Carta a un expresident

Abans de tot, dir que realment no se si aquest escrit va dirigit a un expresident o algú que volia ser president i s’ho va creure, doncs si analitzem el temps transcorregut des del seu nomenament, en prou feines 22 mesos, poca o gens feina ha fet. Bé potser sí que ha fet quelcom, però comptades ocasions, tant comptades que es fa difícil recordar-les. El que sí recordo és que han o ha estat per desfer algun embolic , que han creat els seus apreciats vicepresidents.

Diuen que a la vida s’ha de ser al lloc adequat en el moment adequat, tu Dani, vas ser-hi en el lloc inadequat, en el moment inadequat.

Hi ha qui et va ensabonar, coneixedor de la teva il•lusió de ser president de la FEEC i es va servir d’aquest emmirallament que tenies al cap. Però per ser president d’aquesta federació complicada, cal quelcom més que il•lusió, cal un programa i un equip. Programa consensuat i que qui l’ha de dirigir hi cregui i equip triat pel qui ha de dirigir el projecte. A tu et van donar un programa, que d’entrada, ja xocava amb els fins aleshores teus ideals de país i un equip, que en prou feines coneixies i gens cohesionat. Tant el programa, com l’equip , van ser escollits i formats per dos dels teus vicepresidents, el tercer vicepresident aviat farà un any que no se li veu el pèl. Han passat dos anys i l’únic que s’ha fet a sigut acomiadar bons treballadors, destruït l’ECAM i ara desfer-se dels refugis i guardes. Ah! I molt important, convertir-se amb una sucursal de la FEDME, qual borreguet d’una marca de detergent.

Donada aquesta situació, només et quedaven dos camins:

Ser valent i fer fora a aquells que t’han amargat la vida durant dos anys i adreçar la federació o la sortida més fàcil, plegar i deixar en mans d’aquells que realment han dirigit la FEEC durant aquest temps.

Només passaràs a l’historia de la FEEC per fets negatius: mira la FEEC que et vas trobar, mira quina deixes i en mans de qui la deixes. Llàstima, has perdut l’oportunitat somiada i no has sabut o no t’han deixat aprofitar-la. Em sap greu per tu, però a certes edats, un ha de saber on es fica i per que si fica.

Ara tindrem un president, que ha diferència de tu, que has estat muntanyenc des de jovenet, president de club durant uns quants anys i veguer durant uns altres, és un muntanyenc d’aquells que podríem anomanar modern, segons es desprèn del seu Facebook http://www.facebook.com/home.php?#!/profile.php?id=1589085423 : tot terreny poderós per pujar les muntanyes, verd dels camps de golf per passejar i navegar en iot per desestrasar-se.

Els valors democràtics i que segueixen totes les federacions, caldria convocar eleccions, però com tenim un estatut, que preveu una successió hereditària, haurem de tragar amb el que tenim, a no se que les entitats i/o els federats obrin els ulls i fem quelcom, des d’un vot de censura (ho han de fer les entitats) o revolució pacifica davant de la FEEC, com a Egipte, on els federats demanem la dimissió d’aquesta Junta nefasta.

En resum, Dani recuperat d’aquest cop que t’ha donat la vida, de la il•lusió a la desil•lusió, ja veus que hi ha un pas.

Salut i muntanya