dijous, 8 de juliol de 2010

Jo hi seré




Sí, dissabte estaré a la manifestació “Som una Nació, nosaltres decidim!” http://www.somunanacio.cat/www/somunanacio/ca/quisom.html, per a reclamar el nostre dret a decidir a ser el que som, una NACIÓ. El retall de l’Estatut, ha de ser l’última que ens fa el “estado español”, com en l’any 32.

Encara que considero que l’Estatut és molt curt i insuficient i cal anar cap a l’ independència, el que no es pot consentir és que 4 galifardeus, anomenats jutges del Tribunal Constitucional, tots ells educats en la formació franquista, decideixin que la voluntat d’un poble expressada en les urnes en una consulta totalment legal, sota l’aval del Parlament Català i “las cortes españolas”, no té cap valor i tot gràcies al PP, hereus del franquisme i a un defensor del poble que es deia ser socialista.

No, la voluntat d’un poble que a més és una nació, agradi o no agradi, no pot ser revocada per un estat veí, que a més exerceix d’invasor.

No tinc cap mena de dubte, que la manifestació serà multitudinària, malgrat els esforços de la “prensa nacional” per ocultar-ho i emplenar els titulars dels diaris i les noticies de ràdio i televisió, amb els èxits de “la roja”, que serveixen a part de tapar les revindicacions dels catalans, tapar les vergonyes d’un estat completament enfonsat econòmicament per la malversació de fons públics per part de polítics i entitats financeres. Igual que en l’època del dictador, tapen els problemes amb futbol i aviat amb “la fiesta nacional”.

Malgrat la manifestació sigui un èxit, caldran moltes més accions i voluntats, només serà un nou punt de partida i aquí s’ha d’involucrar tothom, des de polítics (que potser necessitem un relleu generacional), entitats, sindicats i sobretot de la gent catalana. I en aquest aspecte és on tots hem de fer força, tenim un llengua i una cultura que hem de fer-les valer, hem d’estar tots molt més compromesos, incloent tot aquest grapat d’esportistes que per aconseguir èxits i reconeixements internacionals, es veuen obligats a participar amb “la roja” corresponent al seu esport. Cal seguir l’exemple d’Oleguer Preses, NO A LA ROJA. Que pot passar, simplement res. A algú s’ha li ha passat pel cap que si els jugadors catalans del Barça renunciessin a la “roja”, serien menys bons? Seria Catalunya la que jugaria contra Holanda la final del Campionat del Món?

Molt probablement, sent independents, el “decretazo” de Zapatero reduint els salaris de funcionaris i empreses concertades no s’hagués produït, a hores d’ara estaríem sortint de la crisis, les nostres infraestructures estarien finalitzades i quan sortíssim a viatjar per España no ens sentiríem en un país hostil. Igual com les persones no poden ser retingudes contra la seva voluntat, les nacions tampoc .

Dissabte hem de ser tots als carrers de Barcelona.