ja no hi ha places. Si vols anar a veure la cursa amb una de les rutes guiades, també hi ets a temps i si simplement vols estar-hi com espectador i gaudir de la festa, us esperen el dia 19 de juliol a Núria.

Només un fet lamentable, la nostra federació, la FEEC, no ha estat present a l’acta i ni tant sols s’ha excusat i això que qui organitza la prova és una entitat excursionista i que a més és el Campionat de Catalunya de la FEEC. Aquesta és la forma de donar suport a les iniciatives de les entitats, que tant van pregonar durant la campanya electoral? Esperem que el dia 19 de juliol, al menys estiguin presents per lliurar els trofeus de Campions de Catalunya.

Per acabar no deixeu de veure l’article del diari Avui, així com els comentaris que hi ha deixat els lectors.

dimarts, 16 de juny del 2009

Kilian Jornet, nou record del GR20

En Kilian ha establert un nou record, d’aquest sender que creua l’illa de Còrcega, establint-lo amb un temps de 32 hores, 54 minuts i 24 segons, és dir rebaixant l’anterior record de Pierrot Santucci, en prop de 4 hores.

El sender de 190 quilòmetres i 21.000 metres de desnivell acumulat, és un dels més famosos d’Europa.

El corredor català, ha corregut pràcticament tota l’estona a ritme de record, i així quan portava 12 hores de recorregut, ja portava 2 hores d’avantatge respecte a l’anterior marca.

L’expectació despertada a l’illa, ha estat excepcional i en molts trams del recorregut, corredors locals han acompanyat a en Kilian en el seu camí cap aquesta nova fita.

El proper diumenge, 21 de juny, els que vulgueu felicitar al nostre campió, ho podreu fer a la segona edició de l’Espai Kilian, que es portarà a terme a les localitats ceretanes de Bellver i Prullans.

dilluns, 15 de juny del 2009

"Campeonato" d'asfixia


Es veu que pels responsables de las "carreras por el monte" de la FEDME, no va ser prou experiència la de l’any passat, on el "campeonato", també es va disputar al País Valencià i també en el mes de juny, on la calor i la xafogor van ser asfixiants i determinants. Doncs bé, com són molt cap grossos, aquest any hi han tornat i evidentment, les condicions han estat les mateixes, calor insuportable, xafogor i un traçat de puja i baixa per anar fent desnivell i quilòmetres. Quin dia es farà un "campeonato" de veritat d’alta muntanya?no es diuen que són els representants del skyrunning a l'estat espanyol? quan realment un "campeonato" com cal?

Van ser els més de 50 abandonaments a la cursa. Algú em pot dir a quina cursa de només 35 quilòmetres hi hagin tants abandonaments? Córrer amb aquestes condicions, es promoure les veritables curses de muntanya? Sense desmereixa els mèrits d'en Raül, al que considero un gran corredor i persona, realment creu la FEDME, que el guanyador del "campeonato" amb aquest tipus de cursa, és comparable amb els campions d'Itàlia o Suïssa, per posar un exemple?

Per que fa a la representació catalana, també van patir aquest daltabaix. Si els responsables de la FEEC, haguessin tingut dos dits de front, no haguessin donat prioritat a aquesta cursa, per molt "campeonato" que fos i haguessin evitat que els corredors patissin de valent i de pas, de fer una actuació que tot just arriba a discreta. Repeteixo, no dono les culpes ni als corredors (no són d’aquest estil de curses) ni dels tècnics, si no de qui dirigeix, que volen, sigui com sigui estar a bones amb els seus amics "fedmeros", encara que sigui al preu del sacrifici dels coredors

Per que fa a la cursa, en sí, va guanyar el de sempre, entre d’altres coses (sense treure-li mèrit) i faltaven els grans especialistes de curses de muntanya, que prefereixen no perdre el temps a anar a patir calor al "monte" i van preferir fer, encara que sigui un entrenament en condicions o en competicions d'altres federacions, com és el cas d'en Tofol Castanyer i en Just Sociats, que van preferir anar al Campeonato de España de Carreras de Montaña de la federació d'atletisme i on van aconseguir uns resultats brillants, al pujar en segon i tercer lloc, respectivament del podi. Felicitats.

