dilluns, 21 de febrer del 2011

Resposta al "comunicado oficial del Jefe del Estado"

Després de pensar si valia la pena o no contestar el comunicat oficial 10/2011 de la FEEC, per cert això de “comunicat oficial” em recorda “los comunicados oficiales del jefe del estado” d’altres èpoques. He decidit escriure, si més no, per quedar-me descansat.


Primer de tot, m’agradaria saber on i en quin lloc, jo signo manifestacions en contra del Sr. Latre i la Sra. Doncel, que no tinc el plaer, o no plaer, de coneix-se’ls.

L’únic que he publicat jo en el Facebook de Palestra Excursionista, ha estat un enllaç al bloc de la mateixa Palestra, al igual que han fet altres persones en d’altres blocs, fòrums i webs, entre els quals es troba alguna que altre entitat de la FEEC. En cap moment he fet comentaris ni aportacions particulars a l’esmentada publicació.

Val a dir, que en el “comunicado oficial del jefe del estado”, es diu que vaig ser seleccionador (per ser, de què?, ja que no ho diu), obvia, que també vaig ser durant 11 anys membres de la Junta Directiva ostentant els càrrecs de responsable de Campaments, Curses de Muntanya i Secretari de Junta Directiva i que per tant coneix-ho perfectament l’entrellat de la FEEC i a moltes de les persones de la Junta actual, amb les seves “neures” incloses.

No vull entrar a fer valoracions del que penso de l’afer ECAM, al menys aquí i de forma publica, que és on realment reflecteixo les meves opinions personals, tal i com he fet en d’altres ocasions.

Per tant considero que si el meu delicte ha estat publicar un enllaç, crec que aleshores, existeixen molts altres “delinqüents”. Ara bé, si es tracta d’un afer de persecució individual per part d’algun neuròtic i que va començar fa més de dos anys, inclòs abans de la convocatòria de les eleccions a la FEEC, em sembla molt trist. I que tota una Junta Directiva d’una federació tant important, o al menys ho era, caigui en aquest parany, encara em sembla més lamentable

En resum, temps al temps, que és qui posa a cadascú al seu lloc i dona la raó a qui la té.