dimarts, 22 de juny de 2010

La ISF no canvia.

Fa uns dies vaig comentar el desastre viscut a Andorra en la Travessa d’Estiu de Canillo, Trial puntuable per les World Series, on a part de l’escassa participació, es va desqualificar als 10 primers corredors que van arribar a la meta, entre ells, els membres de la Selecció Catalana,

Mogut per la curiositat, he anat parlant amb uns i altres, tot anant esbrinant el que va passar. I el que va passar va ser que l’ improvisació de l’organització davant les adverses condicions atmosfèriques i la manca de recursos humans, van fer que allò fos un caos, tot en el beneplàcit de la ISF, representada en aquella ocasió pel inefable Jordi Marimon.

El problema va ser que es va tenir que improvisar un circuit alternatiu, gens preparat i que no es va senyalitzar correctament i que en els diversos brieffings que es van realitzar no es va clarificar gens ni el recorregut, ni la senyalització ni els avituallaments.

La manca de senyalització i la manca de controls en els llocs conflictius, van portar als corredors capdavanters de la cursa, a seguir els camins evidents i si no es van perdre més corredors és per que la immensa majoria de corredors, eren d’Andorra i es coneixien el recorregut i el van seguir, no pas per la senyalització, si no per coneixements del territori.

Malgrat que des de l’organització es va reconèixer, en un principi, les deficiències del marcatge, alhora de reunir-se per dictaminar el que havia passat, es van tirar enrere, entre d’altres coses per que és molt dur reconèixer els errors propis, el jurat de la cursa, el van formar el director de cursa, el representant de la federació andorrana (tots dos molt centrats en no reconèixer els errors propis) i l’esmenta’t Jordi Marimon, que val a dir que sempre està en possessió de la veritat. Cap representant dels corredors, curiós no?.

La FEEC, a través del seu seleccionador, va presentar una reclamació en regla. Evidentment, no ha servit de res, entre d’altres coses, per que qui talla el bacallà en aquests temes, és el mateix Jordi Marimon i el seu íntim Marino Giacometti. SEMPRE!!!, en majúscules, que algú no italià ha presentat alguna reclamació, no ha servit de res. Sempre ha estat rebutjada, en canvi quan qui a reclamat ha estat algun corredor italià, sempre s’ha suavitzat el tema, i és que el Sr. Marimon no es discutirà amb la ma que li dona de menjar. Cal recordar el cas d’en Jean Pellisser a la Maratón Alpino Madrileño, on es va equivocar ell solet de recorregut i va ser desqualificat per l’organització i la FSA (com es deia abans la ISF) només el va sancionar amb uns minuts, tot deixant en ridícul als organitzadors i de res va servir les protestes de la FEEC per la decisió feta. O també la lluita aferrissada FEEC-FSA, per la decisió de desqualificar a Agustí Roc a la Pikes Peak Marathon, on en un principi la FSA va donar la raó al corredor català, però les protestes dels italians, van acabar per perjudicar-lo.

Algú relacionat amb la ISF, va donat l’oportunitat de llegir la resposta de la ISF a la reclamació de la FEEC. Simplement lamentable, en poques paraules venen a dir, que les decisions preses pel jurat de la cursa i especialment pel representant de la ISF, van a missa, siguis catòlic, budista o musulmà.

En resum, de res serveix reclamar, la imparcialitat no és doctrina de la ISF, les seves decisions són paraula de divines.