diumenge, 24 d’octubre de 2010

Felicitats Tófol – Increible Núria

Sens dubte s’ho mereixia, no només des del punt de vista esportiu, si no també des del punt de vista humà. Tófol ja és el guanyador de les World Series i afegeix el seu nom a corredors tant il•lustres com Agustí Roc, Rob Jebb, Ricardo Mejia o Kilian Jormet.

Per fi rep la recompensa a tants anys d’esforç, que fins la temporada passada el va portar a l’exili esportiu a casa nostra, Catalunya, quan poca gent creia en ell.

Tófol és l’exemple del sacrifici de l’esportista no professional, que dia a dia es prepara per anar més amunt, en silenci i amb humilitat. És un tipus d’aquells que cau bé a tothom, que és difícil que tingui enemics i que després de molts anys, veu recompensat els seus esforços. Just quan ell sap, que es troba en un moment que preparar-se per l’alta competició li suposa un sacrifici molt més gran que en anys anteriors, doncs les seves prioritats són la família i en especial els seus “nins” i la seva feina que passa per un negoci familiar. Sens dubte, n’estic segur, que el primer que l’hi ha vingut al cap, un cop a sabut que era el nou campió de les World Series, ha estat la seva família, per tot el que s’ha sacrificat per ell i que tant suport li ha donat.

Recordo una conversa amb en Tófol, a primers de temporada on em deia que aquest any no volia viatjar lluny, que no volia estar masses dies fora de casa, lluny de la família, però les circumstàncies de la competició l’han fet viatjar a Estats Units i finalment a Malàisia. Coneixent-lo com el coneix-ho, segur que li ha dolgut allunyar-se dels seus durant tants dies, però de ben segur, per que també els coneix-ho, els seus li han donat tot el suport i a hores d’ara es deuen sentir orgullosos de l’esportista de la família. Tófol FELICITATS i també, de pas, a en Xavi Espiña, un quart lloc al Kinabalu, és un resultat extraordinari.

L’altra gran protagonista és Núria Picas, la gran revelació de la temporada i que avui en dia només pot ser superada per la seva gran amiga Mireia Miró, sens dubte són les dues millors corredores de curses de muntanya que existeixen avui dia. La seva victòria al Kinabalu, juntament amb la del Toubkal i la segona posició a la Grigne, la col•loquen com la millor corredora en aquest final de temporada. La seva major virtut: l’agilitat en les baixades, és impressionant, si les seves rivals no s’espavilen a treure-li diferències a les pujades, ja han begut oli, a les baixades no hi ha qui la guany, si no que li preguntin a Cecilia Mora (Toubkal) i a Ana Frost (Kinabalu).

Si ella vol, la propera temporada pot ser intractable i ojala puguem assistir a grans enfrontaments esportius amb la Mireia Miró, seria un gran espectacle esportiu.

Per cert, algunes webs ja parlen dels èxits de “los corredores españoles”, que no es portin a enganys, de “españoles”, res de res, catalans, malgrat se’ls hi remoguin els budells .