dijous, 1 d’octubre del 2009

Censura i usurpació a la FEEC

Definitivament això ja no hi ha qui ho salvi. Si fa uns dies deia que la FEEC feia aigües, ara ja puc dir que té una via d’aigua irreparable.


El passat diumenge es va disputar la darrera cursa de la Copa de las Españas de carreras por montaña, en la qual va participar la Selecció Catalana de Curses de Muntanya. Com cada cop que la nostra Selecció participa en una competició, el tècnic que acompanya l’equip, fa una crònica de la cursa, que fins ara sempre s’havia publicat tal qual, tot respectant la crònica com a tal, com els comentaris i opinions que expressaven els tècnics.

Això amb l’actual Junta de la FEEC, ja no és així, algú ha donat l’ordre o fa de filtre censurador d’aquestes i d’altres cròniques, sobretot si la crítica es fa és sobre la federación española (FEDME)

El tècnic que es va desplaçar en aquesta ocasió, té la ma trencada en escriure cròniques i articles, ja que col•labora amb una revista especialitzada en curses. Al final d’aquest article podeu llegir l’article original enviat pel Kiku (en verd els paràgrafs censurats)  i el podeu comparar amb el publicat al web de la FEEC: http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=4996

Per si això fossi poc la crònica “oficial” de la FEEC, la signa “Informació elaborada per l'Àrea de Comunicació de la FEEC”, quan es veu clarament, que no ha estat aquesta àrea els qui han redactat la noticia, si no els que l’han censurat i modificat, amb el que podria incorre en un delicte.

I ara que parlem del web de la FEEC, us heu fixat que la majoria de noticies publicades diu “informació facilitada per la FEDME”?. És dir el web de la FEEC, s’està convertint paulatinament amb una sucursal de noticies de la Federación Española.

També constantment, es publiquen noticies com a gran novetat d’activitats de la nova Junta, quan en realitat aquestes activitats ja es realitzaven amb anterioritat, com per exemple les jornades de Ciències i Muntanya, les activitats del programa “Dona i Esport”, les jornades d’estiu de Descens de Barrancs i un gran etc. On són les novedoses activitats de la nova Junta?

. Està clar que la Junta de la FEEC, vol justificar l’injustificable, és dir que no “rutlla”, que allò és un guirigall sense cap ni peus i desorientador pels federats, clar que això els importa ben poc, doncs a ells només els preocupa d’imatge davant de les Entitats i Clubs, oblidant que aquestes el formen els federats.

CRÒNICA ORIGINAL PUYADA OTURIA:

Tòfol Castañer guanya la V Puyada a Oturia, darrera prova de la Copa d’Espanya i Lola Brusau s’endú el campionat en veteranes



Sabinyànigo, 27de setembre de 2009

Aquest diumenge s’ha celebrat la cuarta i última prova de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya a Sabinyànigo, al prepirineu aragonès. La cursa també forma part dels Trials puntuables per la Copa del Món a nivell individual (la Copa del Món consta de 7 curses que puntúen per equips –a hores d’ara la Selecció Catalana es troba en primera posición a falta de la cursa de Malaisia- més un altre que puntua individualment i que els atletes poden triar entre 9 curses més d’arreu del Món).


Tòfol Castañer, Just Sociats i Laia Andreu han estat els components de la Selecció Catalana que estant disputant la Copa del Món que han triat aquesta prova per millorar puntuació. Així, amb el triomf del Tòfol, aquest dóna un gran salt a la classificació de la Copa del Món i es col.loca 8è, però encara amb una cursa menys que els que l’encapçalen, cosa que li manté intactes les possibilitats de podi a falta de la darrera cursa a Malaisia.


Aquesta darrera cursa ha estat decisiva per proclamar els campions de la Copa d’Espanya tant en homes com en dones, en primer lloc per que no hi havia cap clar favorit i en segon terme pel “curiós”, per dir-ho d’alguna manera, coeficient de puntuació que aplica la FEDME per aquest Campionat (puntua més el qui queda el 27è lloc a la darrera cursa que qui guanya la primera... ???).


Així, la cursa va ser trepidant amb tres lluites clarament diferenciades:


1ra.- Tòfol Castañer / Didier Zago. El ritme que va imprimir el mallorquí de la Selecció Catalana, inabastable pels atletes espanyols, nomès va poder seguir-lo el corredor francès, excel.lent atleta del vessant nord dels Pirineus que es defensa de maravella a les pujades i al pla. Tòfol, coneixedor de les característiques del francès, va fer unacursa molt intel.ligent, deixant-lo en la darrera baixada a menys de dos kms. de l’arribada i treient-li més de mig minut en el darrer tram de pla.


