dimarts, 28 d’abril de 2009

Manifest de corredors i tècnics de Curses de Muntanya

Publicat al diari AVUI


Carta al President de la Feec:

Els corredors de la Selecció Catalana de curses de muntanya volem manifestar la nostra sorpresa i decepció davant els fets que darrerament s’han produït, excloent la nostra participació com a tal en diferents proves internacionals.

Volem denunciar que al darrera d’aquesta exclusió només hi ha motivacions de tipus polític, que res tenen a veure amb l’esport. Volem fer constar que som coneixedors del fet que la Fedme, la federació espanyola, on la Feec hi té alguna cosa a dir, és la principal instigadora d’aquest canvi tan nefast.

Els corredors no entenem que amb la dissolució de la FSA, la nova federació ISF no contempli la nostra participació amb la mateixa normalitat que s’havia estat produint fins ara en el si de la FSA.


Des de fa 10 anys la selecció ha estat present en els diferents campionats organitzats per la FSA, i independentment dels nostres resultats, hem estat projectant el nom de Catalunya i el de la nostra Federació arreu del món.

No entenem la nostra participació amb una altra samarreta que no sigui la que hem portat fins ara, i és per això que demanem a la Feec que faci els possibles per tal d’esmenar aquesta lamentable situació. Pensem que l’esport i el món de la muntanya, amb tanta tradició a Catalunya, s’ho mereixen.


Sotasignants, tots ells vinculats al món de les curses de muntanya:

1.Agustí Roc Amador
2.Kilian Jornet Burgada
3.Ester Hernandez Casahuga
4.Anna Serra i Salamé
5.Kiku Soler Escàmez
6.Lluís Aloy Barquet
7.Jessed Hernández Gispert
8.Xavi Zapater
9.Just Sociats i Asensio
10.Xavi Cadena i Broto
11.Jordi Sanchez Padilla
12.Roser Español Bada
13.Xavier Espiña i Martínez
14.Sònia Malo i Pérez
15.Adolf Aguiló Bort
16.Francesc Marti Bertomeu
17.Laia Andreu Trias
18.Cristina Gómez Pujols
19.Jordi Riera Pol
20.Cristòfol Castañer Bernat
21.Xevi Guinovart Marques
22.Montserrat Bergadà Grañó
23.Emma Roca Rodriguez
24.Josep Barrufet
25.David Rovira Roqueta
26.Josep Oliva Cuscullola
27.Joan Arnau Mas
28.Anna Rigol Tribó
29.Antonio Buqueras Pàmies
30.Jordi Palouzié Ibañez
31.Oriol Garrote
32.Francesc Pont Torné
33.Pau Cebrian Campà
34.Roger Martí i Ribas
35.Bruno Gallego Viles
36.Bernat Palau Garriga
37.Genís Calvés Canudas
38.Ismael Flores Campoy
39.Jordi Torrabadella i Boixader
40.Xavier Palà i Sala
41.David Camarero Torrecillas
42.Abel Cots Cortina
43.Neus Comellas i Santandreu
44.Carles Minoves Riu
45.Augusto Lebourgeois Gómez-Caro
46.Jacint Llargués Ballús
47.Jordi Coll Pascual
48.Joan Grau i Montaner
49.Antoni Pérez Morales
50.Josep Rovira Casadevall
51.Oriol Vidal Camps amb
52.Juan Carlos Borrego Perez
53.Xavier Vidal de Puig
54.Antoni Serarols Ballús
55.Joan Freixa Marceló,
56.Cristina Gómez Pujols,
57.Omar Pradell Delgado
58.Xavier Sanchez Vicente
59.Josep-Maria Pluvins De Frutos
60.Avet Curia Vila
61.Esther Sabate Bernado
62.Juan Ramon Subirats Agustin
63.Pilar Rodríguez Forn
64.David Gubern Domínguez
65.Josep Rius i Roig
66.Biel Secall Roca
67.Josep Maria Solà Segura
68.Carles Gamisans Berenguer
69.Josep Garcia Bort
70.David Núñez i Pujol
71.Pere Marse Vidal
72.Toni Font i Martí

dijous, 23 d’abril de 2009

Comencen malament

Sembla que alguns membres de l’actual Junta de la FEEC estan disposats a finalitzar la feina que va iniciar la FEDME l’any passat. És dir, eliminar a la Selecció Catalana de Curses de Muntanya de l’escena internacional.

