La classificació no és correcte, la interpretació del reglament que fa la “area de carreras por montaña” és completament errònia.
Deixant a part que el sistema de coeficients és incomestible, irracional i injusta, anem al que diu el reglament vigent, concretament en el tercer paràgraf de l’article:
2.1.9.- Para participar en la Copa de España de Carreras por Montaña será necesario puntuar en el siguiente número de pruebas:
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 3 pruebas, se valorarán los resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 4 pruebas, se valorarán los 3 mejores resultados obtenidos en todas ellas.
En los casos en que la Copa de España de Carreras por Montaña tenga 5 ó 6 pruebas, se valorarán los 4 mejores resultados obtenidos en todas ellas.
La interpretació d’aquest article per part del “área”, no és correcte, ja que en lloc de desestimar el pitjor resultat en els corredors que han disputat 4 curses, ha desestimat la puntuació més baixa.
La puntuació NO ÉS UN RESULTAT, si no una conseqüència d’aquest. Un corredor/a en una cursa no queda en 300, 200 o 150 punts, si no que el resultat és primer, segon, tercer, etc. Fent un símil amb el futbol, el resultat d’un partit, no és tres punts, un punt o cap, el resultat és 1-0, 2-2, 1-2 o el que sigui, els tres, un o cap punt és una conseqüència del resultat. I això és així aquí i a la Xina.
Aplicant el reglament correctament, els canvis no són gaire espectaculars per culpa dels “coeficientes”, però sí són petits canvis, que de cara als espònsors de cadascun dels corredors/es té la seva importància.
En categoria d’homes, no canvia el podi final, però sí en els llocs d’honor quart, cinquè i sisè, que passen a mans de Santiago Garcia, Kiko Martí i Josep Barrufet. Mentre que el quart classificat “oficial” passaria a ocupar la vuitena posició.
En dones, sí varia el podi final, concretament en la tercera posició, que reglament en mà correspon a Anna Comet, mentre que Nerea Martínez passaria a ocupar la 15a posició. També canviaria la classificació final de veteranes dones, on la guanyadora seria Maria Elena Ferreres i Lola Brusau, seria la segona classificada.
També hem de ser realistes, qualsevol reclamació que es faci, serà completament inútil, “el área de carreras por montaña”, sempre té la raó. Per tant no perdeu el temps en reclamacions. És trist, però és així. Us ho dic per experiència i si no pregunteu-li a la Roser Español, que li van negar un títol de guanyadora de la Copa d’Espanya, que segons reglament en ma li corresponia i es va tenir que conformar en compartir el títol amb la corredora madrilenya Yolanda Santiuste, por que el “área” i la direcció tècnica de la FEDME, van optar per una decisió “salomònica”.
Us adjunto les classificacions, on podeu comparar els resultats oficials amb els resultats correctes segons el reglament.
Ah, l’escàndol podria anar més lluny i afectant la temporada 2010. Fa pocs dies ha finalitzat el termini de presentar candidatures per formar part dels calendaris FEDME 2009, doncs bé, el Campeonato de España de Carreras por Montaña, podria estar decidit des del passat mes de maig, segons fonts ben informades. Evidentment haurem d’esperar la publicació final del “calendario”, però sembla ser que allò de: “si quereis ser campeonato de España. Lo sereis, pedirlo...” podria funcionar. Si això finalment és així, serà hora de dir noms i cognoms. Esperarem esdeveniments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada