dimecres, 30 de desembre del 2009

La FEDME premia a un altre dels seus col•laboradors.

Goio Larrañaga, de la federació basca, ha vista recompensada la seva col•laboració amb la FEDME, amb un càrrec dins de la ISF. http://www.fedme.es/?action=noticia.noticia¬icia=1572

Goio, ha estat durant molts anys estret col•laborador del Sr. Jordi Marimon (responsable de las Carreras por Montaña de la FEDME i secretari general de la ISF), va ser un dels creadors dels famosos i polèmics “coeficientes”. En els darrers anys ha intentat en diverses ocasions implantar el sistema FEDME a les curses de muntanya basques, de moment i per sort de tots, sense massa èxit.

Amb aquest nomenament, la FEDME segueix la seva “invasió” a la ISF (entre d’altres motius, per què és l’única federació que té ganes que aquest invent funcioni i així paralitzar el creixement, entre d’altres, de la federació catalana). Goio és el cinquè membre, després del mencionat Marimón, Jordi Colomer, Fernando Lahoz i Xavier Sant, que la FEDME col•loca a la ISF.

Desitjo que Goio, se’n doni compte de l’engany (tal com va fer en Kiku) i deixi aquest càrrec, que no té gaire futur, doncs no crec que en Kilian, per exemple, demani a la ISF, l’homologació dels seus rècords. Entre d’altres motius, per que n’estic convençut que la ISF, per homologar aquestes futures marques, cobrarà una quota... i si no temps al temps.

Clar que també és cert, que les diverses comissions de la ISF, que estan emplenades de noms, alhora de la veritat no funcionen, ja que qui prenen totes les decisions, són el “poker de ases” (Giacometti, Van Houten, Sergio Roy i Marimón).

Em sobte, segons el comunicat de la FEDME, que Goio entri a formar part de la ISF en representació de la federació basca. Federació, que al igual que la catalana, ha vist com la seva selecció ha estat impedida de participar en els campionats del món, Europa, skygames, etc. per imposició de la FEDME.

Curiós també, que aquest comunicat l’hagi fet la FEDME i no la federació basca, senyal inequívoca que Goio estarà per defensar els interessos de la federació de la “Madre Patria”.

diumenge, 20 de desembre del 2009

Just Sociats i Laia Andreu, guanyen la BUFF EPIC RUN

Amb una temperatura que voltava els zero graus, dècimes amunt o dècimes avall, 1500 corredors/es amb moltes ganes de passar-ho bé, molts d’ells amb disfresses i d’altres sense, i quan dic sense no només vull dir que anaven amb les tradicionals vestimentes de corredors, si no que alguns ni això, només amb unes espardenyes i uns calçotets. Sigui com sigui, tots han sortit amb la intenció de passar-ho d’allò més bé i superar els 9 quilòmetres de recorregut amb els obstacles pertinents (pneumàtics, camions de palla, teranyines de cordes i gomes, aigua, serradures, etc ) amb molt humor i esportivitat.


El dia fred i radiant, acompanyava tant als esportistes, que no han suat gaire (pel fred), si no també per les vistes que es tenien de la ciutat de Barcelona (que pocs cops hi ha tant bona visibilitat). El recorregut, a part dels obstacles que ja he mencionat, era un trencacames, passant per tots els recons de la muntanya de Montjuic.

Finalment s’han imposat els corredors de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, Just Sociats i Josep Barrufet, han mantingut un duel esportiu i divertit (veure foto), fins la mateixa línia d’arribada, seguits a poca distància per Pere Aurell, que ha sortit amb uns segons de retard, diguem-ne que per motius intestinals, que han calgut els serveis del Sr. Roca.

En noies, el triomf ha estat per la també corredora de la Selecció, la cervesera Laia Andreu, seguida de Maria Sa (que ha evitat el ple complert de la Selecció), tercera ha estat, la corredora de la Selecció Lola Brusau.

Bon i festiu final de temporada 2009.

Classificacions i fotos a: http://www.ocisport.net/ca/detail_news.php?news=1304



dijous, 17 de desembre del 2009

La FEEC oficialitza el calendari de curses de muntanya 2010

“Qui renúncia a les seves arrels, renuncia a la seva identitat”, aquest és el perill que corre la Copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya (Skyrunning), doncs en l’edició 2010, només tres de les sis curses (Berga, Pedraforca i Taga), acompleixen amb el requisit de superar els 2000 metres d’alçada. Potser l’objectiu que segueix l’actual Comitè de Curses de la FEEC, és equiparar-se a la FEDME i d’aquí a poc temps, passarà a denominar-se Copa Catalana de Curses per Muntanya. Això no vol dir que les altres tres curses que formen part de la Copa (Mossos, Tivissa i Montserrat Nord) no es mereixen per la seva qualitat tècnica formar part d’un circuit oficial, però cal recordar que la diferència entre Copa i circuit ve donada per l’alçada, que comporta un tipus de terreny diferent i unes condicions climàtiques diferents.

El mateix passa amb el Campionat de Catalunya. Paüls és una cursa extraordinària i sens dubte és mereix, al igual que d’altres curses, està en el lloc més alt. Però recordem que el Campionat de Catalunya, és d’Alta Muntanya, doncs el Campionat de Catalunya de muntanya, ja l’organitza la federació d’atletisme, per això la FEEC, en el seu dia va optar per fer el d’alta muntanya. Ara amb aquest canvi, poden iniciar-se els conflictes amb la federació d’atletisme, que durant molts anys ens hem respectat mútuament.

En quan al circuit, des del meu punt de vista, està configurat per moltes curses (9), caldrà doncs saber com quedarà configurat el reglament, per enquibir tantes curses.

Encertat el Campionat de Curses Verticals, encara que potser, s’hagués tingut que anunciar abans de realitzar-se la reunió d’entitats, per que poguessin formar part d’aquest campionat més curses, dos són poques amb les que s’arriben a fer a Catalunya.

Llàstima de la desaparició del Campionat de Catalunya per equips, potser per que el campió 2009, A.E. Diedre no és sant de devoció de l’actual Junta Directiva, llàstima, per que era un campionat demanat àmpliament per les entitats, que cada cop més, formen equips de curses de muntanya.

També és una llàstima la desaparició dels opens, que si bé no configuraven cap circuit, era la forma en que les entitats donaven a conèixer a través d’un calendari oficial, les seves curses, ara hauran de buscar altres mitjans, doncs la FEEC els ha tancat les portes.

D’aquest calendari, cal destacar l’absència de l’Olla de Núria i no per voluntat pròpia, si no per decisió de la FEEC, doncs considera que una cursa que és Gran Premi Internacional de les Nacions, no té cabuda dins del calendari de la FEEC. Sens dubte és una acció repressiva per part de la FEEC, en vers la U. Exc. De Vic, per tenir l’atreviment de fer un salt endavant i donar a conèixer la seva cursa més enllà del nostre país, malgrat que va ser el Campionat de Catalunya amb més “cartell” dels que s’han disputat i els guanyadors d’aquest Campionat van demostrar estar al més alt nivell mundial, ja que en Kilian es va proclamar guanyador de la Copa del Món i la Mireia subcampiona. Enguany, estaran a Paüls?

Un altre pregunta que em ve al cap, és que si l’Olla no pot formar part de la Copa o Campionat de Catalunya, per que forma part també d’un altre circuit o campionat no gestionat per la FEEC, com és que d’altres curses que formen part de la Lliga Catalana o del Circuit de les Terres de l’Ebre, que tampoc està gestionat per la FEEC, si poden formar part de la Copa i Campionat federatiu?

Que cadascú tregui conclusions, però excloure les curses que creixen més enllà del nostre país, no és solució, doncs és com dir que la FEEC no vol que les seves entitats creixin, sense permís d’ella, o potser de la FEDME?

La FEEC oficialitza el calendari de curses de muntanya 2010

“Qui renúncia a les seves arrels, renuncia a la seva identitat”, aquest és el perill que corre la Copa Catalana de Curses d’Alta Muntanya (Skyrunning), doncs en l’edició 2010, només tres de les sis curses (Berga, Pedraforca i Taga), acompleixen amb el requisit de superar els 2000 metres d’alçada. Potser l’objectiu que segueix l’actual Comitè de Curses de la FEEC, és equiparar-se a la FEDME i d’aquí a poc temps, passarà a denominar-se Copa Catalana de Curses per Muntanya. Això no vol dir que les altres tres curses que formen part de la Copa (Mossos, Tivissa i Montserrat Nord) no es mereixen per la seva qualitat tècnica formar part d’un circuit oficial, però cal recordar que la diferència entre Copa i circuit ve donada per l’alçada, que comporta un tipus de terreny diferent i unes condicions climàtiques diferents.


El mateix passa amb el Campionat de Catalunya. Paüls és una cursa extraordinària i sens dubte és mereix, al igual que d’altres curses, està en el lloc més alt. Però recordem que el Campionat de Catalunya, és d’Alta Muntanya, doncs el Campionat de Catalunya de muntanya, ja l’organitza la federació d’atletisme, per això la FEEC, en el seu dia va optar per fer el d’alta muntanya. Ara amb aquest canvi, poden iniciar-se els conflictes amb la federació d’atletisme, que durant molts anys ens hem respectat mútuament.

En quan al circuit, des del meu punt de vista, està configurat per moltes curses (9), caldrà doncs saber com quedarà configurat el reglament, per enquibir tantes curses.

Encertat el Campionat de Curses Verticals, encara que potser, s’hagués tingut que anunciar abans de realitzar-se la reunió d’entitats, per que poguessin formar part d’aquest campionat més curses, dos són poques amb les que s’arriben a fer a Catalunya.

