Tres curses de renom s’han disputat aquest passat cap de setmana: Championat du Canigou (la de més solera), el Trail Aneto (el de creació més recent) i el Chaberton Marathon (la segona de les World Series). I a totes tres corriengent coneguda, que malgrat ser craks d’aquest esport, sempre han estat eclipsats per d’altres corredors, de vegades considerats no terranals.
Michel Rabat, el corredor de la Catalunya Nord, d’aspecte fràgil, prim i d’estatura més aviat baixa, això sí sempre amb el somriure al rostre, estigui o no estigui corrent. Sens dubte és el successor del mític Frederic Frezoul, que tants enfrontaments va tenir amb en Kiku Soler i l’Esteve Canal, amb una gran diferència, en Michel, ha fet el pas de creuar els Pirineus i competir a casa nostra i ara, a través de la Mountain Running International Cup, també ha començat a competir a la resta d’Europa. En Michel es va imposar de forma clara i contundent al Championat du Canigou, una cursa que cap català ha de deixar de participar-hi encara que només sigui un cop.
Trail Aneto, un dels trails més importants que es celebren a l’estat español, va ser guanyat per en Juan Antonio Ruiz, per molts un desconegut, per d’altres no tant. Es tracta d’un corredor modest, d’aquells que probablement no serà mai una figura, però d’aquells corredors constants, amb voluntat de superació. Vaig compartir amb ell estada al Japó i des del primer moment vaig veure que qualsevol dia tindria la seva oportunitat, la victòria d’ahir ha estat un primer pas.
En Tòfol es va imposar a la Chaberton Marathon, batent tots els records de la cursa. Aquest pot ser el seu any, ja porta uns anys quedant-se a les portes de guanyar les World Series, per això haurà de lluitar contra en Jessed Hernández i probablement contra en Aritz Kortabarria. M’alegro pel Tòfol, després de uns anys adoptat per la Selecció Catalana, per fi sembla que el govern balear li reconeix els seus èxits i pot ser reconegut pels seus. En Tòfol és tot sacrifici, entrenar, desplaçar-se per competir, quants es tenen dues criatures de poca edat és molt difícil, tant de bo aquest any sí. Encara que també m’alegraria que triomfés en Jessed, l’home que quan es proposa entrenar al 100%, és l’únic corredor de fer ombra en el Kilian. Jessed ahir va ser segon, però en cap moment va posar en perill el triomf d’en Tòfol.
En aquesta darrera cursa m’agradaria destacar l’actuació d’en Toti Bes i en Just Sociats, altres dos corredors terrenals, que sempre estan entre els primers, valors segurs per la Selecció Catalana, que de seguir així, tornarà a revalidar el títol de campions del món, malgrat que sobre d’ells pesa l’ombra de “la roja”.
En noies només a la Chaberton Marathon, van tenir bons resultats, el quart lloc de Núria Picas, fa que sigui la revelació de l’any, ja ho va demostrar a l’Olla de Núria, sens dubte serà la figura catalana dels propers anys, amb permís de la Laura Orgue. Per la seva part la Laia Andreu, no acaba de despuntar, però sempre està allà, ahir sisena, segur que també arribarà la seva oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada