Kilian Jornet i Mireia Miró a l’assalt del premi als millors esportistes catalans del 2009.

El diari El Punt, ha donat el tret de sortida per les votacions populars, per escollir els millors esportistes catalans de l’any 2009.

La Mireia s’enfronta entre d’altres aspirants, a esportistes de la talla d’Anna Corbella (vela), Gemma Mengual (natació sincronitzada) o Laia Sanz (trial). Mentre que en Kilian té com a rivals més destacats i “mediàtics”, a en Xavi Hernández (fútbol), Pau Gasol (basket) o Jaume Alguersuari (automobilisme).

La carta de presentació dels nostres esportistes és prou encoratjadora, perquè els hi donem el nostre vot.

MIREIA MIRÓ: Subcampiona d’Europa d’esquí de muntanya. Subcampiona de la copa del món d’esquí de muntanya i de la copa del món de curses de muntanya.

Kilian jornet: Campió del a copa del món de curses de muntanya i de la copa del món d’esquí de muntanya. Campió d’Europa de la cursa vertical d’esquí de muntanya

Sens dubte serà una lluita dificultosa, però tots nosaltres els hi podem donar un cop de ma.

Per votar i seguir l’estat de les votacions, ho podeu fer en el següent enllaç:

http://www.elpunt.cat/esports/millor-esportista-catala-2009.html

Pressupostos FEEC 2010.

Aquest proper dissabte, tindrà lloc l’assemblea del mes de novembre de la FEEC, on es presentaran els pressupostos provisionals de la federació per l’any 2010. Vagi d’entrada que qui esperi grans canvis, no els trobarà. Entre d’altres motius, per què cal recordar que es va signar un contracte programa per 4 anys, amb la Secretaria General de l’Esport, que s’ha d’acomplir i l’any 2010, serà el tercer any del contracte.

El pressupost és gairebé 15.000€ euros inferior, al de l’any 2009, malgrat que la subvenció de la Secretaria General de l’Esport, serà de 9.000€ superior a la d’aquest any i les entitats pagaran, en el seu conjunt, 3.000€ més que aquest any i que el Departament de Cultura aportarà 8.700€ pel web de la FEEC. La resta d’ajudes d’altres organismes oficials serà semblant a la d’aquest exercici.

Significatiu és, a l’apartat d’ingressos, el descens de 16.000€ de l’habilitació de la llicència a la FEDME, de la qual cosa m’alegro, doncs això vol dir que seran molts més el federats que deixaran de pagar el tribut a l’espanyola, ja que l’apartat d’ingressos per llicències FEEC es mantindrà.

Preocupant és el descens d’ingressos per cursos de promoció(16.000€ menys). Preocupant si es tracta de que es faran menys cursos, però bona noticia si es tracta que aquests cursos rebran més subvenció per part de la pròpia federació i/o per les entitats. També disminueixen els ingressos per cursos de l’ECAM (15.000€), això al igual que els cursos de promoció, pot tenir una doble lectura. Veurem que s’explica a l’assemblea.

Per acabar el capítol d’ingressos, cal destacar la reducció dels mateixos, gairebé a la meitat dels Gorgs, trobada internacional anual de descens de barrancs i la reducció en menys de la meitat dels rendiments bancaris.

En el capítol de despeses, és sorprenen els 12.000€ de l’apartat “Assistència Jurídica”, caldrà una acurada explicació d’aquesta partida, per que els federats no mal pensem que es tracta de pagaments jurídics de la campanya electoral de la candidatura guanyadora.

Cal destacar la reducció de la despesa “Pagament de l’estatge del Liceu”, suposadament per que a finalitzat aquest pagament, que suposa un estalvi de prop 25.000€, que per lògica aniran a l’apartat de “Divisions Territorials i Entitats”, que suposarà un augment de prop de 32.000€, que si bé no està especificat el detall, es de suposar que la majoria anirà a ajudes a clubs i cursos de promoció.

Retallada important també (15.000€), en publicitat i promoció de les activitats oficials de la FEEC, competitives i no competitives. Igualment desapareix del tot la partida Trofeus i Premis.

L’àrea de comunicació de la FEEC (Vèrtex, web, butlletins de premsa, etc), també veu retallat el seu pressupost en uns 12.000€.

Per finalitzar, lleuger augment de les despeses de tot l’apartat competitiu, tant les competicions pròpies de la federació, federacions catalanes i centres de tecnificació. La pregunta és: per què a la FEEC, hi ha càrrecs directius que durant tot l’any han anat sembrant el pànic entre esportistes i tècnics, amenaçant que per l’any 2010 hi haurien retallades importants en aquest capítol?. Ah! I no serveix que d’altres directius de la mateixa directiva, diguin que eren falsos rumors. De rumors res de res, molts de nosaltres hem escoltat de boca d’aquest vicepresident aquestes amenaces.

No a l’habilitació de la llicència FEEC a la FEDME

D’aquí uns dies, potser un mes, es donarà el tret de sortida per a realitzar les llicències esportives del 2010. Serà l’hora de decidir si habilitem la llicència amb la FEDME o no.

Des de la Palestra per un Excursionisme Fort i Independent, creiem que és l’any d’inici de la NO HABILITACIÓ. Això que d’entrada pot semblar una decisió fàcil de dir i gens reflexionada, és una decisió molt meditada i un repte per assolir la plena independència del nostre excursionisme, que cada cop veu més limitat el seu topall, per obra i gràcia de la FEDME.

Els motius per no habilitar la llicència poden ser diversos. El primer d’ells, el de compromís amb el nostre país i la voluntat de tenir un excursionisme veritablement fort i independent, sense traves imposades per una “federación española” que res té a veure amb la forma que tots nosaltres entenem l’excursionisme.

El segon motiu és l’econòmic, la balança “fiscal” és vergonyosament favorable a la FEDME. Segons el pressupost de l’any 2009, els federats FEEC que han habilitat la llicència a l’espanyola, han aportat 166.000 euros a les arques de l’estatal. A aquesta quantitat cal afegir les quotes que aporten a la FEDME les Entitats que no s’han donat de baixa.

Segons els mateixos pressupostos de la FEEC, la quantitat que retorna a la nostre federació és només de 6.000 euros per als centres de tecnificació i 4.000 pel conveni de reciprocitat de refugis.

A aquells que practiquen alguna especialitat competitiva, sempre hi haurà qui els digui que si no habiliten la llicència, no podran participar en competicions estatals ni formar part de la “selección española” i què?. No cal oblidar que les millors proves competitives, tant d’escalada, com d’esquí de muntanya, com de curses, s’organitzen a casa nostra. I si volem competir més enllà del nostre territori, a França hi tenim totes les competicions que vulguem i amb molta qualitat. El no formar part de la “selección española” no ha de fer cap pena. La majoria de competicions amb prestigi, no formen part dels calendaris federatius i per tant s’hi pot participar a nivell individual o bé formant part de la Selecció Catalana, que al cap i la fi, és la nostra.

Formació?, realment algú creu que la formació de l’escola de Benasque, és millor que la de l’ECAM?. Tenim una escola capaç de donar la millor formació i moltes entitats, com el CEC, la seva pròpia. Tenim els mitjans, només cal exigir la màxima qualitat.

I ara queda el tema que més esgrimeixen els detractors de la independència de la FEEC: la reciprocitat dels refugis. Sabeu que la FEDME no té refugis?, els refugis que es fa com seus són de les diverses federacions. Per tant la independència respecte a la FEDME, en aquest aspecte no ens ha de fer por, doncs les mateixes federacions de la resta de l’estat, segur que estaran interessades que els seus federats tinguin descomptes als nostres refugis.

A nivell internacional passa el mateix, al ser membres de la UIAA, ens facilita el tema, malgrat que la reciprocitat de refugis és fruit d’un pacte particular entre algunes federacions. Però cal tenir en compte que els articles tercer i sisè dels estatuts de la UIAA, diuen que les federacions membres d’aquesta federació, han de compartir la reciprocitat amb la resta de federacions . I per altre costat, l’acord de federacions sobre la reciprocitat de refugis diu:

Art. 1 OBJETIVOS DEL CONVENIO

1 Las asociaciones fundadoras firmantes.......se comprometen a admitir el derecho de reciprocidad de los miembros de las otras asociaciones firmantes en el uso de los refugios de montaña de los cuales ellos son responsables de la construcción, del mantenimiento y explotación

2 El derecho de reciprocidad...... de los mismos derechos y deberes que los miembros de la asociación propietaria del refugio...........

