Poca cosa es pot explicar de la tercera cursa de la copa de “las españas”, la III Carreira por Montaña Canón do Sil, doncs ara per ara córrer molt poca informació sobre la mateixa, només que va fer molta calor i que van guanyar els andalusos Ivan Ortiz i Blanca Maria Serrano (aquesta última amb força comoditat).
En quan als catalans, paper força discret, Anna Comet va ser sisena, Lola Brusau vuitena, Josep Barrufet desè, Dani Cazalla dotzè i Kiko Martí catorzè.
La calor o circumstàncies que ignorem van fer abandonar la cursa a dues grans corredores i d’aquelles que mai tiren la tovallola, com són Teresa Forn i Lucia Caballero.
El que si va quedar de manifest, és que la copa de “las españas”, està perdent pistonada. Algo falla, des de que es va iniciar la copa, el número de participants a la mateixa està caient estrepitosament. A la primera cursa, a Segovia, van participar o al menys es van finalitzar la cursa, 243 corredors (212 homes i 31 dones), a la segona, al Taga, el número ja va ser substancialment inferior, 162 (135 homes i 27 dones) i ara la tercera el descens ja és alarmant, només 100 corredors (79 homes i 21 dones). Que passarà a la quarta i última?, probablement el número augmenti, al ser la darrera i a més formar part dels Trails de la Copa del Món. Encara que comptarà amb un handicap important, només podran participar corredors amb llicència FEDME, així que tots aquells corredors que tinguin qualsevol altre llicència federativa o no en tinguin, hauran de córrer a la cursa alternativa. Així és la FEDME.
Tornant a l’aspecte esportiu, caldria que algú clarifiques d’una vegada per totes els famós tema dels coeficients, doncs “tela” amb el tema. Com pot ser que entre les curses que formen la copa hi hagi tanta diferència? Les dues primeres no arribaven ni els 200 punts i les dues darreres sobrepassen els 300, el que està portant a desvirtuar la copa. En nois, potser el desvirtuament no és tant significatiu, però en dones és d’escàndol, així tenim que la líder fins ahir l’Esther Gil,, primera i segona a les dues primeres curses i que ahir no va córrer, ha passat a ocupar el lloc catorzè a més de 300 punts de la nova líder, la basca Oihana Kortazar, i amb poques possibilitats de proclamar-se campiona de la copa, malgrat els seus extraordinaris resultats. L'han superat a la classificació general inclòs corredores que en les dues curses que han participat no en quedat mai entre les 10 primeres, AL·LUCINANT!, el mateix passa amb la nostres corredores catalanes Laia Andreu i Teresa Forn, que han baixat totes dues 12 posicions.
Tots sabem que és difícil cercar el sistema més just de puntuació, però d’això a buscar el més injust hi ha molta diferència o potser molt mala llet.
En quan als catalans, paper força discret, Anna Comet va ser sisena, Lola Brusau vuitena, Josep Barrufet desè, Dani Cazalla dotzè i Kiko Martí catorzè.
La calor o circumstàncies que ignorem van fer abandonar la cursa a dues grans corredores i d’aquelles que mai tiren la tovallola, com són Teresa Forn i Lucia Caballero.
El que si va quedar de manifest, és que la copa de “las españas”, està perdent pistonada. Algo falla, des de que es va iniciar la copa, el número de participants a la mateixa està caient estrepitosament. A la primera cursa, a Segovia, van participar o al menys es van finalitzar la cursa, 243 corredors (212 homes i 31 dones), a la segona, al Taga, el número ja va ser substancialment inferior, 162 (135 homes i 27 dones) i ara la tercera el descens ja és alarmant, només 100 corredors (79 homes i 21 dones). Que passarà a la quarta i última?, probablement el número augmenti, al ser la darrera i a més formar part dels Trails de la Copa del Món. Encara que comptarà amb un handicap important, només podran participar corredors amb llicència FEDME, així que tots aquells corredors que tinguin qualsevol altre llicència federativa o no en tinguin, hauran de córrer a la cursa alternativa. Així és la FEDME.
Tornant a l’aspecte esportiu, caldria que algú clarifiques d’una vegada per totes els famós tema dels coeficients, doncs “tela” amb el tema. Com pot ser que entre les curses que formen la copa hi hagi tanta diferència? Les dues primeres no arribaven ni els 200 punts i les dues darreres sobrepassen els 300, el que està portant a desvirtuar la copa. En nois, potser el desvirtuament no és tant significatiu, però en dones és d’escàndol, així tenim que la líder fins ahir l’Esther Gil,, primera i segona a les dues primeres curses i que ahir no va córrer, ha passat a ocupar el lloc catorzè a més de 300 punts de la nova líder, la basca Oihana Kortazar, i amb poques possibilitats de proclamar-se campiona de la copa, malgrat els seus extraordinaris resultats. L'han superat a la classificació general inclòs corredores que en les dues curses que han participat no en quedat mai entre les 10 primeres, AL·LUCINANT!, el mateix passa amb la nostres corredores catalanes Laia Andreu i Teresa Forn, que han baixat totes dues 12 posicions.
Tots sabem que és difícil cercar el sistema més just de puntuació, però d’això a buscar el més injust hi ha molta diferència o potser molt mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada