Quan la temporada de curses de muntanya tot just s’inicia, ja comencen els èxits dels corredors catalans.
De sorpresa s’ha considerat la victòria d’Adolfo Aguiló a la Transgrancanaria, sorpresa per aquells que no el coneixen. Els que tenim el plaer de coneixer aquest xicotet de les Terres de l’Ebre i hem compartit competicions i concentracions amb ell, la sorpresa no ha estat tanta, més aviat ha estat satisfacció per que per fi arriben els grans èxits d’aquest gran corredor, que silenciosament ja ha obtingut grans resultats, sobretot en maratons i curses de resistència.
L’Adolfo és d’aquells nois que pren la sortida de les curses amb un somriure i creua la línea d’arribada amb el mateix somriure. No hi ha cap mena de dubte que durant el recorregut, més d’un cop li ve al cap aquell pensament que ens ha vingut a tots de “que collons i faig aquí?”, però malgrat això, sempre tindrà el mateix somriure quan passi per un avituallament o vegi aquell amic, conegut o potser desconegut que l’animi durant la cursa.
L’Adolfo comença a recollir els èxits d’aquell corredor, que anat fent de mica en mica, com les formiguetes, camí cap l’èxit. Felicitats Adolfo i canya al Mont Blanc.
L’Adolfo té una forma peculiar de córrer, no sempre és dels que va al capdavant de la cursa, recordo una Marató de Berga, que abans d’arribar a la Gallina Pelada, anava sobre el lloc 25 i molts companys em deien “L’Adolfo ha punxat” i jo els deia, “tranquils l’Adolfo començarà ara a córrer”. En aquella marató l’Adolfo va ser segon, a escassos minuts d’en Xavi Cadena.
La Transgrancanaria és un trail de 123 Km. i 4.800m. de desnivells positius. L’Adolfo a diferencia del que és habitual amb ell, des de bon principi es va situar al grup capdavanter on hi eren els grans favorits , l’italià Marco Olmo (guanyador de l’edició de l’any passat i del Tour del Mont-Blanc dels anys 2006-2007), els suís Adrian Bremmwald, el català Julià Arnau, i el madrileny Aurelio Olivar. Els primers en perdre pistonada van ser els corredor italià i el suís, mentre que Julià Arnau, prenia l’iniciativa de la cursa fins el quilòmetre 81, on aprofitant un avituallament, l’Adolfo pren l’iniciativa de la cursa, que ja no deixaria fins el final. L’Adolfo va arribar a tenir 10 minuts d’avantatge sobre Julià Arnau, però aquest va poder retallar la distància fins quasi atrapar l’Adolfo. Finalment la distància que va separar als dos corredors catalans va ser de 5 minuts.
En noies, la catalana Mònica Aguilera va demostrar que ara per ara és una de les millors corredores d’ultra fons, el seu domini va ser absolut en la categoria de noies. Felicitats Mònica.
Web cursa: http://www.transgrancanaria.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada