diumenge, 28 de març del 2010

Altre cop traïts per catalans

Aquest estiu farà dos anys, que el trangle format per Garrigós-Colomer-Marimón, van fer fora a Catalunya de International Skyrunning Federation (ISF), en favor de la federació española (FEDME), tot amb el vist i plau d’en Marino Giacometti, president de l’ISF. Un any més tard la FEEC va ser readmitida, però sense dret a vot i sense el dret a participar de la Selecció Catalana als campionats del Món, Europa i els Skygames.


Ara, aquest mateix triunviriat, amb el consentiment de l’españolitzada FEEC, pretenen per l’any 2012, organitzar els Skygames a casa nostra, refregant-se la “roja” per la cara.

A sobre al final de la noticia publicada al web de la FEEC http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5290 mencionen els corredors catalans que s’han vist obligats a córrer per una altre país que no és el seu. Tot convidant a anar-los a veure vestits de vermell.

divendres, 12 de març del 2010

MOUNTAIN RUNNING INTERNATIONAL CUP (GRAND PRIX OF THE NATIONS)

Ja és una realitat aquest nou circuit de curses de muntanya. Un circuit internacional diferent i amb curses que fins ara no havien estat a cap competició internacional

Aquesta copa neix a resultes d’analitzar les actuals World Series i veure que any rere any van perdent interès, tant per corredors com per organitzadors. L’elevat esforç físic i econòmic, es fa cada cop menys assequible per ambdues parts, que al cap i a la fi, són els veritables protagonistes de les curses. Per no parlar de les exigències dels directius de la ISF, que fan més que dubtar del destí dels diners que paguen els organitzadors.

La Mountain Running International Cup, a part de garantir la igualtat entre homes i dones, deixa total llibertat que els corredors escollin a quina nació, volen representar, tingui o no tinguin Estat. Això suposa que els corredors poden córrer per Catalunya, Euskadi, Escòcia, Quebec, Occitània o qualsevol altre nació, sense prohibicions federatives interessades.

S’estableixen tres classificacions: Individuals (homes i dones), per equips i per Nacions. Amb uns premis ja estan al voltat de 12 .000 €, més del que ara per ara ofereix l’ISF, més preocupada de com aconseguir recursos per la seva subsistència, que per vetllar pels interessos dels corredors.

Ara per ara es fa difícil determinar quins corredors seguiran aquesta nova Copa, però tant se val, l’important és donar aquest primer cas per finalitzar amb aquest monopoli que fins ara tenia en sr. Giacometti, Marimon i companyia.

Val a dir que el sr. Giacometti ha encaixat molt malament aquesta nova iniciativa, doncs no ha tingut cap dubte (us juro que en tinc proves) en escriure un correu als organitzadors italians, per què no s’embarquessin en aquest projecte, titllant a aquest projecte de tercera categoria i que tot era un muntatge meu. Tot dient barbaritats com que jo havia estat expulsat de la FEEC i no tenia el reconeixement de la FEDME. Quant tots sabem que jo no he estat expulsat de la FEEC i que la FEDME m’importa un “bledo” i que el seu reconeixement tant m’ha fot, doncs mai n’he format part, ni tant sols com a federat, doncs en ser federat amb la meva nació, en tinc més que suficient.

En fi, aquest projecte tira endavant i serà sens dubte és una nova forma d’entendre la competició del nostre esport.

Tota la informació a:

http://www.mountainrunninginternational.org/

http://www.facebook.com/pages/Mountain-Running-International-Cup/391835623447?v=wall&ref=nf

dimecres, 3 de març del 2010

FEEC i Vèrtex, segueixen vetant als federats

El passat més d’agost, després de disputar-se la cursa de muntanya de l’Olla de Núria, l’Anna Serra i jo, com membres de la Palestra per un excursionisme fort i independent, vàrem dirigir una carta al Vèrtex, tot reclamant una resposta del president de la FEEC, Sr. Daniel Planas. (veure la carta al final de l'escrit)

No cal dir que per part del president no hi ha hagut cap resposta, sembla que els federats l’importen ben poc i per part del Vèrtex tampoc hi ha hagut cap intenció de publicar la carta. En el darrer número de l’any passat, el 227, al veure que no hi havia la carta em vaig dirigir al responsable de la revista, per saber que havia passat. La resposta va ser que van publicar les cartes que hi havia abans que la nostra.

La sorpresa ha estat que en el primer número d’aquest any, no només no s’ha publicat la nostra carta, si no que no s’ha publicat cap, és dir, si no hi ha cartes pendents, per que no s’ha publicat la nostra? O és que hi ha ordres de no publicar cartes crítiques amb l’actual Junta?

