dilluns, 30 d’agost del 2010

Había de pasar

Algun dia tenia que passar, no sempre tot són flors i violes, l’esperada edició 2010 del UTMB (Ultra Trail del Mont Blanch), s’ha estavellat estrepitosament, per manca de rigor, manca de previsió i excés de zel .

Les inclemències dels temps, eren adverses, però ni molt menys insalvables per corredors acostumats a curses de muntanya, que combinen l’atletisme amb la muntanya. El problema, és que no hi ha ni una federació internacional, ni en el seus defecte una regulació de que són, de com han de ser i quins requisits han d’acomplir, tant els organitzadors com els participants en aquest tipus de competició. Ningú s’explica com és que no estava previst un recorregut alternatiu, en cas que realment hagués estat necessari, fet que ara per ara i per les informacions que ens arriben, està per veure.

Sigui com sigui, el que sí és cert que el UTMB, està regit per un reglament de la federació d’atletisme francesa, cosa que explica sobradament el per què de la suspensió. Atletisme no és igual a muntanya. El corredor d’atletisme està acostumat a l’asfalt i al poc que les condicions climàtiques siguin adverses es deixa de competir. El corredor de muntanya, està acostumat a condicions atmosfèriques adverses, tant sigui per excés de calor com de fred, és igual que plogui o nevi, l’únic impediment són les pluges torrencials, les fortes nevades o les tempestes amb les seves descàrregues elèctriques. Cap d’aquests fets es donava el dissabte al vespre als voltants del Mont Blach. Es deia que hi havia perill d’esllavissades, l’organització mai les va anomenar, només va parlar de condicions adverses i de desaparició de part del marcatge de la cursa.

Entenc perfectament que en Kilian Jornet, reclamés que els corredors són gent de muntanya i estan acostumats a aquestes condicions, però tal com li vaig dir, realment tots els participants, són gent de muntanya?, sincerament crec que una bona part dels participants no ho són, o al menys no ho són d’alta muntanya.

Els trails i els ultratrails estan deixats de la ma, cadascun té el seu propi reglament i segons el país on es porti a terme, segons regulats per una federació o per una altra i molts cops, com en aquest cas, per federacions que no són de muntanya. Algú hauria de posar ordre en tot això (però si us plau que no sigui la ISF).

També s’hauria de revisar les probes que donen els punts per poder-te inscriure al UTMB, moltes d’elles poc tenen a veure amb un Trail o Ultratrail, només cal veure quines són. No tot és quilòmetres i desnivell, cal assabentar-se de moltes altres coses, com per exemple tipus de terreny, alçada, climatologia, etc. Moltes d’aquestes probes classificatòries, no tenen res a veure amb una competició de muntanya, és més moltes d’elles s’anomenen “marxes”, “trekings”, etc. És dir res semblant a una competició de veritable muntanya i per tant aquells que han aconseguit els punts suficients per participar al UTMB, d’aquesta manera difícilment podran enfrontar-se a competicions amb temperatures sota zero, amb vent i pluja o neu.

Malament també l’alternativa de l’endemà de convertir el UTMB, amb una cursa que era la repetició del CCC, del dia anterior i amb límit de corredors. Una solució que ha ha semblat que servis per rentar la cara a la competició i no tenir que donar més explicacions i retornar els diners als corredors.