Llàstima de la desaparició del Campionat de Catalunya per equips, potser per que el campió 2009, A.E. Diedre no és sant de devoció de l’actual Junta Directiva, llàstima, per que era un campionat demanat àmpliament per les entitats, que cada cop més, formen equips de curses de muntanya.

També és una llàstima la desaparició dels opens, que si bé no configuraven cap circuit, era la forma en que les entitats donaven a conèixer a través d’un calendari oficial, les seves curses, ara hauran de buscar altres mitjans, doncs la FEEC els ha tancat les portes.

D’aquest calendari, cal destacar l’absència de l’Olla de Núria i no per voluntat pròpia, si no per decisió de la FEEC, doncs considera que una cursa que és Gran Premi Internacional de les Nacions, no té cabuda dins del calendari de la FEEC. Sens dubte és una acció repressiva per part de la FEEC, en vers la U. Exc. De Vic, per tenir l’atreviment de fer un salt endavant i donar a conèixer la seva cursa més enllà del nostre país, malgrat que va ser el Campionat de Catalunya amb més “cartell” dels que s’han disputat i els guanyadors d’aquest Campionat van demostrar estar al més alt nivell mundial, ja que en Kilian es va proclamar guanyador de la Copa del Món i la Mireia subcampiona. Enguany, estaran a Paüls?

Un altre pregunta que em ve al cap, és que si l’Olla no pot formar part de la Copa o Campionat de Catalunya, per que forma part també d’un altre circuit o campionat no gestionat per la FEEC, com és que d’altres curses que formen part de la Lliga Catalana o del Circuit de les Terres de l’Ebre, que tampoc està gestionat per la FEEC, si poden formar part de la Copa i Campionat federatiu?

Que cadascú tregui conclusions, però excloure les curses que creixen més enllà del nostre país, no és solució, doncs és com dir que la FEEC no vol que les seves entitats creixin, sense permís d’ella, o potser de la FEDME?

dimecres, 16 de desembre del 2009

BUFF Epic Run: Una forma divertida d’acomiadar la temporada

Hi ha qui encara apurarà fins el dia 31 de desembre, per acomiadar la temporada 2009, tot corrent alguna Sant Silvestre. Altres ho farem aquest proper diumenge en la segona edició de la BUFF Epic Run, que es disputarà a l’emblemàtica muntanya de Montjuic, amb sortida i arribada en el seu castell. Aquesta cursa és molt més que això, doncs a part de competició, també és una gran festa ambientada a l’edat mitjana, amb obstacles com ara pneumàtics, Containers plens d’aigua, fang, cordes, bales de palla, escuma, etc.


A part dels premis pels guanyadors de la cursa (entre els quals hi ha un televisor), també hi ha premis per la millor disfressa tant individual com per la d’equips.

A la sortida, 1.500 corredors, límit d’inscripcions, entre els quals corredors com Just Sociats, Laia Andreu, Pere Aurell, etc. I entre els aspirants a les millors disfresses, Pirates, Koales, Kargols, etc. Sens dubte serà una molt divertida cursa, en un indret metropolità, que si el temps acompanya, després de la cursa, convida a baixar a la ciutat a donar un tom.

Més informació a: http://www.ocisport.net/es/campeonato/buff-®epic-run®-2009/infogeneral/42-91.html

diumenge, 13 de desembre del 2009

ISF 2010, hi ha futur?

El calendari 2010 de la ISF, no presenta grans canvis respecte a l’any 2009, però els pocs que presenta són significatius.

D’entrada el número de curses de les World Series disminueix, només 5, el que significa que els organitzadors de curses s’estan fartan de pagar diners a la ISF a canvi de res. Enguany 5.000 euros. Les curses són:

2010 SKYRUNNER® WORLD SERIES
SPAIN: Maratòn Alpina Zegama-Aizkorri - Basque Country, May 16
FRANCE: Chaberton Marathon - Montgènevre, August 1
USA: Pikes Peak Marathon - Colorado, August 15
ITALY: Sentiero delle Grigne SkyMarathon® - Pasturo, Lecco, September 19
MALAYSIA: Mount Kinabalu International Climbathon - October 23/24

Zegama, malgrat el debat intern de desvincular-se de la ISF, hi seguirà un any més. Sorprèn que no hi ha cap altre cursa puntuable, fins l’1 d’agost. Que ha passat amb les de juny i juliol? Valmalenco, 4 Luglio, Andorra, Dolomites, etc?, simplement, s’han cansat de pagar.

El 15 d’agost, la cursa de USA, una cursa que pràcticament no hi va ningú dels que segueix el circuit, entre d’altres coses per que els europeus, són tractats com uns intrusos.

Per finalitzar, altre cop Malàisia, sens dubte l’única cursa que es pot permetre el luxe de pagar i més que els altres per ser l’última, només un inconvenient, el viatge a Malàisia no està a l’abast de les butxaques de tots els corredors i per tant al puntuar doble, resulta com amb l’edició del 2009, que corredors molt ben classificats poden baixar forces posicions per culpa del seu poder adquisitiu.

Està clar que els pocs corredors que segueixen el circuit, tots europeus, al puntuar tres curses, triaran España, França i Itàlia. L’altra cursa a puntuar, serà un Trial, aquí hi ha més a triar, doncs la quantitat a pagar a la ISF és inferior.

2010 SKYRUNNER® WORLD SERIES’ TRIALS
PORTUGAL: Circuito dos 3 Cântaros SkyRace® - June 13
SWITZERLAND: Course de Sierre-Zinal - Zinal, August 8
ITALY: Red Rock SkyMarathon® - Vezza d’Oglio, Brescia, August 22
JAPAN: Mt Ontake SkyRace® - Nagano, August 29
UK: The Ben Nevis Race, Fort William, Scotland, September 4
SPAIN: Carrera de La Sagra - September 11
VENEZUELA: Ávila SkyRace - Caracas, September 11
RUSSIA: Vertical SkyRace - Mt Elbrus, TBD
ANDORRA: Vallnord Race – TBD

Curiós que hi hagin curses on pràcticament no hi va ningun corredor que segueixi les WS, com ara les de Japó, Veneçuela o Portugal. Curiós també que figuri Andorra, encara que sigui sense data, doncs tota informació que arriba del Principat, és que aquesta cursa no es farà aquest any.

També es troba a faltar la cursa del Canigó, cursa que algunes persones vinculades a la ISF i FEDME, asseguraven que enguany formarien part del calendari. Està clar que quan han vist el “peatge” a pagar, han dit que no.

Felicitar als organitzadors de la cursa Carrera de la Sagra, per formar part del calendari, clar que pagant Sant Pere canta, però si la promesa és que vindran els grans craks internacionals, ho tenen fotut a no ser que algú hi posi uns bons premis en metàl•lic, la FEDME potser?

Quantitat de premis finals pels guanyadors, 10.00o euros, una misèria, si tenim en compte que les 5 curses de les WS han pagat en total 25.000 euros, i els Trials, entre 2000 i 3000, posen 2000 per 7 curses 14.000 euros. És dir que els organitzadors han pagat, comptant baix 39.000 euros i els guanyadors es repartiran 10.000, qui es queda els altres 29.000?

Per finalitzar el calendari, els campionats del món, on recordem que Catalunya té vetada la seva participació, en favor de la “roja”, gràcies a la FEDME.

2010 SKYRUNNING WORLD CHAMPIONSHIPS - ITALY
Vertical Kilometer® – Dolomites VK Canazei, July 16
SkyMarathon® – Premana, Lecco, July 25
SKYSPORTS EVENTS (open to individual skyrunners and commercial teams)
SkyRaid® Team Championship - Orobie SkyRaid Bergamo, August 8
Ultra SkyMarathon® Championship – Trofeo Kima, Sondrio, August 29

A simple vista, només una pregunta, a tot el món, només existeix el Killòmetre Vertical de Canazei?, l’any 2009 Skygames i el 2010 campionat del món, no serà que no hi ha cap altra cura que no vulgui pagar un pastón a la ISF?

També cal destacar que el campionat del món de ultra marathon sigui el Trofeo Kima, sens dubte s’ho mereix, és la cursa més tècnica de muntanya que he vist, només un petit-gran inconvenient, coincideix en data amb l’Ultra Trail del Montblanc i el Gran Raid des Pyrénées. És dir que els grans especialistes d’ultra trails i ultra marathons, difícilment estaran al Trofeo Kima, el prestigi de les altres dos curses supera el campionat del món de la ISF

En resum més del mateix, a la ISF li falta imaginació i a sobre van sagnant a les curses a canvi de res.

divendres, 11 de desembre del 2009

L’Olla de Núria, rep l’Ensenya d’Or dels premis President Companys 2009

L’organització de la Clàssica Olla de Núria (Unió Excursionista de Vic i Patronat de Núria) han vist reconegut el seu esforç per organitzar el Primer Gran Premi Internacional de les Nacions, al rebre una de les 7 ensenyes d’Or, lliurades en el dia d’ahir, en el decurs dels premis President Companys 2009. I no només això, si no que segons el diari esportiu El Mundo Deportivo, també han estar un dels sis finalistes del Premi President Companys. Sens dubte una bona recompensa pels esforços fets i que encoratgen a recercar nous límits.


Aquests premis, organitzata per la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, reconeixent els esforços de tots aquells esportistes i/o entitats que s’esforcen per l’oficialitat de les nostres seleccions. Enguany els guanyadors han estat els 6 capitans que van protagonitzar el primer anunci recolzant les seleccions catalanes.

El jurat d’aquest premi el conformen, Ernest Benach (president del Parlament de Catalunya) i Anna Pruna (secretària general de l'Esport de la Generalitat i persones de reconegut prestigi dins del món de la política, l'esport, la comunicació i la societat catalana.

