Ara ja va de debò

Les eleccions de la FEEC, ja han tornat a ser convocades, el dia de votació el 28 de març a Barcelona.

Ara tornarem a reiniciar la campanya electoral que va ser aturada per la Junta Electoral, al prosperar una impugnació per defecte de forma del inici del procés electoral. Si bé és cert que certa candidatura, no va aturar la campanya i ha estat fent campanya per les vegueries ininterrompudament, però bé ja s’ho trobaran.

Us publico un article que vàrem preparar la candidatura de “Una FEEC forta i independent”, en referència a la proposta de desvinculació de la “federación española” (FEDME), on donem tot un seguit d’arguments per portar a terme aquesta desvinculació, més enllà del sentiment nacionalista.

Per què creiem que cal plantejar la desvinculació de la FEDME?

El fet nacional hauria de ser motiu suficient per apostar per la desvinculació de la “Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada”, FEDME, i més després de les seves darreres actuacions envers els interessos de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, FEEC, tot intentant fer-la fora de diversos organismes internacionals.

També hauria de ser un motiu més que suficient per demanar la desvinculació, el cost econòmic que suposa pertànyer a la FEDME pels federats i clubs catalans, més de 140.000€ anuals, sense comptar les quotes que paguen la major part dels clubs per poder habilitar les llicències.

Però, per a aquells que aquests dos aspectes no els siguin suficients, només cal donar una ullada als actuals estatuts de la FEDME, per veure que ens lliguen de cap a peus, impedint que creixem com a esportistes, com excursionistes i com a país. La seva voluntat, expressada als seus estatuts, és clara: per a qualsevol pas que vulguem fer els catalans, cal la seva autorització. Vegem alguns articles:

Article 2, punt 3: “Representar oficialmente y de forma exclusiva a los deportes de montaña y escalada españoles ante los organismos e instituciones nacionales e internacionales……”
Queda clar que aquest article talla definitivament, mentre ens considerin espanyols, qualsevol iniciativa que prenguem a nivell internacional sigui o no sigui competitiva.

Article7, punt 6: “Organizar o tutelar las competiciones de carácter internacional que se celebren en el territorio del Estado.”
En aquest article volen retallar les ales no només a la FEEC, sinó a qualsevol entitat que vulgui organitzar un esdeveniment a nivell internacional. S’erigeixen en propietaris de l’exclusiva sense adonar-se’n que els seus estatuts no són cap llei.

Article 46: “….Existirá una federación autonómica en cada una de las Comunidades Autónomas en que se organiza el Estado Español ….”
Queda clar que per a la FEDME la FEEC és obligadament part seva.

Article 47: “Para que los miembros de las Federaciones Autonómicas puedan participar en competiciones y actividades de ámbito estatal o internacional……” “…..deberán dichas Federaciones integrarse en el seno de la FEDME.
Més retalls als nostres drets reconeguts per l’Estatut d’Autonomia i per la Llei Catalana de l’Esport.

Article 50: “La integración supondrá la aceptación incondicional por parte de la Federación Autonómica de las normas contenidas en los presentes Estatutos y sus normas complementarias…..” “las Federaciones Autonómicas deberán adaptar sus propios Estatutos a la presente norma y demás concordantes”.
Queda prou clar que la vinculació amb la FEDME, suposa la fi pel desenvolupament internacional del nostre excursionisme, en totes les nostres disciplines esportives, competitives o no, i a sobre hem d’adaptar els nostres Estatuts als de la FEDME.

Article 55: “Cuando en una Comunidad Autónoma no exista una Federación Autonómica o no se hubiese integrado en la FEDME, esta última podrá establecer en dicha Comunidad, en coordinación con la Administración deportiva de la misma, una Unidad o Delegación Territorial.”
Aquest és un dels punts que comporta més confusió entre les entitats, però, per sort, el Consell Català de l’Esport no permet dues federacions dins del territori català amb les mateixes disciplines esportives.

Article 111: “…se prevén como infracciones muy graves….”
Apartat e) “La organización de actividades o competiciones oficiales de carácter internacional sin la reglamentaria autorización”
Queda clar que, mentre seguim vinculats a la FEDME, no podem créixer internacionalment sense la seva autorització sota amenaça de sanció.

Deixant a part “el Estatuto”, un altra tema que comporta que molts federats a la FEEC, habilitin la seva llicència a la FEDME, és la manca d’informació per part de tots plegats. Molts són els esportistes que paguen per aquesta habilitació, convençuts que necessiten estar habilitats per poder estar assegurats fora de Catalunya. Cal recordar que, segons la modalitat triada, la llicència de la FEEC té cobertura a tot el món, incloses les expedicions.

Un altre tema que preocupa als que habiliten la seva llicència, és la reciprocitat amb els refugis. Només cal dir que la FEDME no té refugis i que els refugis són de les diverses comunitats autònomes. Per tant, amb qui s’ha d’arribar a acords no és amb la FEDME. Quant als refugis a nivell i internacional, cal recordar als federats de la FEEC, que aquesta, malgrat l’oposició de la FEDME, és membre de ple dret de la UIAA, i per tant, només ens cal fer valdre els nostres drets.

També en l’àmbit dels senders, on la FEEC és membre de ple dret de l’ERA, tot el que cal és saber estar a l’alçada de les circumstàncies i fer-se respectar.

La resta “d’avantatges” que es diu que té habilitar la llicència, són perfectament assumibles per la FEEC, atès que, com a federació amb més història, més entitats i més federats, disposa dels mitjans suficients per a donar aquests serveis. Tot el que li cal a la FEEC és voler esdevenir Una FEEC forta i independent.

El serial continua……

Malgrat estar aturades les eleccions a la FEEC, tot esperant una nova convocatòria, que si va bé es produirà aquest proper cap de setmana, la candidatura encapçalada per en Dani Planas, sembla ser que no s’han volgut assabentar d’aquest fet i fa més d’un any que estan en campanya, de cada cop més descaradament i des informant a les entitats. Si no llegiu el blog de la candidatura “Per una FEEC forta i independent”, que ha tingut que fer un comunicat per contrarestar certa informació sobre la representivitat internacional de Catalunya: http://jordiquera2009.bloc.cat/

D’altra banda us adjunto l’editorial i un article d’en Jordi Quera, fat a la revista Natura i Aventura, que en grans trets explica el contingut del programa electoral de la candidatura “Una FEEC forta i independent”, de la qual en formo part

Tard o d'hora tornaran

Dissabte passat vaig estar a Coll d’Ares, al Ripollès, en el 70 aniversari de la fugida de catalans i republicans cap a l’exili, davant de l’avanç de les tropes franquistes. Deu ser molt dur deixar enrere tot allò que estimes i anar cap a un futur incert.

Pensant en aquells fets dramàtics, que van finalitzar amb una dictadura eterna i ara que per a molts estem en una època estable, em ve al cap una estrofa inquietant d’una cançó de SAU, que diu:

“Aquella gent que ens oprimia, ja fa molt temps que van marxar, però el pare sempre em deia: No pateixis, tard o d’hora tornaran”.

Doncs bé, crec sincerament que aquest fatídic moment ja està arribant. No venen amb pistoles, ni amb bombes, ni canons. Venen silenciosament, s’estenen com una taca d’oli a dins l’aigua. No hi han ni morts ni ferits, però sí molts damnificats i com aleshores, amb prohibicions, restriccions i represàlies encobertes cap el nostre País. Venen, com no, de més enllà de l’Ebre i compten amb la complicitat de gent de casa nostra, gent egoista i sense escrúpols, que és mal venen per un plat de garrofes purulentes. Aquests personatges, poc a poc, es van apoderant de les nostres institucions, associacions, entitats i federacions. És hora que obrim els ulls i posem mans a la feina, per denunciar-los públicament sense por. Sí no els aturem nosaltres, potser vindrà el dia en que si volem viure amb dignitat, haurem d’anar més enllà dels límits del nostre país, tot creuant tants colls d’Ares, com ens calgui.

Aquest proper cap de setmana, viurem un altre episodi d’aquesta invasió, ingerència o com li vulgueu dir. La FEDME (Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada), la que amb l’ajut de catalans (dic catalans per què és un fet accidental que nasquessin a Catalunya, per què de sentiment pel nostre País en tenen ben poc), va fer fora de la federació internacional (ISF) a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, i com anteriorment va fer amb la d’Esquí de Muntanya, ha convocat a la nova “selección española de carreras por montaña”, a fer una concentració a casa nostra, en un clar acta de provocació. És dir, no només us faig fora, si no que vinc a casa vostra a refregar-ho pels morros. Tot això clar, sense demanar-ho a la federació catalana (FEEC), per que es creuen amb el dret de “campar” per on volen, doncs segons els seus pensaments “todo es territorio nazi_onal”.

Aquesta concentració es farà al Mas Silvestre a Dosrius (Maresme), per si algú vol anar a “animar a la roja”. De ben segur que estaran les autoritats catalanes de la FEDME i potser i fins i tot, aquells que els recolzen.

Per tots aquells que els faci “yu-yu”, anar pel Maresme aquest cap de setmana, no sigui cas que els agafi “el toro”, us podeu acostar el dissabte a Montserrat (entre l’Anoia, el Baix Llobregat i el Bages) on podreu trobar els membres de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya i els del Centre de Tecnificació, que faran un entrenament en conjunt (o potser els tècnics els preparin per fer de timbalers del Bruc, pel que pugui ser).

I si no voleu anar a les muntanyes, també us podeu quedar a Esplugues de Llobregat, on el dissabte al migdia, hi haurà una xerrada sobre les seleccions catalanes i la feina feta fins ara, per aquells que sí creuen en el nostre país.

PD. Si algú aneu pel Maresme i us creueu els corredors de la “roja”, si us plau, no els “animeu” ells no en tenen cap culpa. Sempre els he defensat i sempre ho faré, no deixen de ser víctimes col·laterals, els culpables de ben segur no estaran corrent, estaran “apoltronats” en algun indret.