Cada vegada més veiem esportistes catalans defensant la samarreta de la “roja” de torn, futbol, hambol, basket, natació, atletisme... i com no, curses de muntanya. I cada cop més, els veiem celebrar les seves victòries amb la senyera a la ma i fins i tot els més agosarats, portant l’estelada.
Després en les seves manifestacions es recullen comentaris com “si es pugues competir com Catalunya ho faria, però esportivament mi veig obligat, és una oportunitat”, encara que en algú, amb l’eufòria del triomf i el bany de masses (cas del futbol) se li escapa un viva España.
També és cert que en els que defensem el dret de competir com a Catalunya, sens diu que barregem política i esport, però a tot cas, no barreja esport i política, aquell que prohibeix el dret a poder competir, per la nació de cadascú i no pas aquell que reclama un dret fonamental?.
Tornant als esportistes, sincerament crec que avui en dia, no és suficient portar la senyera o estelada a la ma o esgrimir excuses esportives (encara que ho comprenc). Cal fer un pas més, un pas que sigui, si no el definitiu, gairebé.
Crec que en una societat on s’estan començant a canviar els esquemes, cal ser valents i enfrontar-se a la problemàtica de les seleccions nacionals.
Que passaria si els esportistes catalans es neguessin a participar en les “rojas”?, sincerament crec que res. Els españols posarien el crit al cel, apel·larien a la “unidad nacional”, amenaçarien amb multes i sancions, i què?.
Per enèsima vegada s’ha demostrat que la gent es mou per un grapat de ganàpies que xuten una pilota. Si aquests ganàpies encapçalessin aquesta revolta, de ben segur que molts més esportistes d’altres esports els seguirien i la societat catalana, els hi faria costat.
El proper 12 de juny, es celebrarà el campionat d’Europa de la ISF i altre cop, si no s’ha iniciat la revolució, veurem als nostres corredors defensant la “roja” per decret llei. Seria una bona oportunitat per que els nostres corredors amb en Kilian, Just, Mireia, Núria, etc., diguessin prou i la FEEC fos valenta per enviar-los com a catalans, ja que es tracta d’una competició “open”, i si la FEEC no ho fa (amb l’actual junta és demanar un miracle), ja es trobaria els mitjans per enviar-los, la “roja” quedaria reduïda al Raul Garcia i 3 o 4 més (sense que ningú s’ofengui). Que no tindrien el prestigi de ser campions d’Europa de la ISF? I què? Si tal com està “muntat aquest tinglado”, resulta que el campió d’Europa, no necessariament ha de guanyar la cursa, ja que ho serà el primer “oficial”, encara que quedi desè de la cursa.
Resumint, els esportistes catalans no estan suficientment indignats com per renunciar a la “roja”, potser caldrà esperar... però més aviat o més tard, hauran de fer un pensament.
