dilluns, 15 de juny de 2009

"Campeonato" d'asfixia


Es veu que pels responsables de las "carreras por el monte" de la FEDME, no va ser prou experiència la de l’any passat, on el "campeonato", també es va disputar al País Valencià i també en el mes de juny, on la calor i la xafogor van ser asfixiants i determinants. Doncs bé, com són molt cap grossos, aquest any hi han tornat i evidentment, les condicions han estat les mateixes, calor insuportable, xafogor i un traçat de puja i baixa per anar fent desnivell i quilòmetres. Quin dia es farà un "campeonato" de veritat d’alta muntanya?no es diuen que són els representants del skyrunning a l'estat espanyol? quan realment un "campeonato" com cal?

Van ser els més de 50 abandonaments a la cursa. Algú em pot dir a quina cursa de només 35 quilòmetres hi hagin tants abandonaments? Córrer amb aquestes condicions, es promoure les veritables curses de muntanya? Sense desmereixa els mèrits d'en Raül, al que considero un gran corredor i persona, realment creu la FEDME, que el guanyador del "campeonato" amb aquest tipus de cursa, és comparable amb els campions d'Itàlia o Suïssa, per posar un exemple?

Per que fa a la representació catalana, també van patir aquest daltabaix. Si els responsables de la FEEC, haguessin tingut dos dits de front, no haguessin donat prioritat a aquesta cursa, per molt "campeonato" que fos i haguessin evitat que els corredors patissin de valent i de pas, de fer una actuació que tot just arriba a discreta. Repeteixo, no dono les culpes ni als corredors (no són d’aquest estil de curses) ni dels tècnics, si no de qui dirigeix, que volen, sigui com sigui estar a bones amb els seus amics "fedmeros", encara que sigui al preu del sacrifici dels coredors

Per que fa a la cursa, en sí, va guanyar el de sempre, entre d’altres coses (sense treure-li mèrit) i faltaven els grans especialistes de curses de muntanya, que prefereixen no perdre el temps a anar a patir calor al "monte" i van preferir fer, encara que sigui un entrenament en condicions o en competicions d'altres federacions, com és el cas d'en Tofol Castanyer i en Just Sociats, que van preferir anar al Campeonato de España de Carreras de Montaña de la federació d'atletisme i on van aconseguir uns resultats brillants, al pujar en segon i tercer lloc, respectivament del podi. Felicitats.

Enhorabona als bascos, que estan fent un equip realment potent i que ara per ara, si no espavilem, recolliran el relleu dels catalans.

9 comentaris:

Diego Lezcano López ha dit...

Hace falta tener complejo de inferioridad para pegarse el dia criticando lo que hacen los demas. Raul Garcia a ganado 4 titulos de España consecutivos (con Tofol en competicion y sin el) amen de ponerle las cosas dificiles a Killian cuando se han enfrentado, un poquito de respeto si quereis que se os respete. Por cierto el campeonato de España siempre se celebra en estas fechas en las que desgraciadamente suele hacer calor en todos los sitios.

Lluís ha dit...

Crec diego que no has acabat d'entendre el meu escrit, ni molt menys és una critica i un desprestigi pel Raül, el qual admiro per les seves qualitats humanes i esportives i considero que és actualment un dels millors corredors de muntanya que hi han a l'estat espanyol. La meva critica va per aquells dirigents, que es creuen que representant un esport i que es mouen per interesos i no per motius merament esportius. El skyrunning és a anys lluny dels tipus de curses que promou en línies generals la FEDME.

Diego Lezcano López ha dit...

Aclaracion hecha. Para mi tambien es una pena que la federacion haga carreras por montaña fijandose unicamente en el desnivel y las quiera endurecer a base de kilometros de toboganes, siempre preferire una carrera tipo Taga que una carrera de toboganes con un entorno de "no monte". Nunca he asociado dureza con belleza.

Perillan ha dit...

Creo que Diego si te ha entendido. Dices que faltaban los grandes especalistas, que prefieren no perder el tiempo en ir a padecer calor...... A lo mejor eres tu el que no se ha explicado bien.
La carrera de Alfondeguilla tiene un reconocido prestigio entre nosotros los corredores no necesita que la vayan comparando con otras carreras. Es necesario que la carrera transcurra por Pirineos para que sea valorada?. Si es así sólo se podrá correr en Aragón que es donde los Pirineos alcanzan sus más altas cotas. Disculpa, pero no estoy de acuerdo con tus argumentos. Un saludo

Àngel ha dit...

Bon dia, en primer lloc lamentar la forma en que s'ha escrit el blog "Campeonato de asfixia" sembla que el seu autor li te molta mania al responsable de carreras de la fedme. Si una cursa com la del dissabte passat te o no te condicions per acollir el Campeonato, ho diu el reglament de La Fedme, i si s'ha fet es per que el circuit les tenia. Respecte a la calor: que pasa que als llocs on fa calor no es poden fer curses de montanya? es millor un corredor que guanya les curses en altura? Es millor una cursa on nomes hi ha una pujada gran i una baixada? Es millor una cursa si tens que obligar a la gent a tapar-se fins el nas per a no passar-les putes pel culpa de fred? Perque un corredor pot tindre avantatge al correr en altura i un altre no la pot tindre si suporta millor la calor? En el tour de França hi han dies de calor asfixiant i no per aixó els corredors es queden en casa per no tindre que patir.Li recorde a este senyor, que la provincia de Castelló és el lloc on mes curses per montanya es fan de tot l'estat i on més gent hi participa.

Lluís ha dit...

Potser no m’he explicat bé, no tinc cap mena de dubte, que les curses que es fan a Castelló, com a la resta de l’estat (moltes les he viscut), són molt bones curses de muntanya. El problema és quan “algú” les hi vol donar la categoria de skyrunning. Encara que no es digui clarament.

M’explico, segons la FEDME, ells són els únics representants del skyrunning a l’estat espanyol, per això s’han encarregat de fer fora de la federació internacional, tant a bascos com catalans i deixant la porta tancada per si alguna altre federació i vulgues entrar. La FEDME, esgrimeix que organitza els campionats d’España d’aquesta especialitat, cosa que no és certa, doncs el skyrunning te unes característiques, per exemple l’alçada, que malauradament no totes les curses ho tenen i així es presenta davant de la federació internacional.

Per tant s’hauria de diferenciar clarament, el que són carreras por montaña del que és skyrunning i així tothom sabríem a que participem i no entraríem en confusions.

Perillan ha dit...

Lluis, donde pone skyrunning? En la página de la FEDME pone campeonato de españa de carreras por montaña. Yo no he visto skyrunning por ningún sitio, si es así me lo haces saber.
En cualquier caso, creo que no tiene nada que ver los asuntos "burocráticos" de las distintas federaciones autonómicas, nacionales, etc con el asunto principal. Según te he entendido, al no permitir la FEDME las federaciones autonómicas, todo lo que organiza es malo. Si es así, ya puedes escribir la crónica del campeonato por equipos que es en Valencia y en octubre (igual todavía hace calor). Las mezclas, las suposiciones, el no lo dice en ningún sitio pero to lo se, etc. llevan a muchas confusones. Un saludo.

Lluís ha dit...

Aquest és el problema, que no ho posa en lloc, i si després la FEDME no ho utilitzes o ho utilitzes només com carreras por montaña, no hi hauria cap problema. El tema es complica, el ús que en fa a la federació internacional ISF, com si les competicions que organitza, copa i campionat, fossin de skyrunning.
Per suposat, que res que organitzin els clubs esportius està mal fet, doncs només amb la voluntat que hi posen, ja ha de ser suficient, el problema és la mala utilització que en fa la federació.

Jackster10 ha dit...

Amb tots els respectes, només coincideixo amb tu en que possiblement els Campionats d’Espanya haurien de tindre un altre concepte i que còrrer en alçada és més propi de preparacions per al Campionat d’Europa.

El que no em queda clar és que justifiquis els mal resultats de la selecció catalana dient que “no era una cursa de l’estil dels nostres” i després els “vostres” facin un 2on i 3er lloc en un altre tipus de cursa (Campionat de la Federació d’atletisme) on les característiques encara tenen menys a veure.

Estic segur de que els grans corredors de skyrunning (Tòfol o Just) són capaços de fer una gran cursa en curses, segons tú, menors; i al contrari, que els corredors capaços d’obtindre un bon resultat en carrers com Fondeguilla estan capacitats per a fer un bon resultat en les de més alçada, com ho demostrarà, si vol, el Raül i els bascos, al Campionat d’Europa.

Vaig còrrer en la Volta al Terme de Fondeguilla i demà aniré a còrrer a Aínsa la Peña Montañesa, aquesta sí que es pot considerar skyrunning, no?

Ho sento, però este concepte (skyrunning) em sóna més a mainstream, 40 principales o “Cassoulet au Confit d’Oie”. Jo prefereixo els concepte “còrrer per les muntanyes”, Sopa de Cabra o un sopar de xorissos i butifarra amb pa amb tomata.

Salut i muntanya!