Enhorabona als bascos, que estan fent un equip realment potent i que ara per ara, si no espavilem, recolliran el relleu dels catalans.

dijous, 11 de juny del 2009

Arriba el campeonato de las Españas de carreras por el monte

Aquest proper dissabte, també té güasa fer la cursa en dissabte, doncs sobretot facilita la participació d’aquells que treballen aquest dia de la setmana o dels que es tenen que traslladar de l’altre punta de la península; en fi, es disputarà aquest “campeonato”, que ha de servir per acabar de definir l’equip de “la roja” que disputarà el Campionat d’Europa de Skyrace. Sí sí heu llegit Bé, skyrace, és dir aquelles curses que superen els dos mil metres d’alçada, a l’edició d’enguany inclòs els 3000. Doncs bé, la Vuelta al Terme de Fondeguilla, amb el seu punt màxim d’alçada no arriba ni als 900 metres i que és un puja i baixa, per tal d’anar acumulant desnivells, és la cursa escollida per veure els millors skyrunners del “estado español”. No sé quins criteris segueixen la FEDME per prendre aquestes decisions, però realment la diferència entre una cursa i altre, és simplement abismal. El més lamentable de tot és que la nostra federació, la FEEC, sembla ser que ha determinat, que aquest “campeonato”, és prioritari. No m’estranya manant qui mana a la FEEC. Ep! He dit qui mana, no qui presideix, per que si no ho sabeu, tot indica que són persones diferents. Així tindreu corredors que estan acostumats a córrer realment curses de skyrace, córrer una cursa i sense desmereixa els organitzadors, que em consta que fan el que poden, el terreny és el que és, doncs correran una cursa, que estic convençut que a molts d’ells no els hi ve gens de gust fer, però pel seu compromís amb la Selecció Catalana i amb els seus tècnics, la correran i de ben segur faran un bon paper.

Per cert, ara que hi penso, que se n’ha fet d’aquelles concentracions de “la roja”, per preparar el campionat d’Europa i que es van iniciar, ja fa uns mesos a Dosrius, que compta amb una “alçada” considerable per preparar una cursa d’alçada? Quantes més se n’han fet? La FEDME no ens ha informat, no serà que hi ha molts corredors que no els interessa massa la “roja”? o és que potser fan les concentracions en secret als alts Pirineus o els Alps, per que els rivals no sàpiguen la seva estratègia?. El 19 de juliol, sabrem la resposta.

Per cert, si aquell dia (19 de juliol) no us han seleccionat amb la “roja” o simplement hi heu renunciat per que creieu en un país, el nostre, que ha de tenir dret a tenir una Selecció pròpia competint al més alt nivell, no deixeu d’anar a Núria, a la Cursa de l’Olla i aquest any Primer Gran Premi Internacional de les Nacions, i per si fos poc Campionat de Catalunya (aquest sí que és un veritable skyrace)

I si no hi aneu de públic, que serà tot un espectacle, tant esportiu com d’animació.

dimecres, 10 de juny del 2009

Cal ser més rigorós


Els organitzadors de curses haurien de ser "tots" més rigorosos i més acurats, sobretot si formen part dels calendaris federatius. Aquest cap de setmana hem viscut, malauradament dos casos d’aquesta manca de serietat.

Una la Valmalenco-Valposchiavo, on per culpa del mal temps, en lloc de finalitzar la cursa allà on el mal temps va impedir continuar (que és el que normalment es fa, quan s’ha de suspendre una cursa un cop iniciada), es va optar per fer córrer als participants, muntanya avall, per 6 quilòmetres de carretera asfaltada, és dir, que una mini cursa d’asfalt, on evidentment, els corredors purs de muntanya van patir de valent.

L’altra més a prop, concretament la Cuita el Sol, on també degut al mal temps, es va tenir que canviar el recorregut en la seva totalitat, convertint-ho en un cross de poc més de 10 quilòmetres i tant sols 800 metres de desnivell positius. Total, també una decepció per la majoria dels participants.

Sincerament, crec que les curses haurien de tenir totes un circuit alternatiu, amb característiques el més semblants possible a l’original. Sé que molts cops és difícil, però "les alternatives" han de ser tant atractives com les "originals". I això, ho tindrien que tenir en compte, tant els organitzadors de circuits, copes i campionats, com els propis jutges i no admetre en els seus calendaris cap cursa que no acomplís aquest requisit amb la seriositat que és mereixen els corredors.

dilluns, 8 de juny del 2009

Bona actuació del corredors catalans a la Valmalenco-Valposchiavo

El mal temps va fer escurçar en 11quilòmetres la Valmalenco-Valposchiavo, així la cursa no es va moure del territori italià i per tant no va passar pel Passo Campagneda.