L’acte que es va realitzar en el dia d’ahir, a les instal•lacions de l’INEF de Montjuic, va estar presidit per l’Honorable Vicepresident de la Generalitat de Catalunya Sr. Carod Rovira i per la Secretaria General de l’Esport de Catalunya, la Sra. Anna Pruna, així com les principals autoritats de l’esport català.

També van ser lliurades a prop de 200 ensenyes de plata, als integrants de les seleccions catalanes que han obtingut grans resultats, a nivell internacional, entre les quals estaven la Selecció Catalana de Raquetes de Neu i la Selecció Catalana de Curses d’Alta Muntanya.

Només una nota lamentable, l’absència de representants de la FEEC en l’acte, malgrat tenir a dues de les seves seleccions premiades i una de les seves entitats. Aquesta absència i manca d’interès de la FEEC va arrossegar que a l’acte, la presència de corredors de les seleccions de raquetes i curses fos molt minsa i demostra que la “nova FEEC”, no està per la defensa de les nostres seleccions i menysprea a tot l’esport català.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Cal ser coherents

Avui s’ha iniciat el termini per tramitar les llicències per l’any 2010. Un cop més em refermo, un any més, en no habilitar la llicència amb la FEDME. Crec que tots els que ens sentim catalans, hauríem de fer el mateix. Pro pagar tributs a un estat, l’español, que només ens vol per interessos econòmics, ja que no ens vol reconèixer cap altre dret.


Molts dels que ara tramitarem les llicències 2010, el proper diumenge (els que en el seu municipi ho puguin fer) aniran a votar en els referèndums per la independència de Catalunya, la resta ho podrem fer en el proper mes de febrer o abril.

Seria molt trist i incoherent que anéssim a votar a favor de la independència del nostre país i per contra habilitéssim la nostra llicència esportiva a la FEDME, que a part de no aportar res a l’esport català, s’embutxaca uns bons calerons nostres, s’aprofita dels nostres refugis i dels nostres millors esportistes.

Siguem coherents, si diem sí a la independència, diguem no a la FEDME.

dijous, 26 de novembre del 2009

Kilian Jornet i Mireia Miró a l’assalt del premi als millors esportistes catalans del 2009.

El diari El Punt, ha donat el tret de sortida per les votacions populars, per escollir els millors esportistes catalans de l’any 2009.


La Mireia s’enfronta entre d’altres aspirants, a esportistes de la talla d’Anna Corbella (vela), Gemma Mengual (natació sincronitzada) o Laia Sanz (trial). Mentre que en Kilian té com a rivals més destacats i “mediàtics”, a en Xavi Hernández (fútbol), Pau Gasol (basket) o Jaume Alguersuari (automobilisme).

La carta de presentació dels nostres esportistes és prou encoratjadora, perquè els hi donem el nostre vot.

MIREIA MIRÓ: Subcampiona d’Europa d’esquí de muntanya. Subcampiona de la copa del món d’esquí de muntanya i de la copa del món de curses de muntanya.

Kilian jornet: Campió del a copa del món de curses de muntanya i de la copa del món d’esquí de muntanya. Campió d’Europa de la cursa vertical d’esquí de muntanya

Sens dubte serà una lluita dificultosa, però tots nosaltres els hi podem donar un cop de ma.

Per votar i seguir l’estat de les votacions, ho podeu fer en el següent enllaç:

http://www.elpunt.cat/esports/millor-esportista-catala-2009.html

dimecres, 25 de novembre del 2009

Pressupostos FEEC 2010.

Aquest proper dissabte, tindrà lloc l’assemblea del mes de novembre de la FEEC, on es presentaran els pressupostos provisionals de la federació per l’any 2010. Vagi d’entrada que qui esperi grans canvis, no els trobarà. Entre d’altres motius, per què cal recordar que es va signar un contracte programa per 4 anys, amb la Secretaria General de l’Esport, que s’ha d’acomplir i l’any 2010, serà el tercer any del contracte.


El pressupost és gairebé 15.000€ euros inferior, al de l’any 2009, malgrat que la subvenció de la Secretaria General de l’Esport, serà de 9.000€ superior a la d’aquest any i les entitats pagaran, en el seu conjunt, 3.000€ més que aquest any i que el Departament de Cultura aportarà 8.700€ pel web de la FEEC. La resta d’ajudes d’altres organismes oficials serà semblant a la d’aquest exercici.

Significatiu és, a l’apartat d’ingressos, el descens de 16.000€ de l’habilitació de la llicència a la FEDME, de la qual cosa m’alegro, doncs això vol dir que seran molts més el federats que deixaran de pagar el tribut a l’espanyola, ja que l’apartat d’ingressos per llicències FEEC es mantindrà.

Preocupant és el descens d’ingressos per cursos de promoció(16.000€ menys). Preocupant si es tracta de que es faran menys cursos, però bona noticia si es tracta que aquests cursos rebran més subvenció per part de la pròpia federació i/o per les entitats. També disminueixen els ingressos per cursos de l’ECAM (15.000€), això al igual que els cursos de promoció, pot tenir una doble lectura. Veurem que s’explica a l’assemblea.

Per acabar el capítol d’ingressos, cal destacar la reducció dels mateixos, gairebé a la meitat dels Gorgs, trobada internacional anual de descens de barrancs i la reducció en menys de la meitat dels rendiments bancaris.

En el capítol de despeses, és sorprenen els 12.000€ de l’apartat “Assistència Jurídica”, caldrà una acurada explicació d’aquesta partida, per que els federats no mal pensem que es tracta de pagaments jurídics de la campanya electoral de la candidatura guanyadora.

Cal destacar la reducció de la despesa “Pagament de l’estatge del Liceu”, suposadament per que a finalitzat aquest pagament, que suposa un estalvi de prop 25.000€, que per lògica aniran a l’apartat de “Divisions Territorials i Entitats”, que suposarà un augment de prop de 32.000€, que si bé no està especificat el detall, es de suposar que la majoria anirà a ajudes a clubs i cursos de promoció.

Retallada important també (15.000€), en publicitat i promoció de les activitats oficials de la FEEC, competitives i no competitives. Igualment desapareix del tot la partida Trofeus i Premis.

L’àrea de comunicació de la FEEC (Vèrtex, web, butlletins de premsa, etc), també veu retallat el seu pressupost en uns 12.000€.

Per finalitzar, lleuger augment de les despeses de tot l’apartat competitiu, tant les competicions pròpies de la federació, federacions catalanes i centres de tecnificació. La pregunta és: per què a la FEEC, hi ha càrrecs directius que durant tot l’any han anat sembrant el pànic entre esportistes i tècnics, amenaçant que per l’any 2010 hi haurien retallades importants en aquest capítol?. Ah! I no serveix que d’altres directius de la mateixa directiva, diguin que eren falsos rumors. De rumors res de res, molts de nosaltres hem escoltat de boca d’aquest vicepresident aquestes amenaces.

dimarts, 17 de novembre del 2009

No a l’habilitació de la llicència FEEC a la FEDME

D’aquí uns dies, potser un mes, es donarà el tret de sortida per a realitzar les llicències esportives del 2010. Serà l’hora de decidir si habilitem la llicència amb la FEDME o no.


Des de la Palestra per un Excursionisme Fort i Independent, creiem que és l’any d’inici de la NO HABILITACIÓ. Això que d’entrada pot semblar una decisió fàcil de dir i gens reflexionada, és una decisió molt meditada i un repte per assolir la plena independència del nostre excursionisme, que cada cop veu més limitat el seu topall, per obra i gràcia de la FEDME.

Els motius per no habilitar la llicència poden ser diversos. El primer d’ells, el de compromís amb el nostre país i la voluntat de tenir un excursionisme veritablement fort i independent, sense traves imposades per una “federación española” que res té a veure amb la forma que tots nosaltres entenem l’excursionisme.

El segon motiu és l’econòmic, la balança “fiscal” és vergonyosament favorable a la FEDME. Segons el pressupost de l’any 2009, els federats FEEC que han habilitat la llicència a l’espanyola, han aportat 166.000 euros a les arques de l’estatal. A aquesta quantitat cal afegir les quotes que aporten a la FEDME les Entitats que no s’han donat de baixa.

Segons els mateixos pressupostos de la FEEC, la quantitat que retorna a la nostre federació és només de 6.000 euros per als centres de tecnificació i 4.000 pel conveni de reciprocitat de refugis.

A aquells que practiquen alguna especialitat competitiva, sempre hi haurà qui els digui que si no habiliten la llicència, no podran participar en competicions estatals ni formar part de la “selección española” i què?. No cal oblidar que les millors proves competitives, tant d’escalada, com d’esquí de muntanya, com de curses, s’organitzen a casa nostra. I si volem competir més enllà del nostre territori, a França hi tenim totes les competicions que vulguem i amb molta qualitat. El no formar part de la “selección española” no ha de fer cap pena. La majoria de competicions amb prestigi, no formen part dels calendaris federatius i per tant s’hi pot participar a nivell individual o bé formant part de la Selecció Catalana, que al cap i la fi, és la nostra.

Formació?, realment algú creu que la formació de l’escola de Benasque, és millor que la de l’ECAM?. Tenim una escola capaç de donar la millor formació i moltes entitats, com el CEC, la seva pròpia. Tenim els mitjans, només cal exigir la màxima qualitat.

I ara queda el tema que més esgrimeixen els detractors de la independència de la FEEC: la reciprocitat dels refugis. Sabeu que la FEDME no té refugis?, els refugis que es fa com seus són de les diverses federacions. Per tant la independència respecte a la FEDME, en aquest aspecte no ens ha de fer por, doncs les mateixes federacions de la resta de l’estat, segur que estaran interessades que els seus federats tinguin descomptes als nostres refugis.

A nivell internacional passa el mateix, al ser membres de la UIAA, ens facilita el tema, malgrat que la reciprocitat de refugis és fruit d’un pacte particular entre algunes federacions. Però cal tenir en compte que els articles tercer i sisè dels estatuts de la UIAA, diuen que les federacions membres d’aquesta federació, han de compartir la reciprocitat amb la resta de federacions . I per altre costat, l’acord de federacions sobre la reciprocitat de refugis diu:

Art. 1 OBJETIVOS DEL CONVENIO

1 Las asociaciones fundadoras firmantes.......se comprometen a admitir el derecho de reciprocidad de los miembros de las otras asociaciones firmantes en el uso de los refugios de montaña de los cuales ellos son responsables de la construcción, del mantenimiento y explotación

2 El derecho de reciprocidad...... de los mismos derechos y deberes que los miembros de la asociación propietaria del refugio...........


Art. 3 ASOCIACIONES A LAS QUE CONCIERNE EL CONVENIO.

1 “Asociación propietaria de los refugios” es la asociación – o sus secciones –propietaria y responsable o gestora y responsable de al menos 10 refugios..... que se encuentren en los Alpes o en los Pirineos a una altura al menos de 1500 m.s.n.m.

2 “Asociación adherida” es la asociación que no posee refugios o no cumple las condiciones establecidas en el apartado 1......

D’aquest articulat es desprèn la il•legalitat de la FEDME, doncs, no és propietària de refugis, ni en són responsables de la construcció, el manteniment o l’explotació. Per tant, la “federación española”, hauria de ser tant sols una “Asociación adherida”.

CREIEM QUE AQUESTS SÓN ARGUMENTS MÉS QUE SUFICIENTS PERQUÈ AQUEST ANY TOTS DIGUEM: “NO A L’HABILITACIÓ”.

De la mateixa manera, si la vostra Entitat està afiliada a la FEDME, us animem a obrir un debat intern sobre la necessitat i conveniència de donar-se’n de baixa, per tots els motius abans esmentats.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Kiku, intento explicar-te, l’inexplicable dels “coeficientes”

Tot llegint l’article de l’amic Kiku, en el darrer número de la revista Trail, on manifesta la seva incomprensió dels “coeficientes” que regeixen les curses “por montaña” , de la nostra estimada FEDME, incomprensió compartida per molts i molts afeccionats, corredors i tècnics d’aquesta especialitat esportiva, voldria explicar-te el procés pel qual va veure la llum pública, el que ja podríem dir “invent incoherent” del segle XXI.


Fa uns tres anys, més o menys, tant la FEEC com la FEDME (per separat), varen decidir canviar els sistemes de puntuació de les seves curses. La FEEC va triar un sistema de puntuació que diferencia les seves curses segons, distància i desnivells acumulats (els positius i els negatius) i també segons si la cursa és d’alta muntanya o no. Un sistema compensat i sense grans diferències (podeu consultar les taules al web de la FEEC, als reglaments de la Copa i del Circuit). Paral•lelament la FEDME va fer el seu sistema (podeu consultar-ho al seu “reglamento” del seu web). Quan el vaig veure se’n va fer difícil, per a no dir impossible comprendre el procediment d’adjudicació dels “coeficientes”, allò que diu: “resultará de la operación siguiente: [ distancia x desnivel positivo] / 1000”. Com no ho acabava d’entendre em vaig posar en contacte amb un “arbitro nacional” que va estar a la reunió de “expertos” per que m’ho clarifiqués.

El primer que li vaig preguntar és per què no es tenia en compte el desnivell negatiu, és dir el de baixada, que en la majoria dels casos és on un corredor demostra la seva tècnica i habilitat, doncs les pujades, a excepció dels trams de grimpada, són trams de potència física. La resposta va ser: “en Jordi (el cognom el sabem tots) ho va decidir així”.

Per tant, els trams de baixada, que normalment són els darrers quilòmetres de cada cursa, quan un va esgotat, on has d’anar més en compte amb les pedres i altres obstacles, on es va al límit de les forces, on si vas dels primers et jugues el podi, segons els sistema de puntuació de la FEDME, no serveixen de res, s’acaba la puntuació a la darrera pujada. A les hores, per què no finalitzen les curses en pujada?.

En quan a la puntuació de la cursa, el “reglamento” diu: “El coeficiente de dificultad se aplicará a cada posición de la clasificación de la manera siguiente: [50x coeficiente] / 10, para el primer/a clasificado/a. [49 x coeficiente] / 10 para el segundo/a clasificado/a. [48 x coeficiente] para el tercer/a clasificado/a, hasta la posición que obtenga 1 punto, el resto de clasificados obtendrán 1 punto”. Tot i respectant que és una manera com una altra d’adjudicar punts, la formula és si més no “rocanbulesca”, per què multiplicar per 50, 49, etc i després dividir per 10?, A cas no és el mateix multiplicar per 5, 4,9, 4,8, etc i deixar-nos de tanta fòrmula?, el resultat és el mateix...pitagorins, pitagorins, qualsevol dia ens posen arrels quadrades, equacions, etc.

Anem a posar exemples, ara a la copa catalana, per posar un exemple conegut per tots, els punts per cursa oscil•len entre 110 i 130 punts, ja que les dificultats i/o distàncies són similars i si més no, la cursa més curta, en aquest cas la del Pedraforca, compensa la manca de quilòmetres, amb desnivells i/o dificultat. L’única excepció és la Cuita el Sol (80 punts), ja que es tracte d’una milla vertical. Si apliquéssim els sistema FEDME, les diferències entre curses serien abismals: Mentre que la cursa de Berga estaria valorada amb 303 punts, la del Pedraforca estaria valorada amb només 86 punts i la Cuita amb uns irrisoris 39 punts. I la FEDME pretén que totes les curses siguin homologades per ells?, esperem que la FEEC tingui dos dits de front i no caigui en aquest parany.

Seguim posant exemples, ara a nivell internacional, doncs si enim en compte que l’inventor dels “coeficientes” també té poder sobre el reglament internacional, qualsevol dia els aplica a nivell mundial. Així en trobem que la cursa del Kinabalu, amb tot el que suposa, és dir un desnivell de pujada bestial, una alçada, superior als 4000 metres, que pels que no estan acostumats a aquestes alçades és un important handicap i per descomptat una baixada extremadament difícil i tècnica, estaria valorada amb coeficient 47 i 234 punts pel primer. Mentre que la cursa de la Volta al Terme de Fondeguilla (amb tots els respectes), amb només 874 metres d’alçada, té un coeficient 85 i 418 punts pels guanyadors.

És lògica aquesta diferència?, és normal? A quin cap hi entra que la Volta al Terme (repeteixo, amb tots els meus respectes) ha de ser molt més valorada que la cursa del Kinabalu?

Kiku, no se si has entès com funcionen els “coeficientes”, que de lògica no tenen res, però així funciona la FEDME, il•lògicament, el pitjor és que aquesta febre té tendència a escampar-se a d’altres federacions. Esperem que a la nostra no.

dijous, 5 de novembre del 2009

Final del Circuit de les Terres de l’Ebre i de la Lliga Catalana

Estem arribant al final de la temporada de curses de muntanya i setmana rere setmana van acabant els circuits, copes, lligues, etc.


Aquest cap de setmana finalitzen dues competicions, el Circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre i la Lliga Catalana.

El primer ha tingut un gran èxit de participació i ha estat format per 14 curses. La primera va ser el mes de març (amb la Cameta Coixa) i finalitza ara el novembre amb la 1ª Cursa de les roques (Horta de Sant Joan, Terra Alta).

En categoria de dones, el títol està pràcticament decidit en favor de Maria Reyes Valero, que té una renta de 110 punts sobre Montserrat Sisteré. En homes el favorit és Ahmed Elqayed, que actualment avantatge a José Luis Rubio amb 39 punts. Per equips està tot decidit i els guanyadors seran l’UEC Tortosa, seguit de A.E. Alcanar i del Trail CER la Sénia.

Aquesta darrera cursa té una distància de 27 quilòmetres i 1.300 metres de desnivell positius. La cursa transcorre en gran part pel territori devastat pel gran incendi d’aquest estiu i acostarà als corredors al gran drama dels incendis forestals.

Per la seva part, la darrera cursa de la Lliga Catalana, serà la Montserrat Nord, que també és puntuable pel Circuit Català de Curses de Muntanya. Montserrat Nord, amb només tres edicions ja és una cursa consolidada en el calendari català, principalment per dos motius, l’escenari, Montserrat és sempre Montserrat i en segon lloc per que participar en aquesta cursa és rendir un homenatge al malaurat Ricard Confalonieri, excorredor i ideòleg de la cursa.

Actualment la classificació de la Lliga l’encapçala Javi Delgado, que matematicament serà el guanyador, doncs avantatge amb 340 punts a Jordi Martínez. En dones la líder actual és M. Montañans Casanova, que només té 38 punts de renta sobre Anna Junque, la darrera cursa serà decissiva per la victòria final. Per equips, la victòria de la A.Es. Diedre sembla assegurada.

dijous, 29 d’octubre del 2009

La sospita es confirma.

Fa unes setmanes vaig anunciar que el campionat de las españas estava concedit des de feia mesos, pel que podríem anomenar favoritismes o tràfic d’influències.


Fa pocs dies la FEDME ha fet públic el calendari 2010 de “carreras por montaña” i efectivament, s’ha confirmat el que m’havien avançat. Si bé amb algunes matitzacions o lleugers canvis.

No ha estat el campionat individual, si no el d’equips el que ha estat concedit a “dit”, des del mes de maig. En el decurs del Campionat d’Euskadi , la marató de Vitòria-Gasteiz, quan persones vinculades al “area de Carreras por Montaña de la FEDME”, en conversa amb els organitzadors de la cursa (principalment l’empresa Ascentium), es van comprometre a adjudicar a aquesta cursa el campeonato de España.

Finalment ha estat el campeonato per equips, però si ens fixem bé han tingut que fer un “arreglillo” per que això fos possible. Han creat una nova cursa, ja que la marató que la mateixa organització porta a terme la deixen a les dates habituals, al mes d’octubre i més curta.

Recordem que aquesta nova cursa, serà la seva primera edició, fins ara mai una cursa en la seva primera edició, ha format part del “calendario”, per què aquesta sí?. Queda clar que hi ha un compromís per que sigui així. Un nou capítol d’amiguismes i corrupteles.

Pel que fa a la resta del “calendario” és més del mateix. És curiós que una cursa com la de Sóller, amb un recorregut dur i autèntic de muntanya (no d’alta muntanya) sigui la cursa que té els famosos “coeficientes” més baixos de tota la copa, inclòs per sota dela cursa de Fons de Tardor.

Per primer cop en molts anys, i jo me n’alegro, no hi ha cap cursa catalana al “calendario”, senyal del poc interès que desperta la “copa del imperio” i de que per fi les nostres entitats, s’han cansat de pagar tributs a la FEDME

Campions, malgrat tot

Article publica e el diari 9 Esportiu, que reflecteix la veritat sobre la Selecci´Catalana

dimarts, 27 d’octubre del 2009

Els pentacampions ja són a casa


La Secretaria General de l’Esport, la Sra. Anna Pruna, ha rebut a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, que per cinquè any consecutiu s’ha proclamat Campiona del Món.


Els corredors, malgrat el cansament del llarg viatge, estaven molt contents per la fita aconseguida i en Tòfol Castanyer i la Mireia Miró, per partida doble, doncs els seus subcampionats són extraordinaris. Mireia, en el seu any de debut ha assolit aquest resultat per darrera de l’experta italiana Emanuela Brizio, que en més d’una cursa ha quedat par darrera la nostra corredora, pel que tot fa preveure, que Mireia, el proper any pot ser a dalt de tot.

Tòfol, molt content, no esperava estar allà dalt de tot, li va sortir una cursa rodona i va poder escalar fins la segona posició de la general, que tenint en compte que al davant només tenien a l’invencible Kilian, el segon lloc, te gust a victòria. Aquest ha estat el millor resultat a la Copa del Món d’en Tòfol, que ja va ser tercer l’any 2007.

Els expedicionaris també han comentat el lamentable paper de la ISF, en el intent de desqualificació de Mireia Miró, on per manca de desconeixement del reglament per part del seu president, el Sr. Giocometti, va estar a punt de costar-li a la nostra corredora el segon lloc de la cursa i de la Copa del Món. Sort d’una trucada afortunada d’en Tòfol Castanyer. Després de tot l’afer, el Sr. Giacometti, anava de salvador de la Selecció i va llençar un missatge cap a la meva persona, tot dient que em diguessin que ell no actua en contra de la nostra Selecció (ves per on va ser un dels que més va vetar la presència de Catalunya a la ISF, conjuntament amb la FEDME). Cal tenir en compte, que la desqualificació de la Mireia, afavoria rotundament a l’equip italià del Valetudo Skyrunning (recordem que Giacometti és italià), que passaria a encapçala la Copa del Món a falta de la cursa dels homes.

A la rebuda de la nostra Selecció, no ha assistit, no exercint les seves obligacions com a President de la FEEC (un cop més i en van uns quants), el Sr. Dani Planas. Sí estaven presents els tres vicepresidents, la Sra. Anna Faja i el “duo dinàmico”, Merino-Peixò. Curiós el cas d’aquest últim, que va voler eliminar fulminant ment la Selecció a principis de temporada, tot aturant la comanda de material per l’equip i posant en perill la participació de Catalunya en les competicions internacionals i nacionals, només la intervenció del Sr. Planas a petició de l’equip tècnic i l la decisió del president de retirar al vicepresident com a contacte entre els tècnics i la FEEC, va salvar la continuïtaiat de la Selecció.

També cal tenir present que en Sr. Peixò ha declarat reiteradament durant la temporada, tant en manifestacions internes de la FEEC, com externes, que la Selecció de Curses de Muntanya ha de deixar de competir. També ha esta el responsable que l’equip no viatgés a la cursa dels EEUU, el que ha estat a punt de costar el títol als catalans, si arriba a prosperar la desqualificació de la Mireia Miró.

Avui tot eren elogis i promeses de continuïtat. Veurem que ens depara el futur


La FEDME obvià l’èxit català i la ISF l’atribueix a España.

La FEDME, en la seva noticia de l’èxit de Catalunya, obvia el títol aconseguit per Catalunya (http://www.fedme.es/?action=noticia.noticia¬icia=1524) i és que per ells, això que una de les anomenades “federación autonòmica”, aconsegueixi un títol mundial, els regira els budells.

En quan a la ISF, considera aquest títol propi d’España (http://www.skyrunning.com/index.php?option=com_content&task=view&id=119&Itemid=59) al considerar que la Selecció Catalana no representa un país, si no que és un equip “comercial” d’España.

Amb tots aquests contratemps, l’equip català ha superat i amb nota, la temporada. Veurem que ens depara el futur, on las decisions de la FEEC i la compra de corredors per part de cases comercials, seran determinants. Però sigui el que sigui, de ben segur que Catalunya, amb FEEC o sense FEEC, seguirà recollint èxits

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Catalunya i Kilian Jornet, campions del món, Tòfol Castanyer subcampió i confirmació oficial que Mireia Miró, també subcampiona.


La Selecció Catalana de Curses d’Alta Muntanya, s’ha proclamat campiona del món per cinquè any consecutiu. El quart lloc d’en Tòfol Castanyer, el sisè d’en Toti Bes i el dissetè d’en Just Sociats (avui no ha estat tant afortunat) més el segon lloc aconseguit ahir per la Mireia Miró, a la cursa del Mount Kinabalu, han estat més que suficients per aconseguir els punts necessaris per proclamar-se, un cop més Campions del Món, amb una renta de 64 punts, sobre el totpoderós i favorit Salomon-Santiveri.


A més a aquest extraordinari podi, cal afegir els subcampionats del món de la Mireia Miró i en Tòfol Castanyer, mentre que a falta de la classificació final, en Toti Bes i en Just Sociats, segur que en escalat posicions en el top-ten mundial.

Moltes felicitats a tots ells i els que no han pogut viatjar a Malàisia, per que ha estat un triomf treballat i lluitant contra no només els rivals esportius, si no també contra alguns elements de la pròpia federació (FEEC), que han volgut i volen la desaparició de l’equip penta-Campió del Món. Que any darrera any va sumant títols mundials, malgrat que els equips privats-comercials els van robant les grans figures. ENHORABONA.


Pel que fa a la cursa i al Campionat individual s’ha l’emporta’t el també català Kilian Jornet (2::40:41) que per segon any córrer amb Salomon-Santiveri, renunciant a formar part de la Selecció Catalana. Kilian aconsegueix el seu tercer títol mundial, igualant el record del també català Agustí Roc, que avui només ha pogut finalitzar en setena posició. el segon lloc a la cursa ha esat pel japonés Toru Miyahara (2:45:57), que ya va ser segon l'any passat, mentre que el tercer lloc del podi ha estat pel corredor local Mius Balanting (2:53:20).

Cinc catalans entre els 10 millors del món, per qué després la “federación española” (FEDME), s’apropiï dels excel•lents corredors catalans i vulgui fer-se seus els resultats que obtenen.

Per la seva part, l’intent de voler desqualificar a la Mireia Miró, han acabat en un no res, doncs no va infringir en cap moment el reglament. Els responsables de la ISF, abans de comunicar possibles sancions o desqualificacions, haurien de mirar-se el reglament.

Recordem que la Mireia Miró, en la cursa d’ahir i dins d’un control, li va demanar al tècnic català, Kiku Soler, que li semblava que tenia febre i en Kiku, li va agafar el braç i tocar el front per comprovar-ho. Aquest gest va estar qualificat en primer lloc com ajuda externa a la corredora catalana, doncs van interpretar que el tècnic havia empentat a la corredora catalana. Increïble, però cert.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Mireia Miró subcampiona de la Copa del Món


Mireia Mirò s’ha proclamat aquesta matinada, hora de Catalunya, subcampiona del Món de curses de muntanya, al finalitzar en segona posició la 23è. Mount Kinabalu International Climbathon.


Mireia ha portat a terme un frec a frec amb l’andorrana Stephani Jiménez, durant tota la cursa, conscient que quedar per davant d’ella li suposava obtenir el subcampionat, com hagi finalment ha estat, encara que amb un resultat molt ajustat. La cursa la guanyat i per tant és la nova campiona de la Copa del Món, l’italiana Emanuela Brizio (per fi els italians tenen una guanyadora de la Copa del Món), que ha dominat la cursa amb total autoritat.

Mireia, amb aquest subcampionat en l’any del seu debut, apunta molt alt en aquests tipus de competició, sens dubte és un premi merescut, per aquesta joveníssima corredora, que al igual que en Kilian Jornet, ha sortit del Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya i té la seva vida sacrificada en el món de l’esport i també comparteix amb en Kilian, els espais del centre d’alt rendiment de Font Romeu.

