dilluns, 30 d’agost de 2010

Había de pasar

Algun dia tenia que passar, no sempre tot són flors i violes, l’esperada edició 2010 del UTMB (Ultra Trail del Mont Blanch), s’ha estavellat estrepitosament, per manca de rigor, manca de previsió i excés de zel .

Les inclemències dels temps, eren adverses, però ni molt menys insalvables per corredors acostumats a curses de muntanya, que combinen l’atletisme amb la muntanya. El problema, és que no hi ha ni una federació internacional, ni en el seus defecte una regulació de que són, de com han de ser i quins requisits han d’acomplir, tant els organitzadors com els participants en aquest tipus de competició. Ningú s’explica com és que no estava previst un recorregut alternatiu, en cas que realment hagués estat necessari, fet que ara per ara i per les informacions que ens arriben, està per veure.

Sigui com sigui, el que sí és cert que el UTMB, està regit per un reglament de la federació d’atletisme francesa, cosa que explica sobradament el per què de la suspensió. Atletisme no és igual a muntanya. El corredor d’atletisme està acostumat a l’asfalt i al poc que les condicions climàtiques siguin adverses es deixa de competir. El corredor de muntanya, està acostumat a condicions atmosfèriques adverses, tant sigui per excés de calor com de fred, és igual que plogui o nevi, l’únic impediment són les pluges torrencials, les fortes nevades o les tempestes amb les seves descàrregues elèctriques. Cap d’aquests fets es donava el dissabte al vespre als voltants del Mont Blach. Es deia que hi havia perill d’esllavissades, l’organització mai les va anomenar, només va parlar de condicions adverses i de desaparició de part del marcatge de la cursa.

Entenc perfectament que en Kilian Jornet, reclamés que els corredors són gent de muntanya i estan acostumats a aquestes condicions, però tal com li vaig dir, realment tots els participants, són gent de muntanya?, sincerament crec que una bona part dels participants no ho són, o al menys no ho són d’alta muntanya.

Els trails i els ultratrails estan deixats de la ma, cadascun té el seu propi reglament i segons el país on es porti a terme, segons regulats per una federació o per una altra i molts cops, com en aquest cas, per federacions que no són de muntanya. Algú hauria de posar ordre en tot això (però si us plau que no sigui la ISF).

També s’hauria de revisar les probes que donen els punts per poder-te inscriure al UTMB, moltes d’elles poc tenen a veure amb un Trail o Ultratrail, només cal veure quines són. No tot és quilòmetres i desnivell, cal assabentar-se de moltes altres coses, com per exemple tipus de terreny, alçada, climatologia, etc. Moltes d’aquestes probes classificatòries, no tenen res a veure amb una competició de muntanya, és més moltes d’elles s’anomenen “marxes”, “trekings”, etc. És dir res semblant a una competició de veritable muntanya i per tant aquells que han aconseguit els punts suficients per participar al UTMB, d’aquesta manera difícilment podran enfrontar-se a competicions amb temperatures sota zero, amb vent i pluja o neu.

Malament també l’alternativa de l’endemà de convertir el UTMB, amb una cursa que era la repetició del CCC, del dia anterior i amb límit de corredors. Una solució que ha ha semblat que servis per rentar la cara a la competició i no tenir que donar més explicacions i retornar els diners als corredors.

dilluns, 23 d’agost de 2010

Mountain Running International Cup: Els corredors africans avisen.

Ja fa temps que ho dic, el dia que els corredors africans es prenguin en serio les curses de muntanya, tremolem tots.


Fa uns anys al Kinabalu Climbathon, ja varen participar 3 keniates, no van fer una gran cursa, més aviat només va acabar un. Però en anys posteriors han tornat i han anat millorant resultats, ja veurem que passa en el futur.

L’any passat a l’Olla de Núria, la sorpresa la va donar el corredor marroquí ABDERRAHIM AIT BEN CHATOUI, que es va situar en quarta posició per darrera nomes, d’en Kilian, L’Agustí i en Mejia. Era la seva primera cursa d’alta muntanya, no havia pujat mai més amunt de 1000 metres. I al Toubkal Marathon, el guanyador també va ser un corredor marroquí per davant de corredors europeus, com per exemple en Marco Olmo.

També l’any 2009 el guanyador del Circuit de les Terres de l’Ebre va ser el corredor d’origen africà Ahmed Elqayet i aquest any segueix pel mateix camí.

Aquest cap de setmana, hem viscut un pas més, els corredors GERVAIS HAKIZIMANA (Ruanda) i EMMANUEL NDUWAYO (Burundi) , sorprenentment han posat en veritables problemes en el Michel Rabat i a l’Ionut Zinca, de fet aquest últim no va poder superar-los. El seu ritme va ser infernal en els trams que eren “corribles” i quan tothom donava per fet la seva punxada als trams tècnics, ells van aguantar el tipus. Al final de la cursa van manifestar que era la seva primera cursa de muntanya, que només havien estat una setmana entrenant pel Pirineu, per tal d’adaptar-se a l’alçada.

Crec, més tard o més aviat, entraran al món de la muntanya, sens dubte serà un bon al•licient i revolucionaran les curses on hi haurà més d’una sorpresa

Pikes Pike, bona collita catalana

Aquest diumenge es va córrer una nova cursa de les World Series, e aquest cas a USA, on com és normal, només van poder assistir corredors europeus que tinguin un bon suport econòmic. Entre aquests els corredors de la Selecció Catalana i els del Salomon-Santiveri.


La victòria, un any més, va ser pel corredor local Marc Carpenter, no se que farant quan aquest home es mori. Entre els destacats de la cursa el sempre segur Toti Bes, impressionant baixada la seva, que el va portar al tercer lloc de la cursa, sempre ho he dit, en Toti és un valor segur, mai fallarà. En Jessed Hernández, que opta al triomf final va ser quart, en Just Sociats 11è. I en noies la Laia Andreu va ser quarta, tot lluitant pel tercer lloc del podi.

Menció a part mereix en Tofol Castanyer, líder de les World Series, que ahir només va poder ser sisè per culpa de problemes intestinals. Encara i així manté el liderat.

Cal destacar el detall que va tenir en Tofol a la darrera cursa de les World Series, celebrada a França, el Chaberton Marathon, on després de guanyar, els organitzadors de la cursa, a l’hora de fer el podi li van dir que no tenien l’himne de les Balears, que si volia l’himne español. En Tofol no va dubtar ni un moment, volia l’himne català, Els Segadors, en senyal d’agraïment a la Selecció Catalana, que fins l’nya passat el va acollir, ja que la federació balear i el govern insular, no li donaven cap ajuda, malgrat obtenir extraordinaris resultats. Tofol, des d’aquí gràcies pel detall.

dijous, 5 d’agost de 2010

Cada dia en som més

Hi ha gent que sempre estan en poder de la veritat i tots aquells que no opinen com ells, passen a ser uns essers incultes, desinformats, mentiders convulsius, etc. Això no ho dic per dir, ho dic per que en aquests darrers dies hem viscut un nou capítol de supèrbia d’un esser d’aquests sobrenaturals que està per sobre del bé i del mal.


Resulta que un pobre ingenu va escriure en el seu blog, que no entenia com la ISF ha denominat al Trofeu Kima Campionat del Món de Ultra-Skymarathon, just el mateix dia que es celebra el UTMB, la proba reina de les curses de muntanya de llarga distància. En el blog s’han fet moltes aportacions, a favor i en contra i totes respectables, a excepció de les que ha fet un totpoderós, que com a tal està a tot arreu remenant les cireres.

Com a degenerat mental i mentider convulsiu que soc (així em defineix el sr. Totpoderós en el blog que faig referència), no puc estar-me d’analitzar els seus comentaris, en el blog original també he contestat, però de forma més esquemàtica per no posar en cap compromís al propietari del blog.

Hi ha dues manifestacions, una el dia 4 i una altra a l’endemà, dia 5. Sembla ser que no va poder dormir de l’excitació que tenia i així només llevar-se es va tornar a posar a escriure com un “poseso”, doncs es va repetir bastant del que ja havia dit el dia anterior.

Anem a l’anàlisis:

....“con esto de internet cada vez es más habitual la invención de noticias falsas para mayor gloria del escritor, y también que gente que no tiene ni idea de algo hable por los codos” ....” antes de mentir de forma premeditada e interesada tal vez deberías haber consultado con la almohada”....

Així defineix a tots aquells que han participat en el debat Kima-UTMB i en especial en el Sergio, propietari del blog.

... “entre ellos están USA, UK y Francia que según tu no conocen este deporte, pues mira por donde son de los más activos”...

En referència als països que formen part de la ISF, la pregunta és, quantes de les activitats que es fan en aquests països formen part dels calendaris o estan tutelats per la ISF? Dos, tres?, la resta han anat i aniran al marge de la ISF i probablement no en vulguin saber res.

...”Hay otros 15 países que están en vías de formalizar su ingreso, lo que representará un salto muy importante para este deporte. Además de decenas de carreras que quieren entrar a formar parte del circuito mundial por el prestigio que ello representa.”...

Uff, hi ha una cua que no se l’acaben, hauran de fer hores extres per acabar amb les cues d’espera, com a la sanitat. Clar que pel que m’ha arribat i de molt bona tinta, el president de la ISF, ha fet més d’una oferta a algun país dient-lis que no han de pagar cap quota (que passa, només paguen o pagaran les actuals federacions integrants de la ISF?) i a més la ISF pagaria el trasllat dels corredors d’aquest país, a les curses de les World Series (sense comentaris).

En quant a les curses que fan cua, tres quarts del mateix, però quan els hi diuen que han de pagar, mínim 4.000€, més tota uns sèrie de “extres”, es tiren enrere, si no, per qué gairebé són les mateixes curses les que formen part del calendari?

...”En otro punto del texto dices: “Porque la que se lió con el paso de la FSA a la ISF fue parda”, ¿que se lio? ¿A qué te refieres?, te lo digo alto y claro NO TIENES NI IDEA, aquí lo has demostrado. A ver si puedes explicarnos a todos que es lo que se lio, tal vez nos sacas de dudas, o tal vez formas parte del engaño que se produjo y en el que algunos “caísteis de cuatro patas”. Un engaño promovido desde Catalunya de forma muy interesada, por un personaje de triste memoria para todos, que en su día fue “EXPULSADO” de la Federación Catalana por las múltiples e incontables irregularidades de cometió, incluidas la de tipo “Económico” por decirlo finamente.”...

Aquesta és de campionat. Resulta que a Canazei, el juliol del 2008, no va passar res de res, va ser una assemblea, plàcida com una basa d’oli, OSTI TU! QUINA AMNÈSIA.

Resulta que Euskadi i Catalunya, tenen el mateix estatus que tenien abans de la transformació de la federació, que poden seguir competint com ho feien abans, que la FEDME, no va fer absolutament res, que va ser un suïcidi de bascos i catalans. A qui pretén enganyar? AIXÒ NO COLA tothom sap el que va passar.

En quant a que jo vaig ser expulsat (suposo que es referix a mi)per tots els motius que diu, només puc dir que si és veritat QUE HO DEMOSTRI, que el convidaré a passar un cap de setmana, a la mansió que tinc a les Illes Caiman, que em vaig comprar amb tot els desfalc econòmic que vaig fer a la FEEC.

...”El problema surge cuando no se trata de opinión, y si de falsedades descritas como si fuesen verdades, no solo en este blog, en otros similares”...

Això ja ho diu l’endemà, després d’haver tingut un orgasme celestial, pensant amb el que havia escrit el dia anterior. Orgasme que li va crear amnèsia, doncs més o menys és que havia dit el dia anterior, referint-se al propietari del blog.

...”“Porque la que se lió con el paso de la FSA a la ISF fue parda”, y mi pregunta es, ¿que se lió? No ocurrió nada en absoluto, excepto que un degenerado mental se inventó una historia buscando únicamente su propio beneficio, y lo consiguió gracias a unos pocos, como Sergio, que no contrastaron si era verdad o no y se lo creyeron, de hecho por lo que parece Sergio todavía se lo cree. Eso también va por ti Iker”...

Altra repetició, potser havia sopat amb all i oli?

...”“la creación de un campeonato paralelo”, si a la Mountanin Running Cup le llama campeonato paralelo es que tiene poco criterio a la hora de determinar que es una competición de alto nivel y la que no lo es”...

Si es refereix a la de “alto nivel” a les curses d’Andorra i l’Orobie Skyraid, on va haver errades organitzatives descomunals, prefereixo, les de “bajo nivel” i amb els ulls tancats. Per cert amb les errades que van haver en aquestes curses on eren els flamants àrbitres de l’ISF?

...”“La Copa del Mundo de Skyrunning que no acaba de despegar”. No acaba de despegar????? es la competición de carreras de alta montaña más prestigiosa del mundo, con repercusión mundial como nunca lo tuvo este deporte, decenas de páginas web hablan de ella, revistas de todo el mundo se han hecho repercusión del tema, el calendario está compuesto por algunas de las mejores carreras del mundo en cada continente, y otras tantas que se han descartado porque no se puede hacer un calendario más amplio, cada año más equipos comerciales se unen al circuito, etc”...

Ja, Ja, Ja, diu que el calendari no es pot ampliar?, si cada any l’estan reduint més, per que els organitzadors no estan disposats a pagar els 4.000€, per que uns vividors visquin del “cuento”. En quant als equips que es llencen a cegues a disputar les World Series, només cal mirar les classificacions d’enguany, NOMÉS 9 EQUIPS HAN PARTICIPAT FINS ARA, dels quals 5 espanyols, més catalans i bascos, un equip anglès i un d’italià, buff quin a”gobio” d’equips.

...”En Catalunya ya nadie se cree todo ese rollo de FSA y la ISF, ya se descubrió la verdad hace tiempo y ya nadie “con dos dedos de frente” habla de ello, pero parece ser que hay gente que no se enteró de ello”...

Cert, hi ha gent com l’actual junta de la FEEC, que no es van assabentar o millor dit, no es van voler assabentar del que va passar, ja que estan sotmesos a la voluntat de la FEDME. Si mirem altre cop les classificacions, veurem que a part dels corredors de la selecció catalana,n o hi ha més corredors catalans, per que serà?

...”A parte de eso, dices que Quico Soler en sus editoriales habla claro, si tú crees que mentir impunemente de forma sistemática, es hablar claro creo que deberías plantearte la vida, el problema lo tienen ahora los de la revista que no saben cómo sacárselo de encima”...

I per finalitzar la “cirereta”, ara se les carrega el pobre Kiku, el qual dono la benvinguda al club dels mentiders convulsius

Crec que no calen més comentaris, per aquells que encara creuen que els déus no existeixen, aquesta és la proba final de que van errats, els déus existeixen, el que passa és que amb aquesta forma d’actuar, fer i dir, cada dia serem més els agnòstics.

dilluns, 2 d’agost de 2010

Cap de setmana d’èxits dels coneguts.

Tres curses de renom s’han disputat aquest passat cap de setmana: Championat du Canigou (la de més solera), el Trail Aneto (el de creació més recent) i el Chaberton Marathon (la segona de les World Series). I a totes tres corriengent coneguda, que malgrat ser craks d’aquest esport, sempre han estat eclipsats per d’altres corredors, de vegades considerats no terranals.

Michel Rabat, el corredor de la Catalunya Nord, d’aspecte fràgil, prim i d’estatura més aviat baixa, això sí sempre amb el somriure al rostre, estigui o no estigui corrent. Sens dubte és el successor del mític Frederic Frezoul, que tants enfrontaments va tenir amb en Kiku Soler i l’Esteve Canal, amb una gran diferència, en Michel, ha fet el pas de creuar els Pirineus i competir a casa nostra i ara, a través de la Mountain Running International Cup, també ha començat a competir a la resta d’Europa. En Michel es va imposar de forma clara i contundent al Championat du Canigou, una cursa que cap català ha de deixar de participar-hi encara que només sigui un cop.

Trail Aneto, un dels trails més importants que es celebren a l’estat español, va ser guanyat per en Juan Antonio Ruiz, per molts un desconegut, per d’altres no tant. Es tracta d’un corredor modest, d’aquells que probablement no serà mai una figura, però d’aquells corredors constants, amb voluntat de superació. Vaig compartir amb ell estada al Japó i des del primer moment vaig veure que qualsevol dia tindria la seva oportunitat, la victòria d’ahir ha estat un primer pas.

En Tòfol es va imposar a la Chaberton Marathon, batent tots els records de la cursa. Aquest pot ser el seu any, ja porta uns anys quedant-se a les portes de guanyar les World Series, per això haurà de lluitar contra en Jessed Hernández i probablement contra en Aritz Kortabarria. M’alegro pel Tòfol, després de uns anys adoptat per la Selecció Catalana, per fi sembla que el govern balear li reconeix els seus èxits i pot ser reconegut pels seus. En Tòfol és tot sacrifici, entrenar, desplaçar-se per competir, quants es tenen dues criatures de poca edat és molt difícil, tant de bo aquest any sí. Encara que també m’alegraria que triomfés en Jessed, l’home que quan es proposa entrenar al 100%, és l’únic corredor de fer ombra en el Kilian. Jessed ahir va ser segon, però en cap moment va posar en perill el triomf d’en Tòfol.

En aquesta darrera cursa m’agradaria destacar l’actuació d’en Toti Bes i en Just Sociats, altres dos corredors terrenals, que sempre estan entre els primers, valors segurs per la Selecció Catalana, que de seguir així, tornarà a revalidar el títol de campions del món, malgrat que sobre d’ells pesa l’ombra de “la roja”.

En noies només a la Chaberton Marathon, van tenir bons resultats, el quart lloc de Núria Picas, fa que sigui la revelació de l’any, ja ho va demostrar a l’Olla de Núria, sens dubte serà la figura catalana dels propers anys, amb permís de la Laura Orgue. Per la seva part la Laia Andreu, no acaba de despuntar, però sempre està allà, ahir sisena, segur que també arribarà la seva oportunitat.