dimecres, 22 de juliol de 2009

ISF: La FEEC admesa al grup de “sant paganini”

Paral·lelament al Campionat d’Europa, es va celebrar l’assemblea anual de la International Skyrunning Federation. En l’ordre del dia estava entre d’altres temes, l’acceptació de la FEEC com Associate Member, és dir, pagar, callar i no tenir dret a participar amb l’equip propi (Article 5.3 dels Estatuts de la ISF).

Cal dir que cap membre de la FEEC va estar present per defensar el dret a ser membre de ple dret de la ISF, pel que el sr. Jordi Colomer, responsable de les relacions internacionals de la FEDME, va poder esplaiar-se al seu gust i prendre el protagonisme de l’assemblea.
Amb aquest panorama, m’agradarà saber com la Junta de la FEEC, justificarà davant l’assemblea d’Entitats, el ser afiliats a una federació que només reporta despeses, que surten de les butxaques dels federats, i que no ens reporta res de positiu. Això sí, el sr. Jordi Marimon estarà content, doncs ara cobrarà doblement dels federats de la FEEC: per ser secretari general de la ISF i per ser responsable de “carreras por montaña” de la FEDME. Serà l’únic federat beneficiat amb aquesta operació.

Algú dirà, de fet ja ho ha dit, que ens trobem en el mateix estatus que estàvem a l’antiga FSA. Doncs bé, no és cert. El nom és el mateix però el contingut és diferent.
És cert que a l’antiga FSA, la FEEC no tenia dret a vot, però és que cap federació en tenia, totes estàvem en les mateixes condicions, allà els únics que votàvem eren els srs. Giacometti, Marimon i companyia, és dir els mateixos que ara dirigeixen la ISF, sense que ningú els hagi escollit i votat.

A l’antiga FSA, totes les federacions podien participar amb els seus equips, i a totes les competicions, ara no, només poden participar la “selección nacional del estado”, no reconeixent-se cap altre federació que no sigui la “del estado debidamente reconocida por la ONU y el COI”. Tot això gràcies a les males arts dels Srs. Garrigós, Colomer, Marimon i cia.

A tot això la FEEC, segueix fent oïdes sordes, davant la demanda de federats, entitats i institucions, que li demanen que faci quelcom per retornar a la FEEC i a la Selecció Catalana a les competicions oficials.
No valen ni serveixen les excuses covardes de que “mentre estigui la FEDME no hi ha res a fer”, “les coses són així”, “això ho han de arreglar els politics”, etc. Frases tant escoltades en boca dels membres de l’actual Junta de la FEEC.

Per penúltim cop, només cal dir-los a la Junta de la FEEC, que si ells fossin capaços de fer el primer pas i liderar la lluita per tornar a ser el que érem, tindrien el suport d’institucions, federats i entitats. D’ells depèn, o complir amb el país o fer el xitxarel·lo i escalfar cadires durant 4 anys. Qui dies passa anys empeny.