dimecres, 8 d’abril del 2009

Voluntats

Fins fa pocs dies al web de la Plataforma ProSeleccions Catalanes es feia una enquesta anomenada “Com veus el futur de les nostres curses de muntanya?”, l’enquesta la van respondre 1127 persones, els resultat prou clar, el 63% dels que van respondre, reclamen la formació d’una nova federació internacional on tingui cabuda Catalunya, mentre que un 27% reclamen el trencament amb la federació española (FEDME). Un 7% encara tenen esperança que les coses s’arreglin i un 3% llença la tovallola definitivament.

No hi ha cap mena de dubte de quina és la voluntat de la majoria, però la voluntat individual de cadascun de nosaltres, necessita de la voluntat de les federacions corresponents, en aquest cas de la voluntat de la FEEC, però ara per ara la voluntat de la nova Junta de la FEEC és pràcticament nul·la, podríem dir que es troba en el 3% dels que han llençat la tovallola a favor de la federació española i no només han llançat la tovallola, sinó que s’han convertit en col·laboradors. La seva voluntat va en direcció contraria a la de la majoria dels federats i de la gent del nostre país.


La nova Junta, una de les primeres decisions preses, encara que no ser segur si ha sigut una decisió de Junta o decisió individual d’algun dels seus membres, ha estat retirar de la vestimenta de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya el logotip de la Plataforma ProSeleccions Catalanes, sens dubte senyal d’una voluntat de no lluitar pel reconeixement de les nostres seleccions o bé una voluntat de venjança per haver promogut aquesta enquesta o d’haver assessorat a la candidatura d’una FEEC forta i independent. Potser ara substituirà aquest logotip representatiu de la voluntat d’un país, pel del “toro d’Osborne”, voluntat del país de l'imperi.


Està clar que per aconseguir els nostres objectius del ple reconeixement internacional de les nostres seleccions, cal voluntat de fer-ho, de creure que són possibles aquests objectius, malgrat tots els contratemps que s’hagin de superar. No em sento ni catòlic, ni apostòlic, ni romà, pero crec que la fe mou muntanyes, en aquest cas més que fe, és la voluntat.


No val l’excusa de dir que aquesta feina correspon als politics i desentendre’s del tema. Evidentment que els politics hi tenen molt a dir, però la voluntat d’un país és la que ha d’empènyer als politics i si aquests no prenen l’iniciativa, l’ha d’agafar els altres òrgans de representació, en aquest cas les federacions que representen a tots els esportistes i clubs. Se’ls ha passat pel cap als nous membres de la Junta de la FEEC, que si fessin un referèndum entre tots els federats sobre la participació de ple dret de les seleccions catalanes a nivell internacional, quin seria el resultat?.


Tot és voluntat d’obrir els ulls a la realitat i lluitar per la voluntat de la majoria, però clar, és més fàcil tancar els ulls i no preguntar, no sigui cas que se’ls giri feina i hagin d’enfrontar-se als seus amics del carrer Floridablanca.


Crec que és hora que ajuntem totes les voluntats i comencem a caminar i ha exigir a tots aquells que ens representen, que facin això, representar-nos, que portin a la practica la nostra voluntat i per això també cal la voluntat dels esportistes d’elit, ja se que no és fàcil, però és hora que també prenguin partit, el país i les nostres seleccions els necessiten (per a ells pot ser d’utilitat l’escrit d’en Miqui Mel http://www.seleccions.cat/opinio/opinio.asp?id=88).


És hora de finalitzar les lamentacions i posar en marxa les nostres voluntats. Amb l’esforç de tots és possible.