Moltes felicitats Mireia!

Amb aquest resultat, la Mireia, contribueix amb 20 punts més per la Selecció Catalana que intenta revalidar, un any més el títol per equips, ara la classificació provisional per equips queda de la següent forma:

Selecció Catalana: 1.100 punts
Valetudo Skyrunning: 1.090 punts
Salomon-Santiveri: 1.072 punts
En quan disposi de més dades de la cursa ja les publicaré, de moment vagi per endavant aquesta extraordinària noticia, que a més d’un li donarà mal de panxa.

dijous, 22 d’octubre del 2009

La Selecció Catalana ja està al Park Kinabalu

Els components de la Selecció Catalana, Toti Bes, Tòfol Castanyer, Mireia Miró i Just Sociats, ja són a Malàisia preparant la darrera cursa de la Copa del Món, en el mateix escenari de la cursa, el Park del Mount Kinabalu, on Mireia Miró i Toti Bes hi són per primer cop i per tant tindran més desavantatge respecte al seus companys d’equip, que ja hi van ser l’any passat.


Aquest tres dies d’aclimatació són molt importants, no tant per l’alçada, si no pel clima i l’alimentació, que més d’un ensurt ha donat en els nostres corredors en anteriors edicions.

En el nostre equip, per que es nostre, malgrat que alguns dirigents de la FEEC el vulgui eliminar, és força optimista de cara la cursa i ple de moral per intentar revalidar el títol de campions del món, això es desprèn de les paraules de Toti Bes, un cop aterrats a Kota KInabalu. “El nostre equip està per davant de tots els altres equips, així que esperem posar fi a la Copa del Món amb el títol",

Els catalans es troben a la part superior de la taula de líders amb 924 punts, seguit pels corredors espanyols del Salomon Santiveri Outdoor Team amb 916 punts, mentre que l’equip italià del Valetudo Skyrunning Itàlia estan en tercer lloc amb 890 punts.

Pel que fa a la resta de corredors internacionals, el gran absent, serà l’actual líder de la Copa del Món, el mexicà Ricardo Mejia, que una inoportuna lesió l’impedirà estar ala cita malaia i per tant redueix en molt les seves possibilitats d’aconseguir el títol. Títol que està més a l’abast de l’italià Paolo Larger, que a la seva arribada a Kota Kinabalu, ha manifestat que està decidit a guanyar el títol, clar que per això ha de quedar en aquesta cursa, per davant dels corredors catalans. Amb Paolo Larger, han arribat a Kota Kinabalu, els també italians Fulvio Dapit i l’actual líder de la categoria femenina, Emanuela Brizio, que està disposada a guanyar la corona mundial i per això creu que la seva experiència en aquesta cursa, ja va participar en anteriors edicions, serà decisiva en vers el debut de la nostre corredora, Mireia Miró i la poca de la francesa Stephani Jiménez.

Sigui com sigui, tants uns com els altres tindran que tenir en compte, altres corredors participants a la cursa com són el guanyador del Monte Fuji Toru Miyahara o el també japonès Yokoyama Tadao, o l’actual recorman de la cursa l’italià Marco de Gaspari. Sense oblidar els corredors locals, que ja han donat més d’un ensurt, Safery Sumping i Mius Balinting, en homes, mentre que en dones cal tenir en compte la també malaia Dann.y Kuilin

Esperem que els nostres corredors tinguin una molt bona cursa.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

Catalans al món.

Corredors d’elit catalans estan i estaran competint arreu del món en els propers dies. El web “oficial” de la federació, la FEEC, segueix ignorant als corredors de la Selecció Catalana i segueix immersa en convertir-se en una sucursal de la FEDME.


Des de la setmana el corredor català, Jessed Hernández, està disputant a l’Himàlaia, el SoluKhumbu Trail 2009, una cursa per etapes que recorre 300 quilòmetres i més de 20.000 metres de desnivell positius. Passant pr diversos colls de més de 4.000 i 5.000 metres, sent el sostre el Kala Pathar (5.545 m.). La cursa també passa pels camps base de l’Everest, Cho-Oyou i el del Island Peak. Trobareu tota la informació de la cursa a: http://solukhumbutrail.com/ i podeu seguir les incidències d’en Jessed a la cursa al seu bloc: http://jessedhernandez.blogspot.com/

D’altra banda, demà dimarts, parteixen cap a Malàisia els membres de la Selecció Catalana, Toti Bes, Just Sociats, Tófol Castanyer i Mireia Miró, acompanyats pel tècnic Kiku Soler, per tal de disputar la darrerea cursa de la Copa del Món, el Mount Kinabalu International Climbathon 2009 (http://climbathon.sabahtourism.com/2009/ ), que com cada any, el dissabte 24 correran les dones i el diumenge els homes.

La cursa de 20 quilòmetres ascendeix el cim del Kinabalu de 4.095 metres i un desnivell positiu de 2.228,8 metres i negatius de 2.531,4. La característica principal de la cursa, a part de la gran humitat i el clima tropical, són els més de 4 quilòmetres d’escales, que han de pujar i després baixar, amb graons completament irregulars i de diferent alçada.

Mireia Miró, que obrirà el foc el dissabte, parteix de la tercera posició de la classificació general, a 70 punts de la líder, l’italiana Emanuela Brizio i té moltíssimes possibilitats de fer podi final de la Copa del Món en el seu primer any en les curses de muntanya.

Diumenge toca el torn als homes, el millor classificat és en Tòfol Castanyer, en el 8è lloc, el segueix a la classificació general en Just Sociats i just darrera d’ells en Toti Bes. Tots tres encara en possibilitats de podi, encara que més remotes que les de la Mireia.

Si tenim en compte, que a part dels tres membres de la Selecció Catalana, també estan en els 10 primers llocs de la general, en Kilian Jornet i l’Agustí Roc, trobem 5 catalans en els llocs d’honor de la classificació. completen el quadre d’honor 2 italians, un anglès, un mexicà i un basc. On són els espanyols de la FEDME?

Per equips Catalunya encapçala la classificació general, amb tant sols 8 punts d’avantatge sobre el totpoderós Salomon-Santiveri (format per en Kilian, l’Agustí i la Stephani Jimenez). Tant de bo tornin a Catalunya amb el cinquè títol mundial per equips, s’ho mereixen després de totes les traves que la mateixa federació els ha posat. SORT CAMPIONS!!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Dissabte: Campeonato de las Españas por clubes

Aquest dissabte, finalitza el “calendario estatal de carreras por montaña”, amb la disputa del Trail de la Calderona. Ep!, que ningú es confongui, no és un trail, és una cursa de 25,5 quilòmetres i 3.450 metres de desnivells acumulats i una laçada màxima que no arriba als 800 metres, que té com a punt de partida i arribada, la localitat valenciana de Serra, (altre cop un campeonato es porta a terme a una localitat de llevant). El recorregut és un tant recargolat i amb dos passades per meta.


La cursa, més que pel seu recorregut, ha tingut una gran acollida al tractar-se de competició per clubs, on el prestigi de cadascun dels sponsors estarà en joc.

Estaran presents prop de 40 equips, entre els que destaquen: Club Ataletismo Cuenca CCM amb els germans Llorens Zafra al capdavant, C. M. Running Team- Grifone, amb el català José Manuel Granadero , Emili Selles i Esther Gil, S.A.D Tierra Tragame, amb Aurelio Antonio Olivar, Juanma Agejas, Nera Martínez i la catalana Mónica Aguilera. L Granja- Valsaín amb Raul Garcia i David López.

També hi hauran els equips catalans de la A. E. Diedre (actual campió de Catalunya) amb Pere Aurell, Jordi Martín i Laura Aymerich, entre d’altres. A.E. Alcanar amb l’Adolfo Aguiló i Arturo Sanz. La UEC Anoia amb l’Albert Ferrer i la Lola Brusau. La U. E. Vic amb Ferran Sarri, Josep Barrufet, Laia Andreu i Anna Comet. I la U.A. Terrassa amb Esteban Ramires, Pere Castillo i Mónica Ardid. Per cert, algú ha vist al web de la FEEC alguna menció a aquesta imortant participació de clubs al Campeonato? És aquest el suport que la FEEC dona a les seves entitats?

Per tant serà una cursa amb un molt bon cartell.

Tota la informació a: http://cxm.k25.net/

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Incorreccions a la classificació de la Copa de “las Españas”?

La classificació no és correcte, la interpretació del reglament que fa la “area de carreras por montaña” és completament errònia.

Deixant a part que el sistema de coeficients és incomestible, irracional i injusta, anem al que diu el reglament vigent, concretament en el tercer paràgraf de l’article:

2.1.9.- Para participar en la Copa de España de Carreras por Montaña será necesario puntuar en el siguiente número de pruebas:
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 3 pruebas, se valorarán los resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 4 pruebas, se valorarán los 3 mejores resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 5 ó 6 pruebas, se valorarán los 4 mejores resultados obtenidos en todas ellas.

La interpretació d’aquest article per part del “área”, no és correcte, ja que en lloc de desestimar el pitjor resultat en els corredors que han disputat 4 curses, ha desestimat la puntuació més baixa.

La puntuació NO ÉS UN RESULTAT, si no una conseqüència d’aquest. Un corredor/a en una cursa no queda en 300, 200 o 150 punts, si no que el resultat és primer, segon, tercer, etc. Fent un símil amb el futbol, el resultat d’un partit, no és tres punts, un punt o cap, el resultat és 1-0, 2-2, 1-2 o el que sigui, els tres, un o cap punt és una conseqüència del resultat. I això és així aquí i a la Xina.

