dilluns, 13 de juliol de 2009

Ja tenim aquí l’europeu sectari .

Aquest proper cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) es diputarà el primer Campionat d’Europa on no podrà estar present Catalunya, degut a les males formes de la “federación española” FEDME i de la ISF, que no deixa de ser una titella en mans de 5 personatges, també dirigits per la FEDME.

A tot això la posició de la nostra federació, la FEEC, segueix sent molt lamentable des de que hi ha la nova Junta. No sabem quina posició prendran a l’assemblea de l’ISF del proper dissabte, si de reclamar contundentment l’acceptació de Catalunya com membre de ple dret, si acceptaran ser només membres adherits, és dir, pagar i callar sense dret a participar o donada la situació actual i si no som acceptats de ple dret, no entrar a formar part de l’ISF?

Si tenim en compte l’actitud de l’actual vicepresident tercer de la FEEC, cal suposar que tot seran facilitats per la “federación española”, ja que aquest personatge, ha estat el que va aturar el subministrament de material per la Selecció, el que volia retallar-li el pressupost, el que va ordenar que els nostres corredors no portessin el logotip de les seleccions catalanes i el que ordenat que els nostres corredors no portin el nom del nostre país, Catalunya, a les samarretes. Per tant si aquest senyor està matant poc a poc la nostra selecció, és d’esperar que res de bo en sortirà de Canazei .

I a tot això que diu l’actual president? Doncs silenci, les seves promeses electorals de que defensarien les seleccions catalanes, es donen de bufetades amb l’actitud dels seus vicepresidents. Sr. Planas, on està la seva autoritat de fer fora de la Junta a tots aquells que no segueixin la seves directrius? O es que potser les segueixen? Les nostres seleccions se’n van a la mer... i vostè no només no fa res, si no que deixa que els seus companys de Junta i col·laborin. Gràcies sr. President.

Amb tot aquest panorama, ens trobarem a corredors catalans, que fins fa un any corrien per Catalunya, compromesos amb el que això significa, que ara hauran, si volem creixa esportivament, córrer amb una samarreta que no és la seva amb el que això significa, que per aquells que no ho sàpiguen, córrer amb la “roja” significar defensar els interessos de:

El Sr. Garrigós (president de la FEDME), el Sr. Colomer (relacions internacionals de la FEDME, del Sr Marimón (responsable de carreras por montaña de la FEDME i secretari general de la ISF), del consejo superior de deportes i el comité olímpico español, dels interessos del sr. Zapatero, Rajoi i Rouco Varela. Defensar la España de la “peineta” i el “cine de barrio”, de “los toros”, del tricornio, de la “casa cuartel” i del “todo por la patria”. Defensar la “patria” de la COPE i de la resta de mitjans de comunicació que estan en lluita constant contra Catalunya (us puc ben assegurar que això és així, fa poc he vingut de l’España profunda i un al·lucina “pepinillos”), és dir la “España una, grande y libre”. De l’España que no ens vol, però no ens deixa anar. Significa acceptar l’història d’un estat imperialista (donde nunca se ponia el sol), que a través dels seus “conqueridors”, va fer possible l’aniquilació de totes les cultures americanes. Significa l’acceptació dels reis catòlics, de la inquisició i dels borbons
Defensar la samarreta española significa tot això i molt més. Em faig creus de que corredors que han passejat el nom de Catalunya per tot el món, que han portat al més alt la senyera i l’estelada, ara es vegin obligats, a que si volen aconseguir títols internacionals, ho hagin de fer, per decret, amb una samarreta i una bandera que no és la seva.

Sortosament, aquell mateix dia, que serà enterrada per sempre la Selecció Catalana de Curses de Muntanya, es portarà a terme el I Gran Premi Internacional de les Nacions, on tindran cabuda totes les nacions, amb estat o sense, que hi vulguin participar. Ha de ser el punt de partida per la lluita dels nostres drets. Si ara ens maten la Selecció i encara que no soc ni catòlic, ni apostòlic i molt menys romà, esperem que amb aquesta iniciativa, al tercer dia resuciti i tornem a tenir, el nostre equip i els nostres corredors defensant el seu veritable país i les 4 barres tornin a pujar al més alt dels podis i tothom torni a parlar i admirar els catalans i Catalunya.

Però per aconseguir-ho, cal el compromís de tothom i saber renunciar a objectius personals, pels col·lectius. Cal fer força i aconseguir que tots aquells que realment no estimen el país o simplement no s’hi comprometin, fotin el camp, siguin federatius, politics, esportistes o ciutadans. Les colonitzacions han quedat molt enrere, és l’hora de posicionar-se i comprometre’s . El primer pas, anar a Núria el proper 19 de juliol. Us esperem a tots

2 comentaris:

Perillan ha dit...

Estoy de acuerdo contigo en que las selecciones autonómicas deben tener un espacio y un reconocimiento. Sin embargo no estoy de acuerdo en lo que para tí significa representar a la "roja". Es tu opinión y la respeto, pero me temo que hace mucho que no viajas. Desde mi punto de vista percibes una imagen de un pais desde los tópicos trasnochados que en la mayoría de los casos han desaparecido o no son representativos.
Afortunadamente las decisiones las toman personas con un bagaje cultural más amplio y con una percepción más realista y actual de nuestro entorno. Un saludo.

Lluís ha dit...

Sento dir-te, que per bé o mal, si que viatjo, de fet fa 3 dies que he tornat de donar-me una volta de 3 setmanes per España i em referm-ho amb el que dic. Sigui per motius politics, de finançament o per altres causes, el sentiment españolista cada cop és més ranci.

D’altra banda només els que han defensat Catalunya i ara es veuen obligats a defensar España, saben les diferències que hi ha. A una se la defensava de sentiment, a l’altra per obligació.

Crec que n l’esport i en la vida, cadascun a triar lliurament a qui vol defensar i tothom i te cabuda, no han de ser interessos polítics és el posin limitacions i mposicions.

una abraçada