Suficientment indignats?

Aquesta pregunta la llenço a l’aire per els esportistes catalans d’elit, sigui quina sigui la seva especialitat.

Cada vegada més veiem esportistes catalans defensant la samarreta de la “roja” de torn, futbol, hambol,  basket, natació, atletisme... i com no, curses de muntanya. I cada cop més, els veiem celebrar les seves victòries amb la senyera a la ma i fins i tot els més agosarats, portant l’estelada.

Després en les seves manifestacions es recullen comentaris com “si es pugues competir com Catalunya ho faria, però esportivament mi veig obligat, és una oportunitat”, encara que en algú, amb l’eufòria del triomf i el bany de masses (cas del futbol) se li escapa un viva España.

També és cert que en els que defensem el dret de competir com a Catalunya, sens diu que barregem política i esport, però a tot cas, no barreja esport i política,  aquell que prohibeix el dret a poder competir, per la nació de cadascú i no pas aquell que reclama un dret fonamental?.

Tornant als esportistes, sincerament crec que avui en dia, no és suficient portar la senyera o estelada a la ma o esgrimir excuses esportives (encara que ho comprenc). Cal fer un pas més, un pas que sigui, si no el definitiu, gairebé.

Crec que en una societat on s’estan començant a canviar els esquemes, cal ser valents i enfrontar-se a la problemàtica de les seleccions nacionals.    

Que passaria si els esportistes catalans es neguessin a participar en les “rojas”?, sincerament crec que res. Els españols posarien el crit al cel, apel·larien a la “unidad nacional”, amenaçarien amb multes i sancions, i què?.

Per enèsima vegada s’ha demostrat que la gent es mou per un grapat de ganàpies que xuten una pilota. Si aquests ganàpies encapçalessin aquesta revolta, de ben segur que molts més esportistes d’altres esports els seguirien i la societat catalana, els hi faria costat.

El proper 12 de juny, es celebrarà el campionat d’Europa de la ISF i altre cop, si no s’ha iniciat la revolució, veurem als nostres corredors defensant la “roja” per decret llei. Seria una bona oportunitat per que els nostres corredors amb en Kilian, Just, Mireia, Núria, etc., diguessin prou i la FEEC fos valenta per enviar-los com a catalans, ja que es tracta d’una competició “open”, i si la FEEC no ho fa (amb l’actual junta és demanar un miracle), ja es trobaria els mitjans per enviar-los, la “roja” quedaria reduïda al Raul Garcia i 3 o 4 més (sense que ningú  s’ofengui). Que no tindrien el prestigi de ser campions d’Europa de la ISF? I què? Si tal com està “muntat aquest tinglado”, resulta que el campió d’Europa, no necessariament ha de guanyar la cursa, ja que ho serà el primer “oficial”, encara que quedi desè de la cursa.

Resumint, els esportistes catalans no estan suficientment indignats com per renunciar a la “roja”, potser caldrà esperar... però més aviat o més tard, hauran de fer un pensament.

FEEC: Ultratrails o Ultranyaps?

No podria haver començat pitjor la Lliga Catalana de Curses d’Ultraresistència, una setmana després de la cursa, encara no hi han les classificacions i tot per una mala organització o millor dit, per no saber com resoldre un problema fruït de mala coordinació, com a mínim.

Sembla ser, en aquest primer Ultratrail (Ultra Trail Barcelona), diuen les males llengües,  es va encomanar el marcatge a 3 entitats, cadascuna responsable d’un tram, però ningú va recórrer tot l’itinerari, per veure que estigués ben senyalitzat i pel que diuen altre cop les males llengües, efectivament hi havia trams, especialment on es produïen els canvis de cada entitat, que el marcatge era deficient. Però res que no es pogués resoldre amb sentit comú i sobretot sentit de l’orientació. Però això no va ser el més greu, el pitjor va passar entre els controls 6 i 8, on les senyals van desaparèixer, doncs testimonis oculars van veure com el propietari d’un dels terrenys per on passava la cursa, anava recollint els senyals, doncs pel que s’ha sabut després, gràcies a les males llengües, ningú li va demanar permís, doncs ja s’ha sabia que difícilment hagués donat permís per passar pels seus terrenys.

Conseqüència de tot això, els primers corredors que van passar per aquest tram, es van perdre, despistar, desorientar, etc. Les males llengües, segueixen dient que un dels corredors que van patir aquest contratemps es va posar en contacte per telèfon, amb alguna persona de l’organització, que els va orientar i els va assegurar  que aquest tram es neutralitzaria. La sorpresa va ser que al finalitzar la cursa, es va comunicar que no hi havia tal neutralització i que aquests corredors com s’havien saltat un o dos controls serien penalitzats. L’escàndol va ser i és majúscul.

Però aquí no finalitza tot, sembla ser, sempre segons les males llengües, alguns corredors es van trobar en persones de l’organització, que anava recol·locant  les cintes desaparegudes, tot preguntant-li per on havien de seguir, els va dir que “ni idea”, que ell només estava posant cintes. Altres corredors més afortunats, van aconseguir que els hi indiqués el camí, però amb tant mala fortuna, que el camí indicat, es saltava un control. Increïble però real.

Tant increïble com que un ultrafondiste reconegut,segons les males llengües, va passar per un control i no va funcionar el sistema de marcatge, per que s’havia mullat al riu, els del control li van anotar el número de dorsal, la sorpresa va ser que el van penalitzar per saltar-se aquest control, malgrat agafar-li el número i de fer-li fotografies.

Per acabar-ho d’adobar, les males llengües diuen, que van consultar a la FEEC sobre l’afer i la persona que els va contestar, des de la secretaria tècnica (un il·luminat que ja es conegut per la seva poca traça en atendre federats i entitats) els va dir que la culpa és dels corredors, que si haguessin portat un GPS això no els hagués passat, ja que un parell de dies abans de la cursa es va proporcionar els traks i un mapa de l’Alpina. Increïble però real, aquests personatge no sap que es tracta d’una cursa de fons i velocitat, no d’orientació? On posar que el material obligatori inclogui un GPS? A cas no posa en el reglament de la FEEC en l’article 2.1 diu “Els recorreguts estaran degudament senyalitzats en la seva totalitat,…”? i una darrera pregunta, on són els àrbitres de la FEEC?, si bé és cert que són àrbitres de curses de muntanya, són perfectament capaços de fer d’àrbitres de curses d’ultrafons, només és necessari  una sessió per explicar-los les particularitats del reglament, però clar, si es pot estalviar, millor que millor, però la pregunta és, des de quan en una competició federativa, denominada “oficial”, es pot dur a terme sense un jutge federatiu?.

En fi, em temo que les males llengües, un cop més tenen raó i veurem com se’n surt la FEEC, això pot acabar al tribunal d’arbitratge de l’esport. Males maneres d’iniciar un projecte que podria tenir un molt bon futur, però amb nyaps com aquest (un més de l’actual FEEC), el futur es transforma en un cumulus nimbus.           

El feudalisme ha mort?

El feudalisme: és un sistema polític, econòmic i social. Els regnes es dividien en petits territoris semi-independents on l'amo proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei.

Monarquia española: Un rei, uns nobles (govern), uns territoris semi-independents (autonomies) governats  per senyors (presidents autònoms), uns vassalls (població) que segueixen pagant uns (molts) tributs a senyors i nobles a canvi d’uns hipotètics favors  i d’una protecció

Estructura federativa: Un rei (president), uns nobles (junta), uns territoris semi-independents (vegueries) governats  per senyors (veguers), uns vassalls (federats) que paguen tributs a canvi de protecció (llicències).

Algú em pot dir que ha canviat? L’únic que ha canviat és que presidents i governs els escullen els vassalls, però el funcionament  polític i econòmic és molt semblant: el vassall paga i mantè als senyors, nobles i reis

No creieu que és hora de fer canvis? No és hora que els vassalls tinguin accés directe a decidir? No creieu que senyors i nobles no han de tenir dret a “vetar”?

Cal buscar nous sistemes d’organitzar-nos, els sistemes actuals estan caducats o si més no estan viciats i calen reformes a fons, del contrari seguirem en el sistema feudal, pagant i pagant, per que alguns visquin de les esquenes d'altres.

El president de la FEEC denunciat

L’afer del refugi de Certascan, ha arribat als jutjats, el president de la FEEC, Jordi Merino i tots els membres de la Junta, denunciats per “allanamiento de morada”.


Si els fets són tal qual els relata en Jan, moltes són les preguntes que haurà de respondre el Sr. Merino, que ha demostrat un cop més ser un excel•lent excursionista, pujant al refugi en helicòpter, suposadament pagat per totes les entitats i tots els federats.

Reprodueixo el text publicat per en Jan al Facebook:

Denuncia presentada en contra de Jordi Merino i Urbano, todos los miembros de la junta de la FEEC, Agustí Turón y Sergi Turón como presuntos responsables de allanamiento de morada.



El viernes 15 de abril Jordi Merino me envía un correo electrónico a las 14h 16’ diciendo que subirá al refugio acompañado de un notario y que me esperan a las 4 de la tarde de ese mismo día. Abro el correo y me encuentro este mensaje a las 3 de la tarde. Evidentemente lo han enviado para que no pueda estar ya que saben que es imposible estar en el refugio en menos de 3 horas.


Subo todo lo rápido que puedo e intento llegar al refugio a las 18h 30’. Ellos llegan antes porque suben en helicóptero.


Cuando llego al refugio no queda nadie, me encuentro la cerradura de la puerta de acceso rota, la puerta apuntalada con unas cuerdas y la ventana de la habitación donde dormimos abierta.