Aplicant el reglament correctament, els canvis no són gaire espectaculars per culpa dels “coeficientes”, però sí són petits canvis, que de cara als espònsors de cadascun dels corredors/es té la seva importància.

En categoria d’homes, no canvia el podi final, però sí en els llocs d’honor quart, cinquè i sisè, que passen a mans de Santiago Garcia, Kiko Martí i Josep Barrufet. Mentre que el quart classificat “oficial” passaria a ocupar la vuitena posició.

En dones, sí varia el podi final, concretament en la tercera posició, que reglament en mà correspon a Anna Comet, mentre que Nerea Martínez passaria a ocupar la 15a posició. També canviaria la classificació final de veteranes dones, on la guanyadora seria Maria Elena Ferreres i Lola Brusau, seria la segona classificada.

També hem de ser realistes, qualsevol reclamació que es faci, serà completament inútil, “el área de carreras por montaña”, sempre té la raó. Per tant no perdeu el temps en reclamacions. És trist, però és així. Us ho dic per experiència i si no pregunteu-li a la Roser Español, que li van negar un títol de guanyadora de la Copa d’Espanya, que segons reglament en ma li corresponia i es va tenir que conformar en compartir el títol amb la corredora madrilenya Yolanda Santiuste, por que el “área” i la direcció tècnica de la FEDME, van optar per una decisió “salomònica”.

Us adjunto les classificacions, on podeu comparar els resultats oficials amb els resultats correctes segons el reglament.

Ah, l’escàndol podria anar més lluny i afectant la temporada 2010. Fa pocs dies ha finalitzat el termini de presentar candidatures per formar part dels calendaris FEDME 2009, doncs bé, el Campeonato de España de Carreras por Montaña, podria estar decidit des del passat mes de maig, segons fonts ben informades. Evidentment haurem d’esperar la publicació final del “calendario”, però sembla ser que allò de: “si quereis ser campeonato de España. Lo sereis, pedirlo...” podria funcionar. Si això finalment és així, serà hora de dir noms i cognoms. Esperarem esdeveniments.




dilluns, 5 d’octubre del 2009

El Toubkal, escenari d’un Trail i una marató

Aquest proper dijous es disputarà a l’Atlas marroquí , l’edició 2009 del Toubkail Trail i el Toubkal Marathon. El punt de sortida, la localitat de Imlil (1718 metres).


El Trail constarà de 125 quilòmetres i 9.000 metres de desnivell positius, passant pel cim del Jabel Toubkal de 4,163 metres, que és el més alt del Maroc i de Nord Africa. La cursa a més a més passa per 6 cims de més de 3.000 metres i 4 més, que superen els 2.000 metres. Un veritable Trail d’alta muntanya. Entre els inscrits el català Josep Artigas, al qual li desitjem molta sort.

Paral•lelament es disputarà la Tobkal Marathon de 42 quilòmetres i 3.313 metres de desnivells positius, que també passarà pel cim del Jabel Toubkal, i amb sortida i arribada també a Imlil.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Jessed Hernández, número 1 bis.

Jessed Hernández ha guanyat amb autoritat Els Cavalls del Vent, batent el record del recorregut, que tenia en Kilian Jornet des de l’any 2004 i deixant-lo en 9 hores 31 minuts i 35 segons.


Des del inici de la cursa, en Jessed Hernández ha anat al capdavant, compartint aquesta posició amb Miguel Ángel Heras, Toti Bes i Txus Romon. En primer d’aquests en quedar despenjat, ha estat el corredor basc, que perdia algo més de mig minut al pas pel refugi del Serrat i més de 10 minuts per el de Cortals. Ha estat a la pujada al refugi de Prat d’Aguilò, on Jessed (passava a tocar de casa seva) ha deixat enrere als seus dos acompanyants, que han mantingut un duel apassionant fins gairebé l’arribada, que s’ha decantat pel corredor madrileny.

En dones, el domini també ha estat total de Corinne Favre, que ha marxat pràcticament en solitari tota la cursa, mentre que Nerea Martínez ha mantingut el segon lloc, malgrat els atacs de Mónica Aguilera.

La cursa ha marcat una nova derrota del totpoderós equip Salomon –Santiveri, que havia disposat a tots els seus efectius especialistes en llargues distàncies, a excepció d’en Kilian Jornet, per arrasar en la cursa, però no comptaven amb el número 1 bis i un a Cirinne recuperada del seu accident al Nepal.

Possiblement, en Kilian Jornet sigui el número 1 en curses de muntanya, però des del meu punt de vista amb el permís d’en Jessed Hernández, que quan es troba al 100% de la seva forma física, pocs el poden fer ombra, ja ho va demostrar l’any passat a la Grigne, on va arribar a la meta de la ma d’en Kilian. És cert que en Kilian compte les seves curses amb victòries, però en Jessed també. Diferències? En Kilian és molt més rigurós i exigent en els seus entrenaments, en Jessed és totalment anàrquic (que li preguntin en el Kiku i en el César). En Kilian es programa la temporada, en Jessed va més sobre la marxa. En Kilian té un espònsor que el fa mediàtic, en Jessed no.

Malauradament, finalitzarà la temporada sense veure un duel entre els dos colossos catalans, ja que en Kilian estarà al Kinabalu i en Jessed a l’Himàlaia, on en tota probabilitat guanyaran tots dos. Haurem d’esperar a la propera temporada per veure un duel entre tots dos, mentre això no succeeixi , per a mi hi ha dos números 1, i tots dos són catalans.

dijous, 1 d’octubre del 2009

Censura i usurpació a la FEEC

Definitivament això ja no hi ha qui ho salvi. Si fa uns dies deia que la FEEC feia aigües, ara ja puc dir que té una via d’aigua irreparable.


El passat diumenge es va disputar la darrera cursa de la Copa de las Españas de carreras por montaña, en la qual va participar la Selecció Catalana de Curses de Muntanya. Com cada cop que la nostra Selecció participa en una competició, el tècnic que acompanya l’equip, fa una crònica de la cursa, que fins ara sempre s’havia publicat tal qual, tot respectant la crònica com a tal, com els comentaris i opinions que expressaven els tècnics.

Això amb l’actual Junta de la FEEC, ja no és així, algú ha donat l’ordre o fa de filtre censurador d’aquestes i d’altres cròniques, sobretot si la crítica es fa és sobre la federación española (FEDME)

El tècnic que es va desplaçar en aquesta ocasió, té la ma trencada en escriure cròniques i articles, ja que col•labora amb una revista especialitzada en curses. Al final d’aquest article podeu llegir l’article original enviat pel Kiku (en verd els paràgrafs censurats)  i el podeu comparar amb el publicat al web de la FEEC: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4996

Per si això fossi poc la crònica “oficial” de la FEEC, la signa “Informació elaborada per l'Àrea de Comunicació de la FEEC”, quan es veu clarament, que no ha estat aquesta àrea els qui han redactat la noticia, si no els que l’han censurat i modificat, amb el que podria incorre en un delicte.

I ara que parlem del web de la FEEC, us heu fixat que la majoria de noticies publicades diu “informació facilitada per la FEDME”?. És dir el web de la FEEC, s’està convertint paulatinament amb una sucursal de noticies de la Federación Española.

També constantment, es publiquen noticies com a gran novetat d’activitats de la nova Junta, quan en realitat aquestes activitats ja es realitzaven amb anterioritat, com per exemple les jornades de Ciències i Muntanya, les activitats del programa “Dona i Esport”, les jornades d’estiu de Descens de Barrancs i un gran etc. On són les novedoses activitats de la nova Junta?

. Està clar que la Junta de la FEEC, vol justificar l’injustificable, és dir que no “rutlla”, que allò és un guirigall sense cap ni peus i desorientador pels federats, clar que això els importa ben poc, doncs a ells només els preocupa d’imatge davant de les Entitats i Clubs, oblidant que aquestes el formen els federats.

CRÒNICA ORIGINAL PUYADA OTURIA:

Tòfol Castañer guanya la V Puyada a Oturia, darrera prova de la Copa d’Espanya i Lola Brusau s’endú el campionat en veteranes



Sabinyànigo, 27de setembre de 2009

Aquest diumenge s’ha celebrat la cuarta i última prova de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya a Sabinyànigo, al prepirineu aragonès. La cursa també forma part dels Trials puntuables per la Copa del Món a nivell individual (la Copa del Món consta de 7 curses que puntúen per equips –a hores d’ara la Selecció Catalana es troba en primera posición a falta de la cursa de Malaisia- més un altre que puntua individualment i que els atletes poden triar entre 9 curses més d’arreu del Món).


Tòfol Castañer, Just Sociats i Laia Andreu han estat els components de la Selecció Catalana que estant disputant la Copa del Món que han triat aquesta prova per millorar puntuació. Així, amb el triomf del Tòfol, aquest dóna un gran salt a la classificació de la Copa del Món i es col.loca 8è, però encara amb una cursa menys que els que l’encapçalen, cosa que li manté intactes les possibilitats de podi a falta de la darrera cursa a Malaisia.


Aquesta darrera cursa ha estat decisiva per proclamar els campions de la Copa d’Espanya tant en homes com en dones, en primer lloc per que no hi havia cap clar favorit i en segon terme pel “curiós”, per dir-ho d’alguna manera, coeficient de puntuació que aplica la FEDME per aquest Campionat (puntua més el qui queda el 27è lloc a la darrera cursa que qui guanya la primera... ???).


