Els números no enganyen

La realitat dels números no enganya, ni es dona a interpretacions, és la que és i no té volta de full.

Amb aquesta premissa, es pot arribar a la conclusió que la ISF, és un bon negoci. Bon negoci per alguns, no pas per els clubs o associacions que participen en els seus calendaris.

D’entrada, tota federació que pertany de ple dret a la ISF, paga una quota de 1.000€. Les federacions que pertanyen a la ISF, amb dret a res, paguen 500€ (curiós que en aquest grup només hi han 3 federacions i totes sotmeses a la FEDME, la basca, la catalana i la valenciana).
Amb quotes la ISF, ja té uns guanys de 12.000€., pràcticament nets, doncs poca cosa reben a canvi les federacions.

Però aquesta no és ni de bon tros la fons més important d’ingressos, el gruix dels guanys es treu dels organitzadors de curses: 5.000€ per formar part de les world series o 7000€ si es vol ser la darrera cursa. Si es vol ser Campionat d’Europa també són 5.000€, 10.000€ si es vol ser Campionat del Món i 12.000€ si es vol organitzar els skygames. Contraprestacions que reben els organitzadors?, pràcticament nul·les. No només no reben contraprestacions, si no que han d’afegir els premis en metàl·lic per les curses i mantindre a “pan y cuchillo”, al menys durant un dia sencer als membres de la ISF que assisteixin a la cursa. Aquest any la quantitat aportada en premis en metàl·lic, pels organitzadors de curses supera els 87.500€

També és una bona font d’ingressos els anomenats “Trials”, que són un seguit de curses que són un suplement a les world series i que cadascuna d’elles aporta una quantitat en concepte de quota de 2.000€.

Tot plegat fa que aquest any 2009, els organitzadors de curses, han ingressat a les arques de la ISF un total de 60.000€, que sumats als aportats per les federacions, fan un total de 72.500€ nets per la ISF. Això sí, la ISF posa els premis finals de la Copa del Món, amb un import de 10.000€, una quantitat ridícula si es compara amb els ingressos obtinguts. Cal fer l’observació que algunes curses, tant del circuit com de fora, superen en escreix l’import dels premis de la ISF.

A part dels més de 147.000€ que aporten els organitzadors de les competicions, caldria afegir totes les despeses pròpies d’una organització de curses, que tirant baix podria ser uns 6.000€ per cursa, o el que és el mateix, uns 100.000 euros més.

Segons la ISF, el formar part del circuit ha de fer que les grans estrelles del món del skyrunning, es desplacin a les curses per participar-hi. Però la realitat és molt diferent, en moltes ocasions els “craks” només si desplacen si són convidats pels organitzadors o bé els premis en metàl·lic són substanciosos. També és cert que algunes curses amb caràcter propi, tenen un prestigi reconegut i aleshores no calen els dos condicionants anteriors.

Els números de participació a la Copa del Món parlen per sí sols. Segons la ISF, hi participen més de 6000 corredors que representen a 31 països. Francament, res més lluny de la realitat. No tothom qui participa a una cursa del calendari, participa a la Copa del Món. S’ha d’entendre que participa a la Copa del Món aquell corredors que com a mínim participa a més de dues curses. Tenint en compte aquest principi essencial per determinar qui participa a la Copa, enguany es podria dir que participaran a la Copa del Món al voltant de 19 corredors (13 homes i 6 dones), representant a 9 països. Números que no difereixen massa dels de les altres edicions de la competició, el record de participació va ser els anys 2005 i 2006 amb 31 participants, representant a 6 i 7 països respectivament. La participació per equips, tampoc ha millorat en les 4 edicions que hi ha aquesta classificació, doncs s’ha estancat en 8 equips, número només superat en la primera edició d’aquesta classificació, l’any 2006 amb 9 equips.

Amb els números a la ma, no hi ha cap dubte que l’actual fórmula de la Copa del Món està més que caduca i que cal una reforma en profunditat. Però aquesta reforma difícilment arribarà, ja que econòmicament és molt rentable per la ISF i no voldran perdre aquests privilegis .

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, però n’estic ben segur que molts en pensem el mateix: “la Copa va decaient any darrera any, però per alguns, el negoci és el negoci”.