Arreglo la cerradura de la entrada con el de otra puerta y bajo a poner la denuncia a Sort.


El sábado subiendo por la pista veo aparcado el vehículo del Agustí y voy a buscar el único punto de cobertura para llamar a los Mossos de Esquadra ya que me temo que estén forzando nuevamente la puerta.


Los Mossos me dicen que han hablado con Jordi Merino y asume todas las responsabilidades de esta actuación.


Veo a dos personas que bajan del refugio y bajan con el coche en dirección a Tavascan, donde son interceptados por mi mujer y los Mossos que les cogen declaración in situ a Agustí y Sergi Turón y confirman que han cambiado las cerraduras del refugio.


Me encuentro como mínimo que han roto y cambiado las 3 cerraduras para poder entrar al refugio, por lo cuál no puedo acceder al interior para poder comprobar si han hecho otras actuaciones, así como tampoco puedo ver todos los utensilios personales y de mi familia.


Es increíble que el Presidente de la Federación Catalana de Montaña (FEEC), que representa a todas la Entidades pueda actuar como lo ha hecho enviando unos “sicarios” para que atenten en contra de nuestra intimidad y mis pertenencias, el usufructo de las mismas… (¿Os acordáis de la ley de Corcuera de la patada en la puerta?)


Creo que Agustí tiene demasiada prisa por ser guarda de Certascan y no puede actuar como lo ha hecho, aunque le mande Jordi Merino autoproclamándose juez o Dios, violentando propiedades ajenas.


La FEEC es consciente, por dos burofax de mi abogada, que no consideramos correcta su resolución, por lo cuál el refugio no está desocupado y sigo ofreciendo el servicio que me obliga mi cargo de Guarda. Debido a que no hemos recibido respuesta, ni denuncia, ni intento de hablar como hemos solicitado. La actuación correcta es la de presentar denuncia ante los Tribunales, ya que únicamente ellos tienen derecho a actuar.


No se puede entender que la FEEC como Entidad Deportiva cometa actos presumiblemente delictivos y llegue a estos extremos simplemente por estar obcecados en no querer hablar.

La cançó més repetida

No sé si és ignorància, obsessió, ignorància o simplement mentides compulsives.

Fa uns dies i tal i com vaig reflectir en aquest bloc, les falsedats, tornaven a la càrrega. Ara uns dies després “sant tornemi que no ha estat res”. M’he pensat molt si escriure quelcom sobre aquest tema o ignorar-lo, per no ser pesat, finalment m’he decidit per la primera opció.

El individuo en qüestió, ha escrit en diversos fòrums i de pas també a la ISF, el següent missatge:

Nova challenge de curses de muntanya “Lafuma European Trail Series 2011”, auguro que aquest circuit tindrà un gran futur a nivell popular, curses atractives, ben distribuïdes i bons premis.

Farien be els organitzadors de l’Olla de Nuria i Arratzu de demanar entrar en aquest circuit vist el fracàs, anunciat tot sigui dit, de la “mountain running cup”.

Cap problema en la nova creació d’un circuit de curses, així els corredors tenen més a triar. El que sobra són els consells que dona i sobre tot, l’última frase. Fracàs a la Mountain Running International Cup? Senyor Marimon, vostè a fet comparacions de participació entre aquest circuit i les World Series?, els números són semblants o lleugerament superiors, a favor de la MNRIC. O el que és el mateix, si aquest ha estat un fracàs, que ha estat l’altre?

A una observació que li fa un altre participant al fòrum, el nostre amic contesta:

Aquest circuit "mountain running cup" va néixer ara fa un any amb obscurs objectius politics, vista la poca participació, nul•la repercussió, i que no es van aconseguir els objectius marcats, el principal “patrocinador” es va retirar i va deixar als organitzadors “amb el cul a l’aire”.

Obscurs objectius polítics? Si amb això es refereix a la llibertat que tenen cadascun dels corredors a escollir per quina nació volen competir, tinguin o no tinguin estat. Sí és un objectiu polític, però res d’obscurs, més aviat clar i transparent.

Poca participació? Més de 2000 participants que van finalitzar alguna de les curses, quantes la ISF?.... menys. Nul•la repercusió? La mateixa que la ISF o la Copa de las Españas. No és futbol, no interessa, en aquest cas, un empat. No aconseguit els objectius marcats? I tant... els participants van ugaudir de valent, que era l’objectiu principal, es van donar en premis 3.000€ més, que els que va lliurar la ISF

Que el principal patrocinador, es va retirar? Ja, ja, ja, serà per això que repeteix i aportant més recursos.

Cul a l’aire?, l’únic cop que hem estat amb el cul a l’aire, ha estat per dedicar-te una pedorrea.

Noi, fes-t’ho mirar. Per la meva part, no penso gastar més energies, tothom sap com ets i ja no enredes a ningú, al menys aquí Catalunya.