Així, la cursa va ser trepidant amb tres lluites clarament diferenciades:


1ra.- Tòfol Castañer / Didier Zago. El ritme que va imprimir el mallorquí de la Selecció Catalana, inabastable pels atletes espanyols, nomès va poder seguir-lo el corredor francès, excel.lent atleta del vessant nord dels Pirineus que es defensa de maravella a les pujades i al pla. Tòfol, coneixedor de les característiques del francès, va fer unacursa molt intel.ligent, deixant-lo en la darrera baixada a menys de dos kms. de l’arribada i treient-li més de mig minut en el darrer tram de pla.


2na.- Esther Gil / Estephaie Jiménez. El triomf en noies també va ser cosa de dues. Estephanie, la lluitadora i constant corredora de la Selecció Andorrana va marxar en solitari, però la cursa de Sabinyànigo és traidora i no s’acaba als 1921 metres del pic del Oturia. Encara resten cuasi vint kms. amb una llarga baixada i, sobre tot, els darrers i agònics 7 kms. amb constans tobogans amb una darrera pujada i baixada de 150 m. de desnivell a nomès 2 kms. de l’arribada. En aquest darrer tram la Esthefania es va veure superada per la atleta de la Selecció Valenciana Esther Gil, especialista en curses d’orientació que ha donat una magnífica impressió en totes les curses en que ha participat de la Copa d’Espanya, títol que no s’endú al no pendra part en la penúltima cursa celebrada a Galícia.


3er.- La lluita per la Copa d’Espanya. El nivell altísim dels atletes, la revelació dels andalussos, la consolidació dels valencians i la faltade un clar dominador e les dues categories, potzer només exceptuant a la valenciana Esther Gil, un punt per sobre les seves rivals, han estat el tret característc d’aquesta Copa. La darrera prova ha seguit la tònica i s’ha gaudit d’una cursa emocionant on la segona part del recorregut i, sobre tot, els darrers set quilòmetres, han constatat l’excel.lent final de temporada del corredor de Terol Mario Llorens, 3er. al final retallant minuts dels dos clars dominadors de la cursa, i també 3er. a la Copa; la constància i el bon fer de l’andalús Ivan Ortiz i del segovià David Lopez, 4art i 5è, que els van servir per proclamer-se 2on i 1er respectivament a la Copa; la consolidació entre els millors del corredor d’Amposta Kiko Martí, desè a la cursa però amb cinc atletes per davant que venien a esgatrrapar punts per la Cpoa del Món, fet que, juntament amb el “curiós” coeficient de la FEDME l’ha perjudicat escalar més llocs a la classificació final; l’esfondrament de gent que contava als pronostics com l’aragonès i líder de la Copa fins aleshores Miguel Caballero, 13è, o els valencians Remigio Queralt i Ramón Recatalà, 14è i 15è respectivament.


Al mig de tot això Just Sociats i Laia Andreu. Ell tercer fins al darrer tram del descens, se li han fet llarcs els darrers 7 kms. però ha aconseguit aguantar el tipus per entrar 6è a nomès 5’ 45’’ del Tòfol i ella, també 6ena, ha patit un calvari en forma de “pàjara”, calvari que ha superat gràcies a una gran fortalesa mental, sisè lloc que serveig per tal que tots dos sumin uns bons punts a la seva classificació a la Copa del Món.


Anna Comet, 9ena classificada, ha fet un final de temporada progressiu, deixant-li un bon gust de boca després d’una llarga lesió al començament que li va impedir de disputar les primeres curses de la Copa.


Esment a part per la Lola Brussau, 11ena a la cursa però primera classificada a la categoria de veterans, proclamant-se campiona d’aquesta categoria per davat de la seva rival en tota la Copa, la també catalana Elena Ferreres, de la UEC de Tortosa. Enhorabona a les dues!!!


El Josep Barrufet, 18è, i el Dani Cazalla, 22è, han mantingut un simpàtic i particular “duel” durant tot el campionat, rivalitat en el millor dels sentits que ens ha fet gaudir als que hem estat al seu costat en la Selecció. Inexplicablement un error burocratic respaldat per un reglament recargolat de la FEDME no permet comptavilitzar els punts aconseguits pel Dani a la prova del Taga, posant de manifest el gran contrast que hi ha hagut en aquesta Copa entre la qualitat esportiva dels participants la dels responsables de la mateixa.


Crònica de Kiku Soler, tècnic de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Cavalls del Vent: la cursa del cap de setmana

Aquest proper cap de setmana es disputarà, per primer cop, la travessa Cavalls del Vent en competició. El recorregut de 80 quilòmetres i 11.600 metres de desnivells acumulats, té com a punt de sortida i arribada la localitat de Bagà i com es sabut, transcórrer pel Parc Natural del Cadí-Moixerò.

La sortida està prevista per les 11 del matí del dissabte i el primer corredor podria arribar unes 10 hores després , és dir a les 9 de la nit. El record actual, com no, el té en Kilian Jornet des del 2004, amb 9:48 hores. Si bé en Kilian no hi serà, si estaran els 3 corredors que tenen el segon millor temps amb 10:11 hores i que formen part del grup de favorits, com són En Jessed Hernández, en Toti Bes i en Xavi Cadena. A aquests cal afegir al grup de favorits en Pere Castillo, Miguel Angel Heras, Jesus Mari Romón, en Dani Leon, en Aurelio Antonio Olivar i el qui també té les seves opcions, en Esteban Ramirez.

En noies, els grup de favorites és més reduït, les grans aspirants a la victòria són la Mónica Aguilera i la Nerea Martínez.


Pels que no vulguin o no puguin desplaçar-se fins el Berguedà, o bé dissabte vagin al Berguedà i diumenge encara els hi quedi “mono” de curses, el diumenge es disputa la Marató i la Mitja Marató de Collserola, la ja tradicional cursa de baixa muntanya, que es disputa al pulmó de Barcelona.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Finalitza la Copa de las Españas

El corredor de la Selecció Catalana, Tòfol Castanyer i i la valenciana Esther Gil, han estat els guanyadors de la darrera cursa de la Copa de las Españas de Carreras por el Monte.


El corredor català, s’ha imposat per 33, segos a Didier Zago, en un final de cursa força emocionant. Per la seva part la corredora valenciana ha dominat absolutament la cursa i s’ha imposat per més de 2 minuts, a la corredora francesa Stephani Jimenez.

Am els resultats d’avui, Tòfol Castanyer i Just Sociats (sisè avui), passen, conjuntament amb Toti Be, a formar part del Top Ten de la Copa del Món, és dir entre els 10 millors hi ha 5 catalans (cal afegir a Kilian Jornet i Agustí Roc) i quants espanyols?=”zero patatero”.

Tornat a la Copa de las Españas, a falta de la classificació oficial, els guanyadors han estat el segovià David López Castan i l’andalusa Blanca Maria Serrano. El primer català ha estat Kiko Martí en cinquena posició i Anna Comet en quarta posició. Cal destacar el bon resultat de Lola Brusau, guanyadora de la categoria de veteranes i cinquena de la general.

Sense treure-lis mèrits als guanyadors, als quals felicito, no puc per menys, que destacar l’injust del sistema de puntuació, ja fa temps que ho dic, el sistema de “coeficients”, és una m.... i per suposat injust i si més no la copa està descompensada en puntuació entre les curses que la configuren. Així el guanyador en nois, en David Garcia, no ha guanyat cap cursa de la Copa, si bé ha estat molt regular, però és que el fins ara líder, Miguel Caballero, ha aconseguit dues victòries de quatre possibles, és dir el 50% de les curses i no està entre els 5 primers classificats, superat per molts corredors que no han fet cap podi a la Copa.

En noies, sense cap mena de dubte, la guanyadora moral i la millor de la Copa, l’Esther gil, amb dos primers llocs i un segon, s’ha tingut que conformar amb la quarta posició final, és dir sense podi. Algú creu que això és just, a part del Sr. Marimon?.

Classificació Puyada Oturia: http://www.puyadaoturia.org/

dimecres, 23 de setembre del 2009

La FEEC fa aigües.

Algú ha vist el canvi tant anunciat a les eleccions de la FEEC?, si hi ha hagut algun canvi ha estat a pitjor. Està passant com en aquell acudit: “Capità, Capità, el vaixell té un forat per a on entre aigua.” “No et preocupis mariner, fem un altre forat per que surti”.


De tots és sabut que el president actual, no pinta gaire, per no dir que gens. La batuta la porten altres des de Barcelona, com són el vice-president-president, el vice-president-elegant, el comptable amb “manguitos”, etc. L’ improvisació està a l’ordre del dia i el personal laboral van a “salto de mata”.

No parlem de la política informativa, les entitats saben realment el que fa la Junta de la FEEC?, per exemple saben el que ja vaig dir en el seu dia, de que la FEEC, entrava a formar part de la ISF, en qualitat de pagar i callar?, (això era el mes de juliol) saben les entitats, que ara passats dos mesos, la Junta s’està plantejant o bé ja s’ha plantejat donar-se de baixa de la ISF, per que només s’ha entrat com a paganos, quan tothom els hi dèiem que era un error?. Serà això l’excusa perfecte per reduir el pressupost de la Selecció Catalana i limitar-la només a les competicions de la FEDME?

Saben les entitats, que fa pocs dies el vice-president-president i l’advocada de la FEEC, es van presentar al despatx del director tècnic de la FEEC i el van convidar a recollir les seves coses i el van acomiadar, amb el pretexta de que necessiten una persona amb un perfil diferent? A qui volen “enxufar”?

Saben les entitats que el vice-president-president ja va dient arreu, quins càrrecs tècnics seguiran col•laborant amb la FEEC i quins no ho faran?. Tot això també ho sap el president o segueix envoltat de l’aureola presidencial que no el deixa veure més enllà del nas?

Això s’enfonsa i hi ha qui hi posa pedres per que l’enfonsament sigui més ràpid.