dimecres, 3 de març de 2010

FEEC i Vèrtex, segueixen vetant als federats

El passat més d’agost, després de disputar-se la cursa de muntanya de l’Olla de Núria, l’Anna Serra i jo, com membres de la Palestra per un excursionisme fort i independent, vàrem dirigir una carta al Vèrtex, tot reclamant una resposta del president de la FEEC, Sr. Daniel Planas. (veure la carta al final de l'escrit)

No cal dir que per part del president no hi ha hagut cap resposta, sembla que els federats l’importen ben poc i per part del Vèrtex tampoc hi ha hagut cap intenció de publicar la carta. En el darrer número de l’any passat, el 227, al veure que no hi havia la carta em vaig dirigir al responsable de la revista, per saber que havia passat. La resposta va ser que van publicar les cartes que hi havia abans que la nostra.

La sorpresa ha estat que en el primer número d’aquest any, no només no s’ha publicat la nostra carta, si no que no s’ha publicat cap, és dir, si no hi ha cartes pendents, per que no s’ha publicat la nostra? O és que hi ha ordres de no publicar cartes crítiques amb l’actual Junta?

En quan al contingut, si bé és cert, que el president Sr. Planas ha donat tot el suport a la Selecció (ves quin remei, després dels bons resultats dels nostres corredors i del missatge de la Secretari General de l’Esport de que “aquest equip s’ha de cuidar”, no és menys cert, que la FEEC, no està fent cap pas per que Catalunya, torni a poder competir en els campionats del món i d’Europa, ni està prenent mesures per que els craks de la nostra Selecció marxin cap a equips comercials privats, minvant el poder de la nostra Selecció.

Per tant seguim reclamant una resposta, que com a federats ens mereixem. :


Ens mereixem una resposta



Sr. Daniel Planas, president de la FEEC.

El passat 28 d’abril un grup de 72 corredors i tècnics de curses de muntanya, des dels més mediàtics als més populars, ens varem dirigir a vostè a través d’un manifest, reclamant l’actuació ràpida i contundent de la federació, en vers a la prohibició de la ISF, assessorada per la FEDME, de que la Selecció Catalana pogués participar als campionats d’Europa i del Món, així com en els Skygames, tal com ho havia fet fins aleshores.

Malgrat que des de la secretaria de la FEEC, se’ns va dir que aviat es posarien en contacte amb nosaltres, a hores d’ara segueix el silenci com a resposta.

El passat 19 de juliol, just abans de donar-se la sortida a la cursa de l’Olla de Núria-Gran Premi de les Nacions-Campionat de Catalunya, es va llegir un altre manifest, aquest cop reclamant la resposta que encara no se’ns havia donat. Aquest cop el suport va ser dels més de 400 corredors participants a la cursa.

D’això ja fa un mes i encara seguim sense cap resposta. Creiem que com a federats ens la mereixem. No li demanem que comparteixi els nostres pensaments, encara que seria el més digne i lògic per part de la federació que presideix.

La FEEC està formada per Entitats, però les Entitats la formen els socis, els federats, en definitiva cadascun de nosaltres, i ja que els èxits individuals s’interpreten com a èxits de la Feec, de la mateixa manera el pensar de molts de nosaltres es mereix un respecte, si més no, que se’ns escolti.

Creiem que som dignes de rebre la seva resposta, a la que creiem que és una petició justa, de tothom que es senti català i cregui en el seu país. Recordi també que en el seu programa electoral deia: Buscarem tot l’ajut que el Consell Català de l’Esport, la UFEC, totes les institucions catalanes implicades i la classe política ens pugui oferir, per crear un front comú en defensa de la nostra presència als organismes internacionals i de la participació de les nostres seleccions a nivell internacional.

Pel que sabem part de la seva junta no és partidària de la continuïtat de les seleccions catalanes i també algunes persones properes a la seva junta, van qualificar l’acte de Núria com una pallassada.

De moment el seu silenci sembla que dóna la raó als que l’envolten (això ja comença a ser un frau electoral), però malgrat això seguim esperant la seva resposta, encara que siguem poquets els que practiquem curses de muntanya (potser 2500 o 3000 federats), creiem que ens mereixem un respecte.

Anna Serra i Lluís Aloy

Palestra per un excursionisme fort i independent

1 comentari:

Marc ha dit...

Aquest funcionament tan poc democràtic és preocupant.