Art. 3 ASOCIACIONES A LAS QUE CONCIERNE EL CONVENIO.

1 “Asociación propietaria de los refugios” es la asociación – o sus secciones –propietaria y responsable o gestora y responsable de al menos 10 refugios..... que se encuentren en los Alpes o en los Pirineos a una altura al menos de 1500 m.s.n.m.

2 “Asociación adherida” es la asociación que no posee refugios o no cumple las condiciones establecidas en el apartado 1......

D’aquest articulat es desprèn la il•legalitat de la FEDME, doncs, no és propietària de refugis, ni en són responsables de la construcció, el manteniment o l’explotació. Per tant, la “federación española”, hauria de ser tant sols una “Asociación adherida”.

CREIEM QUE AQUESTS SÓN ARGUMENTS MÉS QUE SUFICIENTS PERQUÈ AQUEST ANY TOTS DIGUEM: “NO A L’HABILITACIÓ”.

De la mateixa manera, si la vostra Entitat està afiliada a la FEDME, us animem a obrir un debat intern sobre la necessitat i conveniència de donar-se’n de baixa, per tots els motius abans esmentats.

Kiku, intento explicar-te, l’inexplicable dels “coeficientes”

Tot llegint l’article de l’amic Kiku, en el darrer número de la revista Trail, on manifesta la seva incomprensió dels “coeficientes” que regeixen les curses “por montaña” , de la nostra estimada FEDME, incomprensió compartida per molts i molts afeccionats, corredors i tècnics d’aquesta especialitat esportiva, voldria explicar-te el procés pel qual va veure la llum pública, el que ja podríem dir “invent incoherent” del segle XXI.

Fa uns tres anys, més o menys, tant la FEEC com la FEDME (per separat), varen decidir canviar els sistemes de puntuació de les seves curses. La FEEC va triar un sistema de puntuació que diferencia les seves curses segons, distància i desnivells acumulats (els positius i els negatius) i també segons si la cursa és d’alta muntanya o no. Un sistema compensat i sense grans diferències (podeu consultar les taules al web de la FEEC, als reglaments de la Copa i del Circuit). Paral•lelament la FEDME va fer el seu sistema (podeu consultar-ho al seu “reglamento” del seu web). Quan el vaig veure se’n va fer difícil, per a no dir impossible comprendre el procediment d’adjudicació dels “coeficientes”, allò que diu: “resultará de la operación siguiente: [ distancia x desnivel positivo] / 1000”. Com no ho acabava d’entendre em vaig posar en contacte amb un “arbitro nacional” que va estar a la reunió de “expertos” per que m’ho clarifiqués.

El primer que li vaig preguntar és per què no es tenia en compte el desnivell negatiu, és dir el de baixada, que en la majoria dels casos és on un corredor demostra la seva tècnica i habilitat, doncs les pujades, a excepció dels trams de grimpada, són trams de potència física. La resposta va ser: “en Jordi (el cognom el sabem tots) ho va decidir així”.

Per tant, els trams de baixada, que normalment són els darrers quilòmetres de cada cursa, quan un va esgotat, on has d’anar més en compte amb les pedres i altres obstacles, on es va al límit de les forces, on si vas dels primers et jugues el podi, segons els sistema de puntuació de la FEDME, no serveixen de res, s’acaba la puntuació a la darrera pujada. A les hores, per què no finalitzen les curses en pujada?.

En quan a la puntuació de la cursa, el “reglamento” diu: “El coeficiente de dificultad se aplicará a cada posición de la clasificación de la manera siguiente: [50x coeficiente] / 10, para el primer/a clasificado/a. [49 x coeficiente] / 10 para el segundo/a clasificado/a. [48 x coeficiente] para el tercer/a clasificado/a, hasta la posición que obtenga 1 punto, el resto de clasificados obtendrán 1 punto”. Tot i respectant que és una manera com una altra d’adjudicar punts, la formula és si més no “rocanbulesca”, per què multiplicar per 50, 49, etc i després dividir per 10?, A cas no és el mateix multiplicar per 5, 4,9, 4,8, etc i deixar-nos de tanta fòrmula?, el resultat és el mateix...pitagorins, pitagorins, qualsevol dia ens posen arrels quadrades, equacions, etc.