2na.- Esther Gil / Estephaie Jiménez. El triomf en noies també va ser cosa de dues. Estephanie, la lluitadora i constant corredora de la Selecció Andorrana va marxar en solitari, però la cursa de Sabinyànigo és traidora i no s’acaba als 1921 metres del pic del Oturia. Encara resten cuasi vint kms. amb una llarga baixada i, sobre tot, els darrers i agònics 7 kms. amb constans tobogans amb una darrera pujada i baixada de 150 m. de desnivell a nomès 2 kms. de l’arribada. En aquest darrer tram la Esthefania es va veure superada per la atleta de la Selecció Valenciana Esther Gil, especialista en curses d’orientació que ha donat una magnífica impressió en totes les curses en que ha participat de la Copa d’Espanya, títol que no s’endú al no pendra part en la penúltima cursa celebrada a Galícia.


3er.- La lluita per la Copa d’Espanya. El nivell altísim dels atletes, la revelació dels andalussos, la consolidació dels valencians i la faltade un clar dominador e les dues categories, potzer només exceptuant a la valenciana Esther Gil, un punt per sobre les seves rivals, han estat el tret característc d’aquesta Copa. La darrera prova ha seguit la tònica i s’ha gaudit d’una cursa emocionant on la segona part del recorregut i, sobre tot, els darrers set quilòmetres, han constatat l’excel.lent final de temporada del corredor de Terol Mario Llorens, 3er. al final retallant minuts dels dos clars dominadors de la cursa, i també 3er. a la Copa; la constància i el bon fer de l’andalús Ivan Ortiz i del segovià David Lopez, 4art i 5è, que els van servir per proclamer-se 2on i 1er respectivament a la Copa; la consolidació entre els millors del corredor d’Amposta Kiko Martí, desè a la cursa però amb cinc atletes per davant que venien a esgatrrapar punts per la Cpoa del Món, fet que, juntament amb el “curiós” coeficient de la FEDME l’ha perjudicat escalar més llocs a la classificació final; l’esfondrament de gent que contava als pronostics com l’aragonès i líder de la Copa fins aleshores Miguel Caballero, 13è, o els valencians Remigio Queralt i Ramón Recatalà, 14è i 15è respectivament.


Al mig de tot això Just Sociats i Laia Andreu. Ell tercer fins al darrer tram del descens, se li han fet llarcs els darrers 7 kms. però ha aconseguit aguantar el tipus per entrar 6è a nomès 5’ 45’’ del Tòfol i ella, també 6ena, ha patit un calvari en forma de “pàjara”, calvari que ha superat gràcies a una gran fortalesa mental, sisè lloc que serveig per tal que tots dos sumin uns bons punts a la seva classificació a la Copa del Món.


Anna Comet, 9ena classificada, ha fet un final de temporada progressiu, deixant-li un bon gust de boca després d’una llarga lesió al començament que li va impedir de disputar les primeres curses de la Copa.


Esment a part per la Lola Brussau, 11ena a la cursa però primera classificada a la categoria de veterans, proclamant-se campiona d’aquesta categoria per davat de la seva rival en tota la Copa, la també catalana Elena Ferreres, de la UEC de Tortosa. Enhorabona a les dues!!!


El Josep Barrufet, 18è, i el Dani Cazalla, 22è, han mantingut un simpàtic i particular “duel” durant tot el campionat, rivalitat en el millor dels sentits que ens ha fet gaudir als que hem estat al seu costat en la Selecció. Inexplicablement un error burocratic respaldat per un reglament recargolat de la FEDME no permet comptavilitzar els punts aconseguits pel Dani a la prova del Taga, posant de manifest el gran contrast que hi ha hagut en aquesta Copa entre la qualitat esportiva dels participants la dels responsables de la mateixa.


Crònica de Kiku Soler, tècnic de la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.

1 comentari:

Unknown ha dit...

La FEEC perd poder a tot arreu on abans estava i de fet, els cursos on abans hi era la FEEC ara hi està una altra federació ... curiós ... i la FEEC va deixant fer.. tot el treball de fa anys s esta esmicolant i les Entitats sense dir res ... es per al.lucinar. ... en 7 mesos no s' ha fet res nou , iper començar a treballar no cal fer grans coses ni grans grups, no ens expliqueu histories ... que la majoria de la gent que està ara dins ja es de l' antiga legislatura, pero clar, si en aquell temps no feien res, ara cal escalfar la cadira no? no ens prengueu més el pel. Com podend dir que la ECAM està fent coses noves, si lo que publiquen ja es feia abans i de fet ,es idea d' altra gent. Quin morro que te la gent.es una vergonya.