No se quants són els membres de la nova Junta de la FEEC, que estan al darrera d’aquesta operació, però el que sí se és que al capdavant està en Peixò. Aquest personatge es va presentar el passat dissabte a la concentració que la Selecció feia a Vielha i sembla ser que amb no massa fortuna.

Al matí el nou seleccionador ja havia explicat als corredors que el futur de la Selecció no era gaire optimista en referència a la Copa del Món, única competició que ara per ara es pot participar, doncs en Peixò s’havia reunit amb ell i li va dir que l’intenció de la nova Junta era finalitzar la participació internacional de Catalunya i que qui ha de participar internacionalment era la selecció espanyola o sigui la “roja”.

Amb aquesta premissa es va presentar en Peixò a Vielha, que com podeu imaginar no va fer cap gràcia als corredors. En Peixò es va passar la majoria d’estona despotricant de la Selecció, menyspreant-la i tenint una falta de respecte absoluta en vers a totes aquelles persones, tècnics, federatius i inclòs corredors, que durant molts anys han treballat per aconseguir la millor selecció i el millor equip de curses de muntanya del món.

La mala educació d’en Peixò va ser molt alarmant pels membres de la Selecció presents a la concentració, el pitjor del cas és que diu que això no només és una opinió seva, si no de tota la Junta, que ja ho ratificarà el Sr. Dani Planas, president actual de la FEEC, en la propera reunió que ha de tenir amb els responsables de la Selecció.

La situació és alarmant i no pot durar més temps. Realment en Peixò està actuant en nom de tota la Junta de la FEEC?, si és així vaja frau electoral per aquels que els van votar pensant que defensarien les seleccions catalanes, igual com ho farien la candidatura de “Una FEEC Forta i Independent”. Cal recordar que en el programa de la candidatura d’en Planas, deia en el punt “B”, de l’apartat de Àrea d’Alt Nivell i/o Tecnificó: Els centres de tecnificació seran la base pels equips de competició de la FEEC, que podran competir a nivell internacional en representació de Catalunya.

Personalment crec, tant de bo no estigui equivocat, que en Peixò actua en nom propi o d’una minoria. Coneix-ho a alguns membres de la Junta actual de la FEEC i se’m fa difícil creure que opinen com en Peixò, començant pel mateix president Dani Planas i continuant pel Josep Sancho, Josep Mª Bosch, Núria Cabré, Fermí Marco, Miquel Font, Oriol Montero , etc. O la mateixa Teresa Forn, excorredora de la Selecció amb la que va guanyar un títol mundial.

Potser aquells que pensen com en Peixò són els que avalen, del seu programa electoral, el punt del segon paràgraf de l’Àrea Institucional que deia: les relacions amb la FEDME no han de ser d’enfrontament.

Si finalment en Peixò es surt amb la seva, serà un dia molt trist per tots aquells que encara creiem que hi ha catalans disposats a lluitar pels nostres drets, una decepció en vers la FEEC, una federació molt més que esportiva que sempre ha estat defensora del catalanisme i dels seus drets. No se quina resposta donaran tant la Secretaria General de l’Esport, l’UFEC, la Plataforma Proseleccions Catalanes i els patrocinadors particulars de la Selecció, que tots ells sempre han cregut en aquesta Selecció i l’han recolzat econòmicament i moralment. Per no parlar de la decepció entre els federats i els corredors i tècnics que aquest any s’havien compromès amb l’equip.

Els propers dies seran claus pel futur de la Selecció Catalana amb més títols mundials i una de les primeres a poder competir internacionalment.

dimecres, 22 d’abril de 2009

Curses 2 - Informació 0

Com tots sabeu, la FEDME es va autoproclamar com la federació única de representació del Skyrunning a l’estat español, tot i fent fora a catalans i bascos, dins de la ISF.

Doncs bé la informació que dona la FEDME en referència a la disputa de la Copa del Món 2009 (Skyrunner World Series), és nul·la absolutament.

Quan ja es porta disputada una prova, la de Costa Rica i un Trial, el de Mèxic, encara és hora que la FEDME informi d’aquestes competicions que ens interessen a tots els que practiquem aquest esport.

Si bé el representant de la FEDME a la ISF, el Sr. Garrigós, no ha fet els deures, tampoc els ha fet el Sr. Marimon, que a part de ser el responsable de l’àrea de “Carreras por Montaña de la FEDME”, és el Secretari General de la ISF. Curiós que aquest últim en canvi si hagi escrit cròniques de la cursa en altres webs i/o blocs. Potser és una altra la font d’informació de la Copa del Món?

Com aquí no ens informen, em d’anar directament al web de la ISF, aquí al menys hi trobem una crònica, escassa, però crònica. La classificació és un altre tema, han passat 4 dies de la cursa i encara no està actualitzada, a part que no he estat capaç de trobar la classificació de la cursa en lloc, ni en el web de la cursa.

dilluns, 20 d’abril de 2009

Curses cap de setmana

Aquest cap de setmana ha estat el punt d’inici del Circuit Català de Curses de Muntanya, amb la disputa de la cursa de Muntanya La Segarra, una cursa que cada any va creixen i tot gràcies a que com moltes altres curses, qui està al capdavant de l’organització, és un corredor o un ex corredor, en aquest cas en Xavi Espiña. Cada cop n’estic més convençut que per què una cursa tingui èxit, qui ha de dissenyar el recorregut ha de ser algú que coneix el món de les curses i hagi gaudit d’elles i per ant sàpiga el que els hi agrada els corredors. Felicitats Xavi.

La cursa va estar dominada per Omar Oughzif, que ja ha demostrat en més d’una ocasió, que en aquests tipus de curses, que no tenen grans desnivells, sempre s’ha de comptar amb ell pel triomf final. El segon classificat va ser en Jessed Hernández, en el seu debut en curses aquest any . En noies la victòria va ser per Silvia Vidal, que es va imposar per més de 9 minuts a la jove Sara Vila.

El campionat només a començat, queden moltes curses per endavant, però ha estat una bona pressa de contacte amb la muntanya, després de l’ hivern i una bona també, pressa de contacte amb els rivals i amics alhora.

Aquest cap de setmana, també es va portar a terme la III Gels-Moixerò, amb victòria d’en Just Sociats, que ha demostrat està en un gran moment de forma. Llàstima que a hores d’ara els que no vàrem estar allà, no sapiguem res més de les classificacions. Aquest és un greu defecte de moltes curses, que sembla que la cursa s’acaba un cop creuen els corredors la línea d’arribada, no donant importància al post-cursa, tant o més important com el “pre” i com el “durant”. Una pena, això hi resta seriositat a la cursa.

diumenge, 19 d’abril de 2009

Oficialitats

Per què és més oficial el que diuen des de “las Españas”, del que diem a Catalunya?

Fins l’any passat, la FEDME deia que la Copa del Món de Curses de Muntanya, els Campionats d’Europa i els Skygames, no eren oficials, entre d’altres coses per que qui organitzava aquests esdeveniments era la FSA, federació de la que ells no van voler mai ser-hi presents, mentre que Catalunya i Euskadi sí. Per a nosaltres sí eren competicions oficials.

Ara, amb la nova ISF, que són els mateixos que la FSA, però que la FEDME ara sí hi forma part, a costa de fer fora a catalans i bascos, les competicions per a ells sí són oficials. Que ha canviat? RES.

Tot segueix igual, són els mateixos dirigents, les mateixes curses, amb els mateixos reglaments, a excepció de no permetre la participació de catalans i bascos a campionats i Skygames, les mateixes persones i els mateixos corredors. Per què són ara oficials?, per què abans no?

Si es crees una nova federació internacional, que reconegués a catalans i bascos a banda de la ISF, seria menys oficial? Per què? No deixarien de ser dues federacions internacionals amb igualtat de condicions, només que una estaria oberta a la participació de tothom(la nova) i l’altre no (ISF). Aquest fet no seria el primer cop que passaria. Recordo quan jo era petit i la boxa estava de moda, existien dos campions del món, doncs existien dues associacions i mai va ser un conflicte existencial.

És trist que per motius polítics arcaics i rancis, encara avui en dia ens tinguem que buscar vies alternatives per buscar una oficialitat que no puguem compatir amb totes les nacionalitats de la península, simplement per que encara avui, en l’inici del segle XXI, hi ha qui es creu que és superior als demés i encara estiguin pel domini i l’ imposició, en lloc de compartir.

dimarts, 14 d’abril de 2009

Veure per creure

Tot llegint la crònica de la FEDME sobre la presentació del calendari de “Carreras por Montaña” (http://www.fedme.es/?action=noticia.noticia&noticia=1347 ), no puc per més que indignar-me de tantes falsedats i atribucions que es fan “los nuevos españoles”, dels èxits aconseguits pels catalans al larg d’aquests anys.

El Sr. Garrigós, no diu altre cosa que: “el crecimiento de la afición a las carreras por montaña y su proyección internacional como modalidad de futuro.” Això serà a les “españas”, per qué a casa nostra ja fa temps que està creixent l’afició per aquesta modalitat esportiva i la projecció internacional ja és una realitat, doncs ja fa uns quants anys que competim a nivell internacional, aconseguint títols a nivell individual i per equips, mal els hi pesi a ells i a alguns personatges que s’han “colat” estratègicament a la FEEC.

I ja no diguem del Sr. Marimón, que com gran intervenció, va i diu: “el altísimo nivel del circuito español, que cuenta con corredores tan reconocidos a nivel mundial como Kilian Jornet o Agustí Roc”. En quin planeta viu el Sr. Marimón? Quan han participat els corredors catalans Agustí Roc i en Kilian Jornet, al “circuito español” MAI! I amb “l’altíssim nivell” que té el “circuito”, crec que es jubilaran sense haver-hi participat, a no ser que en el recent contracte signat entre Salomon i la FEDME, inclogui la participació d’aquests corredors a la “Copa de las Españas” i al super “Campeonato de España”.

Tampoc em surten els números quan diuen “han asistido númerosos corredores y organizadores de las distintas carreras que conforman la copa y campeonatos”. Si mirem les fotos veurem un gran número de cadires buides i un total de 13 caps. No soc un gran matemàtic, però a part del “nombrós públic”, caldria afegir els mitjans de comunicació, per tant no entenc el gran número de cadires buides, potser estaven tots al WC.... potser pixant-se de riure?

dimecres, 8 d’abril de 2009

Voluntats

Fins fa pocs dies al web de la Plataforma ProSeleccions Catalanes es feia una enquesta anomenada “Com veus el futur de les nostres curses de muntanya?”, l’enquesta la van respondre 1127 persones, els resultat prou clar, el 63% dels que van respondre, reclamen la formació d’una nova federació internacional on tingui cabuda Catalunya, mentre que un 27% reclamen el trencament amb la federació española (FEDME). Un 7% encara tenen esperança que les coses s’arreglin i un 3% llença la tovallola definitivament.

No hi ha cap mena de dubte de quina és la voluntat de la majoria, però la voluntat individual de cadascun de nosaltres, necessita de la voluntat de les federacions corresponents, en aquest cas de la voluntat de la FEEC, però ara per ara la voluntat de la nova Junta de la FEEC és pràcticament nul·la, podríem dir que es troba en el 3% dels que han llençat la tovallola a favor de la federació española i no només han llançat la tovallola, sinó que s’han convertit en col·laboradors. La seva voluntat va en direcció contraria a la de la majoria dels federats i de la gent del nostre país.


La nova Junta, una de les primeres decisions preses, encara que no ser segur si ha sigut una decisió de Junta o decisió individual d’algun dels seus membres, ha estat retirar de la vestimenta de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya el logotip de la Plataforma ProSeleccions Catalanes, sens dubte senyal d’una voluntat de no lluitar pel reconeixement de les nostres seleccions o bé una voluntat de venjança per haver promogut aquesta enquesta o d’haver assessorat a la candidatura d’una FEEC forta i independent. Potser ara substituirà aquest logotip representatiu de la voluntat d’un país, pel del “toro d’Osborne”, voluntat del país de l'imperi.


Està clar que per aconseguir els nostres objectius del ple reconeixement internacional de les nostres seleccions, cal voluntat de fer-ho, de creure que són possibles aquests objectius, malgrat tots els contratemps que s’hagin de superar. No em sento ni catòlic, ni apostòlic, ni romà, pero crec que la fe mou muntanyes, en aquest cas més que fe, és la voluntat.