Anem a posar exemples, ara a la copa catalana, per posar un exemple conegut per tots, els punts per cursa oscil•len entre 110 i 130 punts, ja que les dificultats i/o distàncies són similars i si més no, la cursa més curta, en aquest cas la del Pedraforca, compensa la manca de quilòmetres, amb desnivells i/o dificultat. L’única excepció és la Cuita el Sol (80 punts), ja que es tracte d’una milla vertical. Si apliquéssim els sistema FEDME, les diferències entre curses serien abismals: Mentre que la cursa de Berga estaria valorada amb 303 punts, la del Pedraforca estaria valorada amb només 86 punts i la Cuita amb uns irrisoris 39 punts. I la FEDME pretén que totes les curses siguin homologades per ells?, esperem que la FEEC tingui dos dits de front i no caigui en aquest parany.

Seguim posant exemples, ara a nivell internacional, doncs si enim en compte que l’inventor dels “coeficientes” també té poder sobre el reglament internacional, qualsevol dia els aplica a nivell mundial. Així en trobem que la cursa del Kinabalu, amb tot el que suposa, és dir un desnivell de pujada bestial, una alçada, superior als 4000 metres, que pels que no estan acostumats a aquestes alçades és un important handicap i per descomptat una baixada extremadament difícil i tècnica, estaria valorada amb coeficient 47 i 234 punts pel primer. Mentre que la cursa de la Volta al Terme de Fondeguilla (amb tots els respectes), amb només 874 metres d’alçada, té un coeficient 85 i 418 punts pels guanyadors.

És lògica aquesta diferència?, és normal? A quin cap hi entra que la Volta al Terme (repeteixo, amb tots els meus respectes) ha de ser molt més valorada que la cursa del Kinabalu?

Kiku, no se si has entès com funcionen els “coeficientes”, que de lògica no tenen res, però així funciona la FEDME, il•lògicament, el pitjor és que aquesta febre té tendència a escampar-se a d’altres federacions. Esperem que a la nostra no.

Final del Circuit de les Terres de l’Ebre i de la Lliga Catalana

Estem arribant al final de la temporada de curses de muntanya i setmana rere setmana van acabant els circuits, copes, lligues, etc.


Aquest cap de setmana finalitzen dues competicions, el Circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre i la Lliga Catalana.

El primer ha tingut un gran èxit de participació i ha estat format per 14 curses. La primera va ser el mes de març (amb la Cameta Coixa) i finalitza ara el novembre amb la 1ª Cursa de les roques (Horta de Sant Joan, Terra Alta).

En categoria de dones, el títol està pràcticament decidit en favor de Maria Reyes Valero, que té una renta de 110 punts sobre Montserrat Sisteré. En homes el favorit és Ahmed Elqayed, que actualment avantatge a José Luis Rubio amb 39 punts. Per equips està tot decidit i els guanyadors seran l’UEC Tortosa, seguit de A.E. Alcanar i del Trail CER la Sénia.

Aquesta darrera cursa té una distància de 27 quilòmetres i 1.300 metres de desnivell positius. La cursa transcorre en gran part pel territori devastat pel gran incendi d’aquest estiu i acostarà als corredors al gran drama dels incendis forestals.

Per la seva part, la darrera cursa de la Lliga Catalana, serà la Montserrat Nord, que també és puntuable pel Circuit Català de Curses de Muntanya. Montserrat Nord, amb només tres edicions ja és una cursa consolidada en el calendari català, principalment per dos motius, l’escenari, Montserrat és sempre Montserrat i en segon lloc per que participar en aquesta cursa és rendir un homenatge al malaurat Ricard Confalonieri, excorredor i ideòleg de la cursa.

Actualment la classificació de la Lliga l’encapçala Javi Delgado, que matematicament serà el guanyador, doncs avantatge amb 340 punts a Jordi Martínez. En dones la líder actual és M. Montañans Casanova, que només té 38 punts de renta sobre Anna Junque, la darrera cursa serà decissiva per la victòria final. Per equips, la victòria de la A.Es. Diedre sembla assegurada.