diumenge, 17 d’abril del 2011

El president de la FEEC denunciat

L’afer del refugi de Certascan, ha arribat als jutjats, el president de la FEEC, Jordi Merino i tots els membres de la Junta, denunciats per “allanamiento de morada”.


Si els fets són tal qual els relata en Jan, moltes són les preguntes que haurà de respondre el Sr. Merino, que ha demostrat un cop més ser un excel•lent excursionista, pujant al refugi en helicòpter, suposadament pagat per totes les entitats i tots els federats.

Reprodueixo el text publicat per en Jan al Facebook:

Denuncia presentada en contra de Jordi Merino i Urbano, todos los miembros de la junta de la FEEC, Agustí Turón y Sergi Turón como presuntos responsables de allanamiento de morada.



El viernes 15 de abril Jordi Merino me envía un correo electrónico a las 14h 16’ diciendo que subirá al refugio acompañado de un notario y que me esperan a las 4 de la tarde de ese mismo día. Abro el correo y me encuentro este mensaje a las 3 de la tarde. Evidentemente lo han enviado para que no pueda estar ya que saben que es imposible estar en el refugio en menos de 3 horas.


Subo todo lo rápido que puedo e intento llegar al refugio a las 18h 30’. Ellos llegan antes porque suben en helicóptero.


Cuando llego al refugio no queda nadie, me encuentro la cerradura de la puerta de acceso rota, la puerta apuntalada con unas cuerdas y la ventana de la habitación donde dormimos abierta.


Arreglo la cerradura de la entrada con el de otra puerta y bajo a poner la denuncia a Sort.


El sábado subiendo por la pista veo aparcado el vehículo del Agustí y voy a buscar el único punto de cobertura para llamar a los Mossos de Esquadra ya que me temo que estén forzando nuevamente la puerta.


Los Mossos me dicen que han hablado con Jordi Merino y asume todas las responsabilidades de esta actuación.


Veo a dos personas que bajan del refugio y bajan con el coche en dirección a Tavascan, donde son interceptados por mi mujer y los Mossos que les cogen declaración in situ a Agustí y Sergi Turón y confirman que han cambiado las cerraduras del refugio.


Me encuentro como mínimo que han roto y cambiado las 3 cerraduras para poder entrar al refugio, por lo cuál no puedo acceder al interior para poder comprobar si han hecho otras actuaciones, así como tampoco puedo ver todos los utensilios personales y de mi familia.


Es increíble que el Presidente de la Federación Catalana de Montaña (FEEC), que representa a todas la Entidades pueda actuar como lo ha hecho enviando unos “sicarios” para que atenten en contra de nuestra intimidad y mis pertenencias, el usufructo de las mismas… (¿Os acordáis de la ley de Corcuera de la patada en la puerta?)


Creo que Agustí tiene demasiada prisa por ser guarda de Certascan y no puede actuar como lo ha hecho, aunque le mande Jordi Merino autoproclamándose juez o Dios, violentando propiedades ajenas.


La FEEC es consciente, por dos burofax de mi abogada, que no consideramos correcta su resolución, por lo cuál el refugio no está desocupado y sigo ofreciendo el servicio que me obliga mi cargo de Guarda. Debido a que no hemos recibido respuesta, ni denuncia, ni intento de hablar como hemos solicitado. La actuación correcta es la de presentar denuncia ante los Tribunales, ya que únicamente ellos tienen derecho a actuar.


No se puede entender que la FEEC como Entidad Deportiva cometa actos presumiblemente delictivos y llegue a estos extremos simplemente por estar obcecados en no querer hablar.

dimarts, 5 d’abril del 2011

La cançó més repetida

No sé si és ignorància, obsessió, ignorància o simplement mentides compulsives.

Fa uns dies i tal i com vaig reflectir en aquest bloc, les falsedats, tornaven a la càrrega. Ara uns dies després “sant tornemi que no ha estat res”. M’he pensat molt si escriure quelcom sobre aquest tema o ignorar-lo, per no ser pesat, finalment m’he decidit per la primera opció.

El individuo en qüestió, ha escrit en diversos fòrums i de pas també a la ISF, el següent missatge:

Nova challenge de curses de muntanya “Lafuma European Trail Series 2011”, auguro que aquest circuit tindrà un gran futur a nivell popular, curses atractives, ben distribuïdes i bons premis.

Farien be els organitzadors de l’Olla de Nuria i Arratzu de demanar entrar en aquest circuit vist el fracàs, anunciat tot sigui dit, de la “mountain running cup”.

Cap problema en la nova creació d’un circuit de curses, així els corredors tenen més a triar. El que sobra són els consells que dona i sobre tot, l’última frase. Fracàs a la Mountain Running International Cup? Senyor Marimon, vostè a fet comparacions de participació entre aquest circuit i les World Series?, els números són semblants o lleugerament superiors, a favor de la MNRIC. O el que és el mateix, si aquest ha estat un fracàs, que ha estat l’altre?

A una observació que li fa un altre participant al fòrum, el nostre amic contesta:

Aquest circuit "mountain running cup" va néixer ara fa un any amb obscurs objectius politics, vista la poca participació, nul•la repercussió, i que no es van aconseguir els objectius marcats, el principal “patrocinador” es va retirar i va deixar als organitzadors “amb el cul a l’aire”.

Obscurs objectius polítics? Si amb això es refereix a la llibertat que tenen cadascun dels corredors a escollir per quina nació volen competir, tinguin o no tinguin estat. Sí és un objectiu polític, però res d’obscurs, més aviat clar i transparent.

Poca participació? Més de 2000 participants que van finalitzar alguna de les curses, quantes la ISF?.... menys. Nul•la repercusió? La mateixa que la ISF o la Copa de las Españas. No és futbol, no interessa, en aquest cas, un empat. No aconseguit els objectius marcats? I tant... els participants van ugaudir de valent, que era l’objectiu principal, es van donar en premis 3.000€ més, que els que va lliurar la ISF

Que el principal patrocinador, es va retirar? Ja, ja, ja, serà per això que repeteix i aportant més recursos.

Cul a l’aire?, l’únic cop que hem estat amb el cul a l’aire, ha estat per dedicar-te una pedorrea.

Noi, fes-t’ho mirar. Per la meva part, no penso gastar més energies, tothom sap com ets i ja no enredes a ningú, al menys aquí Catalunya.