No val l’excusa de dir que aquesta feina correspon als politics i desentendre’s del tema. Evidentment que els politics hi tenen molt a dir, però la voluntat d’un país és la que ha d’empènyer als politics i si aquests no prenen l’iniciativa, l’ha d’agafar els altres òrgans de representació, en aquest cas les federacions que representen a tots els esportistes i clubs. Se’ls ha passat pel cap als nous membres de la Junta de la FEEC, que si fessin un referèndum entre tots els federats sobre la participació de ple dret de les seleccions catalanes a nivell internacional, quin seria el resultat?.


Tot és voluntat d’obrir els ulls a la realitat i lluitar per la voluntat de la majoria, però clar, és més fàcil tancar els ulls i no preguntar, no sigui cas que se’ls giri feina i hagin d’enfrontar-se als seus amics del carrer Floridablanca.


Crec que és hora que ajuntem totes les voluntats i comencem a caminar i ha exigir a tots aquells que ens representen, que facin això, representar-nos, que portin a la practica la nostra voluntat i per això també cal la voluntat dels esportistes d’elit, ja se que no és fàcil, però és hora que també prenguin partit, el país i les nostres seleccions els necessiten (per a ells pot ser d’utilitat l’escrit d’en Miqui Mel http://www.seleccions.cat/opinio/opinio.asp?id=88).


És hora de finalitzar les lamentacions i posar en marxa les nostres voluntats. Amb l’esforç de tots és possible.

dijous, 2 d’abril de 2009

Adolfo Aguiló i Mònica Aguilera: èxit català a la Transgrancanaria.


Quan la temporada de curses de muntanya tot just s’inicia, ja comencen els èxits dels corredors catalans.

De sorpresa s’ha considerat la victòria d’Adolfo Aguiló a la Transgrancanaria, sorpresa per aquells que no el coneixen. Els que tenim el plaer de coneixer aquest xicotet de les Terres de l’Ebre i hem compartit competicions i concentracions amb ell, la sorpresa no ha estat tanta, més aviat ha estat satisfacció per que per fi arriben els grans èxits d’aquest gran corredor, que silenciosament ja ha obtingut grans resultats, sobretot en maratons i curses de resistència.

L’Adolfo és d’aquells nois que pren la sortida de les curses amb un somriure i creua la línea d’arribada amb el mateix somriure. No hi ha cap mena de dubte que durant el recorregut, més d’un cop li ve al cap aquell pensament que ens ha vingut a tots de “que collons i faig aquí?”, però malgrat això, sempre tindrà el mateix somriure quan passi per un avituallament o vegi aquell amic, conegut o potser desconegut que l’animi durant la cursa.

L’Adolfo comença a recollir els èxits d’aquell corredor, que anat fent de mica en mica, com les formiguetes, camí cap l’èxit. Felicitats Adolfo i canya al Mont Blanc.

L’Adolfo té una forma peculiar de córrer, no sempre és dels que va al capdavant de la cursa, recordo una Marató de Berga, que abans d’arribar a la Gallina Pelada, anava sobre el lloc 25 i molts companys em deien “L’Adolfo ha punxat” i jo els deia, “tranquils l’Adolfo començarà ara a córrer”. En aquella marató l’Adolfo va ser segon, a escassos minuts d’en Xavi Cadena.

La Transgrancanaria és un trail de 123 Km. i 4.800m. de desnivells positius. L’Adolfo a diferencia del que és habitual amb ell, des de bon principi es va situar al grup capdavanter on hi eren els grans favorits , l’italià Marco Olmo (guanyador de l’edició de l’any passat i del Tour del Mont-Blanc dels anys 2006-2007), els suís Adrian Bremmwald, el català Julià Arnau, i el madrileny Aurelio Olivar. Els primers en perdre pistonada van ser els corredor italià i el suís, mentre que Julià Arnau, prenia l’iniciativa de la cursa fins el quilòmetre 81, on aprofitant un avituallament, l’Adolfo pren l’iniciativa de la cursa, que ja no deixaria fins el final. L’Adolfo va arribar a tenir 10 minuts d’avantatge sobre Julià Arnau, però aquest va poder retallar la distància fins quasi atrapar l’Adolfo. Finalment la distància que va separar als dos corredors catalans va ser de 5 minuts.

En noies, la catalana Mònica Aguilera va demostrar que ara per ara és una de les millors corredores d’ultra fons, el seu domini va ser absolut en la categoria de noies. Felicitats Mònica.