La cursa de només 20 quilòmetres, va tenir uns clars dominadors tant en categoria d’homes com de dones, van ser els txecs Rober Krupicka i Anna Pichrtova. Especialment aquesta segona que no va tenir rival.

En homes van seguir al corredor txec, un grup format pel mexicà Ricardo Mejia i els dos corredors catalans Agustí Roc i Kilian Jornet, als quals es va afegir més tard, l’alemany Helmut Schiessi. Fianlment el corredor mexicà i l’alemany, van ocupar el segon i tercer lloc, quedant-se Agustí Roc a tant sols 4 segons del podi. Cal destacar també la bona actuació (per fí) del corredor de la Selecció Catalana, Jessed Hernàndez i de Marc Solà (11è). Ricardo Mejia, segueix líder de la Copa del Món. El català Xavier Espiña, ocupa ara el 5è. lloc.

En noies, van acompanyar a Anna Pichrtova al podi, la seva compatriota Michaela Mirtova i l’escocesa Angela Mudge. La membre de la Selecció Catalana, que debutava a la Copa del Món, Mireia Miró, va finalitzar en 9a. posició. Ara la Copa del Món l’encapçala la corredora francesa Stephanie Jimenez, que porta tres curses disputades, mentre que les seves rivals més directes en porten dues.

Lamentablement, no puc ara per ara, escriure res de la Cuita el Sol, doncs encara no s’han fet públiques les classificacions.

dijous, 4 de juny del 2009

Cap de setmana amb la Cuita el Sol i la Valmalenco-Valposchiavo

Dissabte a la tarda vespre ens espera la pujada al Monteixo, tot corrent contra el sol. La ja popular (malgrat el preu excessiu) Cuita el Sol, comptarà un cop més amb una nombrosa participació, atreta sens dubte per la singularitat de la cursa. Esperem que enguany, el temps acompanyi i es pugui disputar la cursa en la seva totalitat. Serà la tercera cursa puntuable per la Copa Catalana d’enguany, és dir l’equador de la competició, el que farà que els aspirants al triomf final acabin de posar el fil a l’agulla, per tal d’encarar la segona part de la Copa, el més ben situat possible. Així Dani Ballesteros i Laura Aymeric, hauran d’esforçar-se al màxim per tal de conservar les seves primeres posicions i optar amb garanties al triomf final.

Més lluny es disputa la Valmalenco-Valposchiavo, una cursa que té la sortida a Itàlia i finalitza a Suïssa, tot passant pel Passo de Campagneda. Aquest és una de les curses que als corredors els agrada disputar, no només pel recorregut, si no pel tracta de l’organització, si bé enguany, ha canviat el director de cursa. A la llista d’inscrits, 5 catalans, si bé cap d’ells està en el seu millor moment de forma i inclòs a darrera hora podria perillar la seva participació, es tracta de Kilian Jornet (recuperant-se encara del desgast físic de la temporada d’esquí de muntanya), Agustí Roc (que va patir un esquinç de turmell a Zegama), Marc Solà (no sembla està en la forma que el va portar al segon lloc del Trofeo 4 de Luglio), Jessed Hernández (molt lluny de la seva millor forma) i Mireia Mirò (recuperant-se d’una petita lesió).

La neu sembla assegurada, un cop més, a les parts altes de la cursa, sent un cop més una de les poques curses del circuit que es troba amb aquest element en el seu recorregut, el que fa que la cursa encara sigui més dura.

dimarts, 2 de juny del 2009

Xavi Espiña, 5è. a Portugal

Xavi Espiña, va demostrar diumenge passat, que es troba en un molt bon moment de forma, al finalitzar 5è. a la cursa Circuito Dos 3 Cântaros de Portugal, una cursa de quelcom més de 21 quilòmetres i una alçada màxima que no arriba als dos mil metres (un cop més queda en entredit la ISF, on forma part del seu calendari una cursa que queda molt lluny dels 2000 metres d’alçada per poder ser denominada com skyrunning).

Xavi Espiña va finalitzar la cursa a poc més de 5 minuts del guanyador de la cursa, el portuguès Aires Sousa. Xavi va ser el primer corredor no portuguès en creuar la línia d’arribada i amb aquest excel·lent resultat es col·loca entre els 5 primers corredors de la Copa del Món 2009.