En quan al contingut, si bé és cert, que el president Sr. Planas ha donat tot el suport a la Selecció (ves quin remei, després dels bons resultats dels nostres corredors i del missatge de la Secretari General de l’Esport de que “aquest equip s’ha de cuidar”, no és menys cert, que la FEEC, no està fent cap pas per que Catalunya, torni a poder competir en els campionats del món i d’Europa, ni està prenent mesures per que els craks de la nostra Selecció marxin cap a equips comercials privats, minvant el poder de la nostra Selecció.

Per tant seguim reclamant una resposta, que com a federats ens mereixem. :


Ens mereixem una resposta



Sr. Daniel Planas, president de la FEEC.

El passat 28 d’abril un grup de 72 corredors i tècnics de curses de muntanya, des dels més mediàtics als més populars, ens varem dirigir a vostè a través d’un manifest, reclamant l’actuació ràpida i contundent de la federació, en vers a la prohibició de la ISF, assessorada per la FEDME, de que la Selecció Catalana pogués participar als campionats d’Europa i del Món, així com en els Skygames, tal com ho havia fet fins aleshores.

Malgrat que des de la secretaria de la FEEC, se’ns va dir que aviat es posarien en contacte amb nosaltres, a hores d’ara segueix el silenci com a resposta.

El passat 19 de juliol, just abans de donar-se la sortida a la cursa de l’Olla de Núria-Gran Premi de les Nacions-Campionat de Catalunya, es va llegir un altre manifest, aquest cop reclamant la resposta que encara no se’ns havia donat. Aquest cop el suport va ser dels més de 400 corredors participants a la cursa.

D’això ja fa un mes i encara seguim sense cap resposta. Creiem que com a federats ens la mereixem. No li demanem que comparteixi els nostres pensaments, encara que seria el més digne i lògic per part de la federació que presideix.

La FEEC està formada per Entitats, però les Entitats la formen els socis, els federats, en definitiva cadascun de nosaltres, i ja que els èxits individuals s’interpreten com a èxits de la Feec, de la mateixa manera el pensar de molts de nosaltres es mereix un respecte, si més no, que se’ns escolti.

Creiem que som dignes de rebre la seva resposta, a la que creiem que és una petició justa, de tothom que es senti català i cregui en el seu país. Recordi també que en el seu programa electoral deia: Buscarem tot l’ajut que el Consell Català de l’Esport, la UFEC, totes les institucions catalanes implicades i la classe política ens pugui oferir, per crear un front comú en defensa de la nostra presència als organismes internacionals i de la participació de les nostres seleccions a nivell internacional.

Pel que sabem part de la seva junta no és partidària de la continuïtat de les seleccions catalanes i també algunes persones properes a la seva junta, van qualificar l’acte de Núria com una pallassada.

De moment el seu silenci sembla que dóna la raó als que l’envolten (això ja comença a ser un frau electoral), però malgrat això seguim esperant la seva resposta, encara que siguem poquets els que practiquem curses de muntanya (potser 2500 o 3000 federats), creiem que ens mereixem un respecte.

Anna Serra i Lluís Aloy

Palestra per un excursionisme fort i independent

dilluns, 1 de març del 2010

Ja pots inscriure’t a l’Arratzu Urdaibai

La primera gran cursa de la temporada ja té oberta les inscripcions. Amb només dues edicions, aquesta cursa que es celebra a Euskadi, al costat de Guernica, està cridada a ser una de les grans curses que es dissputen a Euskadi (no només existeix Zegama) i al calendari internacional.


Enguany, entre d’altres al•licients (que ja anunciaré d’aquí uns dies), serà campionat d’Euskadi absolut, sub-23 i per clubs.

La cursa es disputa per terreny amb les característiques típics de la regió, és dir no gaire alçada, però amb una infinitat de pujades i baixades, algunes d’elles duríssimes, com la pujada a l’Ereñozar, al quilòmetre 9, curta però intensa, compensant per unes escales i trobant tot seguit, rampes que t’obliguen a utilitzar les mans.

Especial duresa també per el cim d’Arrola, darrer de la cursa, on s’arriba justet de forces, després d’haver superat el punt de màxima alçada de la cursa, el Illuntzar i els seus 5 “tobogans” que deixen a qualsevol corredor “tocat” de cara a poder finalitzar la cursa

Més informació i inscripcions a http://www.arratzu-urdaibai.com/